La Feu

Les restes d’aquesta masia es troben uns 250 m al nord-oest del coll de la Feu, just a sobre d’un cingle (41º 43’ 457 – 002º 13’ 054 – 794).

Actualment es conserva el perímetre de la casa, amb restes de murs d’un metre d’altura i 60 cm de gruix fets amb pedra i fang. Les dimensions són de 10 m x 8,60 m, dividits en dos grans espais. La casa estava construïda sobre un petit cingle que la limita pel sud-oest; a la banda sud, un mur va permetre continuar l’estructura del cingle per aconseguir espai per bastir-hi la casa. A la banda nord estava limitada per un antic camí que li feia de vall. Les cantonades són fetes amb pedra local treballada. A les rodalies es troben restes de teulins.

Un document del 26 de desembre de 1584 ens informa que Jaume Bellavista i Salvador Vinyoles, de Sant Miquel de Sesperxes, cedeixen als pilers Joan Azma i Bernat Defaludes, tots dos d’origen francès,  la meitat del bosc de la Feu, que acaben de comprar a Antoni Serra de Sant Quirze.

Aquest document diu que un cingle divideix aquest bosc i un torrent que davalla de l’Onyó i que es mescla amb el torrent del Bosc de les Taules. L’arrendament és per tota la producció del bosc, tan carbó com grans, productes en què ambdues parts aniran a mitges. Per començar l’explotació, però, en Bellavista i en Vinyoles donaran als pilers una quartera i mitja de forment net, mitja càrrega de vi i dos mesurons d’oli. Aquests la podran fer espletar durant quatre anys i els “sobredits piles” l’han de conrear a costa seva, anant a mitges, com es deia, tant en el batre, com en les llavors, el segar i el traginar.

De tota manera, el contracte especifica què passaria si els pilers s’absenten del lloc: els arrendadors posaran dos homes per cada piler “(…) tottemps y quan los demanau dits piles y aquests a costos y despeses nostres (…)”. El contracte també especifica que els pilers hauran de deixar els brots d’alzina a cada soca d’aquest arbre, tot i que es poden fer càrrec de tota la llenya.[1]