Es troba a la riba esquerra de la riera de la Llavina, al nord del salt del Purgatori (41º 47’ 030 – 002º 13’ 634 – 485). S’hi arriba per un camí empedrat que se situa a l’entrada que permet accedir a can Pere de l’Ollic per la banda sud.
Es tracta d’una gran surgència que aboca les seves aigües a la riera de la Llavina i que assegurava l’aigua al molí que hi havia en aquesta masia i als que es troben més avall, ja en el llit del Congost (molí del Rossell i molí de les Canes). Tots aquests molins estaven units pel camí Draper, segons el mapa de Patrimoni de la Diputació.
L’any 2005 s’hi varen descobrir un empedrat, dos espais per fer foc i unes piques. Tot plegat servia per tractar la llana (rentar-la) abans de ser filada i teixida. L’any 1777 es va generar un conflicte entre els paraires i els hereus de la masia del Castellar de la Perera pel dret d’ús de l’aigua de la Font Grossa, on rentaven la llana abans d’iniciar-ne el procés de filat. Pretextant les extremades condicions que patien els treballadors, sobretot les nits d’hivern, es va decidir construir-hi un edifici per evitar-los haver d’estar a la intempèrie. Però l’oposició arribà de seguida pels perjudicis que aquest fet causaria als habitants de la masia.[1] No sabem com va acabar el conflicte i l’arqueologia no ha deixat constància de cap edifici per acollir els treballadors.
[1] AHCB, JC, 56, p.151 i seg.
Patrimoni Existencial 