Mas Bruguer

Al pla Bruguer, al nord-est del castell de la Popa, just a la carena (41º 46’ 740 – 002º 10’ 921 – 883).

Es tracta d’un conjunt de murs que dibuixen una zona rectangular de 22 m (direcció est-oest) per 14 m (direcció nord-sud), amb quatre estances clarament delimitades. Està constituït per murs fets de pedra i fang de 80 cm de gruix, dels quals es conserva fins a un metre d’alçada en alguns indrets. A la banda nord s’evidencia un vall que separava la casa de la muntanya.

Vint metres a llevant, en un marge al qual està adossada, es conserva una estructura de 3,80 m per 2,70 m, amb una possible obertura al sud, feta amb pedra i fang i murs de 70 cm d’amplada. L’alçada màxima que se’n conserva no arriba a un metre.

Des del castell de Castellcir fins al serrat de Sant Martí (un turó al sud del coll d’Arenes, on hi ha el corral de la Rovira) s’enfila una àmplia carena amb mostres clares d’haver estat artigada en temps antics.[1] Els mapes actuals hi distingeixen dos altiplans, el pla de Bruga i el pla Bruguer. Entre ambdós passa la divisió entre els municipis de Sant Martí de Centelles i Castellcir, antiga divisió parroquial. En un altre lloc s’ha esmentat els conflictes que es varen presentar per la delimitació parroquial en aquesta zona.

És gràcies a aquests conflictes que la documentació ens permet parlar del mas Buguera. En època moderna, apareix una referència al mas Bugava al 1555. També, entre 1650 i 1660, es parla del mas Bugara, unit al Corral d’en Rovira, i es diu que no se sap si és de Sant Martí o de Castellcir. Posteriorment, al 1724, Jaume Rovira, hereu de la Rovira de Cerdans, ven  el corral d’en Rovira i en el document es diu que es miri d’on és el mas Buguera, “y lo pla de Buguera, ó Bruga”. Un altre document de 1754 parla del Pla de Buguera (un balanç de terra), que pertany al mas Buguera, unit al mas corral d’en Rovira de Centelles. Però en un altre document de 1755 es diu que es diu pla de Bruga i no pla de Buguera. Diu que a ponent de les fites hi ha un mas que es diu pla de Bruguet, de Castellcir, unit al mas Castell.[2]

Tal com planteja Garcia-Pey (2009; 38-39), segurament es tracta del mas Bruguer.