Autor: Francesc Roma Casanovas
Cova de Sant Miquel dels Sants al Montseny
Tines i jubs d’aglans
Els molins del Brull
El rastre del vi a la Calma
Moleres del Collsacabra
El vi al Collsacabra. Quatre exemples històrics
Montgrony
Segons Narcís Camós, la marededeu de Montgrony va ser trobada per uns pastors que cuidaven les vaques del comte de Mataplana, Galzeran de Pinós, quan es varen adonar que dos toros estaven gratant a les proximitats d’una font. Avisat el comte, la va voler dur a la capella de Sant Joan, al costat del seu castell. Tot i això, la imatge va tornar al lloc on havia estat trobada. En veure això, el comte li va fer aixecar una capella.
Segons el mateix Camós, un escrit a la mateixa font deia que la imatge havia estat trobada junt a una campana. Actualment, només n’he pogut llegir una part: “Es se trobada Nra Sora de Mogrony anomenada de la llet e aqsta fo ab una ca pana que … par 1627 Galzera de Pin om”. (Si us interessa el tema, sapigueu que Camós transcriu la inscripció completa)
També Camós ens recorda que en construir-se la font l’any 1627 s’hi va col·locar una imatge de la mare de déu que té la peculiaritat de treure aigua per les mamelles. Aquest gravat també incloïa la campana, que en el moment que Camós la va visitar estava instal·lada a l’ermita i servia per protegir les rodalies del mal temps.
Com era d’esperar, l’aigua de la font servia per donar llet a les parteres, que només havien de rentar-se el pit amb la que sortia per la font. Es diu que un home ho va voler provar, i que abans d’arribar a Ripoll ja es va notar els pits plens de llet. Per “curar-se’n” va haver de fer un donatiu al santuari i anar-hi descalç.
Llegendes? Segur que sí.
Però en tot cas, també toponímia.
Segons Joan Coromines, la forma genuïna no seria Montgrony sinó Mogrony, que sembla que derivaria del llatí mucronio, ‘mugró’, i la forma Montgrony correspondria a una assimilació a la paraula mont, ‘muntanya’.
No és l’única vegada en què la toponímia i la llegendística es toquen, precisament a Mo(nt)grony!
El Trull de la riera Golarda
Més avall dels Gorgs Blaus, a la riba esquerra de la riera Golarda i en terme de Monistrol de Calders, es troba una cinquantena de forats rodons tallats a les ribes pedregoses del torrent. Gairebé tots els forats, excepte un gran encaix que segurament aguantava una passera de fusta, són rodons, amb unes mides que oscil·len entre els 11 i els 20 cm de diàmetre.
S’hi evidencien dos antics recs i dues rescloses. D’una se’n conserven els ancoratges al mig del llit del torrent. De l’altra no en queda res.
És molt interessant una estructura que tendeix a ser rectangular i delimitada per forats rodons molt petits (11 cm de diàmetre), que es troba a la banda nord de la Golarda.
A la banda esquerra hi ha les restes dels dos recs, que passem per una zona que semblaria haver estat treballada, on hi ha el que semblaria haver estat l’ancoratge d’un trull d’oli. De tota manera, seria un molí mogut a sang, cosa que fa molt difícil de compaginar la presència dels dos recs (que s’uneixen justament allà) amb aquest trull mogut per un animal. Podria ser que aquí hi hagués hagut un molí.
Pou de glaç d’en Casanova
El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (…) y asso per temps de vuyt anys (…)»
El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se’n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula.
Com a dada curiosa es pot dir que aquest Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona aquell fatídic 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladells, actualment conegut com a molí del Pujol.
Es troba al punt 31T x=428915 y=4631222, a tocar de la riera de Boladeres, justament aquí.
Patrimoni Existencial 