Es troba sota la gran paret que formen els cingles de les Balmes (41º 49′ 558 – 002º 23′ 910 , dades molt aproximades perquè no hi ha cobertura) , més o menys a sota de la casa de les Balmes, just enmig del camí.
Es tracta d’un bloc de pedra sorrenca d’aproximadament 100 cm x 80 cm i uns 30 cm de gruix (mides molt aproximades), amb els dos encaixos en els extrems i el rebaix de la zona plana enfondit per ser utilitzar com a pica (segurament recollia l’aigua d’algun degotall de la mateixa paret).
Cal destacar que a prop de la casa de les Balmes, just sobre la paret del cingle, hi apareix el topònim morro del Cim de la Vinya.
Contrapès de les balmes de Balà
Segons Quirze Parés, en aquesta zona es trobava la casa de Balà. Segurament corresponia a unes restes de paret que s’aprecien sota un bloc planer que crida l’atenció (i que ha servit per protegir els murs de l’erosió), molt proper al contrapès. El que sí que és cert és que les balmes de la zona havien estat habitades des d’antic, com es demostra amb el cas de les coves de Balà, molt a prop del lloc on hi ha el contrapès.
Cal remarcat que es troba a un quilòmetre i mig de la masia del Noguer, on el mateix Quirze Parés va descriure unes roques enigmàtiques a la vora de la masia, amb forats i canaletes artificials, que gràcies a la tenacitat de l’Eloi sabem que corresponen a una antiga premsa de vi (vegeu això). I en el mateix sentit, a prop de Sant Corneli (tres quilòmetres) hi ha unes tines excavades a la roca que podrien correspondre a tines de vi (tot i que podria tractar-se de tines de glans).
Per tant, les evidències arqueològiques demostren la presència de la vinya en aquesta alçada, segurament a l’edat mitjana.
A la solella de l’Oller de Sant Martí de Centelles (41º 45’ 151 – 002º 14’ 126 – 466), al costat d’una línia elèctrica. Restes d’una barraca de planta quadrangular, adossada a un gran bloc, ensorrada i en molt mal estat.
Una mica més a l’est, en un altre bloc, hi ha restes d’un petit mur de pedra seca.
Barraca adossada a un marge, situada una mica per sota de l’anterior, a tocar de la pista que porta a Sant Cugat de Gavadons (41º 50’ 819 – 002º 11’ 616 – 870)
Per fora té una forma lleugerament quadrangular, tot i que per dins té una planta molt irregular, lleugerament arrodonida i amb un diàmetre màxim d’1,80 m. L’entrada, molt baixa (70 cm) es troba a la banda sud-oest i és de llinda plana. L’altura interior és d’1,10 m.
A la banda nord presenta una oberta d’uns 30 cm d’amplada que podria ser causada per un corriment de terres, però no es pot assegurar que no servís de xemeneia. Està coberta pel sistema d’aproximació de filades.
Barraca adossada a un marge, prop de la masia d’aquest nom (41º 50’ 790 – 002º 11’ 714 – 895).
Barraca de Colldarnau I
De planta rectangular (1,40 x 1,20 m), amb una porta a la façana est, desplaçada del centre de la paret (fet que dóna a la seva planta una forma lleugerament semblant a una pe). L’obertura d’entrada presenta una llinda plana i fa 1,05 m d’altura per 60 cm d’amplada. La coberta està feta per aproximació de filades, que acaben tancant amb unes grans lloses planes, i arriba a una altura màxima d’1,40 m (interior).
A la paret sud hi ha una fornícula de 2o cm x 25 cm, al fons de la qual hi ha gravada la data de 1936 i les inicials “B M” (la fitxa de Wikipedra llegeix la data com a 1930 i no parla de les lletres).
Es troba situat a la riba esquerra del torrent de la Foradada (aquí).
En realitat es tracta d’un conjunt format per tres molins diferents, situats consecutivament un sota l’altre i que aprofiten l’aigua que es recollia en una única bassa. La resclosa es troba aigües amunt del torrent, on actualment hi ha el pont que permet creuar-lo. Encara es conserva en força bon estat.
Resclosa del molí del Mir
L’aigua era duta fins a la bassa, que no és massa gran, d’on sortia per un pou tallat a la roca mare. D’aquí queia al carcabà del primer molí, que estava format per dues moles.
Interior de la bassa i pou del molí del Mir
Pou del molí del Mir
El primer molí tenia, a part de l’obrador, diferents estances i possiblement també un forn de pa, fet que indicaria que era també un lloc de residència. Encara es conserven dues de les moles sotanes, una de les quals té gravat el nom de Raimon Mir i la data 1871. Per la seva posició és evident que no es pot tractar d’un gravat original, perquè la mola hauria estat sense funcionar durant gairebé un segle i mig. Segurament es tracta de la data de construcció, donat que el molí no figura en el nomenclàtor de 1860 (com a mínim no amb el nom que el coneixem avui dia), que hauria estat gravada després del seu abandonament.
Salt del Mir
L’aigua del primer molí sortia i anava a parar al carcabà del segon molí, d’on sortia fins a un tercer molí, molt més petit, que es troba pràcticament al llit del torrent.
Val la pena visitar el salt del Mir, de 35 m d’altura, just a sota de tot.
Just al costat de la bassa, en el camí que baixa al primer molí, hi ha les restes d’una antiga construcció.
Es troba una mica més amunt del pont de Salgueda, al límit entre Vidrà i Sant Pere de Torelló (42º 06’ 975 – 002º 19’ 187 – 852). En realitat es tracta d’un important sistema de molins format per dos edificis separats.
L’edifici principal es troba a l’aiguabarreig del rierol de la Vila Vella (dit en alguns mapes riera de Sant Bartomeu) amb el riu Ges, entre els dos cursos hídrics.
L’aigua arribava del riu Ges per un canal fins a una gran bassa d’una vintena de metres de llarg que acaba en un pou de més de 5 metres de salt i un diàmetres d’1,70 m, fet amb pedra del lloc sense treballar.
Molí Nou en una foto antiga
Aquest pou donava accés a un carcabà dividit en dues parts per una paret d’obra, de manera que podien funcionar simultàniament dues moles amb dos arbres independents. La sortida exterior del carcabà es feia amb un arc de mig punt d’1,60 m d’ample i 1,40 m d’altura (mínim). Té un recorregut de 4 metres. L’aigua que en sortia anava a parar a una petita presa enmig del riu Ges de la qual parlarem tot seguit.
L’obrador i part de l’edifici dels moliners era format per un edifici de dos pisos amb unes cantoneres de grans pedres molt treballades (gres). Sobre la sortida del carcabà hi havia una porta que donava a un balcó penjat sobre el riu (actualment sembla una finestra, però les fotos antigues permeten identificar aquest balcó).
A l’edifici principal es varen afegir, per la banda de ponent, altres dependències fetes amb materials més bastos i mal treballats (pedra relligada amb fang). En total, s’estenen durant més de 15 metres lineals. Tota aquesta estructura construïda i alguns edificis menys importants es varen aixecar contra la bassa del molí, i per estabilitzar el conjunt es va construir un contrafort a la banda de llevant, que s’aixeca des del llit del riu mateix. La porta principal era a la banda nord, a tocar del riu Ges. Segurament hi havia hagut un pont que permetia travessar-lo, tot i que el camí de bast seguia la fina carena entre els dos cursos hídrics.
A l’altra banda del riu, un cop ja s’han ajuntat els dos rius, hi ha un edifici més petit on hi havia un altre obrador. L’aigua era recollida en una presa feta al llit mateix del Ges, a la qual es podia abocar l’aigua que sortia de l’obrador del primer molí. Encara avui dia s’evidencien els ancoratges al llit del torrent i algunes restes dels troncs que retenien l’aigua. Els ancoratges són molt grans (30 cm x 30 cm) i n’hem comptat una quinzena, i les roques del llit del Ges han estat treballades per ajudar a conduir l’aigua a l’inici del curt canal.
Aquest molinot es troba just al llit del torrent, a redós d’un gran bloc que intenta protegir-lo de les crescudes del riu. Les cantoneres són fetes amb grans blocs de pedra calcària ben escairats, que li donen una aparença de solidesa i fortalesa.
A la part inferior hi ha el carcabà, que devia rebre l’aigua directament de la presa (hi ha un inici de canal de 2,5 m d’ample, amb sostre d’arc rebaixat construït a plec de llibre que actualment fa 1,20 m d’altura, però que havia de ser més gran). Aquest carcabà fa 1,40 m d’amplada per 1,25 m d’altura i té un recorregut de 4,5 m. A dins s’eixampla a banda i banda i dóna lloc a una saleta rectangular. Al sostre hi ha dues connexions amb l’obrador, una per a un arbre de mides normals i una altra de més petit, segurament per al molí d’escairar.
L’obrador, situat a sobre, és de planta irregular però, en diagonal, fa aproximadament 6 m x 4,7 m. Presentava una teulada a un vessant que actualment està enderrocada. A la banda nord hi ha la porta principal (1 m d’ample per 1,80 d’altura) on arribava un camí força estret. Hi falta la llinda, que suposem que va ser arrencada i que era de pedra picada. A la banda sud hi ha una altra porta, de dimensions més reduïdes. Presenta dues finestres sobre el riu, una que dóna just a sobre del carcabà i l’altra amb vista a l’altre molí. A l’interior hi ha una mola sobirana i unes curres d’escairar de 60 cm de diàmetre a la part més ampla.
L’aigua que arribava a aquests dos molins era recollida en una presa situada aigües amunt del riu Ges (42º 07’ 026 – 002º 19’ 212 – 850), un centenar de metres al nord. Aquesta presa es conserva encara en un estat que permet fer-se una idea de com havia estat. Situada de biaix al curs del riu, presenta encara entre 20 i 25 ancoratges clavats al terra, amb els grans puntals de fusta en la seva major part al seu lloc, alguns complets. L’aigua retinguda era conduïda al molí per un canal d’un metre aproximadament d’amplada.
El curiós del cas és que la petita presa on es recollia l’aigua, feta al curs del riu Ges, recollia també l’aigua que venia d’una altra presa, situada aigües amunt del torrent de Sant Bartomeu (42º 06’ 99 1 – 002º 19’ 302 – 848). En aquest punt, aprofitant la configuració del llit del riu, que va ser treballat per encabir-hi 7 ancoratges i un bagant de fusta que encara es troba enmig del torrent, l’aigua és recollida per un canal més estret que l’anterior que ressegueix el torrent uns metres per sobre, fins que aconseguia travessar un petit fil de carena (per on passava el camí que duia al molí) mitjançant un túnel avui dia ple de sediments. D’aquesta manera, l’aigua del torrent de Sant Bartomeu era conduïa fins al llit del riu Ges, just a l’inici de la presa que aprofitava per anar al molí. S’aprofitava així tota la potencialitat dels dos cursos hídrics per fer anar el molí gran i després, si convenia, el petit molinot.
El pont de Salgueda, situat en terme de Vidrà-Sant Pere de Torelló, uns dos-cents metres aigües amunt del molí del Salt, ha estat descrit com a pont romànic, però gravat a l’entrada de llevant, a la barana de pedra, hi llegim la data de 1846.
Pont de Salgueda
Al llit del torrent hi ha evidències d’ancoratges anteriors, segurament d’alguna palanca o presa.
El pont duu el nom de la masia de Salgueda, situada a llevant del riu, una masia que va créixer espectacularment (potser es va construir, però semblaria ser anterior) al segle XVIII, com demostren les dates gravades a diferents llindes de les finestres i a la font que hi ha al torrent, just a sota de la casa (construïda a la dècada dels anys cinquanta del segle XVIII, tot i que restaurada ara fa un segle). El nom sembla que vindria dels seus estadants, com suggereix una inscripció a la façana de la casa.
Si hi aneu, imagineu-vos quin tipus de transport podia passar per l’estret pont!
Situat al sud-est de Vidrà, on s’arriba per un camí senyalitzat que travessa el pont de Salgueda (42º 06’ 838 – 002º 19’108 – 831). Pertany al municipi de Sant Pere de Torelló pel fet d’estar situat a la riba oriental del riu Ges.
Carcabà del molí del Mig
Es troba enmig d’un paisatge espectacular, just al costat del salt del Molí, de 20 m de desnivell. Però, a més a més, geològicament el lloc presenta una peculiaritat interessant. Aquesta no és altra que el fet que el riu Ges, antigament, feia un gran meandre gairebé rodó que n’ha deixat el puig Farigolós com a testimoni immutable. Actualment el riu es precipita pel gran salt del Molí, però en l’antigor girava cap a la dreta (ponent) i passava gairebé als peus del salt. Amb el temps, l’erosió per regressió segurament va capturar el curs fluvial que actualment només segueix el llit primitiu en cas d’anar molt crescut (el mapa a escala 1:25.000 de l’ICGC ho representa correctament, però no així els mapes més detallats).
El molí es troba penjat a la riba esquerra (ponent) del Ges, just a tocar de l’inici del salt. L’aigua es recollia directament del riu Ges (que acabava de sortir del molí Nou) amb una presa de la qual encara queden una trentena d’encaixos al llit pla del Ges poc abans del salt. Són majoritàriament forats quadrats d’uns 20-30 cm de costat, però també n’hi ha de rodons i més petits. En alguns encara es conserven les fustes que aguantaven tota l’estructura. L’aigua arribava al primer molí directament, sense cap bassa per recollir-la (de tota manera, actualment no s’aprecia el canal que duia l’aigua fins a l’entrada del molí, però sí el lloc per on sortia del riu).
L’aigua seguia un recorregut rectilini i era aprofitada successivament en tres petits molins fins que vint metres més avall retornava al Ges. Adossat al molí superior hi ha les restes d’una casa i de diferents espais tancats (no hem trobat evidència de xemeneia ni de forn). La porta principal, amb una llinda plana de fusta, fa 1,70 m d’amplada per 1,60 d’altura. Aquesta part de l’edificació tenia dos pisos coberts per una teulada a un únic vessant. Les parets són fetes de pedra local relligada amb argamassa i el conjunt aprofitava els desnivells naturals del terreny.
El Molí del Salt en una fotografia antiga
L’aigua sortia del carcabà del primer molí i passava per un sobreeixidor per controlar-ne el cabal, però acte seguit feia moure les rodes d’un segon molí situat just a sota. La paret occidental del molí (que en realitat és la suma dels dos primers) fa més de deu metres de llarg. De tota manera, els obradors eren petits (menys de 5 metres de costat). Aquest segon molí presenta un carcabà amb una boca d’1,35 m d’altura i 2,5 m de recorregut. Just a sota hi ha les restes d’un petit edifici de reduïdes dimensions amb una petita finestra que mira a l’oest.
Finalment, després de sortir del segon molí, l’aigua entrava en un tercer giny, situat poc per sobre del nivell del torrent. L’edifici feia 4,90 m d’amplada i l’entrada del carcabà fa 1,40 d’amplada x 1,25 d’altura. El seu recorregut és de 2,40 m. Des de dins sembla que hi hagués hagut dos arbres, però en realitat un correspon a un forat obert posteriorment, segurament perquè algú va anar excavant en trobar una pedra de molí (però aquesta no és la sotana, sinó la sobirana, com es veu clarament sobre el terreny).
Cavitat d’origen antròpic situada en el camí que va d’Aiguafreda al Cruells, a l’inici de la carena del Soler (41º 45′ 314 – 002º 16′ 109 – 573). Es troba una mica per sobre del refugi de la Solella de Cruells.
Sembla evident que es tracta d’una cavitat excavada artificialment en un terreny format parcialment per sediments calcaris i roques molt rebregades. Al final del seu recorregut apareix la roca mare. Hi ha restes que evidencien un ús recent, possiblement com a espai de magatzem agrari.
La boca d’entrada fa 2,5 m d’ample per 1,60 m d’altura. El recorregut total és de 8 m i l’amplada màxima de 6,30. Es pot estar dret en la pràctica totalitat de la cavitat i l’altura màxima és d’uns 2,20 m. A l’extrem nord, hi ha una part d’un parell de metres que podria correspondre a un segon moment de perforació.
Presenta marques evidents d’haver-se fet foc al seu interior.
Patrimoni Existencial 