Categoria: Aiguafreda

La "domesticació" del sot de la Costa del Brull

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Canalització de l'aigua a sobre de la Bisbal
Canalització de l'aigua a sobre de la Bisbal

El sot de la costa del Brull recull part de les aigües de la zona intermitja de la Serra de l’Arca, en el seu vessant oriental. Comença a uns 800 m d’altitud i aboca les seves aigües a la riera del Pujol o d’Avencó a uns 450 m, poc al sud de la Bisbal.

Aquest torrent intermitent, com tants altres a la zona, va ser aconduït mitjançant murs que en delimitaven el curs. Poc abans d’arribar a la seva desembocadura, s’endevinen restes d’una presa i un canal excavat directament en el sòl que duia les seves aigües fins als camps que hi ha al sud de la Bisbal. Més amunt, en el mateix torrent, hi ha una altra presa, actualment curulla de sediments, que suposadament serviria per evitar que aquests fessin malbé o tapessin l’entrada de l’aigua al canal.

És un dels pocs casos que es documenten a la zona en què es conserva l’estructura que permetia regar els camps. En altres casos, com a Fondrats, la documentació història obligava als masovers a conservar les rases i canals a ús i costum de bon pagès, però no hem sabut esbrinar si era una fórmula retòrica o si realment feia referència a canals realment existents sobre el lloc.

Cabana de la carena de la Magesteria

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana a la carena de la Magesteria
Cabana a la carena de la Magesteria

Es tracta d’una cabana actualment enrunada (4146865 – 0216592 – 613) situada en una carena plena de microfeixes, just on el lloc on el camí feia un revolt, de manera que primer passava per davant de la cabana i després pel darrere. Una inspecció ocular no ha permès endevinar de què estava fet el sostre.

La planta és de forma rectangular, de 2.10 m de llarg per 1.50 d’ample. La porta, de 80 cm d’ample i sense cap tipus de marc, s’obria a l’est, en direcció a la vall, i donava directament sobre el camí. La seva paret nord aprofita un gran bloc que hi havia al lloc. La resta de la pedra amb què està construïda va ser recollida allà mateix i molt poc treballada.

Refugi a la riera del Pujol

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Refugi de la riera del Pujol
Refugi de la riera del Pujol

Es tracta d’una petita cabana, o més aviat un refugi (4146825 – 0216752 – 463), situada poc per sobre de la riera del Pujol, just al costat d’un antic camí. Es troba recolzat a una paret de pedra, però és una construcció exempta.Està feta amb pedra seca del lloc mateix.

Actualment encara es conserva complet, amb coberta i tot, però hi ha un desperfecte en un dels costat que fa témer un proper ensorrament. La coberta correspon a una sola peça de pedra, perquè les seves dimensions són més aviat reduïdes (1.00 x 1.30). Té una forma semicircular amb una obertura que serveix de porta a la banda sud.

L’alçada interior és de 1.10 m. A dins hi ha una pedra que se suposa que hauria servir per seure-hi (perquè no s’hi pot estar dret ni tampoc ajagut).

És possible que la zona, antigament, haguessin estat vinyes, però hores d’ara encara hi ha alguna alzina surera.

Forn de calç de la Magesteria

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forn de calç de la Magesteria
Forn de calç de la Magesteria

Té forma cilíndrica i la seva boca es troba orientada al sud. Fa 3,20 m de diàmetre en la seva zona central i 3,60 m en la zona on es troba la boca del forn. En la seva part nord, al costat de muntanya, arriba a fer 2,50 m d’altura, tot i que no se sap la profunditat que està ocupada per sediments. De la boca del forn al llavi superior hi ha 1,20 m. L’amplada de la boca és de 35 cm.

Està construït entre dos còrrecs i a sobre d’una antiga feixa (també podria ser que no es tractés d’una feia sinó que per reforçar-lo se’l construís rodejat d’un mur).

Refugi sota el forn de calç de la Magesteria
Refugi sota el forn de calç de la Magesteria

A una cinquantena de metres del forn, i uns cinquanta metres de desnivell per sota (4146643 – 0216396 – 573), hi ha una refugi construït sota d’un gran bloc de pedra rogenca, excavant la terra del sòl i construint-hi un petit mur de pedra del lloc. A l’interior s’han trobat restes de teula.

De superfície força irregular, fa 2.10 x 1.50 metres i no s’hi pot estar dret.

Es possible que es fes servir de refugi provisional quan es tenia el forn en marxa, perquè calia vigilar la cuita.

Cabana de la Magesteria

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana de la Magesteria
Cabana de la Magesteria

Es tracta d’una cabana de planta rectangular, de 2,50 x 2,20 m a l’interior, actualment ensorrada i molt malmesa. Es troba adossada a un marge que serveix de mur de contenció a un camí (4146796 – 0216462 – 580). Està construïda en pedra calcària i margues vermelloses del mateix lloc. El seus murs són amples (75 cm) i el sòl conté algunes lloses, que se suposa que li feien de taulada. Té una única porta orientada al sud-est. Segurament es podia estar dret al seu interior.

Uns 150 metres al nord-est s’ha trobat una altra estructura de pedra (4146859 – 0216523 – 613), que podria correspondre a una cabana de carboners, tot i que no hem trobat cap carbonera en aquesta zona. La podeu veure aquí. Té la peculiaritat que està construïda sobre un camí (o bé una feixa molt estreta i allargada), però deixa el caire del mur a un pam de distància.

Les cabanes de vinya de les Sureres de la Bisbal

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana a les Sureres de la Bisbal
Cabana a les Sureres de la Bisbal

 

Al nord i just a sobre de la Bisbal, i sota els cingles del Saní, a una alçada al voltant dels 500-600 m, hi ha una zona d’alzines sureres, algunes d’elles d’una edat considerable.

La zona és plena de feixes estretes que es van enfilant cap amunt, delimitades per murs que dirigien les aigües que baixaven pels torrents i còrrecs de la zona. Alguns camins comunicaven la zona amb la resta de la vall o amb les masies superiors, però moltes vegades es confonen amb feixes, a causa de l’estretor d’aquestes. No s’evidencien signes de carboneig.

En aquest espai hi ha dues cabanes, una primera, situada a un nivell inferior, actualment derruïda, i una segona que es conserva en perfecte estat. Continua la lectura de “Les cabanes de vinya de les Sureres de la Bisbal” →

Ritual de presa de possessió d’un mas al 1675

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Quan Josep Garriga de Solei compra el mas Perafita, a la parròquia d’Aiguafreda (actualment municipi de Seva), l’any 1675, en el moment de fer efectiu el traspàs es representa un ritual que val la pena de comentar. En primer lloc, cal dir que hi assisteix el rector d’Aiguafreda (Jaume Agustí, que actua testimoni en substitució d’una altra persona. L’acte comença amb la trobada davant la porta del mas dels venedors -un matrimoni- i del nou comprador

“(…) y prengueren los dits conjuges al dit Josep Garriga per la ma dreta en presencia de dit R. Rr substitut y testimoni y lo entraren dintre de dita casa Perafita y li entregaren las claus de dita casa, y se queda dit Garriga dintre y los dits conjuges passaren á fora tancant y obrint dit Garriga las portes de dita casa[,] y continuant dita posseció anaren a la era de dita casa y prenent del mateix modo á dit Garriga lo entraren en dita hera entregantli grapats de palla y boll y exint dits conjuges de dita era dit Garriga allà comenssa a escampar palla y boll y despues anant continuant dita posseció en presencia de dit R. Rr com a testimoni y substitut: anaren en los conreus de dita casa y los dits venedors també prengueren á dit comprador per la ma dreta entrantlo dintre de dits conreus y li entregaren un grapat de terra y herba a lo que continua dit Garriga escampantla per dits conreus y despues trencaren dits conjuges alguns rams de Abres y los entregaren á dit Garriga los quals prengue[,] y ab estos senyals entengue pendrer Real Possecio (…)” del mas.[1]

[1] ABEV, Garriga del Solei, 1.

En Matagossos

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons la veu popular, en Matagossos era un bandoler que un dia va posar una bomba en un local d’Aiguafreda i hi va haver fins i tot morts. També havia matat el masover de la Figuera: una nit el va esperar al mig del camí i li va disparar. El seu objectiu era l’amo de la Figuera, però com que era de nit i anava acompanyat del mosso, va ser aquest qui va morir. L’amo, ferit, es va tirar per un marge i amb la nit va poder escapar. Arran d’aquests fets, la gent va decidir que ja n’hi havia prou.

Un dia li varen tirar un tret i el varen matar. Es va dir que havia estat la Guàrdia Civil, però no va ser ella, sinó un altre home.

En Matagossos vivia per la zona de Can Serra de l’Arca. Un dia, un caçador va tocar una perdiu que va caure enmig d’unes bardisses sota d’un cingle. Va decidir baixar a provar de trobar-la i va trobar l’amagatall d’en Matagossos, que hi tenia una olla bullint (feia foc amb carbo perquè no fes fum i no el descobrissin). Aquest caçador en va donar part, i va ser així com el varen trobar i matar.

Sembla ser que es deia Pere Serradelarca Pou, i va ser mort el 30 d’octubre de 1947. Hauria estat un maquis (Font).

El mas Cargol (Aiguafreda)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’any 1831, el propietari d’una de les grans cases del Brull, demanava no pagar els censos del mas Cargol, perquè aquest, que havia funcionat com una masoveria, estava derruït per l’aigua i diversos accidents.

Per esbrinar si tenia raó o no, es va demanar la participació del que avui dia diríem un perit, Pedro Vidal. En la seva carta-informe de 1832, aquest va assegurar que el mas Cargol era un terreny petit col·locat a sota d’un ribazo i una gran penya que forma el límit del mas del Brull. A sota hi havia una llengua de terreny que arribava fins a la riera d’Avencó i que era del mas Boix.

Segons aquest home, es tractava d’un terreny inculte (un pedregar amb matolls de boix), sense herbes (de pastura, s’entén), els arbres que hi havia eren tan petits que cap d’ells no necessitava les dues mans per agafar-ne el tronc i només hi creixia espígol. A més a més, el terreny havia estat deteriorat per les pluges, perquè era molt pendent, i l’aigua s’havia endut la poca terra que hi havia. A més, estava exposat als despreniments dels cims.

Segons l’amo del terreny, temps enrere hi havia intentat fer una rompuda i, de les set collites que normalment es podien fer en una rompuda, a la tercera ja no li va donar fruit. També deia que antigament aquest terreny era plantat de vinya i sembrats, i que hi havia una casa, però que en aquell moment no en quedava cap mostra i la casa no se sabia on havia estat. Insinuava que segurament havia quedat soterrada per les pedres que es desprenien dels cimals. Aquest terreny no servia per a res al seu propietari, que només el podia fer servir per passar amb el bestiar (tot i que podia fer-ho per altres llocs).

Pedro Vidal va estar a punt de qualificar de maleïda aquella terra, perquè, fora del mas Cargol encara hi havia vinyes , tot i que afirmava que no ho podia creure per diferents raons (suposem que era un home amb un esperit positivista i crític).

Si el document d’on s’ha extret aquesta informació està datat i signat, no passa el mateix amb un paper, que reproduïm a la fotografia, en el qual s’indica la zona i la possible ubicació del mas Cargol. Com es veu, es trobava just en el límit entre les parròquies del Brull i d’Aiguafreda (creiem que la creu del Brull que apareix a la part superior correspon al que avui dia anomenem creu de Parròquia).

Mapa del mas Cargol