Prop de Casanoves hem trobat els dos ossos que apareixen a la fotografia. Se suposa que corresponien a batalls d’esquelles (també s’ha trobat una esquella desaprofitada).
Es tracta d’ossos gruixuts, buits al seu interior, que eren tallats en diferents mides (els que hem trobat fan 7-8 cm de llarg i uns 4 cm de diàmetre a la part més ampla). Es penjaven mitjançant una tira de cuir a l’interior de l’esquella metàl·lica i d’aquesta manera produïen el seu so característic.
En els casos que es presenten, es veu perfectament que varen ser tallats. En el més llarg s’identifica l’inici d’un tall que no va ser acabat.
Masia situada sobre un petit replà a mitja muntanya (41º 46′ 543 – 002º 15′ 631 – 622), actualment en ruïnes. Tot i que avui dia es tracta d’un espai emboscat, la masia estava a la part solella de la muntanya i era rodejada de camps i feixes. Estructuralment presentava tres cossos que creixien al voltant de l’era i tot tancat per un mur de protecció. Dels tres cossos, només se’n conserven dos, el principal i un edifici annex amb un rellotge de sol que sembla que du la data de 1862 (a la banda nord).
La major part construïda, i la més interessant, correspon al cos oriental. S’hi accedia per una porta de volta catalana sense cap tipus de decoració ni de gravat. Posteriorment es va construir un cos a la banda sud, que presenta una porta més petita i, mirant a Aiguafreda, tres arcades com les que es troben a can Serra de l’Arca. La planta baixa d’aquest cos era ocupada per corts de bestiar.
Aquest cos tenia dos pisos tot i que en alguna part hi ha un semisoterrani que fa que hi hagi tres nivells d’habitatge. En aquest nivell inferior s’ha localitzat un cup recobert de ceràmiques cuites, de planta quadrada i un parell de metres de costat. Tot i que es conserva en bones condicions, l’accés fins a ell no és gens fàcil.
El tercer nivell presenta tres finestres que donen a l’era i les tres arcades ja esmentades obertes al sud. En el nivell inferior hi ha la cuina, amb el forn (que prolonga la façana cap a l’era), un parell d’armaris i la llar de foc (que està complement derruïda).
Es tracta d’una petita font (41º 46′ 543 – 002º 15′ 631 – 622) d’1’10 m d’alçada per 65 cm d’amplada i 1’5 metres de recorregut. Està feta amb pedra i morter. Presenta una volta apuntada. L’aigua hi arriba provinent de dues filtracions i queda estanyada al seu interior. Un conducte la condueix a 2’5 m, on la recull una bassa quadrada d’1’80 m de costat i un metre de profunditat. D’aquí, una petita canalització de teules la condueix novament a una altra bassa irregular de 5 x 8 m i 1’20 m de fons, la paret nord de la qual és una pedra natural del lloc.
Aquesta bassa també recull les aigües que provenen d’un petit biot, que ha estat condicionat com si fos l’inici d’una mina (1 m de recorregut). A les dues basses hi ha un rentador per rentar la roba.
Tot aquest conjunt queda separat del llit del torrent de la Corredora per un mur de pedra seca que protegeix les instal·lacions. A la part inferior de la mina i les basses, encara s’aprecien uns horts plans i ben delimitats per murs que eren regats amb les aigües embassades allà.
Per la part superior de la mina s’aprecien les restes d’un forat que segurament correspon a una prolongació del seu recorregut per aconseguir un major cabal.
S’hi ha trobat una galleda metàl·lica que servia per recollir l’aigua (anava a l’extrem d’un pal de fusta).
Antiga masia enrunada, situada al collet de la Costa, just on comença el sot de la Costa de Can Brull.
Com totes les masies de la zona, ha anat creixent en diferents moments històrics.
Al costat es conserva un petit refugi troglodític (vegeu la fotografia)
D’entre les dades històriques que hem pogut recollir, val la pena esmentar que l’11 de febrer de 1693, Benet Garriga, de Sant Martí de Centelles, amo de la Costa, escriu una demanda adreçada al batlle d’Aiguafreda, en què li diu que la casa és molt vella i necessita moltes obres (fusteria i paleta), fins al punt que si no s’hi fan obres es pot ensorrar. A més, necessita fer una bassa per recollir aigua per regar els horts de l’heretat. També s’han de fer les parets dels marges per poder conservar les quintanes i peces de terra.
No s’ha pogut esbrinar per quin motiu aquest home demana la intervenció del batlle i li suplica que ordeni que algú en faci un informe sobre què cal fer amb la casa (segurament era algun tipus de conflicte per la propietat o usdefruit de l’edifici).
També, per un document del 15 de febrer de 1669, sabem que per sobre de l’Aragall hi ha un camp d’oliveres. Al 1701 es diu que es troba sobre l’era de l’Aragall i que era del mas Costa. Però se’l vengueren.
(font: ABEV, Centelles, Santa Coloma, U/7)
Un arrendament de l’any 1664 estableix que els arrendadors hauran de “encortar en dita casa de la Costa lo bestiar tindran la tersera part del any”. (Font:ABEV, El Brull, U/1)
Es tracta d’una antiga masia, avui totalment enrunada, que es troba en el punt 41º 46′ 799 – 002º 16′ 140 – 802. Es troba al costat del GR 2 i està indicada en el mapa de l’editorial Alpina. Conserva vestigis del que podria haver estat el forn de la casa i sembla que hauria tingut dos pisos d’alçada.
El topònim semblaria indicar una masoveria vinculada a can Serra de l’Arca, però no en tenim constància documental.
Algunes persones han vist en dues pedres situades just a la paret nord de la casa un possible dolmen, però no ho podem afirmar amb certesa.
Casanova de Can SerraPossible dolmen de la Casanova de Can Serra
En el mapa de l’editorial Alpina s’indica una creu del Sastre (41º 46′ 836 – 002º 16′ 265 – 789). De moment no en tenim cap més dada. Només que en la seva base hi ha part d’una inscripció que diu “0 – 62) que interpretem com a octubre de l’any 1962, quan la creu hauria estat construïda en aquell lloc.
Es tracta d’una creu de ferro amb uns braços d’una trentena de centímetres i que acaben amb dues puntes bifurcades i corbades.
Una mica per sobre de can Serra de l’Arca (41º 46′ 599 – 002º 16′ 129 – 699), es conserva, tot i que en molt mal estat, una petita mina d’uns tres o quatre metres de recorregut que recollia l’aigua que regalimava aprofitant el contacte entre les calcàries de la part superior i la pedra sorrenca de la inferior (al Saní el mateix contacte va donar lloc a un parell de fonts, també aprofitades per regar).
Pel que sembla, la primera part està perduda (no hi ha evidència de l’inici de la mina), de manera que el que surt a l’exterior seria una de les seves seccions interiors. En aquest punt fa 1,5 m d’altura.
El seu mal estat ha fet que s’hagi apuntalat amb tres puntals, el primer dels quals impedeix l’entrada al seu interior. De tota manera, sembla que s’en veu el final i la major part del recorregut.
La galeria es va eixamplant progressivament fins arribar al punt final que sembla una semicircumferència. Podria ser que l’eixamplament fos degut a la pressió dels materials del voltant, que haurien fet “aprimar” la primera part del conducte.
En els seus escassos metres de recorregut es poden observar dues pedres travesseres, posades de manera que es pugui caminar per sobre seu sense haver de trepitjar l’aigua.
Antigament, l’aigua era conduïda per un petit canal fins a una propera bassa (a uns 10 metres i una mica més avall i al sud). La seva planta és irregular, tot i que tendeix a tenir una forma rectangular de 4,80 x 2,50 m i una profunditat de 1,35 m. Aquesta bassa actualment es troba esfondrada i en un estat inaprofitable a causa de l’obertura d’una pista just a sota seu, fet que ha causat un corriment de terres i la desaparició de part del seu mur oriental.
L’aigua, després de ser emmagatzemada en aquesta bassa, servia per regar uns horts que hi ha una mica per sota.
Com el seu nom indica, es tracta d’una antiga masia en part construïda aprofitant una balma. Es troba en el camí que va d’Aiguafreda a can Serra de l’Arca (4146296 – 0215881 – 541), sota la pista per on passa el GR 2.
El conjunt té unes dimensions aproximades de 10 x 20 m i es tracta d’una edificació que ha anat creixent a partir de diferents cossos al llarg del temps. Podria ser que la part més antiga correspongués a la balma, actualment la part més ben conservada. Aquesta té unes dimensions de 2 x 2,5 metres i,a primera vista, s’hi observa una porta (0,75 x 1,70 m) i dues finestres. Una mirada més atenta, però, indica que es tracta d’una gran columna que aguantava el sostre de la balma. Les obertures a banda i banda varen ser tapades, i això va donar lloc a dues finestres, la més conserva de les quals té forma quadrada (70 cm per cada costat).
A l’extrem oriental conserva l’estructura del forn de la casa i a l’occidental segurament hi havia hagut una bassa o rentador. En els cossos intermitjos sembla que hi havia hagut fins a dos pisos.
Actualment es troba en estat ruïnós i només es conserva mínimament la part de la balma (tot i que força malmesa per l’acció de l’aigua).
Per davant de la casa passava un camí que conduïa a can Serra de l’Arca i a Aiguafreda i cap al vessant sud (solella) hi havia feixes, segurament plantades de vinyes i cereals.
Es tracta d’una construcció de forma arrodonida a l’interior, tot i que des de fora semblaria més aviat quadrada. Es troba en el punt 41º 46′ 250 – 002º 15′ 856 – 531, en el camí que va d’Aiguafreda al Brull, en el mateix traçat del GR 2.
Les mides interiors oscil·len entre 1,50 i 1,60 m, a causa de la seva planta circular però irregular. La paret fa 60 cm de gruix i la porta, orientada al sud, mesura 1,10 x 0,50 m. El sostre està fet per aproximació de filades i recobert amb terra on creixen algunes plantes que la fan impermeable. L’alçada màxima a l’interior és d’1,60 m. A la banda nord hi ha una petita fornícula que servia per deixar-hi algun objecte. No té cap finestra i està construïda amb pedra seca del mateix lloc on es va bastir.
Presenta un petit enderrocament a la part sud-est (a la dreta de la porta), que no afecta l’estructura interior, però que en pot comprometre el seu futur.
Al sud de can Serra de l’Arca (4146483 – 0216153 – 608), al costat mateix d’una balma que es troba per sota d’uns espais delimitats per murs de pedra i que segurament eren antics corrals, es troba la roda de molí que es pot veure a la fotografia.
El seu diàmetre és de 109 cm i el gruix 30 cm. El diàmetre del forat interior són 20 cm.
La roda no s’ha fet servir, perquè encara conserva les marques dels cops de cisell que va rebre en el moment de la seva construcció. Està feta amb pedra rogenca, la mateixa que forma les parets i la balma del lloc on es troba, fets que fan pensar que va ser construïda allà mateix i que esperava ser traslladada a algun altre lloc. Es descarta que hagués estat duta allà per ser utilitzada en algun tipus d’explotació, tant amb aigua com a sang.
Aquesta troballa confirma l’explotació de les pedreres de la zona per a aquest tipus d’usos. És probable que unes marques en unes pedres que s’han trobat a prop del Brull corresponguin a algun tipus d’explotació semblant, en aquest cas, però, en ser la pedra més petita, segurament es tractava de pedres d’esmolar.
Patrimoni Existencial 