La fotografia aèria de 1956, coneguda com a sèrie B del vol americà, mostra una ampla pista que surt de l’actual estació ferroviària de la Molina i s’enfila fins al pla de les Forques. A la Molina s’hi pot veure clarament el campament militar que s’hi havia instal·lat. Podeu veure la pista aquí.
La primera cosa que crida l’atenció és que l’amplada d’aquesta pista és superior a la de la carretera de la collada de Toses (aquesta pista actualment fa més de cinc metres). Està feta amb macadam, és a dir capes de pedra matxucades i un rebliment final de sorra que omple els buits entre les pedres. Una altra cosa destacable és la consistència que tenen els ponts, dotats en tots els casos de baranes.
Per una banda, aquesta pista condueix al pla dels Coms, passant pel coll de la Bassa. Just abans hi ha una desviació que porta al pla de les Forques (en aquesta cruïlla trobem un monument amb forma de castell, que recorda les persones −sapadors− que varen construir aquesta pista).
Des d’aquesta segona cruïlla la pista continuava pujant cap al nord-est fins a trobar una bifurcació que porta a un coll situat al nord del refugi de Vilallobent (que s’hauria construït en un segon moment) o al coll Marcer, on abans d’arribar, dalt de petits turons trobem dues posicions amb trinxeres i pous de tirador.
Des del coll de les Forques, una bifurcació amb lleugera baixa duia a la carretera de la Collada. Al voltant del pla de les Forques trobem diferents posicions amb trinxeres i pous de tirador.
Tot i que ambdues fotografies són força dubtoses, sembla que aquests emplaçaments apareixen en ambdós casos (fotografies de 1945 i 1956), fet que ens parlaria d’una ocupació militar a la primera meitat dels anys quaranta.
Just al sud de la pista que comentem, al costat de l’actual refugi del pla de les Forques, hi ha diferents emplaçaments rodons, segurament per a tendes de campanya militars, i les restes d’algunes barraques fetes de pedra i fang, que no semblen aparèixer en la fotografia de 1945.
En aquesta pista trobem un total de 24 ponts, tots de morfologia molt semblant. I en dos d’aquests ponts trobem elements d’interès. El primer és un pont que es troba a un centenar de metres al nord-oest del monument que s’ha comentat. Està fet amb encofrats, com la majoria dels que hi ha a la pista, però a l’interior, amb pintura de color blanc, trobem diferents noms de persona (Andrés, Migel (sic), Domingo i Crespo), però també inscripcions prou reveladores: una diu “Teniente” i una altra “Sargento” (a més hi ha unes inscripcions que diuen “Hospital del” o “Ramos”).
La pista arriba poc després a un explanada plana que, segons els mapes actuals de l’ICGC, i els militars històrics, rebia el nom de coll de la Bassa, on no hem trobat cap resta que ens pugui evidenciar un passat de fortificació (si no és la pista que estem comentant).
Al cap de poc s’arriba a la barraca d’Urtx, annexa a un pont fet amb dos tubs rodons. En la cara nord del pont hi trobem un escrit que diu “Fortale-za nº 1 viva” i la resta és tan precari que no es pot ni llegir, però sembla que hi hagi una data de l’any 1955.
Pel que fa a la barraca, aquesta consta de dues parts, una de les quals estava dedicada al bestiar i té una finestra en forma d’espitllera (altres refugis que hi ha a la zona tenen una mateixa morfologia tot i que en principi s’haurien construït més tard).
A final de la pista, avui dia enmig del bosc, trobem una excavació que tot sembla suggerir que era per hostatjar un búnquer que mai no es va construir. En tot cas, cal notar que −tal com ens indica el mapa− l’any 1945 ja hi era.
Patrimoni Existencial 