També a l’Alt Camp, aquest cop a Bràfim trobem aquesta cabana subterrània:
Categoria: Arqueologia
Cabana subterrània a l’Alt Camp
La segona mostra de cabana subterrània, també es troba a Montferri, a l’Alt Camp.
Cabana subterrània a Montferri
A vegades s’han buscat mostres de trogloditisme en llocs molt allunyats de casa nostra. En un altre lloc crec que vaig demostrar la importància història d’aquesta mena de construccions a casa nostra. En les properes tres entrades espero demostrar, amb vídeos, que aquest no és l’únic cas:
Fortins de Campelles
Això de l’arqueologia contemporània no m’acaba de fer el pes, però no m’hi he pogut resistir…
Molera de la Corbera
Sortint de la carretera que porta a Tavertet, just una mica abans d’arribar a la pista que porta al Noguer, però per l’altra banda, un camí s’enfila fins a la Corbera Vella, als peus del cingle.
Ressegint el penya-segat cap al nord, i deixant-lo a la nostra dreta, trobarem una petita cavitat on hi ha l’inici d’una mola a l’interior, la balma del Secall. La Diputació de Barcelona n’ofereix una fitxa, tal com fa el web Espeleo World.
Lo gaiter de la Cerdanya
A la Solana de la Cerdanya, he trobat això, que jo diria que és una persona tocant una cornamusa o gaita:
He destacat algunes línies per ajudar a la meva interpretació.
Calvari de Pardines
A Pardines, en la mateixa pista que porta a la collada Verda, he trobat, a peu de pista, aquest gravat, que sembla que correspon a un calvari.
Amulet fet amb una pedra foradada
Havia sentit a dir que les pedres foradades eren utilitzades com a amulets que prevenien alguns mals o malalties, sobretot dels animals. Però mai no n’havia pogut veure una de veritat.
Però ara ja no ho puc dir, perquè a la Garrotxa, en una masia abandonada he trobat un d’aquests amulets penjats en el que semblaria un refugi d’un pastor:
A simple vista, sembla que el forat de la pedra era natural. En anglès es diuen hag stones o witch stones (pedres foradades o pedres de bruixa) i això us pot donar una pista per saber-ne més coses.
Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes
Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.
El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.
Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?
Nous gravats a la Solana (2)
Buscant i rebuscant, a la Solana de la Cerdanya, a més d’això, hi he trobat això:
I encara en queden més…
Patrimoni Existencial 