A Pardines, en la mateixa pista que porta a la collada Verda, he trobat, a peu de pista, aquest gravat, que sembla que correspon a un calvari.
Calvari de Pardines
Categoria: Arqueologia
Amulet fet amb una pedra foradada
Havia sentit a dir que les pedres foradades eren utilitzades com a amulets que prevenien alguns mals o malalties, sobretot dels animals. Però mai no n’havia pogut veure una de veritat.
Però ara ja no ho puc dir, perquè a la Garrotxa, en una masia abandonada he trobat un d’aquests amulets penjats en el que semblaria un refugi d’un pastor:
A simple vista, sembla que el forat de la pedra era natural. En anglès es diuen hag stones o witch stones (pedres foradades o pedres de bruixa) i això us pot donar una pista per saber-ne més coses.
Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes
Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.
El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.
Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?
Nous gravats a la Solana (2)
Buscant i rebuscant, a la Solana de la Cerdanya, a més d’això, hi he trobat això:
I encara en queden més…
Nous gravats a la Solana de la Cerdanya
Això dels gravats depèn, entre moltes altres coses, de com vingui la llum en el moment de fer l’observació. I no fa massa que em vaig tornar a mirar una zona que tenia requetemirada de la Solana de la Cerdanya, i que vaig publicar aquí.
Resulta que hi vaig trobar unes “bailaoras” que Casamajor i Gálvez descriuen en el seu llibre (p. 61), però crec que n’he trobat dues inèdites (una per sobre i l’altra per sota de les que aquests autors descriuen).
No massa lluny, vaig trobar una sèrie de gravats que corresponen clarament a antropomorfs, com el que apareix a continuació:
D’aquí no massa temps miraré de publicar uns altres antropomorfs que he trobat amagats entre un munt de ratlles sense interpretació possible…
Contrapès de les Cases de Posada
L’església de Santa Eulàlia de les Cases de Posada és un edifici preromànic de Navès (el Solsonès), d’una datació que es remunta al segle IX o X. De fet, d’aquest preromànic en queden molt poques coses.
A la paret sud, encastat, trobem un contrapès de premsa, que podria ser del segle IX o X…
Més marededeus amb moixó
Una visita a Tarragona sempre ofereix noves perspectives, sobretot si passes una mica dels romans, que ja estan prou vistos.
Així que a la catedral i al seu museu, tot i que la majoria de sales estan tancades, he pogut veure unes altres marededeus amb moixó com aquesta que vaig fotografiar:
A part de dues o tres imatges que contenen ocells, vaig poder comprar un llibre sobre l’artista del segle XIV Guillem Seguer de Montblanc. En aquest llibre, la seva autora, Francesca Español, inventaria tres marededeus d’aquest escultor, pintor i arquitecte que tenen com a protagonista la Mare de Déu i el seu fill, que apareixen acompanyats d’un moixó.
El que no he pogut resoldre és l’enigma d’aquesta imatge en què el nen Jesús sembla que està traient d’una cosa (que sembla un llibre?) un peu de criatura. Algú en sap alguna cosa? (Potser no és un peu)
Més cassoletes en creus de terme
El segon cas de cassoletes en creu de terme el trobem a just al davant del portal de Sant Antoni de Tarragona. No en dic res més, només penjo tres fotografies de la creu i les cassoletes:
I que consti, que això només acaba de començar…
Més cassoletes en creus de terme
No fa massa dies vaig publicar una entrada sobre el Mas del Bondia i la creu de terme que hi ha a l’entrada. Allà deia que a la base d’aquesta creu es troben un seguit de cassoletes que podrien semblar prehistòriques.
Avui ofereixo dos casos més, de creus de terme amb cassoletes, una realitat que algú m’hauria d’explicar.
El primer cas es troba a Montblanc (Conca de Barberà), just al davant de la façana principal de l’església de Santa Maria, que se suposa que és gòtica del segle XIV, tot i que la portalada deu ser renaixentista.
Maresdedeu i ocells
Continuant amb el que havia dit sobre les marededeus i els ocells (aquí), vàrem anar a visitar el Museu d’Art de Girona, on vaig trobar tres estàtues més d’època gòtica amb imatges de la Mare de Déu i el Nen Jesús amb un ocell.
Una de les imatges em va cridar especialment l’atenció. Es tracta de la marededeu de Pontós, feta en alabastre policromat i datada al segle XV. No només perquè el Nen porta un ocell a la seva mà, sinó pel “penjoll” que porta al coll. Podria semblar una petíta estàtua amb un antropomorf, però segurament es tracta d’una peça de corall, amulet que sabem que històricament havia estat molt utilitzat per protegir-se dels llamps.
Patrimoni Existencial 