Arqueologia – Pàgina 30 – Patrimoni Existencial

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Publicat el 16 Juliol 201316 Juliol 2013 by Francesc Roma Casanovas

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Refugis de Sant Climent

Publicat el 13 Abril 20139 Abril 2013 by Francesc Roma Casanovas

Refugi de Sant Climent, a Sant Feliu de Codines

Al sud de l’ermita de Sant Climent, a Sant Feliu de Codines (41º 42’ 210 – 002º 10’ 188 – 580).

Es tracta de dos espais buidats en el marge d’una paret al costat mateix d’un camí, amb la boca orientada de cara al sud. El més occidental està mig tapat per un despreniment i, per tant, no es descriu. L’oriental fa 1,40 m de fons per 2,20 m d’amplada. Té dos forats petits a l’est i un prestatge excavat a la paret nord.

Cabana de les Sabrugues

Publicat el 11 Abril 20139 Abril 2013 by Francesc Roma Casanovas

Cabana de Sabrugues, Sant Feliu de Codines

Al vessant nord del turó de les Sabrugues, al sud de la Bauma d’en Xec (41º 41’ 971 – 002º 10’ 265 – 550).

Al turó de Sabrugues, Joan M. Vives hi ha descrit quatre barraques de vinya. Força per sota del seu nivell, en una zona enclotada que mira cap a la balma d’en Xec i enmig del bosc, es troba una altra cabana d’estructura semblant a algunes de les anteriorment descrites.

Es tracta d’una cabana amb planta amb forma de pe: una porta apuntada d’1,30 m d’altura i 55 cm d’amplada permet accedir a l’interior després d’un corredor de 60 cm (que correspon al gruix de la paret). Aquí s’obre un espai d’1,60 m x 1,40 m i 1,70 m d’altura màxima, cobert amb una falsa cúpula. La cabana és totalment exempta, tot i que la part sud-oest està parcialment enganxada al marge on ha estat excavada la part inferior de la paret. La coberta té forma arrodonia i està coberta de pedra i terra. Es conserva en perfecte estat.

Mina del Salt de la Núvia

Publicat el 21 Març 20138 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

A llevant de can Frare, en una torrentera que aboca les seves aigües al torrent del Salt de la Núvia, a Bigues (41º 40’ 816 – 002º 13’ 453 – 303) es troba un aqüeducte d’un sol arc rebaixat fet amb maons disposats a plec de llibre amb arrencades de pedra. Per sobre seu circula un canal de maons. Als extrems nord i sud, el canal es fica sota terra, en una mina que fa aproximadament mig metre d’amplada i 1,40 m d’altura.

Cap al nord, la mina s’endinsa fins a la captació d’aigua (avui dia sec) i cap al sud la galeria té un centenar de metres de recorregut fins arribar a una sortida lateral. En aquest tram, s’observen dos pous coberts amb una petita cúpula feta amb maons (hi ha uns graons excavats al sauló per entrar i sortir a la galeria). A partir d’aquí, la galeria continua encara uns metres cap al sud.

La boca lateral era en realitat un sobreixidor que es feia servir per proveir d’aigua algun element de la zona, possiblement un camp.

A l’interior de la mina hi coexisteix un canal fet de peces cuites i una canalització més moderna i de secció rodona.

Forns del Flix

Publicat el 19 Març 201319 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Es troben en terme de Bigues, però a tocar de Santa Eulàlia.

Ja fa temps que es coneix el forn de calç de Flix, un forn de 3,25 m de diàmetre i una altura màxima d’aproximadament 5 m. Presenta una boca d’1,30 m d’amplada (l’altura no es pot calcular perquè l’interior és ocupat per sediments) i podria ser que hagués tingut una segona boca situada a sobre, però no es pot assegurar perquè el forn està parcialment esbocat. Les parets són copiosament vidriades.

Cal remarcar que es troba en un terreny saulonós i, per tant, sense presència de materials calcaris, fet que permetria pensar que la seva utilitat fos una altra. Aquesta hipòtesi es reforça sabent que a escassos metres es troben dues altres estructures que sembla clar que són forns de pega.

El primer forn, el que està més ben conservat i més a llevant dels dos, fa 2,50 m de diàmetre a la part més baixa i se’n conserva una altura màxima d’1,80 (cal tenir en compte que el fons és ple de sediments). Les parets són de 10 cm de gruix i fetes amb terra cuita. Té forma acampanada, de manera que es pot calcular que l’obertura superior podria tenir entre mig metre i un metre de diàmetre.

El segon forn es troba a un parell o tres de metres del primer, a l’oest d’aquest i al mateix nivell. Fa 2,40 m de diàmetre i es conserva una altura màxima de dos metres, però cal tenir en compte que la part sud del forn està esfondrada, raó per la qual les mesures podrien ser molt aproximades. A la part nord-est d’aquest forn, al fons, hi ha un forat que podria correspondre al canal per on es recollia el quitrà o la pega. Fa més d’un metre i mig de recorregut i és de reduïdes dimensions. Si realment es tracta del canal per on es recollia la pega, tot fa pensar que en el primer forn n’hi hauria d’haver un d’equivalent que duria el resultat de les seves cuites a una mateixa olla.

Forns de can Jeroni

Publicat el 17 Març 201314 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Forn d'obra de can Jeroni (Bigues i Riells) — Forn d’obra de can Jeroni (Bigues i Riells)

Es tracta de dues estructures clarament diferenciades que es troben al nord de la masia de can Jeroni (Bigues), a la riba dreta del torrent, lleugerament elevades i enmig d’un clap de bosc (41º 41’ 008 – 002º 13’ 196 – 275).

El primer és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumeroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular.

Presenta una important analogia formal amb el que s’anomenen forns ibèrics, però el material que apareix a la zona (maons i teules) no corresponen a aquesta datació.

La segona estructura es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge. Es va descriure com una estructura indeterminada que podria correspondre a un forn de pega, segons l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Forn de pega de can Jeroni (Bigues i Riells)

Forn ibèric de Montclús

Publicat el 9 Març 201327 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de can Giravent, a la pista que puja a can Jeroni (41º 43’ 171 – 002º 25’ 913 – 273), a Santa Maria de Palautordera.

El forn pròpiament dit feia 2 m x 2,5 m i es conserven una trentena de forats (fumeroles) d’aproximadament 20 cm x 12 cm. Aquests forats, tenen una profunditat de 40 cm i comuniquen amb les dues olles. De fet, es tracta d’una única cambra de combustió separada per un mur, de manera que queden dos espais d’aproximadament un metre d’ample i uns 80 cm d’altura.

Va ser desenterrat als anys setanta del segle XX. El mapa de patrimoni de la Generalitat el data de l’edat del ferro/ibèric (-650 / -50).

Bassa del Molinot de can Noguera

Publicat el 7 Març 201327 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

Es troba en una terrassa a sobre del Rifer, a ponent de can Noguera (41º 43’ 296 – 002º 26’ 660 – 319), a Fogars de Montclús.

Des de can Noguera es veuen les restes d’una obra esfondrada en el marge dret del torrent. Una visitat a la part superior sembla indicar que es tracta d’una antiga bassa de molí, avui dia reblerta de sediments i utilitzada com a camp de conreu, amb el pou seccionat per la meitat per l’esllavissament del marge.

Al costat hi ha la font del Molinot, amb una inscripció que diu “Año 1865”. Una altra inscripció al costat indica que es va restaurar als anys setanta del segle XX.

Forn Gros de can Valls

Publicat el 6 Març 20135 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de can Valls de Mosqueroles (Fogars de Montclús), al sot del Còdol (41º 43’ 568 – 002º 27’ 008 – 315).

Es tracta d’un forn de 3,30 m de diàmetre i uns 3 m d’alçada, amb un fons còncau de 2,30 m que comença al sòcol. A la part superior, les mides van disminuint fins que la boca superior arriba a fer uns dos metres de diàmetre.

S’accedeix al seu interior per una porta a la cara sud d’1,70 m per 0,60 m, que deixa just al peu d’aquest sòcol. Sembla que per sota del nivell de la porta, en el punt més baix del forn, hi podria haver algun tipus de connexió amb el cobert que hi ha a l’entrada.

Efectivament, aquest forn presenta un espai cobert just al davant de la boca de 5 m x 3 m , cobert amb una teulada de teules àrabs a una aigua. A dins, a llevant, hi ha una fornícula de 90 cm x 35 cm x 50 cm. Hi queden les restes d’un antic carro.

La part interior presenta una zona força vidriada, però a les rodalies no es troben pedres calcàries amb abundància. Només n’hi ha una petita beta. De tota manera, a la casa ens diuen que han sentit explicar que amb la calç d’aquest forn es varen fer les obres de la carretera de Santa Fe.

Forn de pega del Bruguer

Publicat el 3 Març 201325 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

Al bosc del Forn, al sud del Bruguer (41º 39’ 535 – 002º 125’ 267 – 303), al marge esquerre del torrent.

Estructura de forma acampanada amb parets de terra cuita de 15 cm de gruix, excavada al marge del torrent i de planta rodona. Presenta una boca superior circular d’uns 80 cm de diàmetre, que es va eixamplant progressivament a partir dels 40 cm fins que arriba a un diàmetre d’1,80 m a la part més baixa (una part del llavi està trencada). Presenta una alçada d’1,60 m, tot i que sembla que bona part del fons està omplert de sediments. A la part del davant hi ha una obertura en forma de semicircumferència de 40 cm d’ample per 30 cm d’altura.

Les parets no estan gens vidriades.

Aquest forn sembla correspondre al mateix model dels que es troben a Olzinelles, a can Valls, que podrien remuntar-se al segle IX.

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: