Categoria: Arqueologia

Molí de Marfà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pedra del molí de Marfà
Pedra del molí de Marfà

L’aigua del molí de Brotons, després de ser utilitzada, era recollida per una presa i, per la banda dreta del torrent, conduïda per un canal fins al molí de Marfà, situat mig quilòmetre més avall i a la riba dreta (41º 46’ 825 – 002º 04’ 525 – 527).

D’aquest molí se’n conserva una gran bassa, el pou i s’evidencia la sortida del carcabà i l’obrador. La casa tenia fins a dos pisos i estava adossada a la paret de la bassa. Tenia un forn (possiblement dos) a la planta superior. A la banda de ponent, la porta principal d’entrada al molí, feta amb una llinda plana, duu gravada la data de 1820, però podria ser que part de l’edifici fos més antic.

Volem destacar dues peces tallades en pedra, de forma quadrada i amb un forat al seu interior, situades just a sota del festejador d’una de les finestres que no tenim ni idea de què podien ser.

Ens han dit que la zona on es troba el molí era tan emboscada que ni tan sols es veia no fa massa anys. Per això s’entén que Aymamí i Pallarès no el trobessin i només parlessin d’una mola a l’altra banda del riu. Per cert que, just davant del molí, el riu presenta una línia d’ancoratges de presa en el seu llit.

Forn de Marfà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forn de Marfà (Castellcir)
Forn de Marfà (Castellcir)

A la vall de Marfà (Castellcir), en el camí que duu de la masia al molí de Marfà, a la banda de dalt de la pista (41º 46’ 808 – 002º 04’ 369 – 541).

Es tracta d’un forn que correspon a la tipologia dels que es considera que són iberoromans i, tot i que està tallat per la pista, se’n conserva un espai en forma de ferradura de 2 m de fons per 3 d’amplada. Al sostre es veuen una quinzena de fumeroles, actualment tapades. Sembla que originàriament tenia dues cambres separades per un pilar (però en construir la pista aquesta part va desaparèixer, tot i que el pilar es conserva parcialment).

Cabanes i refugis del torrent de Vilanova

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La masia de Vilanova es troba sobre la riera del mateix nom, en terme de Castellterçol. A la banda solella de la riera s’han trobat diferents barraques i refugis que coexisteixen amb algunes cases noves (com ca la Rosa, cal Sec, cal Ventura o cal Ciuró). Algunes estan derruïdes però n’hi ha d’altres que encara es conserven en bon estat.

Barraca al torrent de Vilanova (Castellterçol)
Barraca al torrent de Vilanova (Castellterçol)

En el punt 41º 45’ 552 – 002º 05’ 455 – 705 hi ha una petita cabana de planta arrodonida d’aproximadament 1,5 m de diàmetre interior i d’1,40 m d’alçada també a l’interior. La coberta és feta per aproximació de filades amb una gran llosa que cobreix el conjunt (està lleugerament inclinada per permetre un forat que podria actuar com a xemeneia, però també podria ser algun defecte estructural).

La porta, acarada al sud, fa 60 cm x 100 cm i està flanquejada per dues grans pedres i coberta amb una llinda plana molt prima. A l’interior hi ha dues fornícules, una a la banda est i l’altra a l’oest.

Una seixantena de metres més a ponent hi ha un gran bloc que va ser buidat per la part de sota i tancat amb un petit mur de pedres que servia de precari refugi (41º 45’ 550 – 002º 05’ 499 – 719).

Refugi al torrent de Vilanova
Refugi al torrent de Vilanova

I encara no dos-cents metres en la mateixa direcció apareixen les restes d’una altra barraca d’estructura i mides semblant, però ensorrada (41º 45’ 556 – 002º 05’ 579 – 709).

Més al sud, a l’altra banda de la pista, apareixen dues noves cabanes, també enderrocades (41º 45’ 470 – 002º 05’ 300 – 670 i 41º 45’ 451 – 002º 05’ 510 – 683).

A uns cent metres al sud-oest de ca la Rosa hi ha una altra barraca, penjada dalt d’un cingle, de morfologia semblant (41º 45’ 829 – 002º 04’ 583 – 686).

La pregunta que ens formulem és com s’articulaven aquestes cabanes amb les cases noves que tenen relativament a prop?

Cal Ciuró

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cal Ciuró (Castellterçol)
Cal Ciuró (Castellterçol)

Entre ca la Rosa i cal Ventura, a Castellterçol (41º 45’ 710 – 002º 04’ 516 – 650).

Antiga construcció derruïda, que havia tingut dos pisos, amb la façana a la banda est. Les mides són aproximadament de 10 m x 10 m, tot i que sembla que un dels quatre espais no va arribar a ser mai construït i hauria estat tancat com si fos un petit barri. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la paret de la casa, feta amb rajols corbats i vidriats. L’accés a la tina es produïa per la banda nord, on faltarien alguns graons per poder pujar a la tina. No s’ha pogut localitzar la boixa de la tina, per la presència de runes a l’interior de la casa. Sembla que la coberta hauria estat a dues aigües, però segurament no estava coberta de teules. A la banda sud segurament hi havia hagut el forn.

L’Olleret

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Tina de l'Olleret
Tina de l’Olleret

Antiga masia situada a la serra del mateix nom, on es troba la frontera entre Castellterçol i Granera (41º 44’ 953 – 002º 03’086 – 669). Localització.

L’estructura semblaria correspondre a una casa nova, amb alguns afegitons a la banda nord (per eixamplar la casa, cosa que va fer que el forn quedés dins del nou edifici) i al sud. És justament en aquesta part sud on es va construir una tina, a la qual s’abocava el raïm des de fora, per una rampa. Se suposa que la boixa quedaria dins de l’espai afegit.

En aquest cas, com en algun altre de la zona, la pregunta que ens ve al cap és quina relació hi havia entre la masia i algunes barraques que són molt a prop de la casa?

Molí del Masot

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Moià, al sud de la masia del Masot (41º 48’ 232 – 002º 07’ 563 – 684). L’accés a l’interior és força complicat.

Es tracta d’un gran edifici de tres plantes (més el carcabà) construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l’aigua l’agafava del torrent del Gai –aigües amunt del qual hi havia un altre molí– en una presa situada en el punt 41º 48’ 352 – 002º 07’ 763 – 703.

Actualment només en queden les parets principals i l’obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l’única part coberta de tota l’estructura. A l’interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800.

Molí del Masot (Moià)
Presa del molí del Masot (Moià)

Tina de Pujalt

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir.  Localització.

Pujalt (Castelllcir)
Pujalt (Castelllcir)

La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.

Llinda de la tina de Pujalt
Llinda de la tina de Pujalt

La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).

Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.

Premsa encastada de Pujalt
Premsa encastada de Pujalt

 

 

Cal Sec

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba molt a prop de ca la Rosa, al seu oest (41º 45’ 814 – 002º 04’ 746 – 685), a Castellterçol.

Com en els dos casos anteriors, es tracta d’una casa de planta quadrada d’uns 10 m de costat. A la banda nord-oest hi ha una tina, de la que només s’ha pogut evidenciar la forma cilíndrica exterior i la boixa que donava a l’interior de la casa.

Ca la Rosa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Ca la Rosa, Castellterçol
Ca la Rosa, Castellterçol

Sota el serrat de Pujalt, al nord de Vilanova (41º 45’ 859 – 002º 04’ 655 – 693), a Castellterçol.
Correspon a la mateixa tipologia que la casa anterior i té una planta quadrada d’uns 10 m de costat, amb una gran porta a la part de baix (i una petita finestra) i dues finestres més grans al pis superior. S’entra a la casa per una gran porta amb una llinda d’arc rebaixat (1,60 m x 2,30 m). La primera sala està coberta per una volta rebaixada feta amb peces tallades en pedra tosca. A la banda esquerra (oest) hi ha el forn, però sembla que la cuina i el menjador havien estat al primer pis.
A la banda oest hi ha un pou negre i al nord, independent de la casa, una cisterna per recolllir aigua.
A la banda nord-est hi ha una tina de forma cilíndrica, a la que s’accedia per l’escala principal, que arrenca al final de l’entrada. Just a la porta de la tina hi ha una finestra que dóna a l’exterior. La boixa es troba a la planta de baix, a l’espai de la zona oriental.