Això dels gravats depèn, entre moltes altres coses, de com vingui la llum en el moment de fer l’observació. I no fa massa que em vaig tornar a mirar una zona que tenia requetemirada de la Solana de la Cerdanya, i que vaig publicar aquí.
Resulta que hi vaig trobar unes “bailaoras” que Casamajor i Gálvez descriuen en el seu llibre (p. 61), però crec que n’he trobat dues inèdites (una per sobre i l’altra per sota de les que aquests autors descriuen).
Bailaora nova de trinca
No massa lluny, vaig trobar una sèrie de gravats que corresponen clarament a antropomorfs, com el que apareix a continuació:
Antropomorf a la Solana de la Cerdanya
D’aquí no massa temps miraré de publicar uns altres antropomorfs que he trobat amagats entre un munt de ratlles sense interpretació possible…
L’església de Santa Eulàlia de les Cases de Posada és un edifici preromànic de Navès (el Solsonès), d’una datació que es remunta al segle IX o X. De fet, d’aquest preromànic en queden molt poques coses.
Santa Eulàlia de les Cases de Posada
A la paret sud, encastat, trobem un contrapès de premsa, que podria ser del segle IX o X…
Una visita a Tarragona sempre ofereix noves perspectives, sobretot si passes una mica dels romans, que ja estan prou vistos.
Així que a la catedral i al seu museu, tot i que la majoria de sales estan tancades, he pogut veure unes altres marededeus amb moixó com aquesta que vaig fotografiar:
Mare de Déu dels Omellons (segle XIV)
A part de dues o tres imatges que contenen ocells, vaig poder comprar un llibre sobre l’artista del segle XIV Guillem Seguer de Montblanc. En aquest llibre, la seva autora, Francesca Español, inventaria tres marededeus d’aquest escultor, pintor i arquitecte que tenen com a protagonista la Mare de Déu i el seu fill, que apareixen acompanyats d’un moixó.
El que no he pogut resoldre és l’enigma d’aquesta imatge en què el nen Jesús sembla que està traient d’una cosa (que sembla un llibre?) un peu de criatura. Algú en sap alguna cosa? (Potser no és un peu)
Imatge de la Mare de Déu de la Pineda de Vila-seca, segle XIV
El segon cas de cassoletes en creu de terme el trobem a just al davant del portal de Sant Antoni de Tarragona. No en dic res més, només penjo tres fotografies de la creu i les cassoletes:
Creu de Sant Antoni, TarragonaDetall de les cassoletesUna cassoleta vista de prop
No fa massa dies vaig publicar una entrada sobre el Mas del Bondia i la creu de terme que hi ha a l’entrada. Allà deia que a la base d’aquesta creu es troben un seguit de cassoletes que podrien semblar prehistòriques.
Avui ofereixo dos casos més, de creus de terme amb cassoletes, una realitat que algú m’hauria d’explicar.
El primer cas es troba a Montblanc (Conca de Barberà), just al davant de la façana principal de l’església de Santa Maria, que se suposa que és gòtica del segle XIV, tot i que la portalada deu ser renaixentista.
Creu de MontblancDetall de les cassoletes de la creu de Montblanc
Continuant amb el que havia dit sobre les marededeus i els ocells (aquí), vàrem anar a visitar el Museu d’Art de Girona, on vaig trobar tres estàtues més d’època gòtica amb imatges de la Mare de Déu i el Nen Jesús amb un ocell.
Marededeu de Pontós (MAG)
Una de les imatges em va cridar especialment l’atenció. Es tracta de la marededeu de Pontós, feta en alabastre policromat i datada al segle XV. No només perquè el Nen porta un ocell a la seva mà, sinó pel “penjoll” que porta al coll. Podria semblar una petíta estàtua amb un antropomorf, però segurament es tracta d’una peça de corall, amulet que sabem que històricament havia estat molt utilitzat per protegir-se dels llamps.
Mas de Bondia és una vila closa espectacular del municipi segarrenc de Montornès de Segarra. De fet, només té un únic carrer al qual s’accedeix per una única entrada.
L’entrada, que es veu en la imatge que agafo en préstec de la Wikipedia, sembla l’accés a una masia, però en realitat és l’entrada al carrer del Portal, l’únic que formava la vila closa.
En aquesta imatge es veu una creu en primer terme i els elements que volem comentar es troben en la seva base. Es tracta d’un conjunt de cassoletes que semblarien prehistòriques, però a la base de la creu es troba gravada la data de 1950…
Cassoletes de la creu del Mas de BondiaBase de la creu amb la data gravada
No sé si mai sabrem com és que una pedra amb cassoletes ha acabat fent de base d’una creu que teòricament es va erigir l’any 1950. Les cassoletes preexistien a la pedra que es va tallar? Es varen gravar després? Si en sabeu alguna cosa, m’agradarà saber-la.
Es troba a l’Alta Garrotxa, a l’oest de la masia anomenada el Pujol. Fa uns dos metres de diàmetre i es conserven 80 cm de la meitat de la paret (excepte el que hi pugui haver enterrat).
Sauvanyà o Selvanyà és un poble abandonat que forma part del municipi de la Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell. Actualment està format per una església dedicada a sant Esteve, tres o quatre cases que formen un nucli agrupat al costat de l’església, i diverses masies aïllades.
Com que no m’agrada copiar res i fer-ho passar per meu, us remeto al que ja està escrit sobre aquesta església.
En aquest nucli es pot trobar, abandonat, un contrapès de premsa de vi de manual, fet que ens estaria indicant que als seus 1.000-1.100 metres sobre el nivell del mar també s’hi prrduïa vi.
En el número 17 de la revista Ker vaig publicar un article sobre uns gravats de la Solana de la Cerdanya, entre els quals hi ha una figura d’un cavaller armat amb una llança i una dona que va a peu (pàgina 62).
En el seu moment vaig pensar que podria tractar-se de gravats ibèrics, però tornant al lloc he trobat una pedra, que anomeno dels Guerrers, on hi ha tres personatges masculins (el penis és molt clar), armats amb llances. Sota d’un dells es veu clarament la paraula “Niula”, de manera que sembla que respon a una cronologia medieval.
Roca dels Guerrers, part superior
De moment no he pogut desxifrar la inscripció que apareix a la part de sobre, que segurament ens aportaria molta informació sobre el que es vol representar. La visió d’aquesta imatge em suggereix una lluita entre dos grups (pobles?), separats per un frontera (dues línies verticals, potser un riu). Les llances que porten ambdós guerrers són desproporcionades, i el cap de l’únic que es veu, molt petit.
El guerrer de la nostra esquerra és evident que va ser esborrat a cops de roc, però per sort en veiem els peus, la llança i el penis, que ja ens serveixen per afirmar que es tracta d’un altre guerrer. Tot porta a pensar que seria un enemic del primer.
La pedra fa un metre de llarg, i a la part inferior hi ha un altre guerrer gravat. En aquest cas no li veiem el cap, que en principi hauria de quedar darrere d’una ballesta que sembla que porta en una mà. A l’altra mà, ens apareix clarament una llança. No es pot assegurar que ambdós gravats formessin part de la mateixa composició.
Patrimoni Existencial 