Categoria: Arqueologia

CR 37, sector C

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En post anterior he parlat del Centre de Resistència 37 de Camprodon (Ripollès). Com a complement, direm que a la banda oest de la carretera C-38, poc abans del pont de les Rocasses (a tocar de la central elèctrica de les Rocasses) es troben una sèrie de búnquers que miren cap a la carretera i que sembla que complementen els del sector B (el que es troba a tocar de la carretera i són ben visibles a la sortida de Camprodon). El mapa següent en mostra la localització:

Mapa de localització dels C i D del CR 37

El mapa original, que copio a sota, és una aproximació a la realitat (segurament es va fer de memòria). Segons aquest document., hi hauria d’haver 9 estructures, però n’he pot trobar 5 (segurament algunes es troben més al nord de la central elèctrica, un lloc que no he visitat, i dos d’ells haurien des ser enmig d’una selva de matolls pràcticament impenetrable).

Mapa del CR 37, segurament dels anys 40 o 50

Com en el post anterior, segurament són de l’any 1945 (aquest any està gravat en una de les parets) i també fet pel mateix batalló de sapadors (com veureu al vídeo, també varen deixar-hi el seu escut gravat).

Una de les estructures, a diferència de les anteriors, allotjava un canó contra carro (vegeu-ne una reproducció 3D en la pàgina de Nicolas Barré). Segurament això s’explica per la seva proximitat a la carretera…

 

 

 

Molera de la Corbera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Sortint de la carretera que porta a Tavertet, just una mica abans d’arribar a la pista que porta al Noguer, però per l’altra banda, un camí s’enfila fins a la Corbera Vella, als peus del cingle.

Ressegint el penya-segat cap al nord, i deixant-lo a la nostra dreta, trobarem una petita cavitat on hi ha l’inici d’una mola a l’interior, la balma del Secall. La Diputació de Barcelona n’ofereix una fitxa, tal com fa el web Espeleo World.

Escalaborn de mola a la balma del Secall

 

Amulet fet amb una pedra foradada

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Havia sentit a dir que les pedres foradades eren utilitzades com a amulets que prevenien alguns mals o malalties, sobretot dels animals. Però mai no n’havia pogut veure una de veritat.

Però ara ja no ho puc dir, perquè a la Garrotxa, en una masia abandonada he trobat un d’aquests amulets penjats en el que semblaria un refugi d’un pastor:

A simple vista, sembla que el forat de la pedra era natural. En anglès es diuen hag stones o witch stones (pedres foradades o pedres de bruixa) i això us pot donar una pista per saber-ne més coses.

Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.

El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.

Taula del Calvari (Arnes)
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.

Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?