Categoria: Arqueologia

El búnquer que va posar nerviós el general Franco

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

[Nota prèvia: no crec que l’observatori al que es fa referència sigui el que proposo, perquè en la trobada amb Aramburu aquest va parlar d’un trinxera “a lo bestia”, fet que casa millor amb el que hem vist en un altre lloc]

L’any 1947, per sorpresa, el general Franco va visitar les obres de fortificació que s’estaven duent a terme a la collada de Toses (Ripollès-Cerdanya). Tal com va explicar posteriorment el comandant Aramburu Topete, Franco va quedar completament decebut amb el que va veure.

En una entrevista que es va publicar l’any 1996, Aramburu va explicar que el 28 de maig de 1947, Franco va anar a la Collada, però que no va visitar cap búnquer, només un observatori, tot i que la visita va durar tres hores. Tres anys abans (1944) Franco havia publicat un llibre que duia per títol ABC de la batalla defensiva i el que va veure no quadrava amb les seves idees. Total, que no es pogué estar de demanar a Aramburu si aquest havia llegit l’ABC, i com que la resposta va ser positiva, el dictador li va demanar si li semblava que les obres que estaven duent a terme s’adeien amb el que Franco havia exposat en el llibre. La resposta va ser un no rotund, però Aramburu es va defensar dient que l’Estat Major de l’Exèrcit els deia com havien de fer les obres.

Franco no es va tallar i va preguntar “Que hi ha García Valino per aquí? No? Doncs que em vingui a veure només d’arribar a Madrid'”. Valiño era el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol des de 1939 i és de suposar que la seva visita al Caudillo no devia ser massa agradable.

Segons explica Josep Clara, en una nota del 3 d’abril de 1945, Valiño havia donat ordres “que en las obras de Fortificación se sigan las instrucciones dictadas por el EMC (Estat Major Central) y que no se tenga en cuenta el ABC de la batalla defensiva“.

A la collada de Toses i rodalies hi ha diferents “fortins” construïts durant els anys quaranta del segle passat, però només hi coneixem un observatori: el que podeu veure en aquest vídeo. És de suposar que va ser el que Franco va visitar l’any 1947.

Aquest observatori té la peculiaritat que és doble: després d’un llarg passadís subterrani, fet amb pedres i ciment, s’arriba a una bifurcació, just on hi ha unes escales que condueixen a l’exterior. A partir d’aquí es pot anar a la dreta o a l’esquerra, sempre en baixada, per arribar als punts de guaita, que estan enfocats cap a la carretera que va de Ribes a Puigcerdà, sempre però, a la banda cerdana.

Roc de l’Amorriador

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Des del priorat de Serrabona un camí, al principi en una considerable pujada, ens porta fins al coll que hi ha al sud de la Roca Roja i des d’aquí, seguint aquest recorregut, podem arribar fins al roc de l’Amorriador, que conté alguns petròglifs de diferents datacions. Alguna sembla que seria del segle XIX.

Roc de l’Amorriador, segons Jean Abélanet

Pel camí haurem pogut veure diferents roques amb cassoletes, i el dolmen anomenat Cementiri dels Moros, on trobem cassoletes i alguna creu gravades en les lloses que el formaven:

Dolmen del Cementiri dels Moros (2 i 3) i cassoletes properes al roc de l’Amorriador (1)

De tornada, o a l’anada, com us vagi més bé, no us perdeu el priorat de Serrabona, una bona mostra de romànic, però no us podeu perdre la pedra que hi ha només a l’entrada, que contindria uns petròglifs neolítics:

 

 

 

Panzer nazis

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’any 1940 les tropes nazis invadien França, saltant-se la coneguda Línia Maginot, i Itàlia declarava la guerra a aquest estat. França va quedar partida en dues, però el mes de novembre de 1942, l’Eix també va ocupar la zona lliure. Jean-Pierre Bobo diu que el 12 de novembre les primeres unitats motoritzades varen arribar a Perpinyà, Elna i Argelès. El dia 13 varen arribar a Bourg-Madame, a la Cerdanya, i les tropes alemanyes es varen fer càrrec de tota la frontera amb Espanya fins a Andorra. A la primavera de 1943 els duaners francesos són desplaçat fora de la línia divisòria.

Per altra banda, el 23 d’octubre de 1940 Franco i Hitler s’havien entrevistat a Hendaia, però el resultat no va ser l’esperat per cap de les dues parts. Potser això explica que l’exèrcit nazi reforcés la frontera hispanofrancesa amb una sèrie de búnquers que formaven part de la Sperrlinie  Pyranäenfront, formada per uns 350-400 elements, la majoria encara no identificats (vegeu això).

El mapa de la Línia P elaborat per Nicolas Barré en recull alguns, que es varen aixecar a tocar de la línia de frontera, però en terreny francès.

Aquestes defenses, que apuntaven al nostre país, contenen una part enterrada (una sala de pocs metres quadrats i força baixa) que donava amb unes escales a una zona més o menys circular en què es va posar, a la part superior, part dels tancs Panzer que ja no servien o que formaven part d’un excedent perquè l’evolució bèl·lica els havia deixat desfasats.

De tota manera, tot plegat es veu millor en el següent vídeo:

 

CR 37, sector C

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En post anterior he parlat del Centre de Resistència 37 de Camprodon (Ripollès). Com a complement, direm que a la banda oest de la carretera C-38, poc abans del pont de les Rocasses (a tocar de la central elèctrica de les Rocasses) es troben una sèrie de búnquers que miren cap a la carretera i que sembla que complementen els del sector B (el que es troba a tocar de la carretera i són ben visibles a la sortida de Camprodon). El mapa següent en mostra la localització:

Mapa de localització dels C i D del CR 37

El mapa original, que copio a sota, és una aproximació a la realitat (segurament es va fer de memòria). Segons aquest document., hi hauria d’haver 9 estructures, però n’he pot trobar 5 (segurament algunes es troben més al nord de la central elèctrica, un lloc que no he visitat, i dos d’ells haurien des ser enmig d’una selva de matolls pràcticament impenetrable).

Mapa del CR 37, segurament dels anys 40 o 50

Com en el post anterior, segurament són de l’any 1945 (aquest any està gravat en una de les parets) i també fet pel mateix batalló de sapadors (com veureu al vídeo, també varen deixar-hi el seu escut gravat).

Una de les estructures, a diferència de les anteriors, allotjava un canó contra carro (vegeu-ne una reproducció 3D en la pàgina de Nicolas Barré). Segurament això s’explica per la seva proximitat a la carretera…

 

 

 

Molera de la Corbera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Sortint de la carretera que porta a Tavertet, just una mica abans d’arribar a la pista que porta al Noguer, però per l’altra banda, un camí s’enfila fins a la Corbera Vella, als peus del cingle.

Ressegint el penya-segat cap al nord, i deixant-lo a la nostra dreta, trobarem una petita cavitat on hi ha l’inici d’una mola a l’interior, la balma del Secall. La Diputació de Barcelona n’ofereix una fitxa, tal com fa el web Espeleo World.

Escalaborn de mola a la balma del Secall