Categoria: El Brull

Corral de Serradussà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forat i regata del corral de Serradussà
Forat i regata del corral de Serradussà

Es troba al sud-est de la masia de Serradussà, a l’extrem sud d’un pla que antigament eren feixes de conreu (41º 48’ 298 – 002º 19’ 197 – 1001).

Es tracta d’una estructura lleugerament arrodonida, d’uns 12 m de diàmetre, delimitada per un mur d’aproximadament un metre de diàmetre, en molt mal estat. Al sud del corral, en un petit cingle s’han identificat quatre forats i dues regates. Els dos forats fan 17 cm de diàmetre i 15 i 19 cm respectivament de profunditat. Un tercer forat fa 10 cm de diàmetre i 5 cm de profunditat. Les dues regates fan 70 cm i 75 cm respectivament.

A l’oest es troba una pedra rogenca amb un tall, com si se n’hagués extret un bloc de 38 cm d’ample per 35 cm de fons i 30 cm de profunditat. També hi ha unes restes que podrien correspondre a un antic mur.

Encara una mica més a l’oest hi ha unes possibles restes d’una edificació de 8,5 m x 5 m. Si es comprovés que corresponen a un edifici, els seus murs, fets de grans peces de pedra rogenca, haurien tingut una amplada de 55 cm.

Un centenar de metres a l’est, en una pedra de la carena, s’evidencia la presència d’un altre forat aïllat, de 10 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat.

Pous de neu de Coll Formic

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’un  conjunt de tres pous situats al vessant nord del turó de Coll Formic.

El primer es troba sobre la font de Coll Formic (41º 48’ 068 – 002º 20’ 752 – 1112). Fa sis metres de diàmetre, tot i que la seva forma és força irregular i 8 m d’altura. Està construït aprofitant un cingle rocós, de manera que les seves parets són en part la roca mare i en part una construcció de pedra seca (que segurament es va extreure del fons del pou i es va aprofitar per fer-ne els murs que el delimiten).

El segon està a llevant del collet de les Bigues, gairebé dalt de la carena, però al vessant nord (41º 48’ 072 – 002º 20’ 298 – 1229). Aquest té una forma cilíndrica pràcticament perfecta, construïda en pedra seca. Fa sis metres de diàmetre i uns set de profunditat.

El tercer pou és a escassos metres al nord-oest del turó de Coll Formic (41º 47’ 969 – 002º 20º 510 – 1266). També està construït íntegrament en pedra seca i té una forma més o menys arrodonida. Fa 7 metres de diàmetre  i uns 6 d’altura a la part més alta. A la banda nord i oest s’han produït un parell d’esllavissades que posen en perill aquest pou.

Cabana del pla dels Esparvers

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a l’oest del Burguès, en un revolt que fa la pista que hi puja, just a sota del pla dels Esparvers (41º 47’ 688 – 002º 19’ 474 – 855).

Es tracta d’una estructura adossada a un marge, feta amb pedra seca i murs de 60 cm de gruix, tot i que a la banda de ponent el gruix arriba a 1 m. Té unes dimensions màximes exteriors de 5 m x 4 m. L’entrada era a l’est i feia 8o cm d’amplada. L’altura màxima que se’n conserva és a la banda de ponent i fa 1,30 m. No hi ha rastres de la coberta.

El Burguès Xic

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Burguès Xic
Burguès Xic

Es troba a llevant del Burguès, i lleugerament per sobre (41º 47’ 742 – 002º 19 – 893 – 1011).

És un edifici de mides reduïdes (7,30 m x 4,50 m) amb murs de 65 cm fets de pedra i fang adossat a una paret margera. Tenia dos pis, a l’inferior dels quals es veu una fornícula (35 cm x 25 cm x 32 cm). A la banda nord-oest es conserven uns 2,5 m de paret, fet que permet veure-hi un antiga porta de 80 cm d’ample, posteriorment tapada.

Tot plegat sembla indicar que es tractava d’una pallissa i no d’una masia.

El Burguès

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Portalada del Burguès

Es troba al sud-oest del turó de Collformic i vist des de lluny destaca com una gran clapa desforestada en el vessant de la muntanya (41º 47’ 748 – 002º 19’ 830 – 992).

Es tracta d’una masia de grans dimensions (13 m x 18 m, sense comptar els afetits), de tres pisos d’alçada i una teulada a dues aigües amb l’eix perpendicular a la façana.

A la planta baixa hi havia la cuina amb el forn. Aquest darrer té la peculiaritat que per sobre seu s’hi va construir un petit edifici annex a la casa.

Els murs tenen un gruix de 60 cm i són fets amb pedra i fang. Les cantonades estan escairades i algunes parts de la casa havien estat arrebossades.

Val la pena destacar-ne el portal, fet amb forma d’arc escarser, i cinc peces a cada costat més cinc dovelles. Entre les dues dovelles hi ha escrita una data que diu “170?”. Aquest portal està fet amb una pedra sorrenca blanquinosa, que no és originària del lloc.

Pou de la roca d'Alarit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest de la roca d’Alarit (41º 47’ 346 – 002º 20’ 029 – 1132).

Està construït aprofitant un desnivell natural del terreny, que segurament va ser atalussat. Per això la seva paret sud és el mur de pedra natural, mentre la resta correspon a un mur de pedra seca. Té un diàmetre de 7,5 m i la part més alta fa 5 m.

Fita del serrat del Pal

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Fita del Serrat del Pal
Fita del Serrat del Pal

Es troba al serrat del Pal (41º 47’ 329 – 002º 19’ 696 – 1108). Té planta quadrangular, de 22 cm x 15 cm i una alçada visible de 38 cm. Va ser tallada en pedra rogenca.

A les cares nord i est hi figura inscrita la lletra C, mentre a l’oest la lectura es fa més dificultosa i podria ser que digués “MT” (lectura molt imprecisa).

Segurament el topònim fa referència a una fita que delimitava les parròquies de la Mora i la Castanya (això podria mantenir-se amb la delimitació que en fa una consueta de 1666).

Pica del serrat del Pal

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pica del serrat del Pal
Pica del serrat del Pal

Es troba en un camí carboner que comença a la font d’en Bresc o de Joaquima Vedruna i marxa planejant cap a llevant, per sota de la roca de l’Amorriador, just en el lloc on el camí creua un petit torrent (41º 47’ 282 – 002º 19’ 614 – 1085).

Està tallada en una peça de pedra rogenca de 20 cm de gruix i té unes dimensions  de 67 cm x 41 cm. La seva profunditat és de 5 cm.

Segurament servia com a abeurador aprofitant l’aigua que neix en aquell torrent.

Ferreres Vell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Les restes d’aquesta casa es troben al nord-est de la confluència del torrent del Pujol amb el de Ferreres, a sobre de la pista que puja a Ferreres (41º 47’ 880 – 002º 18’ 035 – 582). Es troben en tan mal estat que no és possible assegurar quina extensió podia tenir. Sobre el terreny es veuen restes en una extensió aproximada de 15 m x 6 m, però podria tractar-se de dos edificis diferents. Un dels murs, el millor conservat, fa 90 cm de grui i és fet amb pedra seca. Aquestes mides i aquesta composició fan pensar en una possible cabana, de la qual es conservaria el primer metre dels murs que la formaven. De tota manera, a les seves rodalies es troben algunes restes de teules.

Ferreres

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Ferreres
Ferreres

Ferreres es troba  en un collet del serrat que puja cap al turó del Mas (41º 47’ 914 – 002º 18’ 222 – 640), al sud del Pujol.

Les restes de la casa parlen d’un conjunt d’edificis fet amb pedres i fang de grans dimensions (19,50 m x 15,50 m) i de murs de 90 cm de gruix (també n’hi ha alguns de 60 cm). L’alçada màxima que se’n conserva només arriba a un metre. A banda de la casa, sembla que hi havia hagut diferents corts i corrals adossats a l’edifici principal.

A la banda de llevant hi ha una estructura que semblaria correspondre a una cabana de planta arrodonida.

Els documents històrics indiquen que el nom de la masia de Ferreres deriva del fet que el seu fundador havia estat una persona anomenada o coneguda com a Ferrer de la Plana, que vivia a la casa del mateix nom. Més endavant, aquest home la va mudar dalt d’un serrat i li va posar el nom de Ferreres, segurament en relació al cognom (o renom) del seu inquilí[1] i no a una suposada explotació de ferro que no hi ha cap evidència arqueològica que hagués existit. És possible que la masia originària fos el que el mapa de l’Alpina identifica amb el nom de Ferreres Vell, edifici del qual sobre el terreny només s’identifiquen alguns panys de paret (vegeu més endavant).

En un capbreu de 1620, la casa de Ferreres consta com un mas unit al Pujol (a la parròquia de Sant Martí del Brull).[2]

A tocar de la paret sud de la casa hi ha una alzina que fa 2,70 m de perímetre. I a la banda de llevant, un castanyer.

[1] Llibre de las Rendas … 1730. La Móra, Sant Cebrià, I-L/2. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, L/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, L/1.