Can Pere Coix és una balma habitada que es troba a llevant de la Perera (41º 46’ 703 – 002º 18’ 204 – 940).
Es conserva en força bon estat, tot i que una via d’aigua amenaça amb ensorrar el mur que delimita l’habitacle. Es tracta d’una construcció en pedra relligada amb una mica d’argamassa de 8 m de llarg per 5 m d’ample. Els murs fan 55 cm de gruix.
La porta d’entrada fa 1,50 m x 80cm i té una llinda plana sense cap inscripció. A la mateixa façana hi ha una finestra espitllerada de 40 cm x 35cm. Aquesta part està a punt de caure i ens consta que es va apuntalar recentment.
Es troba a llevant de la Perera, sota el mateix cingle on hi ha can Pere Coix (41º 46’ 720 – 002º 18’ 122 – 929).
Fa uns 25 m de llarg, aproximadament, per 8 o 10 d’ample i està totalment rodejada per un mur de pedra seca que no arriba a ajuntar-se amb el sostre. Aquest mur fa 80 cm de gruix i és fet de pedra rogenca del mateix lloc.
A la banda de ponent hi ha una estructura independent, de 6 m x 2 m, en el terra del qual es veuen 16 encaixos que no sabem explicar. Aquesta part està feta amb pedra seca menys treballada.
Segurament es tracta d’un corral per al bestiar amb un petit refugi per al pastor o pastors.
El sot del Pont es troba al sud de la Móra i és travessat pel camí que duu de la Figuera a l’església parroquial. Per la importància d’aquest camí és fàcil suposar que en aquest indret es va fer una mena de passera, que hauria acabat donant nom a l’indret.
Per això, quan el camí travessa el torrent, en el punt 41º 46’ 986 – 002º 18’ 607 – 865, es veuen dos encaixos de bases d’un pont o d’una presa de 20 cm x 15 cm. A la banda de llevant del camí, un cop passat el torrent, també s’observen tres graons tallats en la roca.
Es troba al sud-oest del Clot, en el llit del torrent (41º 47’ 101 – 002º 18’ 355 – 775), en un lloc actualment de difícil accés.
Podria ser que l’aigua que feia moure els ginys fos captada uns metres més amunt d’on es troben les restes i conduïda fins a la bassa mitjançant alguna canalització avui dia desapareguda. Sembla que hi hauria hagut una bassa, tot i que de reduïdes dimensions. Aquesta bassa desaiguava per un canal que duia l’aigua fins a un edifici situat uns metres més avall. Encara es veu el forat rodó que tancava la bassa.
La bassa conserva un graons volats que permetien pujar a la part superior i sembla que també entrar-hi a dins per netejar-la. Segurament va ser reomplerta posteriorment amb sorra per utilitzar-la com a horta; també hi ha restes de carbó d’una carbonera al seu interior.
L’edifici on estaria el molí pròpiament dit fa 5 m x 2,40 m, amb murs de pedra seca de 60 cm de gruix. A la banda inferior, aquesta estructura té un forat d’1,10 m x 0,65 m que permetia la tornada de les aigües al torrent.
Actualment tothom en diu el Cafè, però el record històric ens porta a anomenar com el Cafè dels Carlins el mas que antigament es deia la Casa de les Lloses (41º 46′ 541 – 002º 19′ 736 – 1191). Avui dia és una de les raconades més bucòliques de la Calma, tot i els episodis històrics que s’hi varen desenvolupar.
De la natura hostalera de la masia ja en donava compte Artur Osona en la seva guia del Montseny, tot i que l’hostal no en sortís massa ben parat: “(…) la casa del Cafè (1.200 m d’alt aprox.), hont no s’hi troba ni vi ni ayguardent y poca aygua” (p. 146).
Actualment, del Bassau, amb prou feines en queden quatre rocs en el punt 41º 47′ 126 – 002º 19′ 773 – 1144. El primer esment de la masia l’hem trobat l’any 1724, però segurament ja existia d’abans. És possible que la casa prengués el nom d’un biot proper, perquè en una consueta de 1666 es diu que la rodalia de la Móra “(…) sen va desde Terrús per lo Camí Real enllà fins al Pla del Bassau y després sen va per dit Camí Real qui va a Sant Sagimon fins a camp de Bernat (…)”. El pla del Bassau era un lloc humit fins no fa massa dècades, fins al punt que aquí (41º 47′ 186 – 002º 19′ 186 – 1159) es va construir una teuleria, de la qual no en queda pràcticament res a part del topònim i algunes restes de teules.
Hem buscat alguna cosa que recordi una teuleria en dues o tres ocasions, però sense èxit. Només les restes de les teules i el mur que es poden veure en les fotografies.
De tota manera, l’existència de la teuleria i de la masia ha estat comprovada per memòria oral. Efectivament, en Ramon del Boscàs l’estiu de 2011 ens va confirmar la situació de la Teuleria i ens va explicar que no era una casa, sinó una explotació temporal. També digué que l’aigua la recollien d’un petit biot que hi ha allà mateix, que per poc que plogui s’omple d’aigua. Per tant, només podien fer les teules després de ploure. Calia coure-les. És possible que aquesta feina la desenvolupessin persones expertes en la seva realització.
En el punt 41º 46′ 551 – 002º 17′ 134 – 780 hi ha un petit turó que segons l’ICC es coneix com a turó de la Taquilla. En canvi, el mapa de l’editorial Alpina situa aquest topònim una mica més a ponent i més avall.
En tot cas, cal tenir en compte el que diu Enric Garcia-Pey de què “En eixamplar el camí de la Figuera, abans d’arribar a la Codina, quan la gent ja havia superat el tràngol més fort de pujada en aquest pas de muntanya, s’aturaven per reposar en aquest punt, que va desaparèixer en fer més ample el pas. Lloc tradicional on es deixava els bitllets del tren la gent quan tornava cap a les cases; camí que feien fins i tot els veïns de la Castanya, que utilitzaven aquesta via per anar a l’estació- D’aquí li ve el nom de la Taquilla, car sempre estava ple de bitllets“. Segons aquesta nota, el topònim no correspondria al turó, sinó a un indret desaparegut.
Sigui com sigui, l’important és que dalt del turó hi ha un petit forat, orientat a Ponent, amb una forma rectangular lleugerament arrodonida al costat oest. Fa 45 cm de llarg per 29 d’ample i uns 10 de profunditat. Com en altres casos, som incapaços de trobar una explicació al seu origen i funcionalitat i encara menys a la seva cronologia. En tot cas, anotem que, com en altres casos, es troba dalt d’un serrat amb molt bones vistes sobre la rodalia.
El turó Pedregós és un cim que es troba al nord-est de l’església de la Móra, en el punt 41º 47′ 611 – 002º 18′ 819 – 928. Forma part de la carena que va des de Ferreres fins al Mas del Clot. Es troba a ponent del turó del Mas, que tot i ser una setantena de metres més alt, està format per materials pissarrosos. En canvi,el turó Pedregós presenta en els darrers metres un estrat de granit rosat, en el qual es va excavar una cassoleta.
Es tracta d’un forat de forma arrodonida d’entre 18 cm i 15 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat. No sembla que sigui natural, tot i que les vores sembla que hagin estat naturalitzades pel pas del temps, i no n’hi ha cap més a prop. Es troba just al cim del turó.
Hipotèticament podríem suposar que aquest forat va servir per aguantar algun tipus de fita. Cal tenir present que la divisió entre Tagamanent i el Brull passa just per aquest punt i, com s’ha vist en un altre lloc, aquesta divisòria no sempre va ser clara.
Es troba en el punt 41º 46′ 074 – 002º 19′ 937 – 1249, a tocar de la pista que travessa el pla de la Calma (des d’on és visible), al nord-oest del turó de la Torre.
Fa 5 m x 3 m aproximadament i té una obertura que correspondria al lloc on es trobava la porta. Al costat hi ha una altra estructura una mica més petita, de 2 m x 1,5 m aproximadament. Està construïda amb pedra local força grossa i podria correspondre a un espai utilitzat com a magatzem per a activitats relacionades amb les pràctiques d’artigaire.
S’ha associat aquesta construcció amb les pràctiques ramaderes i el pastoreig, però a nosaltres ens sembla que correspon més a una estructura emprada en el treball agrari. No oblidem que al pla de la Calma es varen conrear patates fins i tot després de la guerra civil. Era una producció adreçada al mercat de la metròpoli barcelonina, i no una agricultura d’autoproducció o de subsistència.
És probable que aquesta cabana estigui relacionada amb el que diu un document de l’any 1673, segons el qual a la zona propera al camí ral, a llevant del terme parroquial (concretament al Bosc dels Ginestells, al pla de la Montanya, a tocar al camí ral de Sant Segimon -que podria correspondre al pla del Ginestar), hi havia el plano dicto de las masaneras, una artiga que no s’havia de poder cremar.
Diguem de passada que en uns capítols matrimonials de 1676 es parla d’una “petiam terre de frigoles y ginestells plantada”, molt a prop del corral de Puigventós, anomenada l’hort dels Planters.
Queda, per tant, documentada la colonització agrària d’aquestes espais durant les darreres dècades del segle XVII. Una cosa diferent seria que aquesta estructura ja hi fos, en aquell moment.
Era de la Perera. Detall de la data gravada en una de les lloses.
Tot i el seu abandonament, la Perera ofereix tot un seguit de detalls interessants de ser estudiats. En aquest cas ens aturem en la seva era pel fet que en el moment de la seva construcció es va gravar una de les lloses de l’estructura amb la data de la seva construcció o reforma: 1739.
Sobre la masia podeu consultar la informació que en dóna el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, on es parla de l’era però no es fa cap referència a la seva datació (de fet, vàrem trobar aquesta data amagada entre les bardisses).
Patrimoni Existencial 