Es tracta d’un refugi excavat en un marge que s’obre a l’exterior per una porta feta en una paret de pedra seca, parcialment relligada amb morter (41º 45′ 108 – 002º 14′ 125 – 506). L’obertura d’entrada fa 1,40 x 0,65 m. Les dimensions interiors són de 2,15 x 1,35 m i una alçada màxima d’1,70 m.
Aquesta construcció ha estat reforçada recentment amb uns buscalls, especialment a la zona occidental, on hi ha una petita llar de foc amb xemeneia (possiblement de construcció recent). El terra és més baix que el sòl exterior; per aquest motiu, per accedir a l’interior hi ha dos petits graons que també es poden fer servir per seure.
Actualment encara es fa servir de manera esporàdica.
Es tracta d’un refugi excavat en un marge que s’obre a l’exterior per una porta feta en una paret de pedra seca, parcialment relligada amb morter (41º 45′ 108 – 002º 14′ 125 – 506). L’obertura d’entrada fa 1,40 x 0,65 m. Les dimensions interiors són de 2,15 x 1,35 m i una alçada màxima d’1,70 m.
Aquesta construcció ha estat reforçada recentment amb uns buscalls, especialment a la zona occidental, on hi ha una petita llar de foc amb xemeneia (possiblement de construcció recent). El terra és més baix que el sòl exterior; per aquest motiu, per accedir a l’interior hi ha dos petits graons que també es poden fer servir per seure.
Actualment encara es fa servir de manera esporàdica.
Cabana en bon estat de conservació, de planta arrodonida, d’1’70 m de diàmetre i 1,90 m d’alçada màxima. Al terra s’ha tallat un petit banc en la sorra en què està excavada, aprofitant el fet d’estar adossada al marge. A la banda oest presenta una fornícula de 40 x 40 cm i a la banda est hi ha un petit relleix que podia servir per guardar petits objectes. El sistema de volta és el d’aproximació de fileres. La porta s’obre al sud i té unes mides de 1’10 x 0,75 m.
Cabana de la Solella de la Baga
Es troba al punt 41ª 45′ 105 – 002º 14′ 003 – 552.
Es tracta d’una cabana adossada a un marge, construïda amb pedra calcària del lloc (41º 45′ 122 – 002º 14′ 307 – 415). Li falta la paret sud on hi hauria d’haver la porta.
El que queda, que està en força bon estat, té planta rectangular (1’65 m x 2,10 m) i una alçada màxima d’1,75 m. El mètode de construcció comença amb una aproximació de filades que es completa en la part superior per tres grans lloses. Per damunt hi ha una cobertura de restes vegetals i argila que la impermeabilitzen.
Aquesta construcció planteja el dubte de la seva extensió, que per una banda semblaria continuar fins a 4 metres de llargada, però que per l’altre costat sembla que no era gaire més llarga del que actualment es veu.
Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s’ha de relacionar amb la resta d’estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d’unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l’any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l’ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l’àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s’han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l’explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.” (font)
Forn de calç del torrent de la Baga (detall de la paret vidriada)
Situat en el punt 41º 45′ 187 – 002º 14′ 417 – 3381. Es tracta d’un forn de calç que actualment ha perdut la part de la boca a causa de la construcció d’una pista forestal. Té 3,30 m de diàmetre, aproximadament i al seu interior s’aprecien dues capes que en delimiten l’estructura. La primera està feta de pedra seca (segurament en dues capes diferents). Aquesta pedra apareix vidriada i de color verdós en alguns punts a causa de la temperatura que assolia quan estava en funcionament. La segona capa és de terra cuita (no sabem si és una capa de terra natural o si es va compactar expressament).
Una mica per sobre, dalt del cingle (41º 45′ 192 – 002º 14′ 381), hi ha una antiga pedrera que segurament havia abastit aquest forn.
El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona en diu:
“Aquesta estructura es correspon a un forn de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l’abric d’un pendent ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D’altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d’on era més fàcil l’accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Per la zona de Sant Martí de Centelles aquesta pedra calcària, es concentra a la zona de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu, i és en aquest espai on es documenta l’ús de la pedra calcària tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns documentats. Aquest procés s’iniciava amb l’extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s’utilitza en pasta o la calç en pols. L’alimentació es feia per la boca, situada a baix de l’estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia i la calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, però se’n desconeixen els detalls. Possiblement aquests forns s’haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d’elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se’ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del camí al Pla de la Batalla, no es poden fer gaires precisions, i el seu funcionament es podria adscriure entrat en segle XVIII.” (font)
1 – L’alçada ha de ser errònia. Segons el mapa serien una mica més de 450 m.
Patrimoni Existencial 