L’Olleret

Tina de l'Olleret
Tina de l’Olleret

Antiga masia situada a la serra del mateix nom, on es troba la frontera entre Castellterçol i Granera (41º 44’ 953 – 002º 03’086 – 669). Localització.

L’estructura semblaria correspondre a una casa nova, amb alguns afegitons a la banda nord (per eixamplar la casa, cosa que va fer que el forn quedés dins del nou edifici) i al sud. És justament en aquesta part sud on es va construir una tina, a la qual s’abocava el raïm des de fora, per una rampa. Se suposa que la boixa quedaria dins de l’espai afegit.

En aquest cas, com en algun altre de la zona, la pregunta que ens ve al cap és quina relació hi havia entre la masia i algunes barraques que són molt a prop de la casa?

Molí del Masot

A Moià, al sud de la masia del Masot (41º 48’ 232 – 002º 07’ 563 – 684). L’accés a l’interior és força complicat.

Es tracta d’un gran edifici de tres plantes (més el carcabà) construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l’aigua l’agafava del torrent del Gai –aigües amunt del qual hi havia un altre molí– en una presa situada en el punt 41º 48’ 352 – 002º 07’ 763 – 703.

Actualment només en queden les parets principals i l’obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l’única part coberta de tota l’estructura. A l’interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800.

Molí del Masot (Moià)
Presa del molí del Masot (Moià)

Fita de Pujalt

Als sud del turó de Pujalt (41º 46’ 109 -002º 04’ 193 – 788). Quan es va fer la visita es trobava desclavada.

Fita de 60 cm d’altura, amb un tall transversal de 15 cm x 20 cm, tallada en gresos. En un dels costat hi ha el castell que identifica el terme municipal de Castellterçol, mentre a l’altra hi ha gravada una ema minúscula, que sembla que correspon a l’antic municipi de Marfà. Si aquesta atribució és certa, la fita correspondria al període que va entre 1812 i 1827.

Fita de Pujalt (Castellcir-Castellterçol)

Tina de Pujalt

Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir.  Localització.

Pujalt (Castelllcir)
Pujalt (Castelllcir)

La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.

Llinda de la tina de Pujalt
Llinda de la tina de Pujalt

La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).

Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.

Premsa encastada de Pujalt
Premsa encastada de Pujalt

 

 

Cal Sec

Es troba molt a prop de ca la Rosa, al seu oest (41º 45’ 814 – 002º 04’ 746 – 685), a Castellterçol.

Com en els dos casos anteriors, es tracta d’una casa de planta quadrada d’uns 10 m de costat. A la banda nord-oest hi ha una tina, de la que només s’ha pogut evidenciar la forma cilíndrica exterior i la boixa que donava a l’interior de la casa.

Ca la Rosa

Ca la Rosa, Castellterçol
Ca la Rosa, Castellterçol

Sota el serrat de Pujalt, al nord de Vilanova (41º 45’ 859 – 002º 04’ 655 – 693), a Castellterçol.
Correspon a la mateixa tipologia que la casa anterior i té una planta quadrada d’uns 10 m de costat, amb una gran porta a la part de baix (i una petita finestra) i dues finestres més grans al pis superior. S’entra a la casa per una gran porta amb una llinda d’arc rebaixat (1,60 m x 2,30 m). La primera sala està coberta per una volta rebaixada feta amb peces tallades en pedra tosca. A la banda esquerra (oest) hi ha el forn, però sembla que la cuina i el menjador havien estat al primer pis.
A la banda oest hi ha un pou negre i al nord, independent de la casa, una cisterna per recolllir aigua.
A la banda nord-est hi ha una tina de forma cilíndrica, a la que s’accedia per l’escala principal, que arrenca al final de l’entrada. Just a la porta de la tina hi ha una finestra que dóna a l’exterior. La boixa es troba a la planta de baix, a l’espai de la zona oriental.

Casa amb tina al nord de Vilanova (Castellterçol)

Entrada a la tina

Es troba a la mateixa alçada que la masia de Vilanova, a l’altra banda del torrent del mateix nom (41º 45’ 662 – 002º 04’ 386 – 636), al municipi de Castellterçol. Localització

Es tracta d’una casa nova, que s’adscriu a la tipologia de petites masies construïdes sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII. D’aquesta manera, té una planta quadrada de 9,50 m de costat i l’espai útil es distribueix en dos pisos. Al pis inferior hi ha l’entrada, que era comuna per a les persones i el bestiar, i, a la dreta, la cuina amb el forn de coure el pa, una pica i un armari encastat a la paret. També s’evidencia el conducte del que fou la xemeneia. A l’entrada queden les restes de l’arrencada de l’escala que duia al primer pis

A l’estança del fons, que ocupa la meitat nord de la casa, hi ha la boixa de la tina de vi que tot seguit es comentarà. La coberta era feta amb un arc rebaixat.

La façana s’obre al sud-est per una gran porta d’uns dos metres d’amplada per 1,80 m d’altura. També hi ha tres finestres, dues al pis superior (una a cada habitació) i una altra de més petita a la cuina. Aquesta façana és paral·lela a l’eix de la teulada, a dues aigües i coberta amb lloses planes. Les llindes de les portes i les finestres són planes i sense cap inscripció. Les parets fan uns 60 cm de gruix i són fetes amb pedres i fang.

A la banda est hi ha les restes del que se suposa que va ser una antiga barraca, amb coberta de lloses, però ensorrada.

A la banda nord oriental hi ha una tina per a la fabricació de vi de forma cilíndrica i uns 2 m de diàmetre. Es troba dins d’un edifici de 3,30 m x 3,50 m, al qual s’accedia per la banda nord, pujant dos o tres graons que conduïen a una porta d’1,50 m d’amplada. La tina pròpiament dita està recoberta de cairons i presenta una petita rebava per permetre fixar-hi un brescat. Com s’ha dit, la boixa dóna a l‘interior de la casa.

S’evidencia que la casa ha estat construïda en moments històrics diferents, que s’han materialitzat en diferents ampliacions.
Aquesta casa no apareix en el mapa de 1914 que va fer el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.

 

Fita de terme entre Granera i Castellterçol

Fita de terme entre Granera i Castellterçol
Fita de terme entre Granera i Castellterçol

Al nord del Roc Castellar, a ponent de la carena, enmig del bosc (41º 44’ 653 – 002º 03’ 529).
Fa uns seixanta centímetres d’altura i té una planta quadrada de 20 cm de costat. La part superior acaba en una punxa triangular.
A la banda nord hi ha gravat l’escut de Castellterçol, mentre a la sud hi ha una data que creiem que és la de 1676.

 

 

Balma de Puigsobirà

Balma de Puigsobirà
Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.

Base de premsa de la Riera de la Golarda

Premsa de la Golarda
Premsa de la Golarda

Es troba al sud-est de la Coma, sobre la riera de la Golarda, en terme de Monistrol de Calders (41º 46’ 642 – 002º 02’ 352 – 522). Ens la va ensenyar en Gustau Erill en una excursió molt interessant per la zona.

La premsa es va tallar sobre un bloc de pedra (gresos) de 4,40 m de llarg per 1,60 m d’ample i una altura aproximada d’un metre. El plat fa 1,30 m x 1,50 i està orientada a l’oest, just en direcció contrària a l’eix del bloc. A l’extrem occidental es conserven dues entalladures d’uns 15 cm d’ample que travessen tot el bloc. És en aquest punt on el plat adquireix la seva màxima profunditat (20 cm). A la part oriental hi ha la canal (petit pas estret per on s’escolava el most acabat de premsar) i un forat rodó de 10 cm de diàmetre (sembla que n’hi havia hagut un altre a la banda sud-est, però hauria desaparegut o correspondria a un altre forat molt desplaçat).

A l’extrem sud-oriental del bloc es conserva un canaló d’escassa profunditat i un metre aproximadament de recorregut, que no sembla ser natural, i que podria haver servit per recollir el most que es pogués escapar del plat (?).

Cal remarcar que, a diferència de la premsa anterior, en aquest cas la canal i la biga (braç de palanca) estaven orientats en el mateix sentit. També esmentem que pocs metres per sota de la premsa hi ha una barraca de vinya (número 7 del Soleis de la Coma, codi 6665 de la Wikipedra), tot i que semblen correspondre a èpoques històriques molt diferents.