Francesc Roma i Casanovas
Es troba just a l’explanada que hi ha a 25 metres de la porta del molí de Brotons (41º 46′ 897 – 002º 04′ 718 – 545).
Si no ho és, com a mínim ho sembla. El que està clar és que no pot ser un caprici de la natura.
Fa 2,80 m d’altura i unes mides aproximades de 20 cm x 30 cm.
A la vall de Marfà (Castellcir), en el camí que duu de la masia al molí de Marfà, a la banda de dalt de la pista (41º 46’ 808 – 002º 04’ 369 – 541).
Es tracta d’un forn que correspon a la tipologia dels que es considera que són iberoromans i, tot i que està tallat per la pista, se’n conserva un espai en forma de ferradura de 2 m de fons per 3 d’amplada. Al sostre es veuen una quinzena de fumeroles, actualment tapades. Sembla que originàriament tenia dues cambres separades per un pilar (però en construir la pista aquesta part va desaparèixer, tot i que el pilar es conserva parcialment).
La masia de Vilanova es troba sobre la riera del mateix nom, en terme de Castellterçol. A la banda solella de la riera s’han trobat diferents barraques i refugis que coexisteixen amb algunes cases noves (com ca la Rosa, cal Sec, cal Ventura o cal Ciuró). Algunes estan derruïdes però n’hi ha d’altres que encara es conserven en bon estat.
En el punt 41º 45’ 552 – 002º 05’ 455 – 705 hi ha una petita cabana de planta arrodonida d’aproximadament 1,5 m de diàmetre interior i d’1,40 m d’alçada també a l’interior. La coberta és feta per aproximació de filades amb una gran llosa que cobreix el conjunt (està lleugerament inclinada per permetre un forat que podria actuar com a xemeneia, però també podria ser algun defecte estructural).
La porta, acarada al sud, fa 60 cm x 100 cm i està flanquejada per dues grans pedres i coberta amb una llinda plana molt prima. A l’interior hi ha dues fornícules, una a la banda est i l’altra a l’oest.
Una seixantena de metres més a ponent hi ha un gran bloc que va ser buidat per la part de sota i tancat amb un petit mur de pedres que servia de precari refugi (41º 45’ 550 – 002º 05’ 499 – 719).
I encara no dos-cents metres en la mateixa direcció apareixen les restes d’una altra barraca d’estructura i mides semblant, però ensorrada (41º 45’ 556 – 002º 05’ 579 – 709).
Més al sud, a l’altra banda de la pista, apareixen dues noves cabanes, també enderrocades (41º 45’ 470 – 002º 05’ 300 – 670 i 41º 45’ 451 – 002º 05’ 510 – 683).
A uns cent metres al sud-oest de ca la Rosa hi ha una altra barraca, penjada dalt d’un cingle, de morfologia semblant (41º 45’ 829 – 002º 04’ 583 – 686).
La pregunta que ens formulem és com s’articulaven aquestes cabanes amb les cases noves que tenen relativament a prop?
Entre ca la Rosa i cal Ventura, a Castellterçol (41º 45’ 710 – 002º 04’ 516 – 650).
Antiga construcció derruïda, que havia tingut dos pisos, amb la façana a la banda est. Les mides són aproximadament de 10 m x 10 m, tot i que sembla que un dels quatre espais no va arribar a ser mai construït i hauria estat tancat com si fos un petit barri. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la paret de la casa, feta amb rajols corbats i vidriats. L’accés a la tina es produïa per la banda nord, on faltarien alguns graons per poder pujar a la tina. No s’ha pogut localitzar la boixa de la tina, per la presència de runes a l’interior de la casa. Sembla que la coberta hauria estat a dues aigües, però segurament no estava coberta de teules. A la banda sud segurament hi havia hagut el forn.
Antiga masia situada a la serra del mateix nom, on es troba la frontera entre Castellterçol i Granera (41º 44’ 953 – 002º 03’086 – 669). Localització.
L’estructura semblaria correspondre a una casa nova, amb alguns afegitons a la banda nord (per eixamplar la casa, cosa que va fer que el forn quedés dins del nou edifici) i al sud. És justament en aquesta part sud on es va construir una tina, a la qual s’abocava el raïm des de fora, per una rampa. Se suposa que la boixa quedaria dins de l’espai afegit.
En aquest cas, com en algun altre de la zona, la pregunta que ens ve al cap és quina relació hi havia entre la masia i algunes barraques que són molt a prop de la casa?
A Moià, al sud de la masia del Masot (41º 48’ 232 – 002º 07’ 563 – 684). L’accés a l’interior és força complicat.
Es tracta d’un gran edifici de tres plantes (més el carcabà) construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l’aigua l’agafava del torrent del Gai –aigües amunt del qual hi havia un altre molí– en una presa situada en el punt 41º 48’ 352 – 002º 07’ 763 – 703.
Actualment només en queden les parets principals i l’obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l’única part coberta de tota l’estructura. A l’interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800.
Als sud del turó de Pujalt (41º 46’ 109 -002º 04’ 193 – 788). Quan es va fer la visita es trobava desclavada.
Fita de 60 cm d’altura, amb un tall transversal de 15 cm x 20 cm, tallada en gresos. En un dels costat hi ha el castell que identifica el terme municipal de Castellterçol, mentre a l’altra hi ha gravada una ema minúscula, que sembla que correspon a l’antic municipi de Marfà. Si aquesta atribució és certa, la fita correspondria al període que va entre 1812 i 1827.
Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir. Localització.
La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.
La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).
Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.
Es troba molt a prop de ca la Rosa, al seu oest (41º 45’ 814 – 002º 04’ 746 – 685), a Castellterçol.
Com en els dos casos anteriors, es tracta d’una casa de planta quadrada d’uns 10 m de costat. A la banda nord-oest hi ha una tina, de la que només s’ha pogut evidenciar la forma cilíndrica exterior i la boixa que donava a l’interior de la casa.
Sota el serrat de Pujalt, al nord de Vilanova (41º 45’ 859 – 002º 04’ 655 – 693), a Castellterçol.
Correspon a la mateixa tipologia que la casa anterior i té una planta quadrada d’uns 10 m de costat, amb una gran porta a la part de baix (i una petita finestra) i dues finestres més grans al pis superior. S’entra a la casa per una gran porta amb una llinda d’arc rebaixat (1,60 m x 2,30 m). La primera sala està coberta per una volta rebaixada feta amb peces tallades en pedra tosca. A la banda esquerra (oest) hi ha el forn, però sembla que la cuina i el menjador havien estat al primer pis.
A la banda oest hi ha un pou negre i al nord, independent de la casa, una cisterna per recolllir aigua.
A la banda nord-est hi ha una tina de forma cilíndrica, a la que s’accedia per l’escala principal, que arrenca al final de l’entrada. Just a la porta de la tina hi ha una finestra que dóna a l’exterior. La boixa es troba a la planta de baix, a l’espai de la zona oriental.
Patrimoni Existencial 