Categoria: Moianès

Casa amb tina al nord de Vilanova (Castellterçol)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Entrada a la tina

Es troba a la mateixa alçada que la masia de Vilanova, a l’altra banda del torrent del mateix nom (41º 45’ 662 – 002º 04’ 386 – 636), al municipi de Castellterçol. Localització

Es tracta d’una casa nova, que s’adscriu a la tipologia de petites masies construïdes sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII. D’aquesta manera, té una planta quadrada de 9,50 m de costat i l’espai útil es distribueix en dos pisos. Al pis inferior hi ha l’entrada, que era comuna per a les persones i el bestiar, i, a la dreta, la cuina amb el forn de coure el pa, una pica i un armari encastat a la paret. També s’evidencia el conducte del que fou la xemeneia. A l’entrada queden les restes de l’arrencada de l’escala que duia al primer pis

A l’estança del fons, que ocupa la meitat nord de la casa, hi ha la boixa de la tina de vi que tot seguit es comentarà. La coberta era feta amb un arc rebaixat.

La façana s’obre al sud-est per una gran porta d’uns dos metres d’amplada per 1,80 m d’altura. També hi ha tres finestres, dues al pis superior (una a cada habitació) i una altra de més petita a la cuina. Aquesta façana és paral·lela a l’eix de la teulada, a dues aigües i coberta amb lloses planes. Les llindes de les portes i les finestres són planes i sense cap inscripció. Les parets fan uns 60 cm de gruix i són fetes amb pedres i fang.

A la banda est hi ha les restes del que se suposa que va ser una antiga barraca, amb coberta de lloses, però ensorrada.

A la banda nord oriental hi ha una tina per a la fabricació de vi de forma cilíndrica i uns 2 m de diàmetre. Es troba dins d’un edifici de 3,30 m x 3,50 m, al qual s’accedia per la banda nord, pujant dos o tres graons que conduïen a una porta d’1,50 m d’amplada. La tina pròpiament dita està recoberta de cairons i presenta una petita rebava per permetre fixar-hi un brescat. Com s’ha dit, la boixa dóna a l‘interior de la casa.

S’evidencia que la casa ha estat construïda en moments històrics diferents, que s’han materialitzat en diferents ampliacions.
Aquesta casa no apareix en el mapa de 1914 que va fer el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.

 

Fita de terme entre Granera i Castellterçol

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Fita de terme entre Granera i Castellterçol
Fita de terme entre Granera i Castellterçol

Al nord del Roc Castellar, a ponent de la carena, enmig del bosc (41º 44’ 653 – 002º 03’ 529).
Fa uns seixanta centímetres d’altura i té una planta quadrada de 20 cm de costat. La part superior acaba en una punxa triangular.
A la banda nord hi ha gravat l’escut de Castellterçol, mentre a la sud hi ha una data que creiem que és la de 1676.

 

 

Balma de Puigsobirà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma de Puigsobirà
Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.

Base de premsa de la Riera de la Golarda

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Premsa de la Golarda
Premsa de la Golarda

Es troba al sud-est de la Coma, sobre la riera de la Golarda, en terme de Monistrol de Calders (41º 46’ 642 – 002º 02’ 352 – 522). Ens la va ensenyar en Gustau Erill en una excursió molt interessant per la zona.

La premsa es va tallar sobre un bloc de pedra (gresos) de 4,40 m de llarg per 1,60 m d’ample i una altura aproximada d’un metre. El plat fa 1,30 m x 1,50 i està orientada a l’oest, just en direcció contrària a l’eix del bloc. A l’extrem occidental es conserven dues entalladures d’uns 15 cm d’ample que travessen tot el bloc. És en aquest punt on el plat adquireix la seva màxima profunditat (20 cm). A la part oriental hi ha la canal (petit pas estret per on s’escolava el most acabat de premsar) i un forat rodó de 10 cm de diàmetre (sembla que n’hi havia hagut un altre a la banda sud-est, però hauria desaparegut o correspondria a un altre forat molt desplaçat).

A l’extrem sud-oriental del bloc es conserva un canaló d’escassa profunditat i un metre aproximadament de recorregut, que no sembla ser natural, i que podria haver servit per recollir el most que es pogués escapar del plat (?).

Cal remarcar que, a diferència de la premsa anterior, en aquest cas la canal i la biga (braç de palanca) estaven orientats en el mateix sentit. També esmentem que pocs metres per sota de la premsa hi ha una barraca de vinya (número 7 del Soleis de la Coma, codi 6665 de la Wikipedra), tot i que semblen correspondre a èpoques històriques molt diferents.

Premsa del torrent de la Fàbrega

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al terme municipal de Moià, un quilòmetre al sud-est de la Saleta.

La base de la premsa, rebaixada en la codina, fa 1,60 m d’ample x 1,20 m de llarg i està inclinada cap a llevant. Una petita regata conduïa el most cap a un punt on saltava per un petit graó. A la banda nord hi ha quatre forats, pràcticament arrodonits, els més propers a la premsa fan 22 cm i 20 cm de diàmetre (no es pot saber la profunditat perquè estan reomplerts de sediments), mentre els dos darrers fan un diàmetre d’uns 20 cm. A la banda sud els forats són lleugerament més grans (30 cm i 25 cm de diàmetre, també plens de sediments).

Segons diuen Ramon i Jaume Corominas (1998),

“Als forats rodons d’una banda, hi anaven encastats els muntants del bastiment de recolzament de la biga, i en els de l’altre cantó anava fixat l’altre bastiment, el que treballa a tracció i serveix per a retenir l’extrem de la biga -d’aquí la forma peculiar dels forats, dissenyats perquè els muntants no s’hi puguin escórrer-. Entremig d’aquests bastiments a sobre mateix del plat hi posaven la brisa prèviament acordonada i a punt d’ésser premuda. (…) Suposem que la força a l’extrem de la biga o palanca s’efectuava apalancant, és a dir, repenjant-s’hi, ajudant-se potser també amb algun contrapès (…)”.

 Agafem d’un article de l’amic Albert Fàbrega (2011) la reproducció d’una d’aquestes premses del Beatus Emilianense (segle X):

premsa beatus

Creiem que podria tractar-se d’una premsa d’època medieval, si no anterior, associada a la masia de la Saleta, actualment derruïda, datada com a mínim al segle XIV i que es troba a un quilòmetre al nord-oest. O també vinculada a la Coma de Sant Jaume, datada al segle X.

 

Jub de la Talladella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Jub de la Talladella
Jub de la Talladella

Gràcies al treball d’Enric Garcia-Pey hem  pogut localitzar el jub d’aglans de la Talladella,  localitzat al sud de la masia, a tocar de la basa del Jub (41º 46′ 792 – 002º 09′ 450 – 806). Es tracta d’un dipòsit d’aigua de 4,70 metres de costat, semisoterrat i d’una alçada de 3,20 metres. S’hi accedeix per una obertura situada gairebé a nivell del sostre (sense escales interiors), amb una llinda plana on es troba inscrit la data de 1797.

La coberta està feta amb una volta de canó rebaixada, feta amb pedra del lloc disposada a plec de llibre. Poc metres per sota, com s’aprecia a la fotografia adjunta, hi ha una segona volta, de dimensions més reduïdes, que condueix a una fornícula. Podria tractar-se d’alguna boixa per al desaigüe, però no s’ha pogut comprovar. De fet, aquest aljub va ser reformat l’any 1973 (ho indica una inscripció) i és possible que en aquell moment se separessin les dues estructures.

Segons Garcia-Pey, “l’omplien amb l’aigua de la bassa del Jub que queda al davant, per estovar-hi les glans“.

Jub d’aglans del Verdaguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al nord de la masia del Verdaguer de Castellcir, a tocar de la casa (41º 46′ 806 – 002º 08′ 211 – 730) i tal com diu Enric Garcia-Pey, es troba un dipòsit on es posaven els aglans. Té una planta aproximadament quadrada, de 5 metres de costat. A la zona sud sembla conservar-se una part de la coberta i a la nord podria haver-hi hagut una entrada d’aigua. Els murs són gruixuts, al votant dels 60 cm i l’altura màxima que se’n conserva és d’1,30 metres.

Aquest antic aljub es va fer servir d’abocador d’escombraries, aspecte que es posa de relleu sobre el lloc. S’ha parlat amb una dona de la masia, que diu que fa vint anys que hi viu, que ha confirmat la utilització com a lloc per guardar-hi aglans per estovar-los.

Jub del Verdaguer
Jub del Verdaguer