Mina Gran de la cova d’en Pere

Grafit a la mina de la cova d'en Pere
Grafit a la mina de la cova d’en Pere

A ponent i lleugerament per sota de la cova d’en Pere, oberta a la cara nord (41º 48’ -991 – 002º 21’ 835 – 1283).

Oberta en pòrfirs. Té una boca de 3 m d’ample per 2,30 m d’altura, i un recorregut de 7 metres d’orientació sud-nord. El sostre va reduint la seva altura fins que al final de la cavitat ens obliga a arrossegar-nos. A la boca hi ha un mur d’1 m d’amplada, fet amb pedra seca, que sembla que tancaria l’entrada a la cavitat, que té el sol pla i, aparentment, de sorra.

A l’entrada, en una paret de la banda nord, hi ha pintada una creu i set estrelles de color blau. A sota seu, amb prou feines es distingeix una cara o una calavera. Al costat hi ha una petita zona balmada que semblaria haver estat aplanada expressament.

Per sota, un centenar de metres al sud, en el llit del torrent, es troba una cavitat que semblaria ser el resultat de l’explotació d’alguna beta de mineral, però caldria confirmar-ho.

En cap dels dos casos no hem sabut evidenciar quin material s’hi podia explotar.

Cavitats de Roca Foradada

La Roca Foradada es troba al sud-est de Sant Segimon i al nord del turó de Collsaprunera (41º 49′ 174 – 002º 21′ 537 – 1291). Es tracta d’un penya-segat de pòrfirs obert a la cara nord-occidental de la muntanya en el qual es troben tres petites cavitats d’origen antròpic i funcionalitat desconeguda. Les dues primeres estan una a tocar de l’altra en el punt que s’ha indicat i la segona es troba una mica per sota, enfilant-se per un lleixa penjada.

Tenen aproximadament uns tres metres d’amplada i un parell d’altura, i un recorregut que no passa dels tres metres. No hi ha dubte que han estat excavades artificialment, però no semblen ser mines, perquè no hi ha presència de cap mena de minera en aquell lloc. Podrien tractar-se d’eremitoris vinculats al monestir de Sant Marçal, tal com reporta la llegenda de Sant Segimon, i en paral·lel a la cova d’aquest sant que es troba a tocar del santuari. De tota manera, també podria tractar-se d’explotacions mineres no reeixides (i fins i tot de refugis utilitzats en temps de guerra).

Cavitat a Roca Foradada
Cavitat a Roca Foradada

Pous de Sant Segimon

Pou de neu de Sant Segimon del Montseny
Pou de neu de Sant Segimon del Montseny

Es tracta de dos pous de neu que es troben al sud-est del santuari de Sant Segimon, un a prop de l’amorriador del Pou (41º 48’ 779 – 002º 21’ 871 – 1452) i l’altre a prop de la jaça de les Eugues (41º 48’ 693 – 002º 22’ 326 – 1497).

El primer sembla ser un clot obert al terra, però el segon està format per un mur cilíndric de pedra seca de 7 m de diàmetre i 6 m de profunditat, en el qual s’evidencien tres nivells diferents de construcció.

Aquest darrer possiblement correspongui a “lo pou dela neu del torrent de Vales” que va costar 200 lliures “(…) entre mestres de obres manobres fustes y serrados y (…) per les barrinades (…)” [1779?].[1]

Es troba no massa lluny de la font de Matagalls, que en el mateix document apareix com a “font de mategualls”, la construcció o reparació de la qual va costar 44 lliures.

 


[1] ABEV, Sant Segimon, G/1 (1705-1796).

Cova d’en Pere

Cova d'en Pere
Cova d’en Pere

Es troba a llevant del Collsaprunera, a l’altra banda del torrent de la Font de Matagalls (41º 48’ 983  -002º 21’ 868 – 1317).

Petita cavitat de 6 m de recorregut, oberta a la cara sud d’una aresta rocosa de pòrfirs. La boca fa 4 m x 1,70. Als dos metres de l’entrada hi ha un petit pas estret (doble), que obliga a gatejar i que després s’obre a una petita sala ascendent feta enmig d’una tartera amb blocs de pòrfir. Un petit forat a la part superior permet veure l’exterior, tot i que no és accessible.

A la part del davant de la cova s’observen les restes d’un petit mur de pedra seca. Segurament va ser ampliada de manera antròpica.

Corral de Collsaprunera

Es troba a llevant del coll Saprunera, en un revolt que fa la riera de la font de Matagalls, a la riba oest (41º 49’ 053 – 002º 21’ 814 – 1254).

Es tracta d’un corral de forma arrodonida i un diàmetre aproximat d’uns 12 m. A la zona oriental es conserva fins a 1,50 m del mur que el delimitava, que en algun punt arriba a tenir un metre de gruix. A la banda occidental hi ha les restes d’una possible barraca de 2 m x 2,50 m, aproximadament. Possiblement tenia una entrada al sud-oest, des de fora de l’espai reservat al bestiar.

Cabana del Corral del coll Saprunera
Cabana del Corral del coll Saprunera

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Pous d’en Cuc i d’en Bessa

Pou d'en Cuc
Pou d’en Cuc

El pou d’en Cuc es troba a la carena que puja al Sui (41º 44’ 722 – 002º 21’ 153 – 1224). Es tracta d’una congesta d’uns 7 m de diàmetre.

El pou d’en Bessa es troba a ponent del turó d’en Cuc (41º 44’ 719 – 002º 21’ 340 – 1191). És una construcció en pedra seca de forma circular amb sis metres de diàmetre i uns 6 m de profunditat. Presenta la paret del llavi inferior esfondrada.

Aquest darrer pou té una llegenda fantàstica que l’Higini Herrero ha transcrit aquí.