Patrimoni – Pàgina 12 – Patrimoni Existencial

Mines de ca n'Oliveres

Publicat el 12 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona inclou una mina de ca n’Oliveres, amb una porta que duu la data de 1923.

El cert, però, és que aquesta mina, a la qual no s’ha accedit, podria no ser una veritable mina i, amb certesa, forma part d’un sistema de mines molt més complex. Aquesta mina es troba just a sota de tres grans basses rodones (visibles en les imatges per satèl·lit). Aquestes basses s’omplen amb l’aigua que arriba per un petit canal que, si el resseguim, ens durà fins al torrent de Maries, just al lloc que el mapa de l’editorial Alpina anomena els Sots Feréstecs (41º 42’ 813 – 002º 15’ 106 – 359). Abans d’arribar-hi es passa per una petita bassa i diferents estructures que protegeixen el canal dels còrrecs que baixen de la muntanya.

Aquí, a tocar del torrent, hi ha una petita presa que recull l’aigua del riu i també la que surt de dues boques de mina.

La primera mina té un recorregut d’uns quinze o vint metres. Comença avançant cap al nord, gira a l’oest en angle recte i de nou cap al nord fins arribar a la deu d’aigua. Just en el primer canvi de direcció hi ha un petit decantador i una mànega que en recull la poca aigua que en raja. La galeria està excavada a la roca rogenca i reforçada amb pedra, amb una volta de dues peces semitubulars de terra cuita. Té una alçada d’1,30 metres i 65 cm d’amplada.

La segona mina és molt més baixa i els primers metres estan inundats d’aigua, motiu pel qual no s’ha accedit al seu interior. Des de l’entrada es veuen uns 8 o 10 m de recorregut en línia recta i en paral·lel al curs del torrent. La volta és igualment d’obra.

Font de Santa Maria

Publicat el 9 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest de l’església de Sant Pau de Montmany, a prop del torrent i de la cervera de Santa Maria (indicada), en el punt 41º 42’ 655 – 002º 14’ 605 – 556. Actualment encara en raja aigua

Al costat de la font hi ha dues basses, una de 6 m d’ample per un 10 m de llarg i uns dos metres de profunditat, que segurament recollia les aigües del torrent (actualment presenta evidències d’inundacions temporals) i una altra de més petita (un 4 metres de costat) proveïda d’un rentador. Sobre aquesta segona bassa, al davant de la font, hi ha una base que podria correspondre a una columna de planta quadra, que potser havia cobert part del rentador.

A la banda de llevant, sota una gran llosa, hi ha una petita mina d’on s’extreu aigua. A ponent hi ha el torrent, però l’aigua que sortia de la bassa petita era conduïda per un petit canal a l’altre costat per un petit arc. Segurament es feia servir per regar els camps que encara es conserven. Sota la bassa gran hi ha la boixa, a tocar del llit del torrent, i un contrafort per assegurar la paret de la bassa.

Actualment està molt abandonat i caldria, com a mínim una neteja i rehabilitació de l’indret.

Teuleria de la Rovira

Publicat el 8 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de la Rovira, en un replà a l’est del camí que puja a Puig-graciós (41º 42’ 579 – 002º 14’ 482 – 605).

La part superior, on es coïen els rajols, teules i altres peces de terrissa, fa 4,20 m d’ample i uns altres 4 de llarg (no es pot precisar perquè la paret està enderrocada). Actualment presenta una alçada màxima de 1,70 m. Les parets són fetes de fang, excepte els 40 cm superiors, que estan fets amb totxos.

El pis inferior presenta l’accés a les fogaines (segurament eren dues, però només se’n conserva una d’1,20 m d’alçada i un metre d’amplada). La volta està feta de maons cuits i està rebaixada. La resta està construïda en pedra seca lligada amb argamassa. Actualment encara s’observa, tot i que en força mal estat, el forn inferior, on es podria entrar. Al voltant de la teuleria hi ha restes de teules i rajols. També sembla que la muntanya que es troba a l’oest de la teuleria hagi estat el lloc de proveïment d’argila per fer les peces que s’hi varen coure.

La Caseta del Seguer

Publicat el 1 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Entre can Bosc i el turó del Seguer s’aixequen les runes del que va ser la Caseta del Seguer. El lloc compta amb una vista privilegiada i està en una solella que, tenint en compte les estructures de què disposava per recollir les aigües del torrent de can Basí, havia de ser rica en conreus.

El que queda de l’edifici fa uns 10 m de costat i presenta un contrafort a la paret sud. Es conserva en força bon estat la cuina, on és ben visible el forn (una mica trencat a la part superior), una pica i els fogons.

Tant la pica com els fogons són tallats en pedra sorrenca. La primera peça fa 66 cm x 58 cm. En canvi, els fogons estan tallats en una peça rectangular de 95 cm x 50 cm i 23 cm de gruix. Consten de dos focs de forma quadrada (16 cm de costat) a la superfície de la peça i rodona a l’interior. S’aguanten sobre dues peces de pedra rogenca.

És possible que aquesta sigui la caseta a què es refereix un document de 1670 que recull una venda d’una peça de terra que limita amb el mas Caprec a llevant i amb un xaragall a ponent, xaragall que devalla “de prop la casa que fa an Castel Seguer” (ABEV, Vallcàrquera, St. Pere, R/2, p. 13).

El Basí

Publicat el 30 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquest interessant conjunt, construït a l’aixopluc d’una paret de pedra sorrenca, gira entorn d’un petit edifici de planta més o menys rectangular de 6 m de llarg per 4 m d’ample. Aquest edifici té una porta a la banda nord i una finestra a l’est. La presència de teules àrabs a la zona podria ser un indicador del tipus de coberta que tenia. Sembla que es limitava a una única planta baixa.

L’edifici està construït sobre una terrassa com les altres que ressegueixen el cingle i al costat d’un saltant d’aigua normalment eixut que forma un ampli gorg (val la pena visitar-ne la part que es troba just a sobre el cingle per poder-ne observar el resultat de l’erosió secular).

La zona actualment està coberta per tot tipus de vegetació i l’exploració esdevé molt penosa. A la banda de llevant, una sèrie de bancals presenten encara les restes d’algunes oliveres mig mortes. A sota d’un roc desenganxat del cingle, hi ha un petit refugi, tapat amb una planxa metal·lica, en les parets del qual s’evidencia el pas d’alguns escaladors i alguns grafits no massa reculats en el temps. Passat el gorg apareix l’edifici que hem comentat, i sota l’edifici, en el llit del torrent que baixa del gorg, es troba un arc rebaixat que correspon a un canal d’aigua que recorre la part inferior del mur on s’assenta l’edifici. Just a sota la part de ponent de l’edifici apareix una mena d’albelló de 50 cm d’alçada per 40 cm d’amplada i d’un recorregut indeterminat que sembla que recollia l’aigua que es filtrava del gorg i la conduïa al rec que s’ha comentat. Està format amb pedra seca treballada i la cobertura és feta amb lloses de pedra sorrenca.

Seguint el curs del canal, que segueix arranat al marge, apareix una nova boca (55 cm d’ample per 75 cm d’alçada) d’una mena de mina o albelló fet amb pedra seca treballada i coberta amb lloses de pedra sorrenca. Les mides permeten entrar uns tres metres dins del conducte, fins que s’arriba a la roca mare. Aquí apareixen dues petites galeries, a dreta i esquerra, no massa amples i de poc recorregut. Sembla que aquest conducte seria el desaigüe d’una bassa que es troba a la feixa superior (on hi ha l’edifici), on s’arribava mitjançant uns graons.

Aquesta primera bassa és de planta irregular, per adaptar-se a la morfologia del terreny, i té uns dos metres de profunditat. Recull l’aigua que regalima de la paret (biot) amb l’ajuda d’uns petits canalets. La boixa, una peça de ferro, sembla que es troba en el lloc on acaba l’albelló descrit anteirorment.

Una mica més a ponent es troba una segona bassa, una mica més gran, també adaptada al contorn de la muntanya, i sota seu un altre arc de l’aqüeducte, aquest força més ample que l’anterior. Se suposa, caldrà comprovar-ho, que aquest aqüeducte recollia l’aigua que baixava pel torrent de can Basí.

A nivell documental, val la pena dir que l’1 de gener de 1692, Petrus Bazi de Sant Pere de Vallcàrquera, reconeix Maria Bazi i Vinyas, casada amb el seu fill Josep (ABEV, Vallcàrquera, St. Pere, R/1, p. 60). Aquest fet indicaria que la casa ja existia en aquell moment, excepte que el cognom no fes referència a la casa que havitaven aquests dos personatges.

Forn de guix del camí de la Cuspinera

Publicat el 23 Abril 20129 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta informació ha estat actualitzada: vegeu això.

El mal estat que presenta actualment aquest lloc (embardissat i pràcticament tot enrunat) fa que només puguem reproduir el que en diu Anna Gómez al catàleg de patrimoni de la Diputació de Barcelona. Segons ella, es tracta d’una

“Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d’amplada, a l’interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d’amplada, a l’interior de la cambra de cocció i uns 3 m d’alçada conservada. Des de l’exterior són visibles les 2 boques (1 m d’amplada) que donen accés a l’única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.”

Creiem, a diferència del que planteja Gómez, que es tracta d’un forn de guix, i no de calç, que hauria explotat la pedrera de guixos que hi ha just a sobre del lloc on es troba el forn. Sobre el terreny, avui dia (2012), només la presència d’una estructura de ciment amb un gran cargol metàl·lic indica la seva existència (també hi ha el pal que indicava l’emplaçament, però ara ja sense rètol). Sembla ser que l’incendi que va afectar la zona al 1994 hauria ajudat a la desaparició del forn.

Es troba en el punt 41º 42’ 936 – 002º 15’ 121 – 546.

Molí del camí de Vallcàrquera

Publicat el 21 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una estructura de tres pisos, construïda a l’esquerra de la Riereta, poc més avall del molí d’en Xicola (41º 43′ 585 – 002º 17′ 060 – 369). S’hi pot accedir des de la carretera que duu a Vallcàrquera, deixant el cotxe en un aparcament que hi ha uns dos-cents metres abans d’arribar al pont que creua el torrent.

El primer pis el forma la bassa, que tot i ser espectacular no és massa gran, si es té en compte que sumant-hi el pou forma un conjunt de 5,50 m de llarg per 3 m d’ample a la banda sud i 5 m de fondària. Té una forma irregular, fruit de la degradació de la semicircumferència del pou amb la forma quadrangular de la bassa. El gruix de la paret de la bassa és d’1,50 m. Té un sobreeixidor a la part de ponent.

El segon nivell el forma l’obrador, que fa 4,10 m d’ample per 6,20 m de llarg. Se suposa que s’hi accedia per una porta situada al costat de la bassa, a la banda est. És per aquí per on s’hi entra avui dia, tot i que una escala de fusta que permet accedir a una de les dues finestres que formen l’obrador indica que no fa massa anys no s’accedia per aquest lloc. L’obrador té una finestra a l’est i una altra a l’oest. Des de fora s’evidencia que el sostre va ser aixecat aproximadament un metre.

El tercer nivell el formen els carcabans, situats a la part més baixa i que s’obren cap al torrent. Es tracta de dues galeries amb volta de mig punt.

Val la pena acabar de baixar al torrent per poder gaudir dels gorgs i cascades que presenta en aquest punt la Riereta.

No queda clar per on arribava l’aigua al molí. D’entrada semblaria que ho hagués de fer pel camí pla que passa pel costat de la bassa, però no n’hi ha cap evidència; en canvi, uns metres per sobre, a l’altra banda de la pista, hi corre un altre canal que recull les seves aigües una mica més amunt.

Bass i pou del molí del camí de Vallcàrquera

Ancoratges de presa de la Riereta

Publicat el 19 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Sota can Bosc (41º 43’ 616 – 002º 16’ 767 – 327), en el llit del torrent, just en el lloc on avui una pista travessa la Riereta, s’observen tres forats de forma quadrada, d’entre 25 i 30 cm de costat que podrien correspondre a les bases d’una presa d’aigües. Segurament es aquesta presa es feia servir per regar els horts de la banda esquerra (sud), tot i que també podria utilitzar-se a la dreta. El que està clar és que no correspon al rec dels Molins, que en aquest punt passa uns tres metres per sobre del fons del torrent.

Ancoratges de la presa — Un dels ancoratges de la presa

Caseta dels miners

Publicat el 18 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

A inicis del segle XX, l’explotació de les mines del Socau va suposar l’intent de construcció d’una línia de vagonetes que duia el material fins a la masia de Pereres del Pla. El seu traçat encara no queda massa clar, però sembla que utilitzava el que avui dia és el camí que condueix a can Bosc. Justament en entrar al terme del Figaró, sota la Sentinella (41º 43’ 573 – 002º 165’ 437 – 335), hi havia una petita cabana que servia de lloc de refugi i aixopluc per als treballadors i on sembla que també es feia servir de magatzem.

Es tracta d’una estructura parcialment enrunada i força petita, de la qual es conserva aproximadament un metre de la seva part nord. El que resta permet imaginar com era la cabana. Pel que es veu, tenia una coberta a dues aigües, feta amb teules àrabs i dos bancs d’obra adossats a cadascuna de les parets. En bona part estava construïda dins del marge rocós i orientada al sud. Tenia una alçada aproximada de 2,40 m.

Can Sidró

Publicat el 16 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquest edifici, situat a ponent de can Puig, més o menys a la mateixa alçada, però a l’altre costat de la Riereta (41º 43’ 658 – 002º 18’ 019 – 506) presenta l’estructura d’un mas compost per dos grans edificis amb diverses dependències. L’edifici principal hauria tingut dos pisos

Tal com diu Anna Gómez, les notícies històriques que es coneixen ens remunten a mitjan segle XVIII o ja dins el segle XIX. El seu estat de conservació, tot i precari, suggereix que hauria estat habitat fins no fa massa dècades.

L’edifici situat més al sud, el principal, presenta una finestra i una porta amb arcs conopials, fet que podria fer pensar en una cronologia del segle XVI o lleugerament anterior. De tota manera, aquest mas no apareix en el fogatge de 1515, a no ser que correspongués al mas Cap-rec, que no ha pogut ser localitzat.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: