Fita de divisió entre Sant Martí i Sant Quirze

Fita de terme
Fita de terme

Es troba a la part superior del torrent de l’Espluga, al sud de Barnils (41º 44’ 854 – 002º 11’ 114 – 762), a la riba dreta. Ens la va ensenyar Pere Sans, exalcalde de Sant Martí, qui ens va dir que la gent més vella del municipi coincidien en què era l’antiga fita del terme.

Es tracta d’una pedra dreta, d’1,50 m d’altura, sense cap inscripció, i amb una amplada de 50 cm en el punt més ample i un gruix de 22 cm.

Casa, premsa i bassa sota can Saloma

Boixa de la bassa
Boixa de la bassa

La primera referència que vàrem tenir d’aquesta casa ens parlava d’uns forns de calç al cor de la Ciutat de Cartagena, però una anàlisi més acurada ens porta a una interpretació diferent. La casa es troba a l’oest de can Saloma (cal Toro segons el mapa de l’Alpina), una mica per sota (41º 44’ 061 – 002º 11’ 692 – 653).

Es tracta d’un edifici de 9,40 m d’ample per 6,20 m de fons (si es té en compte un annex la profunditat arribaria fins als 10 m). Encara conserva en força bon estat el forn de coure pa. Els murs són fets de pedra i fang i fan en una part 50 cm de gruix i en altres 60 cm. Tenia una porta a la banda sud d’1,80 m d’ample. Podria ser que hagués tingut dos pisos, però no es pot assegurar. Les cantoneres són fetes amb pedres mitjanes escairades.

A tocar de la casa (41º 44’ 048 – 002º 11’ 701 – 672) hi ha una bassa pràcticament rodona de 8 m de diàmetre amb una boixa que acaba en una mena de mina. Al costat de la bassa hi ha una boca de mina, actualment seca i plena de terra, segons ens diuen per les obres de construcció d’una pista que hi ha al costat. Es conserven uns tres metres de recorregut, en una galeria que arriba a fer dos metres d’alt i 90 cm d’ample, coberta amb arcs de mig punt que aguantaven el sostre. El que semblaria una segona boca de mina és, en realitat, l’accés a la boixa. Fa 75 cm d’amplada per 1,20 m d’altura i té un recorregut de 3,5 m. El sostre és fet amb lloses planes. Al final del tot hi ha un decantador on anava a parar l’aigua que sortia de la bassa per dos petits forats rodons, que encara avui dia comuniquen amb la bassa.

Premsa
Premsa

Són precisament aquests forats el que ens indica que no ens trobem davant d’un forn de calç (tampoc les parets no estan vidriades, sinó cobertes de tosca) ni d’un pou de glaç.

Un element molt interessant es troba al costat de la casa, excavat en una petita paret calcària que hi ha al davant del portal, en el que sembla que hauria estat una era. Es tracta, segurament, d’una premsa de vi excavada parcialment a la roca.

Estimbadero de ca la Vídua

Un estimbadero és un lloc per on es feia saltar o patinar la fusta que s’extreia dels boscos aprofitant els grans pendents i, normalment, els sòls de roca compacta. Al Racó de la Font n’hi havia dos. El del Marçó es troba just a sobre d’aquesta casa (41º 44’ 952 – 002º 11’ 480 – 843), una mica al nord de lloc dit Roca Pinyolenca (perquè el sòl està format de petites pedres arrodonides a manera de grava).

El segon es troba just a sobre de ca la Vídua, motiu pel qual se’l coneix amb aquest nom.

Hostal de l'Arengada

Rep aquest nom un gran pedra que es troba al nord del Pou, al costat del camí. Aprofitant la roca es va construir un petit refugi per al bestiar que feia servir el pastor del Pou. Es diu que un carnisser de Centelles, de reputació una mica bruta, utilitzava aquest indret per pelar les ovelles mortes que després venia com a carn fresca en el seu establiment.

Can Ramon

Can Ramon
Can Ramon

Es troba al sud del Sunyer i a llevant del Montpar (41º 45’ 437 – 002º 13’ 719 – 716).

Es tracta d’una masia, actualment en runes, d’uns 10 m de costat (aproximadament), que semblaria dividida en dues grans estances. A la banda sud-est hi havia la cuina, de la que es conserva el forn blanc i algun armari encastat a la paret. La porta es trobava encarada al sud i feia 1,50 m d’amplada. Els murs que delimiten l’edifici són fets de pedra i fang i tenen un gruix de 60 cm. La casa tenia dos pisos i estava coberta amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal. Les cantoneres són fetes amb pedres mitjanes lleugerament treballades.

Casa al sud de can Saloma

Al sud-est del revolt de Paella, sobre el torrent de mas Bosc (41º 43’ 869 – 002º 11’ 666 – 604), es troben les restes d’una antiga casa. Avui dia estan pràcticament tapades per la vegetació.

El que es conserva són els fonaments d’un edifici de 9,50 m x 5,50 m, fet amb pedra i fang amb murs de 50 cm de gruix. L’edifici està dividit en dos espais i les cantoneres són fetes amb pedres grans força treballades. A l’est es conserva un metre i mig d’altura de paret. Aquesta casa no figura en cap mapa, a no ser que correspongui a can Cinto, un topònim que els mapes del segle XX situen de manera imprecisa al nord de Roquetes.

Font de Mas Bosc

Creu de la font de Mas Bosc
Creu de la font de Mas Bosc

Es troba a la confluència del torrent de Mas Bosc amb el torrent que baixa del coll de la Feu (41º 43’ 598 – 002º 12’ 797 – 656), just al sud-est de Mas Bosc, a la riba dreta.

La font, actualment molt malmesa, presenta una aixeta curiosa, que a vegades queda mig tapada per la runa i la vegetació. Just al costat hi ha una creu metàl·lica d’1,30 m x 70 cm feta amb peces de 10 cm d’amplada. La creu duu gravada la següent inscripció: “7 – 8 de 1943 José – Arjemi – Fabregas”.

Can Cartagena

Can Cartagena
Can Cartagena

Aquesta casa es troba una setantena de metres al sud de la cabana (41º 44’ 160 – 002º 11’ 694 649), també a tocar de l’antic camí. Es tracta d’un edifici de 10,70 m x 5 m, amb un annex de 3,40 m x 6 m a la seva banda nord-est. Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra, fang i restes de teules. Del mur oest se’n conserven pràcticament dos metres d’alçada. A la banda nord hi ha una obertura d’1,10 m d’ample, que podria correspondre a una finestra. Les parets són fetes de pedra relligada amb argamassa i en algun indrets fang. Les cantonades estan ben treballades, sobretot les que millor es conserven, a la banda oest.

Barraca de can Cartagena

Barraca de can Cartagena
Barraca de can Cartagena

Per sobre el sot de Furós i al costat del Barbot (41º 44’ 192 – 002º 11’ 673 – 630) es documenten les restes d’una antiga cabana de 5 m de costat, amb murs gruixuts (d’uns 50 cm). Les cantonades de l’edificació són poc treballades i fetes amb pedres de mides mitjanes. De tot el conjunt, el que millor es conserva són uns dos metres de la paret sud. Tot i que per les mides i la forma podria semblar que estiguéssim davant d’una teuleria, no hi ha cap evidència en aquest sentit. Es troba en el punt 41º 44’ 193 – 002º 11’ 681 – 640. L’antic camí passava per la seva cara nord, i si el seguim arribem a les restes d’una altra edificació.

La Bauma dels Lladres

Tot i que no hem pogut comprovar la veracitat de la seva existència, donem a conèixer una llegenda que fa referència a una cova situada a ponent de Sant Martí de Centelles.

Es troba en el cingle, a ponent de l’església de Sant Martí de Centelles, penjada en una lleixa a mitja paret. S’hi arriba pel camí que puja des de la font del Rector fins al Fabregar. Cal deixar el camí passats uns camps (segurament ja desapareguts). Queda just davant la Caseta.

Aquí es refugiaven sis o set lladres, que es dedicaven a robar per les cases de les rodalies. Per escarmentar-los, un dia es va fer una batuda i s’hi acostà un grup de persones del poble. Davant de l’acció, els lladres varen marxar i, conforme anaven fugint, els varen anar matant un a un.

Aquests fets haurien tingut lloc abans de la guerra, potser al 1700, diuen. Segons l’àvia del nostre informant, un dels lladres es va escapar i el varen matar al carrer de les Comptesses. Un dels assassins li va agafar els pantalons. Més endavant, els familiars del mort, acusats de robar per les rodalies, es defensaren dient que els lladres eren els altres, fins al punt que un d’ells duia fins i tot les calces d’un dels suposats lladres.