Can Cartagena

Can Cartagena
Can Cartagena

Aquesta casa es troba una setantena de metres al sud de la cabana (41º 44’ 160 – 002º 11’ 694 649), també a tocar de l’antic camí. Es tracta d’un edifici de 10,70 m x 5 m, amb un annex de 3,40 m x 6 m a la seva banda nord-est. Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra, fang i restes de teules. Del mur oest se’n conserven pràcticament dos metres d’alçada. A la banda nord hi ha una obertura d’1,10 m d’ample, que podria correspondre a una finestra. Les parets són fetes de pedra relligada amb argamassa i en algun indrets fang. Les cantonades estan ben treballades, sobretot les que millor es conserven, a la banda oest.

Barraca de can Cartagena

Barraca de can Cartagena
Barraca de can Cartagena

Per sobre el sot de Furós i al costat del Barbot (41º 44’ 192 – 002º 11’ 673 – 630) es documenten les restes d’una antiga cabana de 5 m de costat, amb murs gruixuts (d’uns 50 cm). Les cantonades de l’edificació són poc treballades i fetes amb pedres de mides mitjanes. De tot el conjunt, el que millor es conserva són uns dos metres de la paret sud. Tot i que per les mides i la forma podria semblar que estiguéssim davant d’una teuleria, no hi ha cap evidència en aquest sentit. Es troba en el punt 41º 44’ 193 – 002º 11’ 681 – 640. L’antic camí passava per la seva cara nord, i si el seguim arribem a les restes d’una altra edificació.

La Bauma dels Lladres

Tot i que no hem pogut comprovar la veracitat de la seva existència, donem a conèixer una llegenda que fa referència a una cova situada a ponent de Sant Martí de Centelles.

Es troba en el cingle, a ponent de l’església de Sant Martí de Centelles, penjada en una lleixa a mitja paret. S’hi arriba pel camí que puja des de la font del Rector fins al Fabregar. Cal deixar el camí passats uns camps (segurament ja desapareguts). Queda just davant la Caseta.

Aquí es refugiaven sis o set lladres, que es dedicaven a robar per les cases de les rodalies. Per escarmentar-los, un dia es va fer una batuda i s’hi acostà un grup de persones del poble. Davant de l’acció, els lladres varen marxar i, conforme anaven fugint, els varen anar matant un a un.

Aquests fets haurien tingut lloc abans de la guerra, potser al 1700, diuen. Segons l’àvia del nostre informant, un dels lladres es va escapar i el varen matar al carrer de les Comptesses. Un dels assassins li va agafar els pantalons. Més endavant, els familiars del mort, acusats de robar per les rodalies, es defensaren dient que els lladres eren els altres, fins al punt que un d’ells duia fins i tot les calces d’un dels suposats lladres.

Teuleria del Febrer

Es troba al sud-oest del Febrer, al marge est de la pista, just en el lloc on fa un gran revolt (41º 45’ 146 – 002º 13’ 561 – 767).

Tot i que el mapa de patrimoni de la Diputació el refereix com un forn de calç, no hi ha cap dubte que es tracta d’una teuleria. Així ho delata la seva planta quadrada, de 3,50 m de fons per 3,20 m d’ample a l’interior. Els murs, especialment el frontal, fan un metre de gruix. Per aquest costat, es presenta com una paret de 4 metres d’alçada, els 2,50 m superiors corresponen al forn pròpiament dit.

L’olla presenta dues entrades formades per dos arcs de mig punt fets amb pedra local disposada a plec de llibre. Cadascuna d’elles fa dos metres d’ample per 0,90 m d’alçada. No es conserva la separació entre el forn i l’olla i el conjunt està ocupat per escombraries, doncs ha estat utilitzat com a abocador.

Just a davant de la teuleria, a l’altra banda de la pista, hi ha una bassa que podria estar relacionada amb el funcionament d’aquesta estructura.

Cabana del coll de Pedra Dreta

Cabana del coll de Pedra Dreta
Cabana del coll de Pedra Dreta

Es troba una mica més de dos-cents metres projectats al sud-oest del coll de Pedra Dreta, al costat del camí que va de Castellar a la Casanova, després de passar un torrent que baixa de la Trona (42º 43’ 804 – 002º 14’ 622 – 601).

Es tracta d’una estructura rectangular, de 5,50 m d’ample per 4,30 m de llarg, amb una possible entrada al sud, de la qual només es conserven els primers metres i les cantonades. El mur fa 50 cm de gruix i està construït en pedra seca. Les cantoneres són fetes amb pedres grans i bastes, però lleugerament treballades.

Es troba al costat del camí que duu a Montmany, un camí que en diferents llocs passa al costat de murs de pedra que suposadament servien per preservar alguns espais de l’accés del bestiar que circulava per aquest camí. Uns metres més enllà de la cabana, a ponent de la pista, es troba un d’aquests murs que es pot seguir en un centenar de metres.

Font sota el coll del Fabregar

Font sota el coll del Fabregar
Font sota el coll del Fabregar

Es troba al racó de l’Om, a mig camí entre el coll del Fabregar i aquesta masia (41º 45’ 396 – 002º 12’ 066 – 840), just enmig del torrent.

Es tracta d’una petita caseta que dóna accés a un pou de poca profunditat on es recull l’aigua que circula pel corrent hipogeu. El conjunt fa la impressió que la petita caseta és un afegitó posterior i que originàriament la font estava feta amb pedra seca. Aquesta construcció exterior fa 1,20 m d’ample, 0,90 m de fons i 1,40 m d’alçada màxima, amb una petita teuladeta a dos vessants.

A l’interior tres graons permeten arribar fins al nivell de l’aigua, amb un desnivell fins al sostre d’aproximadament 2,50 m. En conjunt fa un parell de metres de recorregut. L’aigua es recull en una bassa subterrània que presenta un accés superior.

A escassos metres a ponent de la font, a tocar del bosc, en el límit del camp, hi ha una zona més o menys quadrada, d’uns 8 metres de costat, parcialment excavada a la roca mare i rodejada per parets (la del sud correspon a un antic camí, però la de llevant és un mur de pedra seca fet expressament). Fa la impressió de ser una antiga poua de glaç, però no ho hem pogut verificar. Si es verifiqués aquesta hipòtesi, es podria pensar que la bassa que s’ha esmentat anteriorment podria correspondre a un conjunt d’explotació del glaç com el que hi ha una mica més avall en el mateix sot.

No es tracta de la font del Fabregar, que es troba més a ponent.

 

 

 

Rectoria de la Coma del Bosc

Rectoria de la Coma del Bosc
Rectoria de la Coma del Bosc

Es troba uns dos-cents metres al sud-oest de l’actual església, just al costat del camí del grau de Sant Martí (41º 45’ 873 – 002º 12’ 198 – 739) i per sobre de la Font Morta i la Caseta.

El topònim la Coma del Bosch es remunta, com a mínim, a principis del segle XIII, però les referències a la rectoria són aproximadament del segle XVII. L’edifici fa més de 12 metres de llarg i es fa difícil calcular l’amplada perquè sembla que falta la paret oriental. Sembla que s’hi dibuixen quatre grans estances, separades per murs de 60 cm de gruix i que en alguns punts arriba a tenir fins a tres pisos. Es troba adossada al marge i es va construir amb pedra local i argamassa, amb algunes cantonades força ben treballades.

Font Morta

Font Morta
Font Morta

Es troba encastada en un camp a tocar de la Caseta, sobre l’aparcament de l’església parroquial de Sant Martí de Centelles (41º 45’ 895 – 002º 12’ 230 – 727).

Es tracta d’una font de biot intermitent, construïda en un edifici que fa aproximadament 2,20 m, per 1,50 m i té 1,80 m d’alçada. Té una volta de mig punt formada per 12 peces més la dovella a la part exterior; a l’interior hi ha una volta amb pedres posades a plec de llibre. A l’interior es distingeixen dues parts: l’oriental, que ocupa aproximadament 1,20 metres, està format per un sostre fet de maons. La part occidental l’ocupa un petit pou d’uns dos metres de profunditat que permet veure la roca mare i que, en èpoques humides, arriba a omplir-se d’aigua.

Es diu que en època de pluges l’aigua aflora a la base de la font, perquè la roca és porosa. Fora de moments de grans precipitacions acostuma a estar seca. De tota manera, sota el marge on es troba s’ha construït un rec per evacuar l’aigua que en pugui arribar a sortir.

Casa Xica de Bellavista Nova

Dos-cents metres al sud de Puig-Arnau, a sota de la pista que duu a Bellavista Nova, però a tocar de la mateixa (41º 44’ 111 – 002º 13’ 617 – 821) es troben les restes del que suposem que havia estat una casa (o en tot cas una barraca de grans dimensions). L’hem localitzada gràcies a les indicacions d’uns talladors de bosc.

L’estructura presenta un espai rectangular de 9,50 m o 10 m de llarg orientat d’est a oest i d’una amplada imprecisa, però com a mínim de 5,50 m. A l’extrem sud-est podrien trobar-se les restes del forn, fet que confirmaria que ens trobem davant d’una casa. De tota manera, aquesta no apareix en cap mapa, ni la gent de Puig-Arnau no coneixien la seva existència. L’estructura presenta encara avui dia les restes d’un petit vall que la separava del marge. Els pocs murs que es conserven arriben a un gruix de 55 cm.

Segurament el camí tradicional passava a tocar de la casa, però per la seva cara oest.

La casa es troba a la part superior del torrent de la Pomereta, on encara avui dia hi ha un biot que podria correspondre a la desapareguda font de la Pomereta (41º 44’ 157 – 002º 13’ 414 – 749). Just a sota hi ha una balma força gran però que no presenta cap indici d’haver estat ocupada (41º 44’ 149 – 002º 13’ 344 – 724).

Balmes de l’Aliguer o cova de l’Ocell

Balma de l'Aliguer o cova de l'Ocell
Balma de l'Aliguer o cova de l'Ocell

Gran cavitat situada al nord de ca l’Aliguer i a ponent del Racó de la Font, ben visible des de diferents punts (41º 44’ 742 – 002º 11’ 392 – 798). Segons l’Espeleoíndex, la boca fa 7 m x 3 m i està penjada a un 5 metres per damunt de la paret. De tota manera, la cova comença dins d’una balma força més gran. Consta d’una única galeria de 18 metres de longitud que es va reduint fins que finalment resta totalment ocupada per sediments. Podria tractar-se d’una antiga surgència fossilitzada establerta en uns estrats de gresos de l’eocè.[1]

La primera referència que en coneixem és de l’any 1967, quan es va topografiar la cavitat i s’hi varen fer unes prospeccions arqueològiques que s’estengueren a dues altres cavitats properes (les balmes de l’Aliguer i cova de la Figuera, que segurament són unes petites balmes que s’obren al mateix nivell i al costat de la principal). En el transcurs d’aquesta exploració s’hi varen trobar fragments de ceràmica neolítica i de sílex tallat. Els mateixos exploradors diuen que quan hi anaren l’any 1977, quan la cavitat no constava en cap inventari, hi varen trobar diversos signes d’haver estat explorada anteriorment.

Davant de la balma més gran hi ha un espai força pla que podria haver estat utilitzat com a refugi esporàdic. No hi hem trobat indicis d’una ocupació més estable, tot i que aquesta possibilitat no és descartable.