Font de l'Agustí

Font de l'Agustí
Font de l'Agustí

La font de l’Agustí es troba a uns 150 metres al nord-oest de la masia (41ª 45′ 096 – 002º 18′ 259 – 1004), amagada enmig de les feixes dels camps. De tota manera, és fàcil de trobar perquè el terreny és net i està rodejada per tres basses que en recullen l’aigua.

La primera és una bassa que presenta una forma quasi natural i es troba una mica al nord de la font. Les altres dues basses queden una mica per sota de la font, una a la dreta i l’altra a l’esquerra.

L’aigua que surt de la font va a parar a una de les basses, mentre l’altra queda actualment buida. La primera bassa tenia un rentador de roba i feia uns 2 metres per costat. En canvi, la segona, que està buida, és una mica més gran (3 x 3 m) i té una profunditat d’un metre.

La part més interessant, però, tal com es veu a la foto, és la mateixa font. Es tracta d’una curta galeria d’1,90 m de recorregut. La boca exterior té una forma d’arc escarser i mesura 1 m d’alçada a la part mitjana per 1,15 d’ample. Té una fletxa de 60 cm.

Passada l’entrada, tot el recorregut està cobert per aigua, de manera que en realitat actua com un dipòsit d’1,10 m de profunditat. La paret del fons presenta un orifici per on raja l’aigua (és possible que vingui de la bassa superior, però no s’ha comprovat). A banda i banda de l’entrada hi ha dues petites lleixes per poder seure, tot i que la de l’esquerra està trencada.

 

Inventari de pous de glaç de Tagamanent

L’any 2009, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Museu de Granollers varen posar en marxa el projecte d’inventari de pous de glaç del Vallès Oriental, dut a terme per Jaume Dantí, Cinta Cantarell i Pere Cornelles. El resultat es va publicar en forma d’un magnífic llibre, però Pere Báscones, dissenyador gràfic i multimèdia del projecte, n’ha publicat una versió web que podeu trobar a http://www.perebascones.com/pousdeglac/

D’aquest inventari n’hem imprès en format PDF la informació que fa referència a l’únic municipi de l’Alt Congost que hi apareix, Tagamanent. Podeu accedir a la informació mitjançant el buscador que trobareu en la pàgina de Pere Báscones o bé consultant el següent document.

Continua la lectura de “Inventari de pous de glaç de Tagamanent”

Cova de la Mare de Déu de Tagamanent

Cova de la Mare de Déu de Tagamanent
Cova de la Mare de Déu de Tagamanent

Es tracta d’una balma que es troba al peu de la cinglera, prop del camí que puja a dalt del turó de Tagamanent, a uns cent metres del collet de Sant Martí (41º 44′ 853 – 002º 17′ 778 – 1010).

La cavitat té unes dimensions aproximades d’ 1’40 m d’alçada i uns 4’2 cm d’alçada fins les estructures conservades. Hi queden les restes de la capella, dues parets que separen la cavitat de l’estructura construïda. L’edifici, de planta rectangular de 3,5 x 3 metrees, tenia una cobertura en volta de canó d’una amplada de 60 cm. La tècnica constructiva es basa en carreus de pedra local més o ménys ben escairada i lligats amb argamassa.

En els murs encara es conserven restes d’estuc de color blanquinós-groguenc amb dibuixos geomètrics pigmentats en vermell que formen una mena de quadres; i al lloc on deuria anar l’altar, es troba un fragment d’estuc i un grafit amb forma de creu i amb el número 6.

Continua la lectura de “Cova de la Mare de Déu de Tagamanent”

Pou de glaç de la Fontmolsa

Integrat en un itinerari patrimonial (Parc Patrimonial de la Pedralba). Es troba al marge dret de l’antic camí de Barcelona a Vic; a la dreta de la variant de l’antiga C17 sota la casa de la Pedralba.

Pou de Fontmolsa
Pou de Fontmolsa

Estructura construïda en un marge a la dreta de l’antic camí ral de Barcelona a Vic, aprofitant un banc al natural reforçat per un mur de pedra seca. El pou segueix la tipologia tradicional de secció circular i excavada a la part interna, antigament coronada amb una coberta semicircular. El mur intern és folrat amb pedra local, tallada de dimensions diferents i poc treballada, seguint la tècnica de pedra vista, sense revestir, amb l’ús de petits còdols per falcar l’estructura. La paret presenta encara els forats testimoni de les bastides utilitzades per a la seva construcció. El pou fa uns 7 metres de profunditat des del nivell de terra fins al fons, el qual, tanmateix, conté prou enderroc per pensar en una profunditat d’uns 2 o 3 metres més. El diàmetre és de 9 metres aproximadament.

Aquesta construcció es relaciona amb la producció i comercialització del glaç que es feia al terme de Tagamanent, des d’almenys el segle XVII i fins al segle XX. El Pou de la Fontmolsa, concretament, consta en funcionament a mitjan segle XIX.

L’any 1754, un contracte d’arrendament del pou de la Fontmolsa explica que “(…) si se pot omplir de glas, se poden contar a treta en lo principi del estiu 1600 càrregas. Té la conveniència de ser mitja hora més cerca de Barna, que los Pous de Avancó, que és apreciable per lo descans del Carruatge. Y son dueño Ygnasi Circuns Botiguer de Telas lo lloga si pot: Hi ha molts anys que busca comprador; però té malas circunstancias; perquè està molt faltat de bassas, i per a poder fer anar la aygua a las bassas, fora necessari ferse una resclosa a la Riera, que costaria molt“.

Més informació.

Forns de calç de la Pedralba

Aquestes construccions de caire industrial es troben ubicades en un pendent o petita elevació que s’obre a l’actual C-17. S’hi accedeix baixant pel monument del Beat Miró de Tagamanent (final del C/ del Brull). Es tracta de dues estructures de combustió restaurades els darrers anys.

Forn de la Pedralba
Forn de la Pedralba

La primera és una estructura circular i cilíndrica, que aprofita part del marge d’un petit turó de calcària, mentre que l’altra part és construïda amb pedra i morter, la boca d’accés està en força mal estat, però conserva l’arrancament de tota la cúpula i té una alçada aproximada d’uns 4 metres. Mentre que el segon forn és una excavació cilíndrica i vertical, que aprofita el terreny natural per la seva construcció. D’aquest es conserva part de la porta d’accés al forn, que fa 1’50 m d’amplada, i part de la volta que cobria tota l’estructura.

Aquestes dues construccions presenten les mateixes característiques arquitectòniques. Segueixen el sistema constructiu tradicional dels forns de calç: una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions; amb la boca a la part inferior de l’estructura per recollir les cendres i alimentar el foc.

La seva posició geogràfica pot fer pensar en algun tipus de producció de caire industrial.

Els forns de calç de la Pedralba es relacionen amb les etapes de construcció del proper casal, antiga domus medieval, de la Pedralba.

Continua la lectura de “Forns de calç de la Pedralba”

Mina de la Casa Nova

Petita mina (de minerals) que es troba a Santa Eugènia del Congost. Té un recorregut d’uns sis metres de llarg i per les seves mides s’hi pot entrar caminant. Només entrar, a mà dreta, hi ha una petita galeria que semblaria haver estat excavada per explotar un mineral que es troba a l’interior (possiblement calcita).

Es troba al punt 41º 43′ 992 – 002º 15′ 175 – 335.

 

Mina de la Casa Nova
Mina de la Casa Nova (des del fons mirant la C-17)

Mines de la Font Amargosa

Mina de la font Amargosa
Mina de la font Amargosa

La font Amargosa és, en realitat, la part visible d’una mina d’una trentena de metres de recorregut i de mides força estàndar (les justes perquè hi pugui passar una persona) que anomenarem la tercera mina. Està construïda excavant una galeria sinuosa recoberta de maons i amb una volta també d’obra. En els primers metres, però, les parets són fetes de pedra seca.

L’aigua neix a mig recorregut i la galeria acaba en un punt on es veu clarament que es va estar treballant per donar-li més recorregut.

A l’entrada hi ha un decantador, que és el lloc d’on agafa l’aigua l’aixeta de la font. La resta de l’aigua surt per una conducció fins a un distribuidor que es troba just al davant de la primera mina.

La primera mina es troba lleugerament més baixa, just al costat del camí que duu a la pista principal (les restes d’un antic canal condueixen fins a la boca d’aquesta mina). Entre les dues, però més a prop d’aquesta darrera, hi ha una tercera mina tancada amb clau. Al davant de primera mina hi ha una caseta que recull les aïgues de les tres i les canalitza fins a la seva destinació. El canal continuava el seu camí i passava just per davant d’un forn de calç després d’aturar-se en una bassa. De moment no s’ha seguit el seu recorregut i no es pot assegurar on anava ni perquè servia.

A la primera mina hi ha una data gravada en una pedra rogenca: 1777 i a la llinda de la porta que conduiex al decantador hi diu 1863 (aquesta mina no sembla tenir recorregut soterrani, tot i que se suposa que és perquè es va tapar en algun moment).

A la tercera mina hi ha, gravades a la pedra, algunes inicials i pintat a la paret la data de 1969, però el més probable és qu aquest sigui l’any d’una visita i no el de construcció. De tota manera, sembla més recent que la primera.

Piques artificials al pla de la Calma

Pica al pla de la Calma
Una de les piques del pla de la Calma

Al vessant nord del turó de la Torre, al pla de la Calma, han aparegut tres pedres treballades artificialment que presenten unes formes arrodonides com si es tractés d’alguna mena de piques.

De moment es desconeix completament a què poden respondre. S’ha pensat en abeuradors de bestiar, però també en antics molins de cereals. Una altra possible explicació podria ser que fossin alguna mena de dipòsits per decantar algun líquid. Tot i que no es descarta totalment, sembla que per l’alçada a la que es troben no es tractaria d’antigues tines o bases de premsa de vi (de tota manera, hi ha una base de premsa de vi a can Figuera, no massa lluny d’allà). També s’ha proposat que fossin antigues tines de glans, però sembla que les seves dimensions són massa petites. Una altra possibilitat és que es tractés d’explotacions on s’elaboraven pedres d’esmolar circulars…

En definitiva, que queda molt per tenir-ne una explicació convincent i que s’acceptarà qualsevol suggeriment.

Si us interessa el tema de les tines de glans, podeu provar de fer aquesta ruta i explicar-nos-ho (hi ha fotografies).

Premsa de vi del Purgatori

Premsa de vi del Purgatori
Premsa de vi del Purgatori

La masia anomenada del Purgatori es trobava al sot del mateix nom, lleugerament aixecada del fons de la vall i al nord de l’església de Tagamanent. Encara avui dia s’hi endevinen algunes runes i, en un dels camps propers, una base de premsa de vi.

Enric Garcia-Pey fa esment de les vinyes del Purgatori, de les quals diu que encara queden les parets de pedra seca que s’enfilen per l’obaga en petites terrasses fins a mig puig dels Ponents. Si no fos per la presència d’aquesta resta arqueològica (la base de la premsa), creuríem que ens estan prenent el pèl. Però no és així.

En l’exhaustiu treball de toponímia de Garcia-Pey apareix una referència al mas Purgatori de l’any 1861. Val a dir que en els padrons i censos municipals no hi hem trobat cap referència. Per tant, aquesta és la referència més antiga que trobem a la masia.