Categoria: Toponímia

Segons Garcia-Pey (1998; 182), l’Estulviada (estalviada) seria “(…) aquell espai guardat per si de cas, perquè no se sabia mai si caldria utilitzar-lo en un moment donat per conrear-hi. (…) S’estalviaven de conrear la terra i mentrestant servia de pastorim.” Però el diccionari Alcover-Moll defineix una estalviada com un prat clos per evitar que hi pasturi més bestiar del que es vol o l’herba que s’ha estalviat en pasturar el bestiar. Sembla que és en aquest sentit que apareix en un arrendament de la masia de Fondrats de l’any 1736, quan es diu que “(…) se aia de astalviar las hervas del Prat fins á nadal, y figuera al puga romprer si li apar”. El mateix document també diu que les glans s’han d’estalviar per als tocinos.[1]

Un dels llocs socioambientalment més interessants de la parròquia de la Móra (Tagamanent) es troba situat en el seu extrem nord-occidental. Entre la masia de Picamena i el Clot, en la vessant solella, el que avui dia són alzinars amb alguna taca de castanyers, antigament tenia una altra fesomia i una altra utilització. També el seu nom era diferent. Es coneixia com el Solei del Vinyet del Clot, on el rector tenia tres peces de terra, en una de les quals –abans de mitjan segle XVII- solia haver-hi vinya plantada i que va convertir en castanyerars.[1] La utilització d’aquest espai com a vinya va arribar a donar nom al torrent: era el torrent del Vinyet. Com a mínim així apareix en un document de 1673 en què Bartomeu Codina cedeix a Josep Codina unes peces de terra i li dóna permís per “(…) ut domun edificity in ea (…)”, és a dir, per construir-hi una casa. La documentació de l’època assenyala que aquestes terres estaven sota el domini del comte de Centelles i que el torrent també es deia del Llançar (“torrente dicto del Llansar ho del Vinyet”; “a circio cum torrente del llansar”).[2]

El dador es reserva la facultat de poder passar amb el bestiar la feixa Budellera. (o badallera). També es reserva “(…) facultat enpriu, o, llibertat de poder pasturar ab lo meu bestiar en tot lo que sera erm y no sera sembrat”.[3]

Al 1674 Jaume Clot estableix a Josep Codina del mas Brull de Sant Martí Aiguafreda una vinya al Solei del Vinyet, a rabassa morta. És la vinya de Aspra, en la qual, com en altres de la zona, s’explota la vinya i es planta alhora amb cereals, com deixa veure clarament el fet que en aquest cas es pactés que en Codina tindria franca la palla que en tragués.[4] El mateix any s’estableix una altra vinya a un bracer de Sant Martí del Brull.