Comptadors de bestiar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La transhumància ha estat un dels fenòmens més importants en la història econòmica del nostre país i un dels que més impacte va generar sobre el medi ambient. Sortosament, en els darrers anys s’han realitzat estudis de major o menor amplitud que complementen alguns treballs esdevinguts ja clàssics. Tenim, també, un mapa de camins ramaders publicat per la Fundació del Món Rural i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El comptador de la Cot (Gombrèn, Ripollès)
El comptador de la Cot (Gombrèn, Ripollès)

Més enllà d’això, el passeig per alguns d’aquests camins esdevé un exercici interessant i saludable. Els camins que feia servir el bestiar acostumen a no tenir pendents massa accentuats i eren originàriament suficientment amplis com per permetre el pas de més d’un cap de bestiar en paral·lel. Bona part d’aquests camins eren empedrats, sobretot en les parts més pendents o abruptes.

Un element interessant que s’hi pot trobar són els comptadors. Normalment es diu que un comptador és una obertura de dimensions no massa grans, feta a la paret d’una pleta o corral que servia per facilitar el pas individualitzat del bestiar oví i cabrum i si convenia poder-lo comptar.

Comptador (extret de http://www.catimenu.com/vocabularipedraensec.htm)

Al Ripollès, coneixem dos d’aquests comptadors. El primer una mica més al nord de la Cot (Gombrèn) i el segon just a mig Pujant del Taforc (o d’Altaforc). A diferència dels casos descrits anteriorment, en aquests exemples els comptadors eren passos estrets entre roques verticals, que en alguns casos semblen haver estat tallats a la roca i presenten murs que acaben de definir el circuït que han de seguir els animals. També sembla que tenien espais d’aturada per al bestiar que no podia travessar tot de cop el comptador.

Barraques del Racó de l’Orri

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana al Racó de l'Orri
Cabana al Racó de l’Orri

Es troben just a l’altre costat del Freser d’on es troba l’orri del Roc de l’Orri, entre el riu i la Ribera dels Emprius.

Es tracta d’un conjunt format per dues barraques exemptes (de formes arrodonides) una a tocar de l’altra (la més al nord es troba sencera, mentre la segona està ensorrada), més una balma murada a l’extrem nord, just al peu del penya-segat i una altra barraca de planta arrodonida adossada al cingle, una mica més al sud. A tocar del riu hi ha una cinquena barraca de planta quadrada i sense sostre, que fa la impressió de ser més recent (o haver estat excavada en els darrers temps). Excepte aquesta darrera barraca i la balma, la resta tenien un coberta de falsa cúpula.

Val la pena remarcar que el lloc on es troben és un con de dejecció dels materials que baixen dels Cingles del Racó i que les dues barraques exemptes són just al mig de la zona menys protegida, a tocar del torrent. Aquest fet demostra que no sempre l’arquitectura tradicional o popular va estar tan adaptada al medi com a vegades se suposa. En canvi, la balma i la barraca adossada al cingle estan en llocs perfectament protegits de les esllavissades.

Sembla que des que Gil Roquet les va visitar una s’hauria ensorrat i que aquesta seria la que tenia una planta doble.

La jaça del Roc de l’Orri

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La jaça del Roc de l’Orri es troba una mica més amunt de la del Racó, en el curs del mateix Freser (42º 24’ 029 – 002º 13’ 803 – 2141).

Com es veu en la topografia que en va fer Gil Roquet, es tracta d’un autèntic orri, amb un corredor per on “feia cua” el bestiar en forma de pe, dues pletes a banda i banda del corredor principal, i una barraca a l’extrem occidental. Sembla que aquesta barraca seria d’època moderna (segle XVI aproximadament) tot i que caldrà esperar les publicacions del grup d’arqueologia que hi ha està treballant per tenir-ne conclusions més sòlides.

La topografia de Gil Roquet mostra que la cabana tenia el seu accés des de fora de les pletes i que aparentment estava formada per un espai quadrat annex a un altre de semicircular.

Esquema fet per Gil Roquet de la Jaça del Roc de l'Orri
Esquema fet per Gil Roquet de la Jaça del Roc de l’Orri

Ruta prehistòrica de Céllecs

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Pocs indrets de Catalunya permeten conèixer el nostre passat prehistòric com la serra de Céllecs, a la Roca del Vallès.

En aquest itinerari veurem tres dòlmens de tipologies diferents, una pedra forada que segurament servia d’enterrament, unes pintures rupestres i una pedra gravada amb creus i altres signes.

La Roca Foradada

Punt d’inici: la ruta comença en una plaça rodona que hi ha al final del carrer que arrenca del quilòmetre 23 de la carretera BV-5001 (de la Roca a Vilanova del Vallès). Des de la carretera trieu sempre el carrer que faci més pujada.

Coordenades: 41º 33’ 815 – 002º 18’ 540.

Dades tècniques:

                Distància: 3,2 km

                Ascens: 170 m

                Durada: 2 hores

                Energia: 500 calories

               No hi ha aigua

 Itinerari:

A la mateixa plaça hi ha unes escales que permeten veure (amb dificultat) el gran dolmen de Can Gol I dins del jardí d’una casa particular.

Es tracta d’una galeria catalana amb un corredor de 8 m de llarg i 1,35 m d’amplada. El túmul feia 14 m de diàmetre.

Baixem pel carrer principal i agafem –a la dreta– el camí de Roca Foradada (rètol), on hi ha un cartell indicador de la Ruta Prehistòrica i el PR C36 (marques blanques i grogues).

De seguida, girem a l’esquerra seguint les marques i passem una cadena. S’inicia el camí de terra.

Dos-cents metres més endavant trobem una cruïlla, amb un pal indicador. A la nostra dreta el camí ens duu a la Roca Foradada. A l’esquerra, un corriol permet anar al dolmen de Can Gol II.

La Roca Foradada és un gran bloc granític excavat artificialment, segurament per servir de tomba. Com la resta d’elements de la zona, podria correspondre al període Calcolític (uns 4.000 anys enrere).

El dolmen de Can Gol II és una cista de la qual només es conserven les dues pedres laterals i la posterior, que formaven una cambra d’enterrament. Hi falta la coberta.

Seguim el camí principal 600 m més, fins a trobar –a la nostra dreta– la cruïlla que porta a la Pedra de les Orenetes, indicada (a 150 m).

La Pedra de les Orenetes és un gran bloc granític, a les parts resguardades del qual es poden apreciar les restes d’antigues pintures rupestres. Un cartell indica que s’hi poden veure 32 figures, però a simple vista pràcticament no es veu res.

Tornem enrere, a la cruïlla anterior i seguim el camí principal. A l’esquerra –indicat– hi ha la Pedra de les Creus. És un gran bloc amb diverses inscripcions, algunes modernes, però d’altres podrien ser d’època prehistòrica.

A partir d’aquí, el camí no presenta cap element d’interès fins passats 800 metres, quan a la nostra dreta apareix el Plat del Molí, una pedra amb un forat a la part superior que no està clar que sigui d’origen natural.

Seguim el camí encara no 400 m més fins que trobem un petit mirador i el dolmen de Céllecs o Cabana del Moro. És una cista rectangular formada per quatre lloses de granit i una coberta, orientada al sud.

Dolmen de Céllecs

La nostra ruta acaba aquí, però seguint les marques blanques i grogues del PR podeu arribar fins al poblat iber de Céllecs, situat dalt d’un turó, però el camí és força més pendent.

Més informació a     http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7028830

Construccions a la Jaça del Racó

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

 

Barraca a la Jaça del Racó
Barraca a la Jaça del Racó

La Jaça del Racó es troba aigües amunt del Freser, al nord del refugi de Coma de Vaca, en un espai de modelat glacial molt interessant (42º 23′ 614 – 002º 13′ 565 – 2040).

En aquesta jaça destaca una gran barraca de planta arrodonida d’uns 4,5 m de diàmetre exterior, amb una fornícula a l’interior. Al voltant de la barraca hi ha fins a cinc construccions més, totes derruïdes, que podrien correspondre a antic espais per guardar formatges (o potser fins i tot patates). També una pleta de forma quadrangular, que també podria haver estat un camp, a la banda nord de la qual es troba una pedra clavada al terra de forma vertical.

Esquema de la Jaça del Racó fet per Gil Roquet
Esquema de la Jaça del Racó fet per Gil Roquet

 

Pleta i barraca de Mantinell (Queralbs)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Barraca de Mantinell
Barraca de Mantinell

Es troba en el camí que va des del coll de Tres Pics al refugi de Coma de Vaca (42º 22′ 975 – 002º 13′ 879 – 2281).

La barraca és de planta més o menys rectangular (5,40 m x 2,50 x 1,70 m, aproximadament), amb una porta a la banda sud-oest (1,10 m x 0.60 m). Enganxat a la seva banda oest sembla que hi hauria hagut un petit tancat, avui dia molt malmès. La coberta presenta una estructura curiosa: la meitat està feta amb una falsa cúpula de pedra, mentre l’altra meitat és coberta amb 5 bigues que es recolzen en una de travessera. Curiosament, la part que conserva la gleva és la que té la coberta de bigues.

A l’interior hi ha 4 fornícules o armaris a la paret de la banda est, i dues finestres o respiradors a la sud.

Al costat nord i est hi ha una gran pleta, força pendent, i a tocar de l’angle sud-oest de la barraca una pedra amb un forat que podria correspondre a la polleguera d’algun tancat.

Construccions als emprius de les Agudes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Barraca a l'empriu de les Agudes (Montseny)
Barraca a l’empriu de les Agudes (Montseny)

L’any 2008, Josep Masnou i Carme Clopés varen publicar dos articles sobre un assentament d’emprivers al vessant occidental de les Agudes (Montseny). A aquests emprius es duien els animals de diferents masies i per dur a terme les seves tasques s’havien construït –totes plegades– un seguit de barraques i corrals. Segons varen recollir, els pastors pujaven des de Sant Joan fins al setembre per pasturar les fages de la fageda. El lloc es troba indicat al mapa de l’Alpina, al nord de la font de les Arrancades.

Les estructures es distribueixen en dos sectors separats pel sot dels Llorers. El sector que es troba més al nord està aproximadament a uns 1150 m d’altura (41º 47′ 581 – 002º 25′ 903 – 1128), mentre el sector sud està lleugerament més baix (sobre els 1030) (41º 47′ 533 – 002º 25′ 699 – 1032). A més a més, mentre el primer ocupa un espai enmig de la fageda, el sector sud presenta les construccions escalonades en un petit carener delimitat pel torrent i la Pedregera Gran (de fet, una de les cabanes és enmig de la tartera).

En el sector nord hem comptabilitatzat 16 estructures, entre cabanes i corrals. Unes tenen planta més o menys arrodonida, altres més aviat rectangular, però en general les parets són poc rectilínies i no s’observa cap morfologia dominant. Tot fa pensar que les barraques eren cobertes amb elements vegetals, perquè no s’evidencia cap mena de sostre. Les estructures acostumen a tenir un petit accés (porta) a la banda sud. Al sector sud n’hem comptades fins a un total de 9.

En ambdós casos estan construïts prop de fonts. El sector nord feia servir la font de les Arrancades (que es troba força més amunt d’on indica el mapa, just on comença el torrent), mentre el sector sud sembla que obtenia el preuat element d’una mena de pou obert a la tartera, per sota de les cabanes més baixes, però per sobre de la surgència que se suma a l’aigua que pot baixar pel sot dels Llorers.

Forn de pega
Forn de carbonet

La zona, a més d’aquestes construccions, és plena de carboneres i presenta algunes restes de barraques de carboner (paradors). En el marge d’una pista situada al nord-oest del primer assentament (41º 47’ 647 – 002º 25’ 806 – 1085), hi ha un forn excavat al terra. El seu interior fa 2,10 m x 1,50 m i presenta dues xemeneies tapades, una d’uns 20 cm de diàmetre (l’any 2019 aquesta xemeneia està destapada) i una altra de més petita. Aquesta mena de forns correspon a forns de carbonet.

Les dades que en coneixem suggereixen que el bestiar que s’hi tancava eren ovelles o cabres, però també podria ser que fossin porcs.

Forn de Ribes de Freser

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al nord-oest de Ribes de Freser, relativament a prop de mas Segura (42º 18′ 738 – 002º 09′ 520- 1124) es troba un forn, que no sembla ser massa antic, de morfologia peculiar. Està construït amb pedres de mides i materials diferents, extretes del lloc, relligades amb ciment i amb les juntes arrebossades a la part inferior.

Part superior del forn
Part superior del forn

La part superior està formada per un espai quadrat de 3,30 m de costat, dins del qual hi ha el forn pròpiament dit (2 m de diàmetre). L’estructura fa 3,5 m d’altura per la banda sud. Al nord, està enganxat a un marge i per accedir a la seva boca superior es va construir una volta rebaixada coberta de sorra i pedres.

Boca oriental del forn
Boca oriental del forn

Curiosament, la boca no s’obre a la banda sud (en perpendicular al marge), sinó que presenta dues boques comunicades als costats est i oest. Això permetia introduir la llenya per tots dos costats. Les boques inferiors fan 1,45 x 1,50 m. Al costat est, la presència de la boca del forn i de la volta que aguanta l’accés superior fa la impressió que sigui un forn de dues boques. A més a més, a la dreta de les dues boques, excavat en el marge hi ha un espai quandrangular que devia servir de refugi als fornaires.

De moment no sabem a què estava destinat. S’agrairà qualsevol tipus d’informació.

Aprofiteu el viatge per arribar-vos a les mines de can Paloca.

Jub d’aglans dels Arnaus (Sant Feliu Sasserra)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Jub d'aglans dels Arnaus (Sant Feliu Sasserra)
Jub d’aglans dels Arnaus (Sant Feliu Sasserra)

Es troba sota la casa dels Arnaus, a la banda de baix de la pista que hi porta (41º 56′ 420 – 001º 59′ 877 – 490).

Es tracta d’una construcció feta amb pedra i argamassa, semisoterrada, de 2,30 m d’ample per 3,15 de llarg. El sostre està fet amb una volta d’arc rebaixat i té un forat a la part superior, per on se suposa que s’introduien els aglans. A l’entrada l’altura màxima és de 2,30 m i el sostre va davallant fins que al final arriba a 1,50 m. S’hi accedeix per una porta feta amb grans pedres treballades, però sense llinda, de 70 cm d’ample per 1,35 d’altura.

Barraques de pastors del vessant nord de la serra de Planès

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Continuant el GR 11 cap a ponent i abandonant-lo a la font de l’Home Mort per continuar seguint el torrent de Tosa, unes marques grogues ens duen a les restes d’una barraca enderrocada a tocar del torrent (42º 21’ 745 – 002º 06’ 240 – 2044). Actualment encara s’evidencien els murs que delimitaven la pleta, de forma irregular. Mireu-la aquí.

Barraca d'en Feliu (Queralbs)
Barraca d’en Feliu (Queralbs)

Uns dos-cens metres al sud, bastant per sobre (42º 21’ 646 -002º 06’ 222 – 2099), hi ha la barraca dita d’en Feliu. Aquesta edificació de pedra seca té planta rodona i fa uns 3 m de diàmetre. S’hi accedeix per una porta d’1,30 m x 55 cm, de fusta, a la banda de llevant. La coberta és una falsa cúpula que arriba als 2,40 m d’altura a la part central. A l’interior hi ha tres armaris o fornícules i un petit forat que semblaria ser un respirador, donat que dóna a l’exterior, concretament a la cara nord.

Enganxada a la barraca hi ha una petita pleta de 3 o 4 metres, segurament per deixar els animals més joves, i a la rodalia es veu un mur que segurament formava part de la pleta més gran.

D’aquesta barraca, un camí marxa planejant cap al sud-oest . En canviar de direcció per anar cap al sud, podem veure a sota nostre la barraca de la Vaquerissa (42º 21′ 098 – 002º 06′ 755  – 1969), de morfologia igual que l’anterior (però sense respirador). En aquest cas no s’evidencia que hi hagués cap pleta al costat. El 6 d’agost de 1932, un tal Tòful va gravar el seu nom i la data a la llinda de la porta.

Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)
Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)

Al sud de la darrera barraca, just dalt de la carena (42º 20′ 803 – 002º 06′ 565 – 2047), hi ha les restes d’una estructura que sembla que corresponen al que el mapa de l’Alpina anomena Barraca del Teixidor i, més avall, també a la carena, les restes d’una altra barraca enderrocada de planta rodona (42º 20′ 607 – 002º 06′ 753 – 1989).

Si voleu més informació, consulteu http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf