Font del Garet

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Llinda de la font del Garet
Llinda de la font del Garet

Situada en el torrent dels Boixos, al sud-est del Garet de Baix, a tocar de la masia i en el llit del torrent, al costat d’un antic pont (41º 49’ 166 – 002º 13’ 114 – 587).

Es tracta d’una font de cisterna que recull l’aigua del curs hipogeu del torrent. Des de fora es presenta com una petita cabana d’1’30 m d’ample i 1,25 m d’alçada, amb una porta de fusta de 50 cm x 75 cm. A la llinda de la porta (64 cm x 20 cm) hi ha gravada la data de 1691. A l’interior hi ha un espai de 2 m x 1 m x 1 m de profunditat, aproximadament, cobert amb una volta de mig punt rebaixada. En perpendicular a aquesta sala n’apareix una segona més petita que sembla acabar en un canal que va a buscar el curs de l’aigua al fons del torrent. La separació entre els dos espais es fa per una paret que serveix per decantar les possibles porqueries que podria dur l’aigua.

A la part est de la boca de la font hi ha les restes d’una antiga construcció d’1,80 m x 3,50 m, d’una alçada aproximada d’1,60 m, amb murs de 50 cm de gruix fets amb pedra i argamassa. La paret sud insinua l’arrencada d’una volta de mig punt. Creiem que es tracta d’un antic jub per guardar aglans, per la similitud que presenta amb el de la Tria (vegeu aquí).

En aquest punt, el torrent ha estat endegat per sengles murs de contenció fets amb pedra seca. Just a sota del pont per on es travessa per anar a la font hi ha una pedra de 60 cm x 35 cm, amb un forat rodó de 5 cm de diàmetre al mig, que pensem que podria correspondre a l’antiga boixa del jub.

En el mateix torrent, uns metres més amunt, a l’oest de la masia (41º 49’ 177 – 002º 13’ 084 – 592) es troba una font, amb una petita creu de fusta de 15 cm x 10 cm al brollador. Es va excavar en un aflorament de pedra tosca i té un petit rètol fet amb trencadís que diu “Año triunfal 1939”.

Casa Vella del Corral

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Corral
Mur de contenció del Corral

Segons la veu popular, entre el Corral de la Rovira i el Morro de Porc (41º 47’ 084 – 002º 12’ 053 – 949) hi havia hagut una casa que va desaparèixer quan es va desprendre el cingle sota el qual s’arrecerava. Es diu que hi varen morir set persones i que set taüts varen sortir cap a Centelles per ser enterrats al seu cementiri. Segons la veu popular encara s’hi veuen restes de l’edifici i a la paret uns petits forats que eren els encaixos de les bigues.

El cert és que per sota de la pista es troba un mur de 22 m de llarg i una alçada que arriba als 4,5 m, que permet una gran explanada avui dia trencada per la pista. A la banda de ponent presenta dos petits contraforts i a la de llevant un altre de més gran. Més a ponent s’evidencien uns grans blocs que haurien caigut de la cinglera, però no sembla que haguessin d’afectar la suposada casa. Al costat de llevant, la pista ha fet malbé l’antic camí que s’enfilava per una portella de curt recorregut; encara queden uns metres de la base de l’antic camí empedrat. Del que no hem sabut veure cap evidència és dels encaixos de les bigues.

Can Peric

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Can Peric
Can Peric

Sobre el saltant de can Peric, al sot de Furós, a la riba esquerra del torrent de l’Aliguer o de la Vídua (41º 44’ 220 – 002º 11’ 624 – 645).

Restes d’un edifici de 9,5 m de costat, dividit en tres espais diferenciats i tancats per murs fets amb pedra i fang de 60 cm de gruix. Es conserva en molt mal estat, tot i que les cantoneres eren ben escairades i fetes amb pedres mitjanes. La del costat nord-est arriba a 1,80 m d’alçada.

Al voltant i per sota de la casa hi ha diverses feixes i al sud es troba el saltant de can Peric, que servia per llençar els animals morts o que es volia que morissin, com passava al salt de Ca de Centelles.

Fita dels Tres Termes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Fita dels Tres TermesEs troba al nord-est de Barnils, en el lloc on es troben els termes municipals de Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i Castellcir (41º 45’ 432 – 002º 11’ 307 – 810).

Es tracta d’una pedra sorrenca d’1,25 m de llargada, treballada excepte en els 40 cm d’un extrem que eren els que anaven soterrats. La part aèria té planta triangular, amb costats de 20 cm cadascun, tot i que una de les arestes ha estat rebaixada i el tall no és perfectament triangular.

En un costat hi ha gravades les inicials “S. M.”, en un altre “S. Q.” i en el darrer, un altre cop “S. M.”. La lectura no ofereix cap dubte i no s’acaba d’entendre com és que es repeteix l’abreviatura de Sant Martí.

A escassos metres de la fita (41º 45’ 426 – 002º 11’ 311 – 816) hi ha una pedra amb diversos forats que no semblen naturals. El més destacat correspon a un forat rodó de 10 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat, que segurament hauria correspost a un pal o creu, possiblement vinculada a la delimitació parroquial. Aquest forat travessa el bloc en el que està tallat, tot i que sembla que originàriament no es volia travessar-lo.

Complementen aquest forat altres marques fetes expressament fins arribar a una dotzena, possiblement productes de moments històrics i de mans diferents. Són petites incisions de 2-4 cm de profunditat, amb formes quadrades o rectangulars i un angle, complementat amb un parell de reguerons (que podrien ser naturals).

Creiem que es tracta de la fita original, que hauria consistit en un pal o una creu. De fet, optem per aquesta segona opció veient que els mapes de l’ICC donen a la carena on es troba el nom de serrat de la Creueta (topònim confirmat per informacions orals l’any 2012).

Base de la Creueta
Base de la Creueta

Fita de divisió entre Sant Martí i Sant Quirze

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Fita de terme
Fita de terme

Es troba a la part superior del torrent de l’Espluga, al sud de Barnils (41º 44’ 854 – 002º 11’ 114 – 762), a la riba dreta. Ens la va ensenyar Pere Sans, exalcalde de Sant Martí, qui ens va dir que la gent més vella del municipi coincidien en què era l’antiga fita del terme.

Es tracta d’una pedra dreta, d’1,50 m d’altura, sense cap inscripció, i amb una amplada de 50 cm en el punt més ample i un gruix de 22 cm.

Font del Ferro

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font del Ferro
Font del Ferro

Es troba al costat de la Llavina, a tocar del torrent i pocs metres més amunt del pont peatonal que creua el torrent (41º 47’ 149 – 002º 13’ 848 – 474).

Uns graons permeten accedir a la font, on hi ha dos rajos. Un d’aigua convencional i un altre, a vegades sec, d’aigua ferruginosa (es troba dins una petita fornícula).

La font en si no té cap interès especial, però històricament va ser un dels llocs de Centelles vinculats al turisme que va intentar ser explotat comercialment a principis del segle XX. Aquesta font havia estat analitzada abans de 1910, igual com les de la font de la Llavina i de la Font Calenta, intentant descobrir les seves propietats terapèutiques. A més a més, es va intentar construir un establiment de banys a la Llavina.[1] L’intent d’explotació de l’aigua, però, va fracassar a causa de les dificultats per conservar aquesta en bones condicions un cop embotellada.[2]

[1] BAGÈS, Benet:  “Centelles, estació d’estiu”. La Veu de Catalunya, 8 d’abril de 1910, p. 2.

[2] LLAVINA i VERDAGUER, Jordi: “El molí de la Llavina” a PLADEVALL i FONT, A.; LLAVINA i VERDAGUER, J.: Els molins del terme senyorial de Centelles. 500 anys del Molí de la Llavina (1497-1997). Centelles, Ajuntament de Centelles i Centre d’Estudis Centellecs, 1997. P. 36.

Casa, premsa i bassa sota can Saloma

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Boixa de la bassa
Boixa de la bassa

La primera referència que vàrem tenir d’aquesta casa ens parlava d’uns forns de calç al cor de la Ciutat de Cartagena, però una anàlisi més acurada ens porta a una interpretació diferent. La casa es troba a l’oest de can Saloma (cal Toro segons el mapa de l’Alpina), una mica per sota (41º 44’ 061 – 002º 11’ 692 – 653).

Es tracta d’un edifici de 9,40 m d’ample per 6,20 m de fons (si es té en compte un annex la profunditat arribaria fins als 10 m). Encara conserva en força bon estat el forn de coure pa. Els murs són fets de pedra i fang i fan en una part 50 cm de gruix i en altres 60 cm. Tenia una porta a la banda sud d’1,80 m d’ample. Podria ser que hagués tingut dos pisos, però no es pot assegurar. Les cantoneres són fetes amb pedres mitjanes escairades.

A tocar de la casa (41º 44’ 048 – 002º 11’ 701 – 672) hi ha una bassa pràcticament rodona de 8 m de diàmetre amb una boixa que acaba en una mena de mina. Al costat de la bassa hi ha una boca de mina, actualment seca i plena de terra, segons ens diuen per les obres de construcció d’una pista que hi ha al costat. Es conserven uns tres metres de recorregut, en una galeria que arriba a fer dos metres d’alt i 90 cm d’ample, coberta amb arcs de mig punt que aguantaven el sostre. El que semblaria una segona boca de mina és, en realitat, l’accés a la boixa. Fa 75 cm d’amplada per 1,20 m d’altura i té un recorregut de 3,5 m. El sostre és fet amb lloses planes. Al final del tot hi ha un decantador on anava a parar l’aigua que sortia de la bassa per dos petits forats rodons, que encara avui dia comuniquen amb la bassa.

Premsa
Premsa

Són precisament aquests forats el que ens indica que no ens trobem davant d’un forn de calç (tampoc les parets no estan vidriades, sinó cobertes de tosca) ni d’un pou de glaç.

Un element molt interessant es troba al costat de la casa, excavat en una petita paret calcària que hi ha al davant del portal, en el que sembla que hauria estat una era. Es tracta, segurament, d’una premsa de vi excavada parcialment a la roca.

Cabana Montserrat Caballé

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al final del carrer Montserrat Caballé de la urbanització del Pinós, per sobre del carrer i a tocar de la darrera casa (41º 47’ 381 – 002º 14’ 758 – 519).

De  l’antiga barraca es conserva l’estructura principal i un annex que la individualitza. La planta és quadrada, d’1,50 m de costat i està feta amb pedra seca. Es troba excavada dins del marge i al costat d’un antic camí avui en desús. La coberta era feta, segurament, per aproximació de filades.

El que la singularitza és un annex que prolonga aquesta estructura cap a llevant, en part excavat a la mateixa paret de roca. Fa 1,40 m de llarg per 60 cm d’ample, de manera que sembla un petit corredor. Al final hi ha una pedra plana que surt a manera de prestatge (segurament per protegir el que s’hi posés de la humitat). A la banda sud, just al final d’aquest corredor, a nivell del terra, hi ha un espai buit que segurament era un petit amagatall.

Aquesta cabana segueix la mateixa tipologia de la que es troba a la Blanca (vegeu pàgina 364).

Estimbadero de ca la Vídua

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Un estimbadero és un lloc per on es feia saltar o patinar la fusta que s’extreia dels boscos aprofitant els grans pendents i, normalment, els sòls de roca compacta. Al Racó de la Font n’hi havia dos. El del Marçó es troba just a sobre d’aquesta casa (41º 44’ 952 – 002º 11’ 480 – 843), una mica al nord de lloc dit Roca Pinyolenca (perquè el sòl està format de petites pedres arrodonides a manera de grava).

El segon es troba just a sobre de ca la Vídua, motiu pel qual se’l coneix amb aquest nom.

Hostal de l'Arengada

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Rep aquest nom un gran pedra que es troba al nord del Pou, al costat del camí. Aprofitant la roca es va construir un petit refugi per al bestiar que feia servir el pastor del Pou. Es diu que un carnisser de Centelles, de reputació una mica bruta, utilitzava aquest indret per pelar les ovelles mortes que després venia com a carn fresca en el seu establiment.