Està situada al sud-oest del castell de Sant Miquel (41º 44’ 615 – 002º 06’ 990 – 709) i arranjada per a l’esbarjo.
Font de raig coberta amb una volta de mig punt de 3,20 m de llarg per 4,40 m d’ample i 2,80 m d’altura, feta amb pedra disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. Les parets interiors són resseguides per dos bancs de pedra. Sobre el raig hi ha dues fornícules amb imatges religioses modernes. Sembla que l’aigua, abans de rajar per la font, és recollida en una bassa subterrània. L’aigua s’utilitza per regar uns horts que hi ha per sota de la font. Més amunt, cap al sud, s’escalonen un seguit de feixes avui dia abandonades fins que arriben al pla on hi ha les restes de Balofrena.
Al nord de la masia de Puigcastellar, dalt del turó de puig Castellar, es troben les restes del que se suposa que fou un poblament iber. Just al cim del turó (41º 43’ 688 – 002º 07’ 519 – 831) es troba una estructura de 8,5 m de llarg per 2,40 m d’ample i una altura d’1,5 m excavada a la roca i tancada per les bandes nord-est i sud-oest. Més al nord (41º 43’ 676 – 002º 07’ 526 – 826) s’evidencien dos fons de cabana d’uns quatre metres de costat cadascuna adossats a un marge. Els murs que les formen tenen 65 cm de gruix i estan fets amb pedra i fang; la porta d’entrada es troba a l’est i té una amplada d’uns 85 cm. Al voltant s’estenen un conjunt de petites feixes.
Sant Julià d’Uixols ja existia al 961 i històricament va ser sufragània de Granera i de Castellterçol. L’edifici presenta alguns elements preromànics. A la banda de ponent hi ha la rectoria, un edifici de fins a tres pisos d’altura que enlletgeix considerablement el conjunt, especialment la torre del campanar.
De tot el conjunt, val la pena destacar-ne el pedró dedicat a la Verge de Montserrat que es troba al nord-est de l’església (41º 43’ 473 – 022º 06’ 806 – 892). Fa 2,50 m d’altura per 80 cm d’ample i 50 cm de profunditat.
A la cara est s’hi troba una fornícula tancada amb una porta metàl·lica de 80 cm d’altura per 50 cm d’amplada, a l’interior de la qual hi ha un petit pedestal amb una talla de la Moreneta . A la banda oest s’intueix una creu gravada i a la nord un cor. Al costat sud es llegeix “Any 1774”. El conjunt és coronat per un sostre amb estries que recorden una petxina i, al cim de tot, una creu de ferro.
Es tracta d’una teuleria força moderna, situada no gaire lluny de la carretera C-59 (41º 43’ 918 – 002º 08’ 226 – 643).
La boca fa 1,30 m d’amplada per 2 m d’altura, està feta amb un arc rebaixat de maons i ciment. Un contrafort de maons evita la seva caiguda (el de l’altre costat ha caigut).
El forn fa 4 m x 4 m (a l’interior) i està fet amb rajols a l’interior i amb pedra per la part de fora. El conjunt estava cobert amb una teulada de la qual es conserven dos des quatre pilars que la sostenien.
El conjunt tenia una alçada total de 5 0 6 metres.
Al costat, una mica més a ponent, hi ha una estructura rodona de 2,50 m de diàmetre rodejada per una filera de maons d’uns 70 cm d’altura que segurament servia com a pastador de l’argila abans de fer les peces que caldria enfornar.
Masia situada a tocar de Sant Julià d’Uixols, al sud de l’església (41º 43’ 428 – 002º 06’ 759 – 878).
Edifici de dos pisos i tres cossos, amb l’entrada orientada al sud i una teulada a dues aigües paral·lela a la façana. Actualment està tan coberta de vegetació que no se’n pot fer una descripció més acurada.
Masia situada al sud del turó de Puigcastellar (41º 43’ 623 – 002º 07’ 508 – 825), avui enrunada. Es tracta d’un edifici orientat al sud, amb murs de 60 cm de gruix fets de pedra i fang. Estava format per dos pisos i possiblement unes golfes, amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal. Presenta un forn a l’angle nord-est.
Al nord de la masia hi ha un pou rodó, o més aviat una cisterna, de 4 m de profunditat i 70 cm de diàmetre interior. Al costat de la casa hi ha dues basses i diverses feixes. Una mica més al nord del pou, en direcció al turó, hi ha un petit refugi construït sota un bloc de pedra i tancat amb un mur de pedra seca.
En diferents parts del curs del torrent de l’Espluga es documenta la presència d’unes preses que retenien els sediments que podien arrossegar les aigües. En alguns indrets reben el nom de restells. Això evitava la pèrdua dels sòls.
Quan aquest fet no tenia lloc, apareixen zones en què el sòcol de roca mare aflora a la superfície i això és especialment rellevant en aquells indrets en què el pendent és important. Un d’aquests indrets es troba al sud de Barnils, entre la masia i la font Fullosa (41º 45’ 042 – 002º 11’ 146 – 770).
En aquest punt, en un espai d’aproximadament un centenar de metes es troben set petits gorgs on la poca aigua que circula pel torrent en període estival es conserva. Aquest fet li dóna unes característiques paisatgístiques força interessants, però a més a més, converteix l’indret en un dels abeuradors naturals per als animals de la zona. Aquest fet era aprofitat antigament per fer una cabana al costat dels tolls i esperar-hi, amagats, que els animals de ploma anessin a beure, per després caçar-los.
Entre Barnils i el Fabregar, a tocar de la pista que duu al collet del Marsó (41º 45’ 273 – 002º 11’ 410 – 818).
Font de capelleta, amb una boca d’1,10 m d’ample per 90 cm d’altura, feta amb un arc apuntat amb pedres disposades a plec de llibre i relligada amb argamassa en alguns llocs. Tot i no ser gaire profunda (aproximadament mig metre), té una llargada de dos metres en la part més fonda. A la dovella central hi ha una creu gravada, fet que segurament explicaria el seu nom. Actualment hi ha crescut una alzina al damunt, fet que en fa perillar l’estructura.
Una seixantena de metres al sud, una mica per sota, hi ha un únic teix, i a la part superior una petita balma molt baixa, davant la qual hi ha un ampli camp aixecat sobre un mur de pedra seca. Avui, però, tot està envaït per la vegetació.
Es tracta d’una font de capelleta situada a ponent de Coma Alta i al sud de Barnils, just on s’ajunten el torrent que baixa de la Coma Alta i el torrent de l’Espluga, a la riba esquerra d’aquest i a l’altre costat de l’antiga fita de terme (41º 44’ 820 – 002º 11’ 94 – 750).
Està excavada a la roca i el dipòsit fa amb prou feines un metre cúbic. La porta que hi dóna accés fa 85 cm d’ample per 55 cm d’alt, i està coberta amb una gran llosa plana. Les parets són fetes amb pedra seca. A l’interior arriba a una altura màxima d’1,50 m. En el moment de fer la visita (setembre de 2012) es trobava seca. A l’interior, hi ha un tub de metall que recollia l’aigua i, com que no s’evidencia que sortís a fora en forma de raig, s’ha de pensar que conduïa l’aigua fins a la bassa de 5,50 m per 6,50 m que hi ha a tocar. Aquesta bassa, que es troba en una feixa que hi ha per sobre del llit del torrent, delimitat per un mur de pedra seca que la defensa de les crescudes del torrent, té uns murs de més d’un metre de gruix. A la banda del torrent té una rampa de 70 cm d’ample, feta amb una llosa plana, que servia per permetre sortir-ne els animals. Ens han dit que en aquest punt hi havia hagut un rentador, però actualment no se’n conserva cap evidència.
A la banda que dóna el torrent hi ha un rec o boixa (caldria verificar-ho amb una excavació).
Pladevall (2009; 52-53) documenta al costat de la fageda i la font Fullosa el mas Fontfullosa, ja present a inicis del segle XII, i diu que no hi ha restes evidents del mas, però sí uns petits plans i horts o feixes de conreu (com hem esmentat) i, a ran del camí, “(…) gairebé enfront de la font i antiga bassa, hi ha restes de pedres i fins i tot s’hi endevina un angle de parets que revelen segurament el lloc on devia estar ubicat el mas.” Aquest mas es va despoblar arran de la pesta de 1348.
El turó de Montcau, o de can Sunyer, es troba al sud de Gallicant, ja en terme de la Garriga. Es tracta d’un pla situat just al nivell dels 500 m sobre el nivell del mar, on ha crescut un bosc de pins i sobretot alzines que actualment està molt net.
A ponent del pla (41º 42’ 266 – 002º 16’ 121 – 501) es troba una cabana de pedra seca, exempta, que es conserva sencera. Té una planta en forma de ferradura o u invertida, amb un extrem recte i l’altre en forma d’absis semicircular. L’exterior fa 2,60 m x 3,10 m i arriba a una altura d’1,40 m. La porta d’entrada es troba a l’oest i fa 1,05 m d’altura i 70 cm d’amplada. A la zona de la porta, on el mur es més gruixut, arriba als 95 cm. Les mides interiors són de 2,60 m x 1,25 m amb una alçada màxima d’1,30 m. A la banda sud hi ha dues petites fornícules i una petita lleixa a la banda de llevant. El sostre està fet per aproximació de filades i tota l’obra és feta amb blocs calcaris plans, excepte en una part de la zona sud. El sostre s’ha impermeabilitzat amb una coberta de terra i vegetació viva.
Dos-cents metres al nord-est d’aquesta cabana, a tocar d’una petita pista que mor dalt del pla (41º 42’ 328 – 002º 16’ 236 – 494), hi ha les restes sense sostre d’una altra barraca. Sembla que també hauria tingut una planta de ferradura, tot i que una reforma posterior li dóna un aspecte arrodonit. Segurament la porta d’entrada també es trobava a l’oest. El diàmetre interior és aproximadament d’1,50 m i els murs fan entre 60 cm i 75 cm, i estan fets amb pedra i una mica de fang.
Un centenar de metres al nord, just a l’altre costat de la pista principal (41º 42’ 380 – 002º 16’ 254 – 488), es localitzen les restes del que segurament va ser una altra barraca. La zona ha estat tan remoguda, segurament en les ampliacions de la pista, que no es conserva la planta original i, per tant, no se’n pot fer una descripció.
En general, aquest espai semblaria haver correspost a una zona de conreu, més que no pas ramadera, aprofitant que la zona és pràcticament plana.
