Ca l’Escanyolit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Ca l'Escanyolit
Ca l'Escanyolit

Petita masia que es troba en el llit del torrent de les Fontanilles, abans d’arribar al torrent Fosc, al seu marge dret (41º 48’ 655 – 002º 10’ 687 – 851), just en el lloc on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’Editorial Alpina.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada de 9 m x 9m aproximadament i dos pisos, que té afegit un petit espai a la banda nord-est. Les cantonades són fetes amb pedra treballada i ben escairada. A la part sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica i la boca del forn (que ha perdut la resta). Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra i fang. Sembla que tindria una coberta a dues aigües feta amb teules àrabs i que la porta hauria estat al cost sud-oest.

A la banda nord-oest, adossat a la petita cinglera, hi havia un parell d’espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l’edifici principal hi ha un ampli espais, segurament l’era de la casa, delimitada per un mur de pedra seca. Al final de l’era hi ha un gran roure molt envellit i una fita amb la inscricpicó “SC” (Santa Coloma) a la banda sud i “B” (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal.

Al costat del roure i la fita, un pont natural de pedra, de 9 m de llarg i 1,5 m d’ample permet travessar fàcilment el rierol (un antic camí feia la volta ple gorg de sota i se suposa que era utilitzat quan hi havia de passar animals). El pont es troba un s6 m per sobre del llit del torrent.

Pont de roca sota ca l'Escanyolit
Pont de roca sota ca l'Escanyolit

Pou del Molí del Verdaguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al nord del molí del Verdaguer, just a sobre del Congost (41º 49’ 433 – 002º 13’ 558 – 573), a tocar d’una granja. Tot i que l’hem visitat, no hi hem pogut entrar perquè la porta està tancada. Per tant, només anotem el que en diu Josep Milà:

“El pou o poua de gel és una cavitat excavada a la roca d’uns dotze metres de profunditat, des de la porta d’entrada, i d’uns quinze metres aproximadament, des de la cúpula de roca fins al terra. És construïda de pedra marga (sediments del mar) típica de la zona. Està situada al costat d’un torrent i una granja porcina i aparenta ser un turó recobert de vegetació. La porta rovellada de l’entrada està amagada però molt a prop del camí; per tant, no suposa cap desviació acostar-s’hi. Actualment no s’hi pot entrar ja que està molt malmesa, però, tot i així, des de l’obertura es pot veure l’interior d’aquesta “nevera” gegant (dotze metres de diàmetre)”.[1]

Font de Puig-Alt

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cisterna de la font de Puig-Alt
Cisterna de la font de Puig-Alt

Es troba just al nord de la masia de Puig-Alt, en el llit del torrent de Rocallisa, sota el marge d’un camp (41º 47’ 846 – 002º 11’ 301 – 903). Un camí amb un tren en miniatura, que comença a la casa, porta fins a la font.

És del mateix estil que la de Mirambell, però una mica més gran. L’entrada està formada per una galeria de 3 m de recorregut per 1,70 m d’ample i 2,30 m d’alçada màxima, coberta amb una volta de canó feta amb pedra seca relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. A la paret de l’esquerra (oest), al final, hi ha una porta de 55 cm d’ample per 80 d’alt, feta en pedra tallada, tancada amb una portella de fusta que presenta una obertura quadrada. La llinda té una creu gravada i una inscripció, segurament posterior, que diu “Font”, però no es pot llegir res més. També una data mig esborrada i força posterior que diu “X 63”.

Aquesta porta dóna accés a cisterna on es recull l’aigua, que raja de la paret nord-oest. Es tracta d’un espai fet amb pedra seca de 2 m de llarg per 1 m d’ample i una altura d’1,60 m. Dins d’aquest espai hi ha una cisterna excavada a la roca d’1,50 m x 85 cm  io 90 cm de profunditat. A la banda sud, entre la cisterna i la paret hi ha un espai d’una vintena de centímetres que permet entrar a l’interior de l’estança.

L’aigua, després de passar per la cisterna, surt pel seu llavi superior i passa per un canaló excavat en una pedra. Cau a raig i és recollida per una canalització subterrània que la treu a fora, fins que uns metres més enllà surt a l’exterior  i un canal la condueix fins a una gran bassa que hi ha uns metres per sota (41º 47’ 748 – 002º 11’ 267 – 885).

Escrivim Puig-Alt seguint el criteri de l’Institut Cartogràfic, i no Pujal com ho fa el mapa de l’editorial Alpina.

Jub del Verdaguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al nord de la masia del Verdaguer de Castellcir, a tocar de la casa (41º 46′ 806 – 002º 08′ 211 – 730) i tal com diu Enric Garcia-Pey, es troba un dipòsit on es posaven els aglans. Té una planta aproximadament quadrada, de 5 metres de costat. A la zona sud sembla conservar-se una part de la coberta i a la nord podria haver-hi hagut una entrada d’aigua. Els murs són gruixuts, al votant dels 60 cm i l’altura màxima que se’n conserva és d’1,30 metres.

Aquest antic aljub es va fer servir d’abocador d’escombraries, aspecte que es posa de relleu sobre el lloc. S’ha parlat amb una dona de la masia, que diu que fa vint anys que hi viu, que ha confirmat la utilització com a lloc per guardar-hi aglans per estovar-los.

Jub del Verdaguer
Jub del Verdaguer

Jub de la Talladella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Jub de la Talladella
Jub de la Talladella

Gràcies al treball d’Enric Garcia-Pey hem pogut localitzar el jub d’aglans de la Talladella, localitzat al sud de la masia, a tocar de la basa del Jub (41º 46′ 792 – 002º 09′ 450 – 806). Es tracta d’un dipòsit d’aigua de 4,70 metres de costat, semisoterrat i d’una alçada de 3,20 metres. S’hi accedeix per una obertura situada gairebé a nivell del sostre (sense escales interiors), amb una llinda plana on es troba inscrit la data de 1797.

La coberta està feta amb una volta de canó rebaixada, feta amb pedra del lloc disposada a plec de llibre. Poc metres per sota, com s’aprecia a la fotografia adjunta, hi ha una segona volta, de dimensions més reduïdes, que condueix a una fornícula. Podria tractar-se d’alguna boixa per al desaigüe, però no s’ha pogut comprovar. De fet, aquest aljub va ser reformat l’any 1973 (ho indica una inscripció) i és possible que en aquell moment se separessin les dues estructures.

Segons Garcia-Pey, “l’omplien amb l’aigua de la bassa del Jub que queda al davant, per estovar-hi les glans“.

Jub de Torrents

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Jub de Torrents
Jub de Torrents

Al nord de la masia de Torrents, al costat de la pista i ben visible en les imatges per satèl·lit (41º 43′ 691 – 002º 09′ 599 – 635), es troba un jub per emmagatzemar aglans. Enric Garcia-Pey diu que va ser picat i obert a la roca viva i que servia per guardar els aglans en humit per evitar que es podrissin. La gent de Torrents ens ha explicat que té una profunditat aproximada d’un metre i mig (actualment és ple d’aigua i no s’ha pogut comprovar) i que els aglans es guardaven amb aigua, que es duia expressament fins al jub o s’hi recollia quan plovia. Originàriament era un forat cilíndric obert al mateix nivell del sòl, amb una base lleugerament més petita que la boca superior, però el perill que representava per a animals i persones els va dur a posar-li la tanca que actualment el rodeja. Ningú a la casa l’ha vist en funcionament, però sí els seus besavis. Fa un diàmetre de 3,10 metres.

Ens diuen que a la baga de Torrents, al sud de la masia, hi havia uns grans roures, que era on es recollien els aglans, però que es varen tallar i foren substituïts pels actuals pins rojos. Demanem si saben algun lloc on hi hagi algun altre tipus de jub com aquest i ens parlen de Granera; més a prop no n’hi hauria cap.

A l’entrada del barri de torrents hi ha una llinda de mig punt amb una inscripció que diu Francesc Torrents, 1730. Els actuals estadants de la masia ens diuen que aquesta és la data de construcció de la casa, però el llibre d’Antoni Pladevall sobre Sant Quirze explica que el mas Torrents és documentat en un capbreu de l’Estany de 1370

Mineria al Moianès

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Mina Moianès
Una de les boques de mina de Santa Coloma Sasserra

No coneixem ningú que hagi parlat de mineria al Moianès, però segur que algú en algun moment o altre ho ha fet. Amb aquest breu post només volem donar a conèixer tres referències sobre aquest tema que poden ser d’interès per a futures investigacions.

En primer lloc, una referència periodística de l’any 1854. En la seva edició del 24 de maig, el diari vigatà El Montañés feia referència a la possible explotació d’una mina de carbó a Moià (El Montañés, 16, 24 de maig de 1854, p. 125.

L’any següent, un pagès de Matadepera, Francesc Gorina, anotava en el seu dietari que el 23 de setembre de 1855 un cosí germà seu de Granera, amo del Girbau de Dalt, a prop del mas Marfà, al lloc dit Fon Roch, “on se fa una mina en busca de carbó de pedra“, havia tingut un accident. Volent entrar a la mina, l’Isidre Girbau va caure dins d’un pou a l’interior de la mateixa, un pou que feia unes 13 canes de profunditat. L’accident tingué lloc a les 8 del matí però no el pogueren treure’n fins a les 16 hores, després que uns llenyataires sentissin els seus crits d’auxili. En intentar treure’l amb una corda, els va tornar a caure al fons del pou. Finalment el tragueren amb vida, però se suposa que va acabar morint a conseqüència dels traumatismes que havia patit (com a mínim així ho explica el seu cosí). Aquesta informació l’hem extreta del Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904, editat per Joan Comasòlivas i publicat per Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat (p. 272).

La tercera referència correspon a un conjunt de 4 o 5 boques de mina que s’obren al nord del Bonifet (Santa Coloma Sasserra), just a sota la pista que va de Castellcir a Collsuspina. Les vàrem descobrir gràcies a una pàgina web i a un itinerari amb GPS que hi passa (podeu trobar el track a la mateixa pàgian web. Si voleu només el waypoint d’una de les boques, només ens l’heu de demanar). Si es miren les imatges de satèl·lit del lloc s’observa perfectament la runa que es va extreure d’aquestes mines, que són un testimoni de l’explotació minera al Moianès. Atenció si hi aneu, perquè la situació de les galeries és força precària.

Barraca del pla de la Barraca de Collsuspina

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Barraca del pla de la Barraca
Barraca del pla de la Barraca

Construcció en pedra seca totalment exempta, en estat impecable, situada al capdamunt del pla de la Barraca (41º 49’ 327 – 002º 10’ 030 – 956). Fa 3,20 m de llargada per 4 m d’amplada exterior. Les parets pugen verticals fins als 2,20 m, quan comença l’acostament de les filades que tanquen la cúpula.

Té una porta orientada al sud que fa 1,60 m d’alçada per 0,65 m d’amplada. La llinda és una pedra plana més gran que les altres sense cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i l’espai interior és de 2 m x 2,25, arribant a una alçada  de 2,80 m en la cúpula per aproximació de filades.

A la banda est té una finestra de 25 cm d’ample per 40 cm d’altura. A la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver estat també un armari, de 35 cm per 40 cm. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors (excepte la cúpula) han estat arrebossades amb fang. Hi ha també un banc fet de pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest, en forma d’ela.

A escassos metres d’aquesta barraca (41º 49’ 336 – 002º 10’ 008 – 956) es troben les restes d’una altra que semblaria haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l’una per l’altra.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/).

Barraca de Costa Vella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Barraca de Costa Vella
Barraca de Costa Vella

Cabana de pedra seca situada entre el poble de Collsuspina i el roc dels Esparvers (41º 49’ 400 – 002º 10’ 824 – 932). Està adossada al marge d’una feixa i té planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana. Està oberta al sud.

La porta fa 80 cm d’altura per 70 cm d’amplada i està formada per una llinda que és una pedra sense desbastar allargada. Està coberta amb una falsa cúpula, avui una mica deteriorada, i assoleix una alçada màxima d’1,60 m. L’interior fa un diàmetre d’1,90 metres. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/)

Balma del Teixidor

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma del Teixidor
Balma del Teixidor

Es troba just a sobre (est) de la pista que va de Collsuspina a l’Espina, una mica més al nord del lloc on l’indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 49’ 270 – 002º 10’ 651 – 908). És molt fàcil de trobar, sobretot anant cap al poble.

Es tracta d’un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d’un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l’est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; ignorem el sentit que podien tenir. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur, però sense una excavació no se’n pot dir res en ferm.