Patrimoni Existencial

Font de Puig-Alt

Publicat el 26 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba just al nord de la masia de Puig-Alt, en el llit del torrent de Rocallisa, sota el marge d’un camp (41º 47’ 846 – 002º 11’ 301 – 903). Un camí amb un tren en miniatura, que comença a la casa, porta fins a la font.

És del mateix estil que la de Mirambell, però una mica més gran. L’entrada està formada per una galeria de 3 m de recorregut per 1,70 m d’ample i 2,30 m d’alçada màxima, coberta amb una volta de canó feta amb pedra seca relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. A la paret de l’esquerra (oest), al final, hi ha una porta de 55 cm d’ample per 80 d’alt, feta en pedra tallada, tancada amb una portella de fusta que presenta una obertura quadrada. La llinda té una creu gravada i una inscripció, segurament posterior, que diu “Font”, però no es pot llegir res més. També una data mig esborrada i força posterior que diu “X 63”.

Aquesta porta dóna accés a cisterna on es recull l’aigua, que raja de la paret nord-oest. Es tracta d’un espai fet amb pedra seca de 2 m de llarg per 1 m d’ample i una altura d’1,60 m. Dins d’aquest espai hi ha una cisterna excavada a la roca d’1,50 m x 85 cm io 90 cm de profunditat. A la banda sud, entre la cisterna i la paret hi ha un espai d’una vintena de centímetres que permet entrar a l’interior de l’estança.

L’aigua, després de passar per la cisterna, surt pel seu llavi superior i passa per un canaló excavat en una pedra. Cau a raig i és recollida per una canalització subterrània que la treu a fora, fins que uns metres més enllà surt a l’exterior i un canal la condueix fins a una gran bassa que hi ha uns metres per sota (41º 47’ 748 – 002º 11’ 267 – 885).

Escrivim Puig-Alt seguint el criteri de l’Institut Cartogràfic, i no Pujal com ho fa el mapa de l’editorial Alpina.

Jub del Verdaguer

Publicat el 25 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de la masia del Verdaguer de Castellcir, a tocar de la casa (41º 46′ 806 – 002º 08′ 211 – 730) i tal com diu Enric Garcia-Pey, es troba un dipòsit on es posaven els aglans. Té una planta aproximadament quadrada, de 5 metres de costat. A la zona sud sembla conservar-se una part de la coberta i a la nord podria haver-hi hagut una entrada d’aigua. Els murs són gruixuts, al votant dels 60 cm i l’altura màxima que se’n conserva és d’1,30 metres.

Aquest antic aljub es va fer servir d’abocador d’escombraries, aspecte que es posa de relleu sobre el lloc. S’ha parlat amb una dona de la masia, que diu que fa vint anys que hi viu, que ha confirmat la utilització com a lloc per guardar-hi aglans per estovar-los.

Jub de la Talladella

Publicat el 24 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Gràcies al treball d’Enric Garcia-Pey hem pogut localitzar el jub d’aglans de la Talladella, localitzat al sud de la masia, a tocar de la basa del Jub (41º 46′ 792 – 002º 09′ 450 – 806). Es tracta d’un dipòsit d’aigua de 4,70 metres de costat, semisoterrat i d’una alçada de 3,20 metres. S’hi accedeix per una obertura situada gairebé a nivell del sostre (sense escales interiors), amb una llinda plana on es troba inscrit la data de 1797.

La coberta està feta amb una volta de canó rebaixada, feta amb pedra del lloc disposada a plec de llibre. Poc metres per sota, com s’aprecia a la fotografia adjunta, hi ha una segona volta, de dimensions més reduïdes, que condueix a una fornícula. Podria tractar-se d’alguna boixa per al desaigüe, però no s’ha pogut comprovar. De fet, aquest aljub va ser reformat l’any 1973 (ho indica una inscripció) i és possible que en aquell moment se separessin les dues estructures.

Segons Garcia-Pey, “l’omplien amb l’aigua de la bassa del Jub que queda al davant, per estovar-hi les glans“.

Jub de Torrents

Publicat el 23 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de la masia de Torrents, al costat de la pista i ben visible en les imatges per satèl·lit (41º 43′ 691 – 002º 09′ 599 – 635), es troba un jub per emmagatzemar aglans. Enric Garcia-Pey diu que va ser picat i obert a la roca viva i que servia per guardar els aglans en humit per evitar que es podrissin. La gent de Torrents ens ha explicat que té una profunditat aproximada d’un metre i mig (actualment és ple d’aigua i no s’ha pogut comprovar) i que els aglans es guardaven amb aigua, que es duia expressament fins al jub o s’hi recollia quan plovia. Originàriament era un forat cilíndric obert al mateix nivell del sòl, amb una base lleugerament més petita que la boca superior, però el perill que representava per a animals i persones els va dur a posar-li la tanca que actualment el rodeja. Ningú a la casa l’ha vist en funcionament, però sí els seus besavis. Fa un diàmetre de 3,10 metres.

Ens diuen que a la baga de Torrents, al sud de la masia, hi havia uns grans roures, que era on es recollien els aglans, però que es varen tallar i foren substituïts pels actuals pins rojos. Demanem si saben algun lloc on hi hagi algun altre tipus de jub com aquest i ens parlen de Granera; més a prop no n’hi hauria cap.

A l’entrada del barri de torrents hi ha una llinda de mig punt amb una inscripció que diu Francesc Torrents, 1730. Els actuals estadants de la masia ens diuen que aquesta és la data de construcció de la casa, però el llibre d’Antoni Pladevall sobre Sant Quirze explica que el mas Torrents és documentat en un capbreu de l’Estany de 1370

Mineria al Moianès

Publicat el 22 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Mina Moianès — Una de les boques de mina de Santa Coloma Sasserra

No coneixem ningú que hagi parlat de mineria al Moianès, però segur que algú en algun moment o altre ho ha fet. Amb aquest breu post només volem donar a conèixer tres referències sobre aquest tema que poden ser d’interès per a futures investigacions.

En primer lloc, una referència periodística de l’any 1854. En la seva edició del 24 de maig, el diari vigatà El Montañés feia referència a la possible explotació d’una mina de carbó a Moià (El Montañés, 16, 24 de maig de 1854, p. 125.

L’any següent, un pagès de Matadepera, Francesc Gorina, anotava en el seu dietari que el 23 de setembre de 1855 un cosí germà seu de Granera, amo del Girbau de Dalt, a prop del mas Marfà, al lloc dit Fon Roch, “on se fa una mina en busca de carbó de pedra“, havia tingut un accident. Volent entrar a la mina, l’Isidre Girbau va caure dins d’un pou a l’interior de la mateixa, un pou que feia unes 13 canes de profunditat. L’accident tingué lloc a les 8 del matí però no el pogueren treure’n fins a les 16 hores, després que uns llenyataires sentissin els seus crits d’auxili. En intentar treure’l amb una corda, els va tornar a caure al fons del pou. Finalment el tragueren amb vida, però se suposa que va acabar morint a conseqüència dels traumatismes que havia patit (com a mínim així ho explica el seu cosí). Aquesta informació l’hem extreta del Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904, editat per Joan Comasòlivas i publicat per Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat (p. 272).

La tercera referència correspon a un conjunt de 4 o 5 boques de mina que s’obren al nord del Bonifet (Santa Coloma Sasserra), just a sota la pista que va de Castellcir a Collsuspina. Les vàrem descobrir gràcies a una pàgina web i a un itinerari amb GPS que hi passa (podeu trobar el track a la mateixa pàgian web. Si voleu només el waypoint d’una de les boques, només ens l’heu de demanar). Si es miren les imatges de satèl·lit del lloc s’observa perfectament la runa que es va extreure d’aquestes mines, que són un testimoni de l’explotació minera al Moianès. Atenció si hi aneu, perquè la situació de les galeries és força precària.

Barraca del pla de la Barraca de Collsuspina

Publicat el 21 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Construcció en pedra seca totalment exempta, en estat impecable, situada al capdamunt del pla de la Barraca (41º 49’ 327 – 002º 10’ 030 – 956). Fa 3,20 m de llargada per 4 m d’amplada exterior. Les parets pugen verticals fins als 2,20 m, quan comença l’acostament de les filades que tanquen la cúpula.

Té una porta orientada al sud que fa 1,60 m d’alçada per 0,65 m d’amplada. La llinda és una pedra plana més gran que les altres sense cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i l’espai interior és de 2 m x 2,25, arribant a una alçada de 2,80 m en la cúpula per aproximació de filades.

A la banda est té una finestra de 25 cm d’ample per 40 cm d’altura. A la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver estat també un armari, de 35 cm per 40 cm. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors (excepte la cúpula) han estat arrebossades amb fang. Hi ha també un banc fet de pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest, en forma d’ela.

A escassos metres d’aquesta barraca (41º 49’ 336 – 002º 10’ 008 – 956) es troben les restes d’una altra que semblaria haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l’una per l’altra.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/).

Barraca de Costa Vella

Publicat el 20 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Cabana de pedra seca situada entre el poble de Collsuspina i el roc dels Esparvers (41º 49’ 400 – 002º 10’ 824 – 932). Està adossada al marge d’una feixa i té planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana. Està oberta al sud.

La porta fa 80 cm d’altura per 70 cm d’amplada i està formada per una llinda que és una pedra sense desbastar allargada. Està coberta amb una falsa cúpula, avui una mica deteriorada, i assoleix una alçada màxima d’1,60 m. L’interior fa un diàmetre d’1,90 metres. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/)

Balma del Teixidor

Publicat el 19 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba just a sobre (est) de la pista que va de Collsuspina a l’Espina, una mica més al nord del lloc on l’indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 49’ 270 – 002º 10’ 651 – 908). És molt fàcil de trobar, sobretot anant cap al poble.

Es tracta d’un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d’un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l’est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; ignorem el sentit que podien tenir. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur, però sense una excavació no se’n pot dir res en ferm.

Molí de l'Espina

Publicat el 18 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a ponent de l’Espina, dins del llit del torrent Fosc (41º 49’ 068 – 002º 10’ 537 – 884).

Aquest molí recollia les aigües del mateix torrent Fosc, uns dos-cents metres al nord (41º 49’ 176 – 002º 10’ 589 – 874), on encara hi ha una presa feta amb rastells i, dins del llit de roca, es troben dues excavacions quadrades de 30 cm x 35 cm aproximadament que servien per donar suport a la presa.

A la riba esquerra del torrent es troben les restes d’un edifici d’uns 5 m per 10 m, amb una porta a la banda de ponent. Aquest edifici estava unit amb el principal, que es troba a la riba dreta, mitjançant un aqüeducte que deuria tenir un arc de mig punt, del qual avui dia queden les arrancades. Tenia 1,75 m de gruix, i era format per grans blocs de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent.

L’edifici principal tenia 2 pisos i tres estances grans. L’obrador sembla que era l’espai més proper al torrent i feia 6,5 m de llarg per 5,5 m d’ample. Un petit forat al terra permet entrar al carcabà i això ens permet veure que aquest va ser tapat en un moment en què el molí va perdre la seva funció (des del torrent es veu que està tapat).

Els murs d’aquest edifici fan 80 cm o més de gruix. La porta principal, situada al sud, és molt ampla (1,70 m) i se’n conserva una alçada d’1,50 m. Té una llinda plana, amb una inscripció que no hem pogut llegir, segurament corresponent al segle XVII. Tot i que petites, aquest edifici tenia diverses finestres.

Val la pena remarcar que a l’habitació nord hi trobem les restes del pou. Una anàlisi detinguda de les parets d’aquesta zona permet veure que aquesta habitació anteriorment havia estat la bassa del molí i que es va convertir en una estança, amb porta i finestra, en un segon moment. Aquesta hipòtesi es reafirma saben que, com ja s’ha dit, el carcabà està també tapat. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que ens duu a la presa de captació.

Poua de Serracarbassa

Publicat el 17 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a l’est de Serracarbassa, a l’altra banda del torrent de l’Espluga, prop de l’inici del camí que duu al collet de ca l’Esclopeter (41º 44’ 711 – 002º 10’ 706 – 731).

És de planta cilíndrica i està soterrat totalment excepte la cúpula semiesfèrica que li fa de coberta i una part del mur de ponent (que dóna al vessant de la muntanya). Fa uns 8 metres de profunditat fins a les lluernes i aproximadament té 8 metres de diàmetre. Sembla que està fet amb pedra seca disposada en fileres (no s’ha pogut accedir al seu interior), tot i que part de la base està excavada a la roca mare.

La cúpula, coberta de terra i vegetació, presenta tres lluernes disposades asimètricament, de manera que no n’hi ha cap al costat de la vall (oest). Al costat del mur hi ha un espai de circumval·lació reforçat amb pedra seca. Un camí condueix fins al llit del torrent, on es troben diferents represes i algunes basses on segurament es retenia l’aigua per obtenir-ne gel. Una d’aquestes preses (41º 44’ 635 – 002º 10’ 504 – 716), a més del mur de totxos i pedra, conserva excavat en el sòl petri dos forats per encastar bigues que delaten l’existència d’una presa anterior. Un tros més amunt, val la pena arribar-se fins al gorg que hi ha sota la Fita Gran (41º 44’ 796 – 002º 11’ 001 – 734). Aquest tram de riu presenta altres represes fetes amb pedra natural (rastells[1]).

[1] Segons el DCVB: “Paret de pedra seca, feta d’algunes filades de pedres grosses i bastida en forma vertical o atalussada, per a deturar l’aigua que baixa pels costers i evitar que s’endugui la terra).”

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: