Patrimoni Existencial

Aljub de la Popa

Publicat el 9 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Els mapes actuals donen al camp que hi ha al nord i lleugerament per sobre del castell de Castellcir el nom de camp del Jub. També indiquen la font del Jub. L’aljub es troba una mica més al nord del que indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 46’ 595 – 002º 10’ 750 – 848), a tocar del camí que condueix al pla de Bruguer.

L’aigua que ha permès l’aparició de tot aquest sistema raja del repeu d’un marge i és recollida en primer lloc per una petita cisterna quadrada i després passa a una gran bassa molt abandonada actualment. A aquesta bassa també van a parar les aigües de pluja que es recullen mitjançant un petit rec.

A nord-oest de la gran bassa hi ha una estructura quadrada de 4,80 m de costat, feta amb pedra relligada amb morter. La part més alta que es conserva fa 2,60 m fins arribar al nivell de l’aigua i es calcula que encara hi pot haver un metre més de profunditat. A la part superior, els murs fan 60 cm, però més avall passen a tenir-ne 70, de manera que fa com un graó a la part superior. Tot fa pensar que es tracta d’un aljub per recollir l’aigua que raja de la font, funció que encara compleix actualment, tot i que està força deteriorat.

A la banda de ponent de la gran bassa hi ha una altra estructura de planta quadrangular (2,60 m x 2,30 m), amb una petita obertura que podria correspondre a una porta a la banda sud. En aquest cas es conserven 3,55 m de paret a la part més alta. La part inferior de la edificació semblaria estar parcialment excavada a la roca mare.

A la banda de ponent, a la part inferior, hi ha una fornícula de 35 cm per 40 cm, que podria correspondre a una boixa. Aquest element permet pensar que no ens trobem davant d‘una teuleria i que possiblement es tracti d’un jub per guardar aglans. La paret sud fa 50 cm de gruix, però la oest arriba fins als 90. Aquesta diferència és deguda al fet que el darrer metre de la paret és més estret que no pa part inferior (o sigui, que es dibuixa una mena de graó com en l’aljub que s’ha comentat anteriorment). El tram més estret sobresurt un metre per sobre del nivell del sòl.

Creiem que es tracta d’un jub o tina d’aglans pel fet que a l’interior, adossats a la paret est, es conserven 4 graons volats, parcialment destruïts, que permetien entrar i sortir amb una relativa comoditat de l’estructura.

Font de Sauva Negra

Publicat el 8 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Oficialment es troba en terme de Castellcir, però a molt poca distància de Sant Martí de Centelles.

Es tracta d’un indret al nord del Collet de la Terma, en una zona ombrívola i obaga. Aquest emplaçament ha permès la presència d’un petit clap de fageda enmig de boscos de roure o alzines. Al centre d’aquet espai es troba una font que es diu que té aigües sulfuroses. El topònim es documenta al 1237 com a Silva Nigra (Garcia-Pey, ; 127)

Tradicionalment ha estat un lloc d’atracció de visitants locals i forasters, com ho proven les diverses inscripcions que es veuen en els arbres. En una d’elles llegim “Viñas 1821” (la data podria ser 1891).

El Casalot

Publicat el 7 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Estructura de planta pràcticament quadrada (3,20 m x 3,50 m) situada al nord del castell de Castellcir, lleugerament a ponent, una mica més elevat (41º 46’ 637 – 002º 10’ 601 – 850), en terme de Castellcir.

Les dimensions exteriors són de 6, 00 m per 6,60 m, amb el costat nord-oest lleugerament arrodonit. Els murs tenen un gruix d’1,50 metres. Malgrat el topònim, creiem que es tracta d’una teuleria, tot i que no es podrà comprovar sense una excavació. L’obertura d’una pista just a la banda nord permet veure un tall en què en el primer metre apareixen abundants restes de teules i maons, fet que, junt amb l’estructura general, ens porta a pensar que es tractaria d’una teuleria i no d’una casa.

Balma d’en Roma

Publicat el 6 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Balma situada en el límit municipal entre Sant Martí de Centelles i Castellcir, sota el pla de la Bruga. Sovint se l’anomena balma d’en Rom i es diu que aquesta persona, que hi vivia o s’hi refugiava, hauria estat un bandoler. El cert és que antigament sembla que era l’anomenada espluga Balarona, la primera referència de la qual és de l’any 1175. Més tard, la documentació ens duu a parlar d’una llibreta de confessions de 1692 on es diu “(…) en la roca foradada del castell de Castellsir alias dita Balma den Roma, se troban escrits Valentí Roma, y sa muller y familia (…)” que combreguen a Sant Martí.[1] Aquest document no està datat; el cert és que en la llista de confessions i comunions de Sant Martí de 1692 apareix la inscripció “De la Rocha foradada del castel de Castellcir”, on es diu que viuen Valentí Roma, Magdalena, la seva muller, Elisabet Roma donzella, Joseph Roma i Pera Roma.[2]

Amb aquesta documentació n’hi ha prou per mantenir que no es tracta d’una balma d’ocupació esporàdica, sinó que hi havia un autèntic mas, que avui dia encara s’intueix sobre el lloc.

Penjat al capdamunt del cingle, la balma presenta un espai tancat de 8 metres de llarg per 5,60 m de profunditat, amb una porta al costat de ponent que fa 90 cm d’ample per 1,65 m d’altura. A la banda sud, de cara a migdia, hi ha una obertura d’1,90 m per 80 cm d’altura, que fa les funcions de finestra. A la banda sud-est hi ha una mena de xemeneia-llar de foc.

Base Balma d'en Roma — Base sobre la qual s'assentava el mas de la balma d'en Roma

Just al davant d’aquest espai tancat hi ha un espai pla que fa 16 m de llarg per 10 d’ample. Tot i que actualment està ocupat esporàdicament per alguns animals, encara s’apercep un mur obrat que el tancava; a més a més, bona part d’aquest espai ha estat guanyat construint una estructura de pedra seca ben escairada al pendent de la muntanya. Ajuntant ambdós espais, la part construïda podia arribar als 24 m de llarg i als 10 de profunditat.

D’altra banda, especialment per sobre de la part actualment construïda, s’observen dues línies de forats per encastar bigues, que segurament tancaven la construcció. Això dibuixa un mas de dos pisos d’alçada, construït aprofitant una balma àmplia encarada al sud.

Malauradament la referència de 1692 és l’única que tenim documentada que faci referència a una ocupació constant de l’indret. En aquest cas, les restes arqueològiques semblen denotar una ocupació més prolongada que no la documentació.

[1] ABEV, Centelles, Sant Martí, W/3.

[2] ABEV, Centelles, Sant Martí, E/2.

Casanova del Castell

Publicat el 5 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al nord del castell de Castellcir i a ponent del pla de Bruga (41º 46’ 810 – 002º 10’ 457 – 822). Actualment es conserva en força bon estat, tot i estar deshabitada.

Es tracta d’una masia de tres pisos i tres cossos, coberta amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (orientada al sud-est). Té una planta quadrada de 14,30 metres de costat, i a la banda oest hi ha uns corrals adossats que fan 11,40 metres de llarg.

Al pis de baix es troba l’entrada i la cuina i menjador a la dreta. A la banda esquerra hi ha diverses corts i corrals. El segon pis es dedicava a habitacions i el pis superior també havia servit per a la mateixa finalitat. A l’oest hi ha un ala adossada amb corrals; als sud hi ha un altre edifici independent amb més corrals. La casa no conserva cap llinda amb inscripcions i les cantonades estan fetes amb pedres tallades i ben escairades. Sobre la porta principal, on es troba la sala, hi ha un petit balcó.

Can Capó

Publicat el 4 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una magnifica masia de dos pisos situada sobre un cingle que domina el tram superior del torrent de Mas Blanc o de les Hortes (41º 44’ 518 – 002º 12’ 814 – 722).

La casa està orientada al sud-est, enmig d’una àmplia zona solella. Un petit pont de pedra seca, amb volta de mig punt molt poc treballada, permet accedir a una font. L’aigua raja d’enmig d’unes pedres i es recull en un gran cocó abans de marxar cap al torrent. Al costat mateix hi ha una gran bassa que s’omplia amb l’aigua de la font.

La masia està a escassos metres del cingle, de l’extrem del qual està separada per un seguit de corts i corrals. Tot plegat fa l’efecte d’un espai tancat a l’exterior, tot i que la porta del barri no es conserva. Val la pena ressaltar la cuina menjador de la masia, situada a la planta baixa i força equipada. Conserva encara el forn i els fogons. També unes rajoles blanques a la paret. Tot plegat sembla indicar un abandonament força recent.

Estava coberta per una teulada a dues aigües perpendicular a l’eix de la façana principal.

La Ciutat de Cartagena

Publicat el 3 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquest és el gran misteri del curs superior del riu Rossinyol. En una llista de les cases ocupades de Sant Martí, de 1808, apareixen diverses cases noves, algunes de nom ben curiós (com la Casa Nova de Monti Video). També apareix una masia dita Roca del Salt i una barraca del Cartagena.

La veu popular parla d’un lloc dit Ciutat de Cartagena, que el mapa de l’editorial Alpina, en la seva darrera edició, situa entre el torrent de l’Aliguer i el del Mas Blanc, d’una manera molt imprecisa. De tota manera, l’edició de 1959 anomena sot de l’Horta el que avui dia porta el nom del Mas Blanc. A mig sot, per sobre del torrent i a llevant d’aquest, indica el topònim Roca de Sau i poc més al nord tres edificis en runes. En una edició dels anys vuitanta, al costat d’aquests edificis en runes apareix el topònim “La Ciutat”.

Creiem que el que la tradició oral anomena Ciutat de Cartagena es trobaria en aquest lloc i que hauria tingut el seu origen en aquella barraca que es documenta per primer cop al 1808.

De tota manera, seguint la pista que remunta el torrent, un cop es passa la Bomba (és un edifici amb un motor que recollia l’aigua del torrent en un petit embassament), l’antic camí de carro, que aquí es conserva força bé, fa un revolt i ateny un pla on hi ha les restes d’una casa (41º 44’ 375 – 002º 12’ 472 – 647), en principi solitària. Al principi crèiem que es tractava d’una de les construccions de la Ciutat de Cartagena, però situat sobre el mapa es troba una mica massa al nord.

Aquest casa, de la qual no podem precisar el nom, està en molt mal estat de conservació i amb prou feines s’endevinen els murs que la delimiten. Es tracta d’una estructura de 13 m de llarg per 5,50 m d’ample, que no presenta evidències de cap obertura ni coberta, situada just al costat del camí de carro, fet amb pedra i fang. La tipologia correspon a la mateixa de la Casanova de la Vall, descrita aquí.

Casanova de la Vall o del Murri

Publicat el 2 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Petita estructura situada sobre el serrat de les Roquetes, lleugerament al nord del collet Vermell (41º 44’ 192 – 002º 12’ 639 – 757).

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, la primera referència documental correspon a 1808, tot i que aquesta petita construcció podria ser anterior. En la darrera edició del mapa dels Cingles de Bertí, se l’anomena Casanova del Murri.

Avui dia pràcticament no se’n conserva res. A simple vist només es distingeix un espai quadrangular de 5 metres de costat, amb alguns murs que delaten altres espais adossats. Els murs principals, fets amb pedra local i fang, fan 60 cm d’ample i el conjunt construït podria arribar als 10 metres de llarg. No s’evidencia cap obertura ni es pot dir res sobre el sistema de coberta.

La Vall

Publicat el 1 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba entre el Soler del Coll i Bellavista Nova, una mica més a ponent i per sobre del sot de la Vall (41º 44’ 155 – 002º 12’ 865 – 709).

Segurament s’ha abandonat força recentment, perquè es conserva en força bon estat. Del conjunt en destaquem el forn blanc, que no es troba a la mateixa estança que la xemeneia, i el bugader de cendra, just al costat del forn, encastat a la paret i actualment trencat.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, podria ser un mas anterior al segle XIV.

Font del Pollancre

Publicat el 30 Juny 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba entre Bellavista Nova i el pla de Barnils, per sobre de la pista (41º 43’ 727 – 002º 13’ 691 – 865). L’aigua neix en una esquerda de la roca i és recollida en una petita cisterna. Just a sota hi ha una bassa de construcció recent que en recull l’aigua.

Antigament, aquesta aigua baixava cap al torrent de les Roquetes, on era recollida per un rec que la duia per la banda nord del torrent fins a una bassa (41º 43’ 808 – 002º 13’ 492 – 791). En realitat és una presa d’un parell de metres d’alçada i un de gruix, formada per un doble mur. La resta de la bassa és feta també de pedra seca i fa uns 10 o 12 metres de diàmetre. Aquesta zona figura en els mapes antics com els Horts de Bellavista, horts que evidentment eren regats amb l’aigua d’aquesta bassa i que avui dia han desaparegut convertits en conreus de secà.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: