Es troba en un lloc de difícil accés, penjada enmig d’un cingle sobre la carretera que porta a Montmany (41º 42’ 919 – 002º 15’ 277 – 540).
S’hi accedeix, amb moltes dificultats, per una lleixa penjada a mitja paret. A l’arribar a la balma, una gran roca despresa del cingle i repenjada a la paret principal obliga a fer un pas estret. Després d’un petit tram de baixada, es troba la balma, encarada al sud i situada sota un curs hídric normalment sec. Si seguim per la lleixa caldrà fer un segon pas entre una roca despresa i la paret, aquest cop més estret.
La dificultat d’accedir a l’indret per altre lloc que no fos la lleixa, i la presència de les dues pedres, feien pràcticament inexpugnable aquesta balma. A més a més, des de la carretera resulta pràcticament invisible. La balma en si és petita (4 m de llarg per 1,50 m d’ample) i baixa (1,15 m d’altura màxima). Aprofita una esquerda natural formada per l’encreuament de dues diàclasis. Està tancada per un mur fet de pedra relligada amb una barreja de fang i fanals. Una obertura de 50 cm permet accedir a l’interior i hi ha una altra obertura que fa les funcions de finestra. A la banda de ponent, a l’interior, es troba un espai per fer foc sense que es pugui veure des de l’exterior; a llevant hi ha les restes d’un jaç.
Hem pogut saber de la seva existència gràcies a l’Antoni, del Figaró, amb qui ens va posar en contacte en Xavier. A tots dos, moltes gràcies.
Es troba just al nord el cementiri del Brull i sota la carretera que duu a Collformic (41º 49’ 008 – 002º – 18’ 669 – 892).
Patrimoni Existencial 