Balma dels emboscats de Montmany

Balma dels emboscats de Montmany
Balma dels emboscats de Montmany

Es troba en un lloc de difícil accés, penjada enmig d’un cingle sobre la carretera que porta a Montmany (41º 42’ 919 – 002º 15’ 277 – 540).

S’hi accedeix, amb moltes dificultats, per una lleixa penjada a mitja paret. A l’arribar a la balma, una gran roca despresa del cingle i repenjada a la paret principal  obliga a fer un pas estret. Després d’un petit tram de baixada, es troba la balma, encarada al sud i situada sota un curs hídric normalment sec. Si seguim per la lleixa caldrà fer un segon pas entre una roca despresa i la paret, aquest cop més estret.

La dificultat d’accedir a l’indret per altre lloc que no fos la lleixa, i la presència de les dues pedres, feien pràcticament inexpugnable aquesta balma. A més a més, des de la carretera resulta pràcticament invisible. La balma en si és petita (4 m de llarg per 1,50 m d’ample) i baixa (1,15 m d’altura màxima). Aprofita una esquerda natural formada per l’encreuament de dues diàclasis. Està tancada per un mur fet de pedra relligada amb una barreja de fang i fanals. Una obertura de 50 cm permet accedir a l’interior i hi ha una altra obertura que fa les funcions de finestra. A la banda de ponent, a l’interior, es troba un espai per fer foc sense que es pugui veure des de l’exterior; a llevant hi ha les restes d’un jaç.

Hem pogut saber de la seva existència gràcies a l’Antoni, del Figaró, amb qui ens va posar en contacte en Xavier. A tots dos, moltes gràcies.

Balma-mina de la Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada
Balma-mina de Roca Foradada

Cavitat amb dues entrades clarament diferenciades, separades per un petit pas estret que es troba a sobre de l’anterior (41º 49’ 190  – 002º 26’ 612 – 1284).

A la banda nord, oberta sobre el penya-segat, es troba una gran boca triangular, d’uns dos m d’amplada a la part baixa i uns 4 m d’altura màxima. Aquesta cavitat fa 8 m de recorregut rectilini, fins que arriba a un petit pas estret que permet arribar a una sala més baixa i situada a un nivell també més baix.

La segona boca s’obre a l’est, sobre una gran tartera. Té la morfologia típica de les explotacions mineres d’aquesta zona (semicircumferència) i una alçada que obliga a anar ajupit. Fa 12 m de recorregut i abans d’arribar al final desemboca en una saleta d’uns 4 m de diàmetre (on va a parar la primera galeria). Al fons del tot, en el punt més allunyat de l’entrada, hi ha una petita galeria plena de blocs enderrocats que semblen connectar amb una esquerda que es troba per sobre de la cavitat (però no s’ha comprovat).

Balma murada de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada
Balma de Roca Foradada

Es troba al nord del turó de Collsaprunera (41º 49’ 220 – 002º 22’ 634 – 1226). Sembla que es tracta d’una balma natural formada en una diàclasi amb un bussament d’uns 45 graus, que podria haver estat eixamplada posteriorment. Té una planta triangular, de 7 m de profunditat i 4 m d’ample a la part més gran (entrada). L’altura màxima és de 2 m. La boca ha estat parcialment tancada amb dos murs de pedra seca construïts a diferent profunditat. A la banda de ponent hi ha una petita xemeneia el fum de la qual surt a l’exterior per un forat que queda entre la paret de pedra i el sostre de la cavitat.

En el moment de fer la visita (novembre de 2013) s’hi varen trobar diferents estris que indicaven una ocupació esporàdica recent.

Podria correspondre a una antiga explotació minera (d’ametistes?).

Balma prop del cementiri del Brull

brull1Es troba just al nord el cementiri del Brull i sota la carretera que duu a Collformic (41º 49’ 008 – 002º – 18’ 669 – 892).

Es tracta d’una balma de 6 m de llarg per 2 m de profunditat, tancada per la banda sud amb un mur de pedra i fang d’uns 60 cm de gruix. La particularitat més interessant és que a la visera de la balma hi ha dos suports per recolzar bigues de 15 cm x 20 cm i 12 cm de profunditat. De la manera que estan tallats només servien per aguantar bigues, i no podien utilitzar-se per clavar-les al seu interior. A la banda sud, a tocar d’una de les entallades, hi ha un altre suport inacabat.

Tot i que no es veu el límit que tenia la part construïda, per la composició del terreny es pot afirmar que es tractava d’un refugi de reduïdes dimensions.

Can Pere Coix

Can Pere Coix
Can Pere Coix

Can Pere Coix és una balma habitada que es troba a llevant de la Perera (41º 46’ 703 – 002º 18’ 204 – 940).

Es conserva en força bon estat, tot i que una via d’aigua amenaça amb ensorrar el mur que delimita l’habitacle. Es tracta d’una construcció en pedra relligada amb una mica d’argamassa de 8 m de llarg per 5 m d’ample. Els murs fan 55 cm de gruix.

La porta d’entrada fa 1,50 m x 80cm i té una llinda plana sense cap inscripció. A la mateixa façana hi ha una finestra espitllerada de 40 cm x 35cm. Aquesta part està a punt de caure i ens consta que es va apuntalar recentment.

Balma de la Perera

Balma de la Perera
Balma de la Perera

Es troba a llevant de la Perera, sota el mateix cingle on hi ha can Pere Coix (41º 46’ 720 – 002º 18’ 122 – 929).

Fa uns 25 m de llarg, aproximadament, per 8 o 10 d’ample i està totalment rodejada per un mur de pedra seca que no arriba a ajuntar-se amb el sostre. Aquest mur fa 80 cm de gruix i és fet de pedra rogenca del mateix lloc.

A la banda de ponent hi ha una estructura independent, de 6 m x 2 m, en el terra del qual es veuen 16 encaixos que no sabem explicar. Aquesta part està feta amb pedra seca menys treballada.

Segurament es tracta d’un corral per al bestiar amb un petit refugi per al pastor o pastors.

Balma de l'Espluga

Balma de l'Espluga
Balma de l'Espluga

Es tracta d’una gran balma situada en el torrent de l’Espluga, al nord de can Torrents (41º 43’ 871 – 002º 09’ 624 – 622). S’hi accedeix remuntant el torrent des d’aquesta masia, ja que el cingle impedeix accedir-hi des de dalt.

Les referències arqueològiques ens duen fins a una època preneolítica, potser uns 9.000 anys abans de la nostra era. Més recentment, Pladevall (2009; 30) creu que aquest podria ser l’emplaçament del mas Espluga medieval (vers 1370) i remarca unes possibles restes de parets a la banda de llevant de la balma. Segons Garcia-Pey (2009; 99) també és coneguda com a balma de Torrents, topònim que trobem en un document de 1752, en el qual Francesc Torrents diu que és l’amo de dues peces de terra que són del “Manso Torrents, ó Esplugas”.[1]

Va ser excavada parcialment al 1960. Actualment una pista forestal hi passa per davant.


[1] ABEV, Safaja, Sant Quirze, Y/3.

 

Balma de Roca Gironella

 

Balma de Roca Gironella
Balma de Roca Gironella

Es tracta d’una balma de grans dimensions que es troba entre Cabanyals i Sant Miquel del Fai, en el curs del Rossinyol (41º 43’ 427 – 002º 11’ 530 – 552). S’hi pot accedir des del sud, per un camí que arrenca de la carretera asfaltada, just en el lloc on hi ha un petit mirador.

Tenim documentat el topònim del torrent i la roca Gironella en un document de 1582, quan també es parla de la casa del Cabanyal.[1] Penjada a mitja alçada, una lleixa permet travessar el curs del Rossinyol per sota, tot i que no té sortida per l’altre costat.


[1] ABEV, Bertí, Sant Pere, R/1.

La Bauma dels Lladres

Tot i que no hem pogut comprovar la veracitat de la seva existència, donem a conèixer una llegenda que fa referència a una cova situada a ponent de Sant Martí de Centelles.

Es troba en el cingle, a ponent de l’església de Sant Martí de Centelles, penjada en una lleixa a mitja paret. S’hi arriba pel camí que puja des de la font del Rector fins al Fabregar. Cal deixar el camí passats uns camps (segurament ja desapareguts). Queda just davant la Caseta.

Aquí es refugiaven sis o set lladres, que es dedicaven a robar per les cases de les rodalies. Per escarmentar-los, un dia es va fer una batuda i s’hi acostà un grup de persones del poble. Davant de l’acció, els lladres varen marxar i, conforme anaven fugint, els varen anar matant un a un.

Aquests fets haurien tingut lloc abans de la guerra, potser al 1700, diuen. Segons l’àvia del nostre informant, un dels lladres es va escapar i el varen matar al carrer de les Comptesses. Un dels assassins li va agafar els pantalons. Més endavant, els familiars del mort, acusats de robar per les rodalies, es defensaren dient que els lladres eren els altres, fins al punt que un d’ells duia fins i tot les calces d’un dels suposats lladres.

Balma de la Roca

Balma de la Roca o dels Pecats
Balma de la Roca o dels Pecats

Es troba en el torrent d’Esplugues, per sota de la masia de la Roca (41º 45’ 960 – 002º 09’ 380 – 712). S’hi pot accedir des de la pista que porta a Sant Andreu de Castellcir, tot remuntant el torrent.

Per sota de la Roca, el torrent d’Esplugues fa un salt, just a sota del qual, a la banda de llevant, hi ha una balma allargada just a sobre d’unes antigues feixes i camps delimitats per murs de pedra seca. Actualment es conserva una part tancada, potser un corral, i un petit habitacle. Aquest darrer està fet amb pedra i fang, els murs fan 50 cm de gruix i té 15 metres de llarg, adossats a la paret. L’espai habitable es redueix a un espai irregular de 3,5 m de llarg per 3,5 m d’ample. A l’interior de la balma s’ha trobat una pedra polida per una cara (potser un molí de mà) i restes de teules.

Garcia-Pey (2009; 116) en diu que era utilitzada per la gent d’aquesta casa per a amorriar-hi el bestiar.

Va estar habitada durant l’edat moderna.