Es troba sobre un turonet al nord de la Casanova de Vallfornès (41º 45’ 238 – 002º 20’ 050 – 1246).
Respon a la típica estructura d’una cabana de carboners, tot i no ser aquest un lloc de carbó, sinó de pastura. El que es veu avui dia és una reconstrucció de la barraca original, que no fa gaire anys encara era ocupada pel Pito als estius.
Presenta un parador de 2 m, corbat, fet amb pedra relligada amb ciment. La cabana té una llargada de 4 m i l’altura màxima l’aconsegueix al costat del parador, on s’ajunten els dos pals que sostenen la biga travessera. En aquest punt s’arriba a 1,80 m d’alçada.
El parador no arriba a tapar tot el sostre (fet de pedra, terra, ginestes i pedres) per permetre fer foc al seu interior i que el fum en pugui sortir.
Es troba al nord i per sota de la font del Vilar (41º 46’ 037 – 002º 20’ 712 – 1237), just a sobre de la pista en un petit serradet dins de la fageda.
La seva planta recorda una cabana de carboner, però evolucionada de manera que el parador ha anat creixent convertint-se en les parets laterals de la barraca. Les mides externes són 4,30 m x 5 m, amb una altura màxima a la banda sud d’1,50 m. Les murs laterals, fets amb pedra seca, fan 50 cm de gruix, mentre el frontal sud, que correspondria al parador, fa 1,10 m.
Al costat est hi ha un altre parador i al nord un espai pla que podria correspondre a una plaça carbonera. El cert és que al costat de la cabana hi ha diverses carboneres, però no es pot descartar que servís també per aixoplugar els empouadors del pou que hi ha a tocar seu.
Es troba a ponent del Puig Drau, en el camí que baixa a la font del Vilar, just al costat d’uns grans saüquers (41º 45’ 838 – 002º 20’ 627 – 1291).
Avui dia, el lloc està tan brut que les bardisses i ginesteres impedeixen fer-se una idea exacta de com era. Sembla que ocupava un espai de 6 m x 5 m i que estava construïda amb pedra seca, amb uns murs de 65 cm de gruix, fets amb una tècnica poc refinada. Es troba adossada al marge.
En Ramon del Boscàs ens va explicar (juny de 2012) que els artigaires que plantaven patates en aquell paratge hi havien plantat també uns saüquers i un faig perquè els fessin ombra, però que el faig va morir. El mateix informant ens va fer saber d’altres barraques d’artigaires i pastors, avui dia totes desaparegudes: la barraca d’en Jaume del Clot, que es trobava a sobre del Terrús (l’havíem vista anys enrere i ara només en queden unes planxes metàl·liques com a record), una cabana que tenien ells al pla del Ginestar, una altra a la carena dels Llops. Avui, totes han desaparegut.
Es troba a al coll dels Quatre Caus, a la carena de la Perera (41º 46’ 753 – 002º 18’ 717 – 958), al costat de l’antic camí que pujava a la Calma.
Es conserva el fons d’una cabana de 3 m x 3 m, amb uns murs de pedra seca de 60 cm de gruix dels quals es conserva una seixantena de metres d’alçada màxima. L’indret és ple de feixes avui dia abandonades i altres estructures, alguna de les quals podria correspondre a una antiga pedrera.
Es troba a l’oest del Burguès, en un revolt que fa la pista que hi puja, just a sota del pla dels Esparvers (41º 47’ 688 – 002º 19’ 474 – 855).
Es tracta d’una estructura adossada a un marge, feta amb pedra seca i murs de 60 cm de gruix, tot i que a la banda de ponent el gruix arriba a 1 m. Té unes dimensions màximes exteriors de 5 m x 4 m. L’entrada era a l’est i feia 8o cm d’amplada. L’altura màxima que se’n conserva és a la banda de ponent i fa 1,30 m. No hi ha rastres de la coberta.
Els Castanyers del Rector es troben entre Picamena i la Móra, a la banda solella. Aquesta zona estava sota domini del rector de la Móra i per la documentació que es conserva sabem que primer s’hi havia plantat vinya i que, quan aquesta resultà improductiva, es va substituir per castanyers.
A tocar de la pista que puja a la Móra, sota un gran pi (41º 47’ 383 – 002º 18’ 159 – 737) hi ha les restes d’una antiga cabana adossada al marge de 2,20 m x 2 m de mides interiors. Els seus murs fan 70 cm de gruix i estan fets amb pedra seca, plana. Tenia una porta a la façana sud de 85 cm d’ample i l’alçada màxima que es conserva actualment són 80 cm.
Una mica més amunt (41º 47’ 403 – 0021 18’ 188 – 759) es conserven les restes d’una altra cabana, aquest cop de planta arrodonida d’uns 3 metres aproximadament de diàmetre, amb una obertura a l’oest. Està feta també amb pedra seca local i és un edifici totalment exempt. Els murs fan 45 cm de gruix.
Per sota de la primera cabana, al costat del camí que puja al Portell (41º 47’ 374 – 002º 18’ 064 – 714), es troba un altre fons de cabana de 3 m x 2,50 m, feta amb murs de 55 cm de gruix, de pedra seca. Es conserva una alçada màxima de mig metre i s’evidència una entrada de 60 cm d’amplada. No es veu quin tipus de coberta havia tingut.
Als voltants de les cabanes es conserven encara alguns castanyers, alguns dels quals mostren soques força grans, i restes d’altres possibles barraques. També es conserva l’estructura de terrasses i camins que permetia el transit i l’explotació de l’indret. Sembla que en aquest punt el camí que pujava de Picamena es bifurcava, per anar per la banda nord a buscar la font del Clot i el centre de la parròquia i per la sud, resseguir els contraforts del costat sud del Clot, anant cap al Molinot del Clot.
Es troben entre can Garriga del Solei i l’ermita de Sant Antoni de Centelles, al nord de la pedrera d’en Cavaler. Un camí que ve del castell d’Esparreguera hi passa pel mig. Just abans d’arribar-hi, al costat del camí, a la baga del Fitó, es troben les restes d’una barraca de planta quadrada (41º 47’ 898 – 002º 14’ 505 – 572). Les seves mides són de 2,40 m de llargada per 1,50 m d’amplada; la porta es trobava a l’oest i feia 70 cm. Els murs són fets de pedra seca i fan 60 cm de gruix; se’n conserven un parell de pams d’altura. Es troba enganxada al marge que limita el camí.
Una mica més al sud, a l’extrem oriental del camp (41º 47’ 836 – 002º 14’ 453 – 566) hi ha les restes d’una altra barraca una mica més petita però encara coberta. Les dimensions interiors són d’1,90 m de llarg per 90 cm d’ample. La porta també es troba a la banda oest. Actualment l’edifici fa 90 cm d’altura, fet que fa pensar en una reconstrucció posterior a un enderrocament. De fet, el masover del Castell ens diu que va ser ell qui la va cobrir amb una lona per poder-s’hi refugiar.
Més a l’oest es troben les restes d’una altra cabana (41º 47’ 850 – 002º 14’ 353 – 556) de 3,5 m d’ample per 4 m de llarg, i murs de 55 cm de gruix. Se suposa que la porta es trobava a la banda oest. Pràcticament només se’n conserven les primeres filades.
Una mica més a l’oest apareix una altra estructura difícil de classificar (41º 47’ 846 – 002º 14’ 310 – 551). Un petit corriol segueix cap a llevant fins arribar a la riera del Fitó mentre creua pendents terrassats.
Per sobre del camí s’ha trobat un altra estructura, possiblement corresponent a un fons de barraca (41º 47’ 852 – 002º 14’ 506 – 584) i les restes d’un camí delimitat per murs (41º 47’ 862 – 002º 14’ 558 – 590, just a sota d’una línia elèctrica). Aquest camí fa 2,10 m d’ample per 70 cm de gruix i es conserven uns 70 cm d’altura. Està construït en pedra seca.
Enmig d’aquest espai agrari, també s’hi ha construït un objecte no identificat que segurament correspon a una obra artística feta amb pedra seca i fusta (41º 47’ 860 – 002º 14’ 491 – 578).
Es troba a ponent de cal Guitzo i cal Regàs, sobre la carena de llevant (41º 43’ 497 – 002º 12’ 121 – 750).
Actualment només en resten les primeres filades. Era una barraca de 2,5 m d’ample per 3,5 m de llarg; se suposa que la porta era a la banda sud. Els murs fan entre 50 i 60 cm de gruix i són fets amb pedra seca sense relligar.
Tota aquesta carena, des de sobre can Guitzo fins arribar al nord del Soler de Bertí, és plena de pedreguers que indiquen una ocupació agrària antiga i no continuada.
Per sobre el sot de Furós i al costat del Barbot (41º 44’ 192 – 002º 11’ 673 – 630) es documenten les restes d’una antiga cabana de 5 m de costat, amb murs gruixuts (d’uns 50 cm). Les cantonades de l’edificació són poc treballades i fetes amb pedres de mides mitjanes. De tot el conjunt, el que millor es conserva són uns dos metres de la paret sud. Tot i que per les mides i la forma podria semblar que estiguéssim davant d’una teuleria, no hi ha cap evidència en aquest sentit. Es troba en el punt 41º 44’ 193 – 002º 11’ 681 – 640. L’antic camí passava per la seva cara nord, i si el seguim arribem a les restes d’una altra edificació.
Construcció en pedra seca totalment exempta, en estat impecable, situada al capdamunt del pla de la Barraca (41º 49’ 327 – 002º 10’ 030 – 956). Fa 3,20 m de llargada per 4 m d’amplada exterior. Les parets pugen verticals fins als 2,20 m, quan comença l’acostament de les filades que tanquen la cúpula.
Té una porta orientada al sud que fa 1,60 m d’alçada per 0,65 m d’amplada. La llinda és una pedra plana més gran que les altres sense cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i l’espai interior és de 2 m x 2,25, arribant a una alçada de 2,80 m en la cúpula per aproximació de filades.
A la banda est té una finestra de 25 cm d’ample per 40 cm d’altura. A la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver estat també un armari, de 35 cm per 40 cm. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors (excepte la cúpula) han estat arrebossades amb fang. Hi ha també un banc fet de pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest, en forma d’ela.
A escassos metres d’aquesta barraca (41º 49’ 336 – 002º 10’ 008 – 956) es troben les restes d’una altra que semblaria haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l’una per l’altra.
Patrimoni Existencial 