Cabana de pedra seca situada entre el poble de Collsuspina i el roc dels Esparvers (41º 49’ 400 – 002º 10’ 824 – 932). Està adossada al marge d’una feixa i té planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana. Està oberta al sud.
La porta fa 80 cm d’altura per 70 cm d’amplada i està formada per una llinda que és una pedra sense desbastar allargada. Està coberta amb una falsa cúpula, avui una mica deteriorada, i assoleix una alçada màxima d’1,60 m. L’interior fa un diàmetre d’1,90 metres. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable.
Es troba una mica més de dos-cents metres projectats al sud-oest del coll de Pedra Dreta, al costat del camí que va de Castellar a la Casanova, després de passar un torrent que baixa de la Trona (42º 43’ 804 – 002º 14’ 622 – 601).
Es tracta d’una estructura rectangular, de 5,50 m d’ample per 4,30 m de llarg, amb una possible entrada al sud, de la qual només es conserven els primers metres i les cantonades. El mur fa 50 cm de gruix i està construït en pedra seca. Les cantoneres són fetes amb pedres grans i bastes, però lleugerament treballades.
Es troba al costat del camí que duu a Montmany, un camí que en diferents llocs passa al costat de murs de pedra que suposadament servien per preservar alguns espais de l’accés del bestiar que circulava per aquest camí. Uns metres més enllà de la cabana, a ponent de la pista, es troba un d’aquests murs que es pot seguir en un centenar de metres.
A prop del Fornot del Traver, entre aquesta masia i can Borra, al cim d’un turó molt poc marcat (41º 42’ 615 – 002º 13’ 661 – 768) s’observa una estructura de planta més o menys circular i potser una quarantena de metres de diàmetre que podria correspondre a un mur. A l’extrem nord d’aquest conjunt, i al seu interior, s’han trobat les restes d’una estructura quadrangular, d’aproximadament un metre de costat i 0,50 m d’alçada total conservada.
Podria tractar-se d’un antic corral amb una petita cabana per als pastors, tot i que no caldria descartar que es tractés d’un assentament ibèric. La proximitat a la teuleria, un centenar de metres, també permetria pensar que es tractés d’algun refugi per als calcinaires.
Escassos metres al sud-oest d’aquesta estructura, en el mateix turó, s’aixeca un conjunt de pedres que semblen dibuixar dues estructures de formes quadrangulars al costat d’una de circular d’un metre de diàmetre (es conserva mig metre de paret). Com en el cas anterior, es tracta de construccions fetes amb pedra seca.
No es pot assegurar que aquestes dues estructures estiguin relacionades les unes amb les altres, però tampoc res indica el contrari. Caldria un estudi més aprofundit del lloc per poder-ne dir res en ferm.
Es troba a la carena que queda al sud-oest del tennis Montmany, uns vint metres per sobre de la carretera (41º 42’ 941 – 002º 14’ 771 – 517).
Es tracta d’una estructura de planta quadrangular, oberta al sud. Fa 3,70 m de llargada per 3,00 m d’amplada. La paret sud no existeix i permet l’entrada directa a l’interior de l’edifici. A la banda sud-oest hi ha un pilar adjunt a la paret. L’edifici fa en la part més baixa 1,80 m d’alçada i en la part central arriba, aproximadament, als 2,10 m. Les cantonades estan ben escairades, sobretot la nord-est.
L’edifici està cobert per una teulada a dos vessants perpendicular a l’eix de la planta. Es tracta d’una teulada a llata per canal (Martínez, 2010; 110). Actualment les bigues i troncs que l’aguantaven estan en molt mal estat i ha hagut de ser apuntalada. Si no s’hi actua aviat, no tardarà a ensorrar-se. Hi ha indicis que s’hi ha guardat animals.
Just al davant del molí del camí de Vallcàrquera, a l’altre costat del torrent (41º 43’ 605 – 002º 17’ 082 – 377), es troben una sèrie de feixes molt ben distribuïdes. Entre aquestes feixes es troben les restes del que podria haver estat una cabana.
Cabana del corral del camí de Vallcàrquera
Es tracta d’una estructura rectangular de 3 m de llarg per 2,50 m d’ample, amb una porta a l’est d’aproximadament 80 cm d’ample i uns murs de 50 cm de gruix. La porta conserva algunes frontisses metàl·liques i repenjat a la paret de pedra seca sense relligar que forma la cabana hi ha diverses teules, com si l’estructura, que no té teulada, s’hagués intentat cobrir en algun moment. Ajuda a mantenir aquesta sensació la presència de diversos maons que semblen preparats per ser obrats.
La cabana toca a un marge per la seva part posterior (banda oest). Això, junt amb el fet que el mur de la feixa dibuixa una mena de gran U, fa la impressió que permetés tancar un petit espai que hauria servit de corral. Reforça aquesta hipòtesi el fet que hi ha una estructura de pedra no identificada que podria servir de base per acabar de tancar l’estructura.
El pas des de la cabana i el corral cap al torrent es fa per enmig de dues parets obrades que deixen un pas molt estret entre elles (uns 80 cm), fet que semblaria indicar que ens trobem davant d’un comptador.
Ens inclinem a pensar que es tracta d’un corral per tancar el bestiar amb un espai adjacent dedicat als pastors. La morfologia del lloc així sembla indicar-ho. També ens serveix de base per recolzar la nostra hipòtesi el fet que en el mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués al 1924 (minuta), en aquest lloc indica un corral, tot i que l’indica a l’altre costat del torrent (més o menys on hi ha el molí).
Es troba per sota de la Rectoria de Valldeneu (actualment escola de natura), enmig d’unes feixes cada dia més emboscades (41º 43’ 495 – 002º 17’ 513 – 434). Es troba adossada a un marge (en part exempta). Està construïda amb pedres diferents suposadament recollides als rodals i reaprofitades, relligades amb argamassa.
Actualment se’n conserven les parets; una biga de fusta és l’únic testimoni de la teulada que la cobria. Externament mesura 3,20 m de llarg per 1,80 m d’ample. La paret fa uns 40 cm de gruix i presenta una alçada d’1,50 metres (la presència d’una biga indica que aquesta era l’alçada màxima de la barraca).
A la banda de ponent hi ha un porta d’1,28 m x 065 m, mentre a la paret sud es troba una finestra de 58 cm d’ample per 22 cm d’alt.
Es desconeix la seva utilització, tot i que segurament tenia alguna relació amb les funcions agrícoles que es desenvolupaven en els camps dels rodals.
A tocar de la pista que va de Sant Pere de Valldeneu fins a Castellar, en el punt 41º 44′ 580 – 002º 15′ 531 – 520, apareixen les restes d’una antiga cabana, que fa temps que teníem localitzats. Actualment només es conserven les primeres filades del cos de l’edificació, una edificació que feia aproximadament 2 m de llarg per 1,5 m d’amplada. L’edifici es trobava orientat al sud i estava a tocar d’un camí i encastat al marge. Era fet de pedra sorrenca vermella.
Just al davant es conserva el que devia ser la llinda de la barraca, que fa 1,10 m de llarg per 30 cm d’ample i uns 25 cm de gruix. Al fons, a la banda nord, es conserva perfectament una furnícula de 33 cm d’ample per 45 cm d’alt.
Poc metres més al nord, en el punt 41º 44′ 600 – 002º 15′ 522 – 531, es conserva una altra barraca que respon a les mateixes característiques i que, de moment, encara està sencera. Només ha perdut part de la paret est, tot i que el conjunt amenaça ruïna.
Es tracta d’una cabana arrambada a un marge, al costat del camí. Té 2,30 m de llarg per 1,80 m d’ample i l’alçada, en el punt més alt, arriba a 1,60 m. La seva porta també s’obre al sud i fa 65 cm d’ample per 1,25 m d’alt. Mentre les parets de l’edifici fan aproximadament un metre de gruix, a la banda de la porta aquesta amplada es redueix fins als 45 cm. La porta està delimitada per una única llinda plana de 1,20 m per 20 cm per 25 cm de gruix.
La barraca està feta amb pedra sorrenca vermella treballada en angles rectes (tot i que també hi ha algun element de pedra calcària).
A la banda nord hi ha una fornícula de 50 cm d’alt per 32 cm d’ample i 50 cm de profunditat. Aquesta fornícula comença a 50 cm del terra.
A l’angle dret, al fons, hi ha un cocó de 42 cm d’ample per 32 d’alt i 65 cm de profunditat. Es troba al nivell del terra Normalment aquest cocons servien per guardar-hi les eines, d’aquí la seva gran profunditat.
La barraca tanca amb una falsa cúpula, amb una pedra força gran al mig i té algunes bigues fetes amb troncs sense treballar (que actualment estan podrits i amenacen amb l’ensorrament de la volta.
Aquesta cabana figura en el mapa de patrimoni de la Diputació, i es troba en el punt 41º 43′ 314 – 002º 16′ 769 – 491. Segons aquesta font, aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l’entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang. Les pedres es disposen en filades planes i van alternant de mida per lligar i fer més sòlida l’estructura. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d’1’5 m i de mides força comunes, fent 1’5 m d’ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1’5 m d’alçada. En el moment de fer-ne la fitxa es va dir que no conservava la coberta, fet que explicaria que ara tingui una alçada tan poc important (un metre i mig) en comparació amb la resta de mides. Avui dia encara es conserva un matalàs d’escuma al seu interior, fet que indica un aprofitament molt recent (segurament posterior a l’any en què es va fer el catàleg patrimonial)
El catàleg continua dient que aquesta estructura, de funció desconeguda, va ser construïda en un moment cronològic incert i que s’ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Les seves funcions podrien ser varies, des d’oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l’any.
La seva boca s’obre al sud-oest i a l’interior presenta una fornícula i una petita finestra. Està adossada per dos costats a un marge d’una feixa.
Cabana de planta circular, d’aproximadament un metre i mig de diàmetre, adossada al marge, avui dia totalment esfondrada. Es troba en el punt 41º 43′ 358 – 002º 16′ 752 – 512. El marge separa unes feixes de la zona superior, més estretes, d’una gran feixa que hi ha a la part de sota, força més àmplia i tancada en la zona carenera per un mur de pedra seca acabada en plec de llibre. Per comunicar les dues feixes encara es conserva una escala de quatre graons encastada al marge. La feixa s’allarga cap al sud-est, seguint les corbes de nivell, i presenta diversos llocs on hi ha alguns graons que permeten accedir-hi-
Sembla que presentava un sostre fet per acostament de filades. La presència d’un gran bloc al seu interior suggereix que seria la peça que hauria tapat el conjunt. La porta hauria fet uns 40 cm d’amplada i es trobava a la cara sud.
Escala al costat de la cabana del camí de cal General
Actualment derruïda, aquesta cabana es troba a la carena del pla del Torn, en una cruïlla de camins (41º 44’ 116 – 002º 17’ 931 – 712). Té una planta irregular però arrodonida d’uns dos metres aproximadament de diàmetre. La porta sembla que hauria estat al sud o sud-oest.
Està adossada parcialment a un marge i construïda amb grans blocs de pedra rogenca i sembla que estaria coberta pel procediment de l’aproximació de filades. Actualment es conserva la primera filada, a 1,20 m d’alçada. El mur fa 65 cm de gruix i està ben aparellat.
Es troba a tocar d’un mur de pedra seca que sembla delimitar una mena de corral, però no s’ha pogut resseguir totalment a causa de l’abundant vegetació que presenta la zona. En aquesta regió apareixen altres estructures que podrien correspondre a antigues cabanes.
Patrimoni Existencial 