Es troba en el límit municipal entre el Brull i el poble de Montseny, a la carena oriental que baixa del Puig Drau (41º 45’ 918 – 002º 21’ 220 – 1208).
Es tracta d’un indret orientat al sud i, per tant, assolellat, a recer d’un mur natural que el protegeix dels vents del nord (aquest mur podria haver estat utilitzat com a pedrera). Té un espai pla, avui dia totalment embrollat, en el qual s’intueix un corral més o menys arrodonit d’una quinzena de metres de diàmetre. A la banda sud hi ha les restes del que podria haver estat una barraca, d’aproximadament 1 m x 2 m.
Els rocs d’en Solà es troben al sud del cim del Pou Nou (41º 46’ 234 – 002º 20’ 186 – 1228) i a la seva banda de llevant es veuen les restes d’una estructura quadrangular de 5 m x 4 delimitada per un mur de pedra seca disposada a plec de llibre de 50 cm aproximadament de gruix. Sembla que tenia una entrada a la banda sud.
Aquesta estructura es va construir sobre un espai terrassat que s’allarga cap a llevant. En aquest espai hi ha un espai tancat de fusta i xarxa metàl·lica, que podria semblar un altre corral (mesura 10 m x 5 m). En Joan del Boscàs, però, ens diu que es tractava d’un hort que va explotar durant uns anys (hi duia l’aigua des d’un dipòsit situat més amunt mitjançant una mànega que encara es veu al lloc). De tota manera, sembla que les restes de pedra corresponen a un corral anterior i que continuen cap al sud, pendent avall, on s’evidencien restes de mur.
Es troba al sud-est de la masia de Serradussà, a l’extrem sud d’un pla que antigament eren feixes de conreu (41º 48’ 298 – 002º 19’ 197 – 1001).
Es tracta d’una estructura lleugerament arrodonida, d’uns 12 m de diàmetre, delimitada per un mur d’aproximadament un metre de diàmetre, en molt mal estat. Al sud del corral, en un petit cingle s’han identificat quatre forats i dues regates. Els dos forats fan 17 cm de diàmetre i 15 i 19 cm respectivament de profunditat. Un tercer forat fa 10 cm de diàmetre i 5 cm de profunditat. Les dues regates fan 70 cm i 75 cm respectivament.
A l’oest es troba una pedra rogenca amb un tall, com si se n’hagués extret un bloc de 38 cm d’ample per 35 cm de fons i 30 cm de profunditat. També hi ha unes restes que podrien correspondre a un antic mur.
Encara una mica més a l’oest hi ha unes possibles restes d’una edificació de 8,5 m x 5 m. Si es comprovés que corresponen a un edifici, els seus murs, fets de grans peces de pedra rogenca, haurien tingut una amplada de 55 cm.
Un centenar de metres a l’est, en una pedra de la carena, s’evidencia la presència d’un altre forat aïllat, de 10 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat.
Es troba a l’est del Cafè, a la pista que baixa cap a la Perera i la Figuera (41º 46’ 541 – 002º 19’ 268 – 1121).
Les referències més antigues que n’hem trobat corresponen a 1688.[1] Després, el Corral d’en Perera es confon amb la Casa Nova d’en Parera. Aquest fet té la seva importància, com es veurà tot seguit.
El conjunt està format per dos edificis, un de 9 m x 15 m i l’altre d’11,25 m x 16 m. El primer, situat més al sud, estava constituït per dos pisos, coberts amb una teulada a dues aigües (orientada N-S). Tenia entrada per la banda nord i per l’oest. Es va aixecar a tocar d’un petit cingle, sobre el qual descansa sense cap mena de fonament.
Era, corral i masia d'en Perera
A la façana oest es veuen 2 portes i tres finestres (fetes amb maons que dibuixen arcs escarsers), mentre a la nord hi ha una sola porta (de llinda plana feta amb pedra sorrenca) i dues finestres. Els murs fan 50 cm de gruix i estan fets amb pedres relligades amb argamassa.
A la banda est de la planta baixa semblaria que hi havia hagut la cuina amb el forn. Les cantonades de l’edifici són fetes amb pedres escairades de mides mitjanes.
La part més interessant d’aquesta construcció és el pilar que es troba al centre de la part habitada, que encara avui dia està dempeus. La seva estructura correspon a la dels pilars que aguanten els corrals que es varen construir al segle XVIII en aquesta zona. Aquest fet, junt amb el topònim de corral sembla indicar que, començant per una funció ramadera, aquesta estructura va esdevenir una autèntica masia.
Segurament va ser al segle XIX que es va construir el segon edifici, un autèntic corral, tot i que l’inventari de patrimoni de la Diputació diu que tenia “(…) un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX.”
Aquest segon edifici tenia un espai d’11,25 m x 8 m situat al nord, on apareixen clarament diferenciats dos pisos. El pis superior segurament era dedicat a la conservació de la palla i estava separat de la resta per un empostissat de fusta que li feia de sòl (tal com encara es veu a can Figuera i com sembla que indica el mapa de patrimoni de la Diputació). La part sud d’aquest edifici tenia una part descoberta, segurament per al bestiar, i una sèrie d’estances que tan podrien haver estat corts com habitacions. Una porta d’1,60 m d’altura per 1,30 m d’amplada permet comunicar aquest espai descobert, però clos per un mur de pedra i argamassa, amb la part baixa de l’edifici principal. Gravada en la llinda d’aquesta porta hi ha la data de 1883.
La part coberta tenia una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal.
L’edifici és fet amb pedra relligada amb argamassa i té unes cantoneres ben escairades i formades per pedres grosses ben treballades.
A la banda nord del corral hi ha un espai pedregós, una mica pendent, però de superfície llisa que corresponia a l’era. Des d’aquesta, una porta d’1,20 m d’amplada conduïa al primer pis, on es guardava la palla, que es podia anar donant directament als animals a mida que la demanaven. En aquesta façana destaca una finestra tallada en una única peça de pedra rogenca de 45 cm x 60 cm (l’obertura de la finestra fa 38 cm d’alt per 15 cm d’ample). Els murs tenen 60 cm de gruix i al centre de l’edifici hi ha un mur quadrat que aguantava la teulada.
Es troba a la carena del Bofinar, al sud de can Figuera (41º 46’ 279 – 002º 19’ 422 – 1144).
Es tracta d’una estructura de planta arrodonida, que aprofita un aflorament rocós a la seva banda nord per acabar de formar un tancat delimitat per un mur fet amb pedres grans i d’un metre aproximadament de gruix. En direcció nord-sud fa uns 14 m de llarg, mentre en direcció est-oest en fa 20 m.
A la banda de llevant es conserva una estructura adossada a aquest mur, però per la seva part de fora, que sembla que correspondria a una cabana de 5 m x 6 m, tot i que podria ser més petita.
El pla de les Brugues es troba a llevant de la Perera. En aquest carener hi ha un corral, poc abans d’arribar als Quatre Caus (41º 46’ 721 – 002º 18’ 539 – 1019).
Es tracta d’un espai rectangular de 13 m de llarg per 4,5 m d’ample, tancat per un mur de pedra seca de 80 cm de gruix, del qual es conserva una alçada màxima d’un metre. A l’interior d’aquesta estructura hi ha una estança rodona de 2,5 m de diàmetre i un mur de 40-45 cm de gruix.
Al costat d’aquesta estructura, a la banda sud, podria haver-hi les restes d’una altra cabana.
En conjunt, creiem que es tracta d’un corral amb una cabana per al pastor i l’espai tancat per al bestiar. També podria ser que l’espai rodó correspongués a un tancat per als animals acabats de néixer.
Masia enclavada sobre la carena que marxa del Puig Descalç cap al sud-oest; les seves restes són visibles des de força indrets de la rodalia (41º 42’ 846 – 002º 13’ 114 – 731). No hi ha cap referència a aquest mas en els fogatges de 1497 i 1553, excepte que hi figuri amb un nom diferent (Pladevall, 2009; 109-110).
Es tracta d’una masia amb dos cossos orientats en direcció nord-sud, amb una porta a llevant. La paret nord, en la part exterior, mostra com aquests dos cossos corresponen a èpoques constructives diferents.
A la planta baixa, a l’esquerra (sud), després de l’entrada, hi havia la cuina, amb el forn que encara està pràcticament sencer. Unes escales conduïen des de la cuina al primer pis. La resta de la planta baixa era ocupada per un estable a la banda nord i una altra estança a la sud.
A la planta superior hi havia les habitacions, alguna de les quals tenia les parets arrebossades.
La masia estava feta amb pedra local lligada amb fang i amb cantoners ben escairades. Els murs tenen 60 cm de gruix. A l’extrem sud-est hi ha un annex construït aprofitant la presència d’un petit contrafort.
Al davant de la porta hi ha un espai que podria haver acollit una era, ja que la casa, com indica el seu nom, està situada en una carena, i el vent permetia ventar els cereals i llegums amb facilitat.
A l’extrem est de l’era hi havia uns espais dedicats al bestiar, construïts al voltant d’un corral més o menys quadrat de 8 m de costat. Al centre del corral hi ha la base de la columna quadrangular que aguantava el teulat, segurament cobert amb teula àrab. Aquesta base fa 60 cm per 80 cm. A la banda nord del corral es conserven dues petites estances, suposadament per tancar-hi bestiar. També a l’oest del mateix corral i també adossat a la seva paret se n’hi trobava una altra.
A prop del Fornot del Traver, entre aquesta masia i can Borra, al cim d’un turó molt poc marcat (41º 42’ 615 – 002º 13’ 661 – 768) s’observa una estructura de planta més o menys circular i potser una quarantena de metres de diàmetre que podria correspondre a un mur. A l’extrem nord d’aquest conjunt, i al seu interior, s’han trobat les restes d’una estructura quadrangular, d’aproximadament un metre de costat i 0,50 m d’alçada total conservada.
Podria tractar-se d’un antic corral amb una petita cabana per als pastors, tot i que no caldria descartar que es tractés d’un assentament ibèric. La proximitat a la teuleria, un centenar de metres, també permetria pensar que es tractés d’algun refugi per als calcinaires.
Escassos metres al sud-oest d’aquesta estructura, en el mateix turó, s’aixeca un conjunt de pedres que semblen dibuixar dues estructures de formes quadrangulars al costat d’una de circular d’un metre de diàmetre (es conserva mig metre de paret). Com en el cas anterior, es tracta de construccions fetes amb pedra seca.
No es pot assegurar que aquestes dues estructures estiguin relacionades les unes amb les altres, però tampoc res indica el contrari. Caldria un estudi més aprofundit del lloc per poder-ne dir res en ferm.
És un tros de terreny carener que es troba al límit entre Tagamanent i Figaró. No sabem l’origen exacte del nom, tot i que podria correspondre a un lloc de guaita.
Aquí, sota un petit bloc, s’ha trobat un petit refugi, fet amb dues parets de pedra seca sota un petit baumat. No sembla haver tingut massa importància.
Resseguint la carena es troba un mur de pedra seca d’un cert interès, coronat amb una filera de pedres a plec de llibre. A la part inferior del mur podria haver-hi les restes d’una barraca, fet que fa pensar en què el lloc no fos un corral per guardar el bestiar. De tota manera, no deixa de ser una hipòtesi per demostrar.
El que sí és cert és que la zona és plena d’antigues feixes.
Patrimoni Existencial 