Barraques de pastors del vessant nord de la serra de Planès

Continuant el GR 11 cap a ponent i abandonant-lo a la font de l’Home Mort per continuar seguint el torrent de Tosa, unes marques grogues ens duen a les restes d’una barraca enderrocada a tocar del torrent (42º 21’ 745 – 002º 06’ 240 – 2044). Actualment encara s’evidencien els murs que delimitaven la pleta, de forma irregular. Mireu-la aquí.

Barraca d'en Feliu (Queralbs)
Barraca d’en Feliu (Queralbs)

Uns dos-cens metres al sud, bastant per sobre (42º 21’ 646 -002º 06’ 222 – 2099), hi ha la barraca dita d’en Feliu. Aquesta edificació de pedra seca té planta rodona i fa uns 3 m de diàmetre. S’hi accedeix per una porta d’1,30 m x 55 cm, de fusta, a la banda de llevant. La coberta és una falsa cúpula que arriba als 2,40 m d’altura a la part central. A l’interior hi ha tres armaris o fornícules i un petit forat que semblaria ser un respirador, donat que dóna a l’exterior, concretament a la cara nord.

Enganxada a la barraca hi ha una petita pleta de 3 o 4 metres, segurament per deixar els animals més joves, i a la rodalia es veu un mur que segurament formava part de la pleta més gran.

D’aquesta barraca, un camí marxa planejant cap al sud-oest . En canviar de direcció per anar cap al sud, podem veure a sota nostre la barraca de la Vaquerissa (42º 21′ 098 – 002º 06′ 755  – 1969), de morfologia igual que l’anterior (però sense respirador). En aquest cas no s’evidencia que hi hagués cap pleta al costat. El 6 d’agost de 1932, un tal Tòful va gravar el seu nom i la data a la llinda de la porta.

Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)
Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)

Al sud de la darrera barraca, just dalt de la carena (42º 20′ 803 – 002º 06′ 565 – 2047), hi ha les restes d’una estructura que sembla que corresponen al que el mapa de l’Alpina anomena Barraca del Teixidor i, més avall, també a la carena, les restes d’una altra barraca enderrocada de planta rodona (42º 20′ 607 – 002º 06′ 753 – 1989).

Si voleu més informació, consulteu http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf

Corrals de Queralbs

Corral de Pujals (Queralbs)
Cabana de pastors del corral de Pujals (Queralbs)

Una de les variants del GR 11 surt de Queralb i s’enfila fins a la font de l’Home Mort. Passada la casa dels Plaus i sortint dels cingles de l’Andreu, a la dreta del camí, es veuen els murs d’unes antigues feixes. A tocar del camí (42º 20’ 753 – 002º 07’ 791 – 1676) hi ha un antic corral sense nom, que consta d’una pleta de planta quadrada de 14 m de costat, a l’extrem occidental de la qual (però fora dels murs) hi ha les restes de la cabana dels pastors, de 4,70 m x 2,60 m). Aquesta cabana presenta a la banda nord un armari o fornícula i tenia la porta a la banda sud. Sembla que era situada just al costat de l’entrada del bestiar. Mireu-lo des del cel.

Corral del Capelleres (Queralbs)
Corral del Capelleres (Queralbs)

Tres-cens metres al nord-est, per sobre d’aquest corral (42º 20’ 867 – 002º 07’ 936 – 1762), es troba el corral del Capelleres, encara més espectacular. Mireu-lo aquí. La pleta fa 13 m x 20 m i està parcialment excavada a la roca del terreny. Tenia una gran porta a la banda oriental, on també hi ha una petita portella actualment tapiada (suposem que feia la funció de comptador). A l’altre extrem hi ha una porta que sembla que donava entrada a la barraca dels pastors, que en aquest cas estaria integrada dins del recinte de la pleta. Al costat de la porta de la barraca hi ha una finestra triangular construïda de manera força curiosa.

Finestra de la barraca del corral del Capelleres (Queralbs)
Finestra de la barraca del corral del Capelleres (Queralbs)

Corrals del vessant sud de Matagalls

Corral de Cambrodon

El vessant sud de Matagalls, per sobre de la carretera asfaltada, presenta un gran desnivell. A més a més, el clima, per damunt dels 1.000 metres, esdevé molt contrastat, fet que genera unes condicions força exigents. De tota manera, l’enginy humà va saber-ne aprofitar alguns recursos.

En aquest cas, només ens fixarem en els recursos dedicats a la ramaderia. Aquesta zona, tot i el desnivell, presenta algunes planes que, degudament desforestades, varen servir com a terrenys de pastura. Al voltant d’aquestes es varen construir alguns corrals.

El primer que volem comentar es troba al nord-oest de font Cidera, pocs metres abans d’arribar a un petit collet. Actualment presenta unes condicions molt deteriorades, però se n’intueix perfectament tot el perímetre. Sembla que hi hauria diferents espais, però no es pot assegurar a què anaven dedicats (o sigui, si hi havia una part destinada a habitació humana). Es troba en el punt 41º 47’ 482 -002º 22’ 798 -1250.

Una mica més a ponent, i gairebé sobre els cingles de la Besa, es troba el corral del Trepador (41º 47’ 618 – 002º 22’ 349 – 1190). Tot i que es troba en millors condicions, com en el cas anterior, tampoc no presenta cap espai cobert. En tots dos casos la paret nord correspon a un mur natural i l’espai construït podria tenir podria tenir uns 400 m2 de superfície.

Corral Trepador

El més ben conservat de tots és el corral de Cambrodon, que es troba al nord-oest del darrer (41º 47’ 962 – 002º 21’ 808 – 1180). Fa 13 m de llarg per 6 m d’ample i està constituït per dos cossos diferents. El primer,  presenta una porta a la banda de ponent que fa 1,50 m d’amplada. Aquesta dóna accés a un pati parcialment cobert per una teulada a una vessant orientada al sud, coberta amb teules. La teulada reposa sobre una columna que ocupa l’espai central del pati que fa 75 cm x 70 cm i 1,90 m d’altura. El mur sud fa 70 cm de gruix i és fet amb pedra i fang. A l’extrem occidental del pati, una porta d’1 m x 1,50 m dóna accés al que podria ser una pallissa, on s’evidencia l’existència de dos pisos. A la planta baixa hi ha una finestra a la banda sud i una altra, mig tapada, a l’occidental. Actualment només es conserva la meitat de la teulada, també a un vessant. Aquest segon cos està igualat amb el primer a la banda sud, però a la cara nord fa un metre menys de profunditat que el primer. Sobre el terreny s’evidencia que es varen construir en moments diferents, però no es pot precisar quin va ser el primer dels dos.

A escassos metres al nord-est del corral hi ha una font que permet recollir aigua per donar-la al bestiar.

Cabana dels Cortals

 

Cabana dels Cortals
Cabana dels Cortals

Es troba al lloc anomenat els Cortals, al sud del collet de Font Pomereta, just després de travessar el torrent Gros (41º 48’ 967 – 002º 20’ 318 – 1154).

Es tracta d’un fons de cabana de 3,50 m de costat, construït sobre un petit espai terrassat, amb murs de pedra seca de 50 cm de gruix. La paret nord està constituïda per una paret d’esquistos força inclinada. Sembla que la porta es trobaria a l’oest. El mur sud és el que es conserva més complet, i arriba fins a 1,40 m d’altura màxima.

Per les restes que s’hi conserven, segurament el sostre estava format per blanques de ginebre i altres elements vegetals.

Corral del camí de ca la Tona

Corral del camí de ca la Tona
Corral del camí de ca la Tona

Es troba entre ca la Tona i la Bauma, en un revolt molt pronunciat de la pista que baixa des del Bellit (41º 45’ 629 – 002º 17’ 715 – 649).

Es tracta d’un tancat fet amb pedra seca de 4 m x 3 m, amb murs de 50 cm. A la banda est hi ha una entrada de 80 o 90 cm d’amplada. Al costat nord, mig excavada al marge de terra i pedra, hi ha una petita barraca d’1 metre d’alçada per 40 cm d’amplada i 1 metre de fons. Està coberta amb petites lloses.

Just al davant de l’entrada al corral (al costat est) hi ha un petit pla, avui dia emboscat. La construcció de la pista va fer enderrocar la part sud del tancat. Segurament que es trobava al costat d’un camí.

Casanova de Vallfornès

Casanova de Vallfornès
Casanova de Vallfornès

Es troba al sud de les Pelunques, al costat de la pista que baixa a Vallfornès (41º 45’ 189 – 002º 20’ 015 – 1240).

Es tracta també d’una antiga masia (qui saps si originàriament havia estat un corral) convertida en un corral després de l’abandonament de les zones elevades del pla de la Calma. Recentment ha estat reconstruït el corral.

Actualment s’evidencien dos espais clarament delimitats, als quals s’accedeix per dues portes independents situades a la façana de ponent de l’edifici. El primer espai es troba al nord, i actualment està descobert. Fa 10 m x 11 m i tot fa pensar que havia estat l’antiga masia (sobretot la porta i la finestra de 60 cm x 80 cm que es trobarien a la façana principal, però també un desaigüe). La porta per accedir a aquest espai fa 1,40 m d’amplada. A dins, a la banda sud, una porteta i dos graons permeten entrar a l’espai sud, el corral en sentit estricte.

El corral és tan gran com la masia, tot i que el seu sòl és més pendent. S’hi accedeix per una porta de 2,20 m d’amplada per 2,30 m d’altura, oberta a la façana oest. Aquesta part està coberta per una teulada a una sola aigua, suportada per 4 grans columnes de 40 cm x 45 cm tallades en una peça de pedra sorrenca d’1,75 m d’altura, amb una base però sense capitell. En una d’ella hi ha gravada una creu i la data de 1952.

A la banda sud d’aquesta part hi ha una petita porteta, segurament afegida posteriorment, que servia per extreure més fàcilment els fems, aprofitant el pendent natural del terreny.

A la part de la masia les cantoneres, i sobretot a les portes i finestres, estan fetes amb pedra rogenca ben treballada. Les cantoneres són de pedres treballades de mida mitjana, disposades en forma d’ela.

Casanova del Bellit

Pica a la Casanova del Bellit
Pica a la Casanova del Bellit

A la carena principal del pla de la Calma, al sud del turó de la Primavera (41º 45’ 344 – 002º 19’ 622 – 1216).

Tot i que actualment es fa servir com a corral i que a vegades se l’anomena amb aquest nom, està clar que es tracta d’un antiga casa. De fet, al costat del corral, encara avui dia es conserven els fonaments d’una estructura de 10 m x 11 m, delimitada per murs de 60 cm fets amb pedra local i fang. Adossat a l’edifici actual es troba també una pica de cuina.

El corral, restaurat recentment, fa 12,20 m de llarg per 9,20 d’ample (mides a l’interior). Té una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal, que mira a l’oest, sostinguda per dues columnes. Aquestes columnes són de planta quadrada i fan 30 cm de costat i 3,30 m d’alçada; tenen una base clarament diferenciada del tronc, que és compost per dues peces, i un capitell. És possible que hagin estat reconstruïdes, perquè les mides no acaben de coincidir.

La porta d’entrada al corral fa 2,70 m d’amplada per 2,40 m d’altura. Al davant hi ha un pati descobert de 13 m x 10 m, aproximadament.

A la banda de ponent de la casa, per sota d’una font reconstruïda darrerament, hi havia una zona d’horts que anaven baixant aterrassadament fins al torrent dels Avellaners. A prop hi ha també dos pous de neu.

Jaça del Bellit

Gravat a la columna
Gravat a la columna

Es troba al sud-est de la masia del Bellit, lleugerament per sobre, gairebé al cim d’un turó (41º 45’ 736 – 002º 18’ 710 – 1109).

Fa 12 m d’ample per 18 m de llarg i està construïda amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, que està orientada a l’oest. A l’interior hi ha dos grans pilars que sustenten l’embigat. La porta d’accés fa 1,80 m d’ample per 2,25 d’altura, té una llinda plana i a sobre seu hi ha una finestra gairebé quadrada i que sembla feta amb elements reaprofitats. A l’interior hi ha altres petites finestres per permetre la circulació de l’aire. Les cantonades de l’edifici estan ben escairades i són fetes amb pedres molt grans i ben treballades disposades en forma d’ela.

Val la pena remarcar que en la primera columna que es troba entrant al corral, a la banda que mira a ponent, hi ha un gravat amb la data de 1786.

Jaça Vella

Es troba en el límit municipal entre el Brull i el poble de Montseny, a la carena oriental que baixa del Puig Drau (41º 45’ 918 – 002º 21’ 220 – 1208).

Es tracta d’un indret orientat al sud i, per tant, assolellat, a recer d’un mur natural que el protegeix dels vents del nord (aquest mur podria haver estat utilitzat com a pedrera). Té un espai pla, avui dia totalment embrollat, en el qual s’intueix un corral més o menys arrodonit d’una quinzena de metres de diàmetre. A la banda sud hi ha les restes del que podria haver estat una barraca, d’aproximadament 1 m x 2 m.

Els Rocs d’en Solà

Els Rocs d'en Solà
Els Rocs d'en Solà

Els rocs d’en Solà es troben al sud del cim del Pou Nou (41º 46’ 234 – 002º 20’ 186 – 1228) i a la seva banda de llevant es veuen les restes d’una estructura quadrangular de 5 m x 4 delimitada per un mur de pedra seca disposada a plec de llibre de 50 cm aproximadament de gruix. Sembla que tenia una entrada a la banda sud.

Aquesta estructura es va construir sobre un espai terrassat que s’allarga cap a llevant. En aquest espai hi ha un espai tancat de fusta i xarxa metàl·lica, que podria semblar un altre corral (mesura 10 m x 5 m). En Joan del Boscàs, però, ens diu que es tractava d’un hort que va explotar durant uns anys (hi duia l’aigua des d’un dipòsit situat més amunt mitjançant una mànega que encara es veu al lloc). De tota manera, sembla que les restes de pedra corresponen a un corral anterior i que continuen cap al sud, pendent avall, on s’evidencien restes de mur.