Font del Garet

Llinda de la font del Garet
Llinda de la font del Garet

Situada en el torrent dels Boixos, al sud-est del Garet de Baix, a tocar de la masia i en el llit del torrent, al costat d’un antic pont (41º 49’ 166 – 002º 13’ 114 – 587).

Es tracta d’una font de cisterna que recull l’aigua del curs hipogeu del torrent. Des de fora es presenta com una petita cabana d’1’30 m d’ample i 1,25 m d’alçada, amb una porta de fusta de 50 cm x 75 cm. A la llinda de la porta (64 cm x 20 cm) hi ha gravada la data de 1691. A l’interior hi ha un espai de 2 m x 1 m x 1 m de profunditat, aproximadament, cobert amb una volta de mig punt rebaixada. En perpendicular a aquesta sala n’apareix una segona més petita que sembla acabar en un canal que va a buscar el curs de l’aigua al fons del torrent. La separació entre els dos espais es fa per una paret que serveix per decantar les possibles porqueries que podria dur l’aigua.

A la part est de la boca de la font hi ha les restes d’una antiga construcció d’1,80 m x 3,50 m, d’una alçada aproximada d’1,60 m, amb murs de 50 cm de gruix fets amb pedra i argamassa. La paret sud insinua l’arrencada d’una volta de mig punt. Creiem que es tracta d’un antic jub per guardar aglans, per la similitud que presenta amb el de la Tria (vegeu aquí).

En aquest punt, el torrent ha estat endegat per sengles murs de contenció fets amb pedra seca. Just a sota del pont per on es travessa per anar a la font hi ha una pedra de 60 cm x 35 cm, amb un forat rodó de 5 cm de diàmetre al mig, que pensem que podria correspondre a l’antiga boixa del jub.

En el mateix torrent, uns metres més amunt, a l’oest de la masia (41º 49’ 177 – 002º 13’ 084 – 592) es troba una font, amb una petita creu de fusta de 15 cm x 10 cm al brollador. Es va excavar en un aflorament de pedra tosca i té un petit rètol fet amb trencadís que diu “Año triunfal 1939”.

Font del Ferro

Font del Ferro
Font del Ferro

Es troba al costat de la Llavina, a tocar del torrent i pocs metres més amunt del pont peatonal que creua el torrent (41º 47’ 149 – 002º 13’ 848 – 474).

Uns graons permeten accedir a la font, on hi ha dos rajos. Un d’aigua convencional i un altre, a vegades sec, d’aigua ferruginosa (es troba dins una petita fornícula).

La font en si no té cap interès especial, però històricament va ser un dels llocs de Centelles vinculats al turisme que va intentar ser explotat comercialment a principis del segle XX. Aquesta font havia estat analitzada abans de 1910, igual com les de la font de la Llavina i de la Font Calenta, intentant descobrir les seves propietats terapèutiques. A més a més, es va intentar construir un establiment de banys a la Llavina.[1] L’intent d’explotació de l’aigua, però, va fracassar a causa de les dificultats per conservar aquesta en bones condicions un cop embotellada.[2]


[1] BAGÈS, Benet:  “Centelles, estació d’estiu”. La Veu de Catalunya, 8 d’abril de 1910, p. 2.

[2] LLAVINA i VERDAGUER, Jordi: “El molí de la Llavina” a PLADEVALL i FONT, A.; LLAVINA i VERDAGUER, J.: Els molins del terme senyorial de Centelles. 500 anys del Molí de la Llavina (1497-1997). Centelles, Ajuntament de Centelles i Centre d’Estudis Centellecs, 1997. P. 36.

Font del Bufí

Taula a la font del Bufí
Taula a la font del Bufí

Sobre el torrent de la Llavina, a ponent de l’Ollic, a l’extrem occidental dels camps (41º 46’ 779 – 002º 13’ 681 – 560).

Es tracta d’una font actualment una mica abandonada però que encara compleix amb les seves funcions. L’aigua actualment es recull en un petit edifici tancat amb un forrellat amb les dates de 1973 i 1990 gravades en el ciment del seu arrebossat.  L’aigua raja en una aixeta metàl·lica.

Al costat de la font hi ha una pedra de planta quadrada (de 80 cm de costat i 60 cm d’altura), tallada amb tascons, que fa les funcions de taula. Al seu costat, tres pedres més baixes permeten seure còmodament. A la cara que dóna al torrent de la taula hi ha un gravat que diu “17 8 1936”.

Font Grossa

Estructures a la Font Grossa
Estructures a la Font Grossa

Es troba a la riba esquerra de la riera de la Llavina, al nord del salt del Purgatori (41º 47’ 030 – 002º 13’ 634 – 485). S’hi arriba per un camí empedrat que se situa a l’entrada que permet accedir a can Pere de l’Ollic per la banda sud.

Es tracta d’una gran surgència que aboca les seves aigües a la riera de la Llavina i que assegurava l’aigua al molí que hi havia en aquesta masia i als que es troben més avall, ja en el llit del Congost (molí del Rossell i molí de les Canes). Tots aquests molins estaven units pel camí Draper, segons el mapa de Patrimoni de la Diputació.

L’any 2005 s’hi varen descobrir un empedrat, dos espais per fer foc i unes piques. Tot plegat servia per tractar la llana (rentar-la) abans de ser filada i teixida. L’any 1777 es va generar un conflicte entre els paraires i els hereus de la masia del Castellar de la Perera pel dret d’ús de l’aigua de la Font Grossa, on rentaven la llana abans d’iniciar-ne el procés de filat. Pretextant les extremades condicions que patien els treballadors, sobretot les nits d’hivern, es va decidir construir-hi un edifici per evitar-los haver d’estar a la intempèrie. Però l’oposició arribà de seguida pels perjudicis que aquest fet causaria als habitants de la masia.[1] No sabem com va acabar el conflicte i l’arqueologia no ha deixat constància de cap edifici per acollir els treballadors.


[1] AHCB, JC, 56, p.151 i seg.

La Codina i la Cort dels Tocinos

Codina
La Codina (al fons), la Cort dels Tocinos i el mur de pedra

Es troba a la part baixa de la carena de la Perera, en un coll (41º 46’ 687 – 002º 17’ 337 – 805).

Es tracta d’una de les quatre grans cases de la parròquia de la Móra durant l’edat moderna, documentada des del segle XV (fogatge de 1497) i abandonada des de principis del segle XX. La seva preeminència social es posa de manifest amb la presència d’un banc reservat per als seus estadants a l’església parroquial[1] i amb la celebració el dia de Sant Sebastià màrtir d’un aniversari durant el qual es donava almoina als pobres a la porta de l’església parroquial.[2]

Al sud-oest de la masia (41º 46’ 670 – 002º 17’ 314 – 786) es troba una edificació que a simple vista semblaria correspondre a una pallissa. Malgrat això, la presència d’un forn de pa ens indica que ens trobem davant d’un altre tipus d’habitatge.

Comencem dient que aquest edifici, construït sobre un petit cingle de roca vermella, fa 6,60 m de llarg i 5,70 m d’ample. Tenia una porta a la banda nord, que feia 1,15 m d’ample i, al seu costat, una finestra actualment tapada de 60 cm x 70 cm. A la banda de llevant hi ha un forat a la paret que sembla correspondre a un armari i una pica (1,20 m x 1,20 m). La boca del forn, a la banda sud, fa 38 cm x 35 cm i semblaria correspondre a un forn negre.

Els murs són fets de pedres i fang i fan 60 cm de gruix. Les pedres que formen les cantoneres són treballades i ben escairades, com també i sobretot ho són les llindes de la porta i la finestra. Actualment només es conserven dos metres d’alçada màxima i no se sap quin tipus de coberta havia tingut.

La paret de llevant està reforçada per un petit contrafort, a redós del qual podria haver-hi hagut algun tipus de tancament.

Al costat d’aquest edifici hi ha un ampli mur de pedra seca (85 cm) que delimitava el camí que duia a la Codina i que sembla que constituïa un tancat per al bestiar.

La història d’aquest petit edifici no deixa de ser curiosa. Tot i la potència de les quatre grans cases de la Móra, aquestes no estaven exemptes d’episodis crítics. Un d’aquests moments de penúria el va viure la Codina a principis del segle XVIII. Allà, el 12 de novembre de 1717, Ramon Serramitia i Codina, que sembla que havia entrat a la Codina per casament, es troba amb què

“(…) lo dit llur mas Codina se troba tant ahogat, que nos troban animosos per pagar los mals y carrechs que pasen tots anys lo dit mas Codina, y no trobarse arrendador, que done de arrendament cascun any per pagar las pencions de censos y censals y altres carrechs de dª casa, y no tenir camí menos danyós, que lo vendre dª casa á carta de Gracia (…) dª casa y heretat (…) á Francº Vila paraire del lloch de labella (…)”.[3]

Font de la Codina
Font de la Codina

De manera que, per fer front als deutes, s’acorda vendre la casa i que els nous propietaris deixaran als antics estadants una habitació fins al dia de Tots Sants “(…) a la cambra que vull habitan y que usufructen (…) que aquell casalot del cap del Call de dit mas Codina los acomoda per llur habitació ab dos instancias, ço es alt y baix ab pacte que los dits Codinas aian de aplegar la pedra, y fer de manogra, y trencar las llosas per cubrir la casa (…)”.[4] L’estructura de què parla aquest document sembla correspondre a l’edifici del que hem parlat.

El comprador, Francesc Vila, pagarà el mestre de cases i li farà el gasto i deixa als antics amos un hort contigu a la feixa del Call fins al Portell i un tros de vinya, tot i que es reservava el dret de donar permís a qui volgués per plantar vinya. D’aquesta manera, l’edifici original haurà de conviure amb una caseta que en Vila va fabricar per habitació dels dits “(…) consinges Codinas anal cap del call de dit mas Codina en aquell casalot vulgarment anomenat la cort dels Tocinos (…)”. Es tractava d’un edifici de dos pisos on no podrien posar “ningun cambrer” ni masovers.[5]

Creus de la Codina
Una de les creus de la Codina

Uns tres-cents metres al nord-est de la Codina (41º 46’ 784 – 002º 17’ 503 – 828) es troba una font de mina amb una boca de 55 cm per 50 cm. Des de fora s’aprecia un gran bassal d’aigua al seu interior, amb un recorregut aproximat de 2 o 3 metres. Es tracta d’una construcció de pedra seca, parcialment coberta amb lloses de pedra rogenca.

I encara una mica més al nord-est (41º 46’ 815 – 002º 17 – 528 – 832) es troba un bran bloc de pedra rogenca amb dues creus gravades, una de 17 cm x 18 cm i l’altra de 19 cm x 15 cm, ambdues orientades al nord-est. De tota manera, no semblen tenir un significat especial.


[1] Se sap que l’administrador del ciri de Sant Ciprià “(…) posa los diners en una caxa que hi ha en lo banch de la Codina en esta Iglesia”. ABEV, La Móra, St. Cebrià, I-L/1.

[2] ABEV, La Móra, St. Cebrià I/1.

[3] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[4] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[5] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

Font de la Pollosa

Es troba just a l’entrada de la Guixera del Garet, sota la carretera N-141C (41º 49’ 580 – 002º 11’ 484 – 917).

La font es troba al final d’un conducte fet amb pedres treballades de 4 m de llarg, 1,10 m d’ample i 1,60 m d’altura, amb volta d’arc rebaixat. Dues inscripcions que es troben sobre el raig de la font permeten situar una mica la seva cronologia: la primera data és 1899. Posteriorment, un altre gravat que diu “1951 OP” ens indica que aquell any el servei d’obres públiques la va arranjar. És probable que fos en eixamplar la carretera que aquesta quedés en la posició actual.

Aparentment sembla una font de mina, amb una aixeta i un sobreeixidor més elevat, l’aigua dels quals és conduïda cap a la Guixera. El terra és fet amb lloses planes treballades i a la banda de llevant hi ha un petit canal que condueix l’aigua cap a fora, tot i que actualment l’interior està inundat per l’acumulació de sediments a l’entrada.

Font de Mas Bosc

Creu de la font de Mas Bosc
Creu de la font de Mas Bosc

Es troba a la confluència del torrent de Mas Bosc amb el torrent que baixa del coll de la Feu (41º 43’ 598 – 002º 12’ 797 – 656), just al sud-est de Mas Bosc, a la riba dreta.

La font, actualment molt malmesa, presenta una aixeta curiosa, que a vegades queda mig tapada per la runa i la vegetació. Just al costat hi ha una creu metàl·lica d’1,30 m x 70 cm feta amb peces de 10 cm d’amplada. La creu duu gravada la següent inscripció: “7 – 8 de 1943 José – Arjemi – Fabregas”.

Jub de Barnils

Cisterna de Barnils
Cisterna de Barnils

Es troba al principi de l’escala que duu a l’ermita de la Mare de Déu del Roser, al nord de Barnils (41º 45’ 270 – 002º 11’ 118 – 821).

Es troba adossat a un petit marge, de manera que des de fora només es veu una semicircumferència de 4,10 d’ample per 1,50 m d’altura. Una porta amb llinda plana dóna accés a l’interior, ocupat per gairebé un metre d’aigua. La llinda de la porta duu una inscripció parcialment il·legible que diu “Maria Gracia y Pla Barnils (…) 1779”.

L’interior està format per una volta de mig punt dividida en dues parts, sent la més propera a l’entrada una mica més alta (aquest fet suggereix una ampliació posterior). Al sostre, enmig de la volta, hi ha un forat quadrat que comunica amb l’exterior. Una fornícula a la banda est sembla suggerir una entrada d’aigua, però no es pot assegurar. L’alçada interior, en la part més alta, arriba als 2,80 m.

Segons ens indiquen, es tracta d’un jub per guardar aglans.

Font de la Roca

Font de la Roca
Font de la Roca

A ponent de la casa de la Roca, entre aquesta i el torrent (41º 46’ 062 – 002º 09’ 248 – 733).

L’aigua raja d’enmig d’una penya, però no es pot veure perquè la surgència està coberta per unes grans lloses verticals que fan de respatller a un banc de pedra. Al lloc també hi ha una taula de pedra i una gran alzina que li fa ombra. El lloc està una mica descurat, però conserva un cert encant.

A la font, que té una aixeta metàl·lica força antiga, hi ha una inscripció que diu “JHS Benedicte fontis Domino 1858”.

Font de Puig-Alt

Cisterna de la font de Puig-Alt
Cisterna de la font de Puig-Alt

Es troba just al nord de la masia de Puig-Alt, en el llit del torrent de Rocallisa, sota el marge d’un camp (41º 47’ 846 – 002º 11’ 301 – 903). Un camí amb un tren en miniatura, que comença a la casa, porta fins a la font.

És del mateix estil que la de Mirambell, però una mica més gran. L’entrada està formada per una galeria de 3 m de recorregut per 1,70 m d’ample i 2,30 m d’alçada màxima, coberta amb una volta de canó feta amb pedra seca relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. A la paret de l’esquerra (oest), al final, hi ha una porta de 55 cm d’ample per 80 d’alt, feta en pedra tallada, tancada amb una portella de fusta que presenta una obertura quadrada. La llinda té una creu gravada i una inscripció, segurament posterior, que diu “Font”, però no es pot llegir res més. També una data mig esborrada i força posterior que diu “X 63”.

Aquesta porta dóna accés a cisterna on es recull l’aigua, que raja de la paret nord-oest. Es tracta d’un espai fet amb pedra seca de 2 m de llarg per 1 m d’ample i una altura d’1,60 m. Dins d’aquest espai hi ha una cisterna excavada a la roca d’1,50 m x 85 cm  io 90 cm de profunditat. A la banda sud, entre la cisterna i la paret hi ha un espai d’una vintena de centímetres que permet entrar a l’interior de l’estança.

L’aigua, després de passar per la cisterna, surt pel seu llavi superior i passa per un canaló excavat en una pedra. Cau a raig i és recollida per una canalització subterrània que la treu a fora, fins que uns metres més enllà surt a l’exterior  i un canal la condueix fins a una gran bassa que hi ha uns metres per sota (41º 47’ 748 – 002º 11’ 267 – 885).

Escrivim Puig-Alt seguint el criteri de l’Institut Cartogràfic, i no Pujal com ho fa el mapa de l’editorial Alpina.