Fonts – Pàgina 4 – Patrimoni Existencial

Can Canel·la

Publicat el 9 Juny 2012 by Francesc Roma Casanovas

Avui dia pràcticament només queden un parell de murs de paret d’aquesta antiga masia, i encara coberts per la vegetació. Es troben al nord-est de can Mestret, una mica més al sud-est d’on indica el mapa de l’editorial Alpina, però en el límit superior de les feixes que es troben en aquest lloc. El que se’n pot veure suggereix una estructura quadrangular de 5 m per 6 m situada en el punt 41º 42’ 679 – 002º 13’ 960 – 799.

Una mica per sota i a ponent de la casa (41º 42’ 685 – 002º 13’ 932 – 791) hi ha una font de cisterna encastada en el marge d’una feixa. Fa 60 cm d’altura per 40 cm d’amplada a la part inferior, on hi ha un bloc que evita que l’aigua es perdi i permet que quedi estancada al seu interior. Aquesta cisterna té un profunditat de 90 cm i està construïda en pedra seca. En el moment de la visita (abril de 2012) la font era seca.

Font de ca n’Oliveres

Publicat el 26 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest de ca n’Oliveres, a l’altre costat del torrent de Maries, tocant a la pista (41º 42′ 695 – 002º 15′ 502 – 359). El mapa de patrimoni de la Diputació l’anomena, erròniament, font dels Enamorats.

Es tracta d’un edifici rectangular de 2,40 m d’ample per 2,20 m de llarg i 2,15 m d’alçada, obert a l’est i sense cap porta. Les parets són resseguides per dos bancs adossats. La coberta és feta de maons disposats a plec de llibre, en una forma que recorda la volta catalana. A la paret del fons hi ha dues fornícules, una d’1,10 m per 0,90 m i 50 cm de profunditat, on cau l’aigua que és recollida en una pica, i una altra de 50 cm per 60 cm i igual profunditat, comunicada per un petit orifici amb la primera.

Actualment (març de 2012) la font està seca. No hi ha cap element que en permeti la datació.

Font i mines de Vinyoles

Publicat el 21 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a tocar de la masia, just a sobre seu (41º 47’ 733 – 002º 12’ 360 – 616). Per l’aspecte exterior es pot pensar que es tracta d’una mina amb una volta a la llinda de la qual hi ha gravada la data de 1769. Podria tractar-se d’una de les fonts de què parla el document que fa referència al pou de glaç del Soler (vegeu això).

Sembla que aquesta font està connectada amb les tres mines de Vinyoles que es troben a la Tosquera, en el llit del torrent de Riu Cerdà o de la Tosquera. Aquestes mines varen ser construïdes a mitjan segle XX. Tot i que no s’hi ha entrat, les dimensions i la morfologia externa, junt amb la data gravada a la llinda de la del mig indiquen una construcció al voltant de 1948. Aquestes mines havien abastit, i potser segueixen abastint encara, la ciutat de Centelles.

La mina del mig es troba en el punt 41º 47’ 883 – 002º 12’ 269 – 640 i les altres dues són una lleugerament per sobre i l’altra per sota. En aquesta mina, a la llinda, hi figura el següent text:

“Percutiesque petram et exivit ex ea aqua ut bibat populus (exod XVII 6). 1948 Falgueras Medetegit (sic)” (Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure, segons la Bíblia Catalana Interconfessional).

Font de Santa Maria

Publicat el 9 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest de l’església de Sant Pau de Montmany, a prop del torrent i de la cervera de Santa Maria (indicada), en el punt 41º 42’ 655 – 002º 14’ 605 – 556. Actualment encara en raja aigua

Al costat de la font hi ha dues basses, una de 6 m d’ample per un 10 m de llarg i uns dos metres de profunditat, que segurament recollia les aigües del torrent (actualment presenta evidències d’inundacions temporals) i una altra de més petita (un 4 metres de costat) proveïda d’un rentador. Sobre aquesta segona bassa, al davant de la font, hi ha una base que podria correspondre a una columna de planta quadra, que potser havia cobert part del rentador.

A la banda de llevant, sota una gran llosa, hi ha una petita mina d’on s’extreu aigua. A ponent hi ha el torrent, però l’aigua que sortia de la bassa petita era conduïda per un petit canal a l’altre costat per un petit arc. Segurament es feia servir per regar els camps que encara es conserven. Sota la bassa gran hi ha la boixa, a tocar del llit del torrent, i un contrafort per assegurar la paret de la bassa.

Actualment està molt abandonat i caldria, com a mínim una neteja i rehabilitació de l’indret.

La Rovira

Publicat el 7 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Les runes d’aquesta masia es troben a l’oest de Sant Pau de Montmany (41º 42’ 638 – 002º 14’ 467 – 595). Avui dia, la zona està tan bruta que resulta pràcticament impossible fer-ne una mínima descripció.

Diguem només que, segons el mapa de patrimoni de la Diputació, mitja casa pertany al Figaró i l’altra mitja a Sant Quirze de Safaja. La primera referència documental a la masia és de l’any 1322.

Sota la masia, però per sobre de la pista que va a can Pere Mestre, hi ha una petita bassa de 3,20 m per 2,70 m i una profunditat d’1.30 m, amb un rentador a la banda sud. La bassa recollia l’aigua d’una font que rajava allà mateix (possiblement amb una petita mina), avui dia seca. Aquesta aigua servia per regar uns camps situat a sota o al costat de la bassa.

Una mica al sud de la masia, a tocar seu, hi ha l’antiga era, enrajolada en part i l’altra coberta amb lloses de pedra rogenca. Feia unes mides aproximades de 20 m (de nord a sud) x 15 m (d’est a oest). Segurament, les rajoles que formen l’era varen ser cuites a la rajoleria que hi ha una mica més amunt (vegeu *)

Font Amargosa

Publicat el 28 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Actualment, els mapes donen el nom de font Amargosa a una font que es troba al costat del GR que puja cap al pla de la Calma, però creiem que l’autèntica font Amargosa es troba un centenar de metres abans d’arribar a aquest lloc (41º 45’ 650 – 002º 15’ 896 – 562).

En aquest punt es troba una petita construcció de planta quadrada, que presenta una entrada tapiada on es veu una data gravada en una pedra rogenca que indica l’any 1777 distribuït al voltant d’una creu inscrita. A la llinda de la porta que condueix al decantador hi diu 1863 (aquesta mina no sembla tenir recorregut soterrani).

L’aigua d’aquesta font i la d’un parell de mines properes (vegeu pàgina 152) eren recollides en una bassa (vegeu pàgina ) i servien per regar els camps de la zona inferior, coneguda com els Hortals.

Font dels Ocells

Publicat el 20 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

A llevant de can Bosc, en el llit del torrent de can Basí, just quan aquest desemboca a la Riereta (41º 43’ 639 – 002º 16’ 879 – 346) hi ha una petita mina, actualment tapada amb una paret, una bassa obrada en el llit del torrent (que tant recull les aigües que baixen pel torrent com les que poguessin sortir de la mina) i, una mica més avall, un arc fet d’obra per on passa un petit aqüeducte.

Aquest canal comença uns metres més amunt, en la mateixa Riereta, pocs metres per sobre d’on s’inicia el rec dels Molins (41º 43’ 614 – 002º 16’ 894 – 346). En arribar al torrent del Basí el travessa mitjançant aquest pont d’un únic arc i s’endinsa a la masia de can Bosc.

La bassa que s’esmenta apareix en el mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués l’any 1924 (minuta).

Arc prop de la font dels Ocells — Arc de l'aqüeducte proc de la font dels Ocells

Els horts del Cerdà

Publicat el 12 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

La Lleixa dels cingles de Bertí, passat el grau del Sunyer, continua cap als cingles del Cerdà. Aquí la cinglera s’orienta al nord, fins i tot lleugerament a ponent, de manera que bona part del vessant queda en una zona ombrívola. De tota manera, la zona just a sota les antenes de telefonia (per sota de la Lleixa) conserva encara feixes i camins que indiquen una ocupació passada, segurament dedicada a la vinya. En el punt 41º 46′ 101 – 002º 14′ 308 – 563 es troba una estructura que segurament corresponia a una cabana de vinya o a algun tipus de refugi.

Just a ponent de Ventallola, però gairebé dalt del cingle, a la Lleixa, es troba la font del Cerdà, un indret que antigament havien estat uns horts. Actualment encara en queden les terrasses i els murs del que segurament va ser la porta d’entrada a l’hort tancat (41º 46′ 206 – 002º 14′ 071 – 647). També hi ha unes escales que conduïen a la boca inferior de la mina del Cerdà, una caseta que recollia l’aigua de la mina i un dipòsit amb la caseta de la bomba que la puja fins a la masia. A peu de cingle es troba una segona boca de la mina, que està tancada amb un reixat. Es diu que aquesta mina té uns * metres de recorregut.

No sabem a quina època es va construir tot aquest conjunt; només podem dir que a la caseta de l’aigua hi ha gravada la data de 1950.

Font del Rouret o de can Tres Quarts

Publicat el 10 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Quan la Lleixa supera el grau dels Matxos, anant en direcció nord, es troba la pista que connecta els nuclis de l’Abella i de Sant Miquel Sesperxes. Des de la pista, un corriol indicat permet accedir a la font del Rouret (també dita de can Tres Quarts). Aquesta es troba en el punt 41º 45′ 522 – 002º 13′ 891. També s’hi pot accedir per un camí empedrat que baixa des de can Tres Quarts, que s’agafa just al costat d’un petit mirador penjat sobre el cingle.

La font en ella mateixa no té res especial; fins i tot les rodalies són força brutes a causa de què l’espai adjacent va ser utilitzat com a abocador d’escombraries de la casa. El que la fa atractiva és el gravat que es pot veure a la paret del cingle. Es tracta d’un rostre humà, possiblement una dona, amb el cabell llarg i una mà (la dreta) clarament delimitats. També s’hi observa un possible pit. Al costat hi ha algunes inicials i una data que semblaria correspondre a l’any 1985.

No sabem el seu origen, ni l’autor, ni tan sols la data en què es va gravar. Malauradament algunes persones poc cíviques han fet grafits a sobre del gravat i l’han desvirtuat força (això, malgrat tot, ajuda a la seva localització).

Font de les Mirones

Publicat el 29 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Just a sobre del cingle, en línia recta entre les Mirones i la Torre (41º 44′ 674 – 002º 15′ 638 – 508), hi ha un petit biot les aigües del qual s’acaben perdent cingle avall. És un lloc actualment molt freqüentat pels senglars, que hi tenen una piscina de fang formidable.

Es troba a uns dos-cents metres al nord-est de les barraques de les mirones, enmig de la petita franja boscosa que es troba entre la paret del cingle i el camp que la pista que duu a Castellar parteix per la meitat. Es tracta d’una font de cisterna o bassa, segons la classificació establerta per Ramon Solé (pàgina 5).

L’aigua ha estat aprofitada mitjançant la construcció d’un petit receptacle rectangular, cobert amb una llosa de pedra calcària plana. Això crea un petit bassal permanent d’aigua, la qual s’escorre cap al cingle. A la part de sota del cingle hi ha feixes i camins, i és de suposar que una recerca més acurada permetria trobar algun tipus d’aprofitament d’aquesta aigua sobrera.

De fet, just a sobre de les barraques hi ha un altre biot que semblaria ser el lloc d’on es proveïen d’aigua els eventuals estadants de les cabanes.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: