Etiqueta: fortins

Organització Defensiva del Pirineu

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’Organització Defensiva del Pirineu, també anomenada Línia P, va ser un intent de l’exèrcit franquista d’aïllar el nostre país de la resta del món. El projecte tenia prevista la construcció d’un total d’unes cinc mil vuit-centes estructures a Catalunya, però només se’n varen dur a la pràctica la meitat.

Aquestes estructures, anomenades sovint búnquers, es divideixen en emplaçaments de metralladores, fusells, metralladores antiaèries, morters, refugis i observatoris. Diuen els experts que no es varen armar ni es varen utilitzar mai, tot i que sabem que algunes d’elles varen ser reconvertides en parts de les Gran Guàrdies, sobre les que parlarem en un altre moment.

El procés de fortificació del Pirineu no comença l’any 1944, quan s’aprova la instrucció militar que havia de donar coherència al conjunt, sinó que ja es troba el mateix any 1939 o 1940 (sobre aquesta darrera cronologia vegeu el cas de Molló).

Després de mesos d’investigar aquest tema, podeu consultar un treball molt complet amb els resultats que n’he obtingut (si en voleu una edició digital us sortirà gratuït, però si la voleu en paper, haureu de pagar)

Batalla de Sant Corneli

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La fotografia és idíl·lica però amaga una cruenta realitat. Al fons apareix Pobla de Segur, just al final del pantà de Sant Antoni. Les pedres que hi ha en primer terme corresponen a estructures militars, records d’un passat sanguinari.

Pobla de Segur des de Sant Corneli

I és que aquí, als voltants del cim de Sant Corneli, va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil. L’abril de 1938 l’exèrcit franquista va ocupar Tremp, la Pobla i les centrals elèctriques de la Noguera Pallaresa. Això li obria el pas cap a la zona oriental, entre elles la muntanya de Sant Corneli.

Aquell mes també s’ocupà el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran, on el general Sagardía va dur a terme una brutal acció repressiva que li valgué el sobrenom del “Carnisser del Pallars”. Se li atribueix la frase: Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia.

El front s’estabilitzà entre Terradets, el Montsec, la muntanya de Sant Corneli, el roc de Pessonada i la Llania, per arribar fins a la frontera francesa.

El 23 de maig, des de Conques, encara en mans republicanes, s’atacà Sant Corneli. Es prengueren els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, i hi hagué un duríssim combat a la Costa Gran, al vessant nord-est de Sant Corneli. Tot i que en principi l’atac va ser un èxit, l’endemà l’exèrcit franquista es reforçà.

En els combats posteriors es calcula que varen perdre la vida uns 14.000 homes d’ambdós bàndols.

Hi ha un bon estudi sobre les fortificacions franquistes que es varen construir en aquest lloc, que es pot consultar aquí.

En record dels fets, l’any 1940, al cim de Sant Corneli (1.351 m) i al costat d’una ermita d’origen romànic, es construí una gran creu de ciment, però aquesta va caure al cap de poc temps a causa d’una forta ventada.

Imatge de Fototast

Fortí de Gósol

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Temps enrere vaig presentar en aquest espai el fortí liberal de Gósol. Ara us presento un article que s’ha publicat a la revista l’Erol. En el darrer número de l’any passat hi ha algunes precisions més, però de moment no em consta que existeixi versió digital (i en paper encara no el tinc).

Fa temps, seguint informacions d’altres investigadors, vaig donar a conèixer l’existència d’un altre fortí liberal a Rajadell (vegeu).

Blockhaus 13

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El Blockhaus-13 es troba a la comunitat de Madrid, als afores de Colmenar del Arroyo. Es tracta d’una fortificació de 160 metres quadrats feta amb ciment armat per l’exèrcit franquista. Segons es diu, consta d’un cos principal de 10 metres de diàmetre que permet accedir a quatre nius de metralladora rodons i amb tres espitlleres cadascun.

Segons se sap, Colmenar del Arroyo va ser ocupada per l’exèrcit franquista el mes de novembre de 1936  i es va convertir en una zona d’acantonament de tropes per anar a combatre a primera línia de front. Davant de la por d’una ofensiva republicana, a finals de 1938, es va ordenar crear una xarxa de defenses situades al costat de les vies de comunicació, i sembla que aquesta és l’única obra que es conserva de tot el projecte.

Si en voleu saber més.

Búnquers de cala Justell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Durant la Guerra Civil, al coll de Balaguer i a cala Justell (Camp de Tarragona) les tropes republicanes varen muntar una línia de defensa en aquesta important via d’accés al centre de Catalunya. En aquesta línia hi havia búnquers, camps de trinxeres, nius de metralladores, antiaeris i canons.

Com es veu en el vídeo següent, les mides del búnquer eren molt petites, i estava enllaçat amb els altres elements mitjançant trinxeres.

Trinxera
Data gravada a la trinxera

 

 

 

 

Fortalesa del coll de Balaguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El coll de Balaguer es troba al municipi de Vandellós-Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Sabem que al segle XIII hi havia un castell, però es va reedificar en diferents moments històrics.

De tota manera, el que més crida l’atenció, a dia d’avui, és el conjunt de quatre casamates comunicades interiorment per un passadís que les uneix.

La fortalesa de coll Balaguer vista des de la pedrera
Interior de la fortalesa

Crida molt l’atenció les mides del conjunt, on trobem un corredor d’una seixantena de metres de llarg i dos i mig d’amplada. Mirant cap al sud-oest hi ha quatre emplaçaments per a canons, ja que des d’aquí es domina la carretera que ve de València.

Tot i que la pàgina web de patrimoni de la Generalitat diu que no hi ha rastres d’ocupació ni constància històrica del seu ús, a l’interior es troba un petit escrit a la paret que suposem que deia “Año 1938”.

És, per tant, una fortalesa de l’època de la Guerra Civil (1936-1939), fet que s’adiu força bé amb els búnquers que es troben a la rodalia, i dels que parlaré més endavant.

Situació en el mapa.

 

 

 

 

 

Garita de Plana Rodona

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A tocar de la collada de Toses (Ripolès) hi ha una curiosa construcció, de la qual encara no he pogut treure l’aigua clara. Es tracta de la “Garita” de Plana Rodona.

Segons algunes fonts, podria ser molt recent, dels anys setanta del segle passat, i vincular-se a les obres de prospecció per fer un túnel que connectés el Ripollès amb la Cerdanya.

El problema d’aquesta interpretació és que sembla que a l’interior hi ha una espitllera que podria ser per a un fusell metrallador. Això ens posaria sobre la pista -segona interpretació- que es tractés d’una obra de la Línia P, però en tot cas no se semblaria a res del que en conec. Els fortins o búnquers d’aquesta línia normalment eren soterrats, i aquest no és el cas. De tota manera, les obres defensives a la collada i rodalies són força evidents.

Espitllera de la garita de Plana Rodona

Queda una altra possibilitat, que es tracti d’una obra vinculada a la Guerra Civil, i que la seva missió fos acollir els homes que havien de vigilar el pas entre el Ripollès i la Cerdanya. Així s’entendria que l’espitllera estigui mirant cap a la primera comarca. Però, com deia, “ni idea” de què era.

En tot cas, si en sabeu alguna cosa, us estaré molt agraït si la compartiu.

 

Búnquer fet per un batalló disciplinari de treballadors

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’any 1940, a la collada de Toses, un batalló disciplinari de treballadors, va construir una de les obres de fortificació per fer front a una possible invasió estrangera. Ens ho explica una placa gravada a la seva entrada:

Placa a l’entrada del búnquer

Els batallons disciplinaris estaven formats per persones que el règim havia declarat desafectes, normalment perquè havien fet el seu servei militar en temps de guerra i servint l’Exèrcit Popular de la República. D’aquesta manera, feien un servei militar duplicat, i a més eren obligats a treballar. D’aquesta manera es va obrir el túnel de Viella, però també es varen fer moltes altres obres.

https://five.epicollect.net/api/internal/media/defensa-de-camprodon?type=video&format=video&name=8d1d292d-9c60-468a-8a19-6914a1dfdeeb_1711723690.mp4&t=1711747367904

Amb la construcció de la Línia P sembla que s’hauria prescindit d’aquesta mà d’obra, però això no acaba d’estar del tot clar. En tot cas, sembla clar que la construcció dels centres de resistència que preveia la Línia P (a partir de 1944) a vegades es varen fer utilitzant alguns elements anteriors

El búnquer que va posar nerviós el general Franco

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

[Nota prèvia: no crec que l’observatori al que es fa referència sigui el que proposo, perquè en la trobada amb Aramburu aquest va parlar d’un trinxera “a lo bestia”, fet que casa millor amb el que hem vist en un altre lloc]

L’any 1947, per sorpresa, el general Franco va visitar les obres de fortificació que s’estaven duent a terme a la collada de Toses (Ripollès-Cerdanya). Tal com va explicar posteriorment el comandant Aramburu Topete, Franco va quedar completament decebut amb el que va veure.

En una entrevista que es va publicar l’any 1996, Aramburu va explicar que el 28 de maig de 1947, Franco va anar a la Collada, però que no va visitar cap búnquer, només un observatori, tot i que la visita va durar tres hores. Tres anys abans (1944) Franco havia publicat un llibre que duia per títol ABC de la batalla defensiva i el que va veure no quadrava amb les seves idees. Total, que no es pogué estar de demanar a Aramburu si aquest havia llegit l’ABC, i com que la resposta va ser positiva, el dictador li va demanar si li semblava que les obres que estaven duent a terme s’adeien amb el que Franco havia exposat en el llibre. La resposta va ser un no rotund, però Aramburu es va defensar dient que l’Estat Major de l’Exèrcit els deia com havien de fer les obres.

Franco no es va tallar i va preguntar “Que hi ha García Valino per aquí? No? Doncs que em vingui a veure només d’arribar a Madrid'”. Valiño era el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit espanyol des de 1939 i és de suposar que la seva visita al Caudillo no devia ser massa agradable.

Segons explica Josep Clara, en una nota del 3 d’abril de 1945, Valiño havia donat ordres “que en las obras de Fortificación se sigan las instrucciones dictadas por el EMC (Estat Major Central) y que no se tenga en cuenta el ABC de la batalla defensiva“.

A la collada de Toses i rodalies hi ha diferents “fortins” construïts durant els anys quaranta del segle passat, però només hi coneixem un observatori: el que podeu veure en aquest vídeo. És de suposar que va ser el que Franco va visitar l’any 1947.

Aquest observatori té la peculiaritat que és doble: després d’un llarg passadís subterrani, fet amb pedres i ciment, s’arriba a una bifurcació, just on hi ha unes escales que condueixen a l’exterior. A partir d’aquí es pot anar a la dreta o a l’esquerra, sempre en baixada, per arribar als punts de guaita, que estan enfocats cap a la carretera que va de Ribes a Puigcerdà, sempre però, a la banda cerdana.