Etiqueta: Masies

Cal Fantasia

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cal Fantasia
Cal Fantasia

Masia situada al tram superior del torrent de Cerverisses, a la riba dreta (41º 44’ 634 – 002º 08’ 565 – 672).

L’edifici actual fa 10 m de fons per 21 m d’ample, però des de l’exterior mateix s’evidencia que es va construir, com a mínim, en dues fases, que corresponen a dos cossos diferenciats.

El cos més antic és el de la part occidental, que consta de l’entrada, on hi ha unes escales amb tres graons de pedra i la resta de fusta que permeten accedir al primer pis, la cuina (equipada amb xemeneia, forn negre, fogons, armari i desaigüe) i un parell d’estances segurament per al bestiar. Al pis superior hi ha quatre habitacions amb el terra fet de fusta.

El cos oriental és fet posteriorment i al seu interior es troba el conjunt del forn que normalment es trobaria a l’exterior. La part inferior d’aquest cos estava formada per dues grans corts dedicades al bestiar, cobertes amb voltes catalanes. Al primer pis hi ha diverses habitacions. En una d’elles encara es conserva una biga que corresponia a l’antiga teulada d’abans de fer-se aquesta ampliació, que és delatada per altres detalls.

La façana, orientada a migdia, presenta set finestres i tres portes. Les de la part antiga són fetes amb llindes planes de pedra, sense cap inscripció; en canvi, les obertures de la part ampliada són fetes amb maons cuits.

Aquesta masia apareix en el mapa de 1790 fet per Raimon Cerdà que es guarda a la masia de les Torres (vegeu també Pladevall, 2009; 152). El símbol que representa la casa mostra una masia de planta quadrada, amb teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta a la part baixa i dues finestres al primer pis. Aquest fet ens indica que l’ampliació es va fer amb posterioritat a la data d’elaboració del mapa (1790), segurament ja entrat el segle XIX.

Tot fa pensar que la casa original havia estat una caseta de les d’estructura típica del segle XVIII. Si això és així, podria ser que el mas Cervericia de què parla Pladevall (2009; 77-78) correspongués a l’estructura que es descriu en el següent apartat.

Estructura al nord de cal Fantasia

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Cinc-cents metres al nord de cal Fantasia, quan el GR-177 deixa a l’oest la font de Vall-llossana i gira sobtadament cap al sud, entre dos camps que queden al nord de la pista (41º 44’ 914 – 022º 08’ 619 – 690).

Actualment s’hi observen les restes del que se suposa que havia estat una casa que podria tenir unes dimensions de 10 m x 14 m, amb murs que arriben als 80 cm de gruix fets amb pedra i fang.

Creiem que podria correspondre a l’antic mas Cerverisses, que Pladevall identifica amb cal Fantasia.

Font i masia del Solà del Sot

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Bassa i masia del Solà del Sot
Bassa i masia del Solà del Sot

Al sud-oest i per sota de la masia del Solà del Sot (41º 43’ 396 – 002º 06’ 254 – 809).

Font de capelleta amb una cisterna de poc més d’un metre de costat, coberta amb una volta de mig punt feta amb pedra relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. Les aigües sobrants van a parar a una bassa d’un 10 m x 6 m, amb un rentador a la banda nord, que segurament es feia servir per regar els camps que hi ha per sota.

La masia del Solà correspon a una gran casa ramadera, amb tota la planta baixa i diversos annexos dedicats al bestiar. Aquests annexos delimiten un barri amb una porta que el tancava, a la qual actualment li falta el petit cobert. Al primer pis hi havia les estances principals de la casa, amb un forn i xemeneia. Tenia fins a tres pisos i la façana estava orientada al sud-est, on hi havia una porta amb un arc de mig punt. La teulada és a dues aigües i paral·lela a la façana principal. Actualment està deshabitada però encara conserva la coberta.

Cal Caixeta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Cal Caixeta

A ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta (41º 43’ 748 – 002º 07’ 092 – 807).

Restes d’una masia de 9 m x 13 m, a més de dos espais annexos, un al nord i l’altre a l’est. La construcció principal tenia dos pisos i estava coberta per una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (que mira a l’est).

A la planta baixa es reconeix un espai que podria ser la cuina, com a mínim hi ha un forn que, a diferència d’altres casos, està inclòs dins del perímetre de la casa. A la boca del forn hi ha nascut una figuera. Els murs fan 55 cm de gruix i són fets amb pedra i fang, però els del segon pis, fets amb els mateixos materials, només mesuren 45 cm. Alguns espais havien estat arrebossats. Les cantonades són escairades i fetes amb pedres mitjanes.

Sobre la casa (W) hi ha una antiga bassa i per sota una mena d’aljub d’uns 4 m x 2 m, aproximadament, amb una entrada superior i una lateral que podria correspondre a un jub d’aglans.

Casa al costat de Balofrena

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Petita masia situada a llevant de Balofrena, amagada entre la vegetació (41º 44’ 481 – 002º 06’ 901 – 770), coberta amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal.

Té unes dimensions interiors de 5 m x 9 m i havia tingut dos pisos. A la planta baixa hi havia la cuina, amb un forn, la xemeneia, una pica i dues fornícules (30 cm x 25 cm x 35 cm). Una escala comunicava amb el pis superior. La resta de la planta baixa era ocupada per una altra estança. Les parets són fetes de pedra i fang i mesuren 60 cm de gruix. Les cantoneres són ben escairades i fetes amb pedres petites. A l’interior i l’exterior alguns espais de les parets presenten mostres d’haver estat arrebossades.

A la banda nord-oest hi ha un petit annex; al costat del forn hi ha una petita bassa.

Balofrena

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Bugader de cendra de Balofrena

Masia situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes (41º 44’ 492 – 002º 06’ 876 – 775).

Es tracta d’una construcció de dos pisos orientada al sud, amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana, producte del creixement en diferents moments històrics. Presenta la curiositat de tenir dues cuines amb dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, tot i que trencat per la meitat, encastat a la paret (70 cm de diàmetre per 60 cm d’altura). Els murs fan 60 cm de gruix i són fets amb pedra i fang. La porta feia 2,30 m d’alçada per 1,50 d’amplada i consistia en un arc rebaixat fet amb maons.

El conjunt, que fa uns 15 m de costat, es complementa amb una sèrie de corts que acaben de delimitar el barri de la casa i una àmplia era.

Segons es diu, a mitjan maig de 1823, entre la Balofrena i el puig de Rosanes es va lliurar una batalla entre els constitucionals i els absolutistes.

Val la pena esmentar el camí que marxa cap al sud, tot pujant a buscar la carena, pels murs que el delimiten.

Camí de Balofrena
Camí de Balofrena

Cal Cinto

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cal Cinto
Cal Cinto

Masia situada a tocar de Sant Julià d’Uixols, al sud de l’església (41º 43’ 428 – 002º 06’ 759 – 878).

Edifici de dos pisos i tres cossos, amb l’entrada orientada al sud i una teulada a dues aigües paral·lela a la façana. Actualment està tan coberta de vegetació que no se’n pot fer una descripció més acurada.

Puigcastellar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Puigcastellar
Puigcastellar

Masia situada al sud del turó de Puigcastellar (41º 43’ 623 – 002º 07’ 508 – 825), avui enrunada. Es tracta d’un edifici orientat al sud, amb murs de 60 cm de gruix fets de pedra i fang. Estava format per dos pisos i possiblement unes golfes, amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal. Presenta un forn a l’angle nord-est.

Al nord de la masia hi ha un pou rodó, o més aviat una cisterna, de 4 m de profunditat i 70 cm de diàmetre interior. Al costat de la casa hi ha dues basses i diverses feixes. Una mica més al nord del pou, en direcció al turó, hi ha un petit refugi construït sota un bloc de pedra i tancat amb un mur de pedra seca.

Font Fullosa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font Fullosa
Font Fullosa

Es tracta d’una font de capelleta situada a ponent de Coma Alta i al sud de Barnils, just on s’ajunten el torrent que baixa de la Coma Alta i el torrent de l’Espluga, a la riba esquerra d’aquest i a l’altre costat de l’antiga fita de terme (41º 44’ 820 – 002º 11’ 94 – 750).

Està excavada a la roca i el dipòsit fa amb prou feines un metre cúbic. La porta que hi dóna accés fa 85 cm d’ample per 55 cm d’alt, i està coberta amb una gran llosa plana. Les parets són fetes amb pedra seca. A l’interior arriba a una altura màxima d’1,50 m. En el moment de fer la visita (setembre de 2012) es trobava seca. A l’interior, hi ha un tub de metall que recollia l’aigua i, com que no s’evidencia que sortís a fora en forma de raig, s’ha de pensar que conduïa l’aigua fins a la bassa de 5,50 m per 6,50 m que hi ha a tocar. Aquesta bassa, que es troba en una feixa que hi ha per sobre del llit del torrent, delimitat per un mur de pedra seca que la defensa de les crescudes del torrent, té uns murs de més d’un metre de gruix. A la banda del torrent té una rampa de 70 cm d’ample, feta amb una llosa plana, que servia per permetre sortir-ne els animals. Ens han dit que en aquest punt hi havia hagut un rentador, però actualment no se’n conserva cap evidència.

A la banda que dóna el torrent hi ha un rec o boixa (caldria verificar-ho amb una excavació).

Pladevall (2009; 52-53) documenta al costat de la fageda i la font Fullosa el mas Fontfullosa, ja present a inicis del segle XII, i diu que no hi ha restes evidents del mas, però sí uns petits plans i horts o feixes de conreu (com hem esmentat) i, a ran del  camí, “(…) gairebé enfront de la font i antiga bassa, hi ha restes de pedres i fins i tot s’hi endevina un angle de parets que revelen segurament el lloc on devia estar ubicat el mas.” Aquest mas es va despoblar arran de la pesta de 1348.

Casa Vella del Corral

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Corral
Mur de contenció del Corral

Segons la veu popular, entre el Corral de la Rovira i el Morro de Porc (41º 47’ 084 – 002º 12’ 053 – 949) hi havia hagut una casa que va desaparèixer quan es va desprendre el cingle sota el qual s’arrecerava. Es diu que hi varen morir set persones i que set taüts varen sortir cap a Centelles per ser enterrats al seu cementiri. Segons la veu popular encara s’hi veuen restes de l’edifici i a la paret uns petits forats que eren els encaixos de les bigues.

El cert és que per sota de la pista es troba un mur de 22 m de llarg i una alçada que arriba als 4,5 m, que permet una gran explanada avui dia trencada per la pista. A la banda de ponent presenta dos petits contraforts i a la de llevant un altre de més gran. Més a ponent s’evidencien uns grans blocs que haurien caigut de la cinglera, però no sembla que haguessin d’afectar la suposada casa. Al costat de llevant, la pista ha fet malbé l’antic camí que s’enfilava per una portella de curt recorregut; encara queden uns metres de la base de l’antic camí empedrat. Del que no hem sabut veure cap evidència és dels encaixos de les bigues.