Masies – Pàgina 7 – Patrimoni Existencial

Corral d'en Perera

Publicat el 7 Novembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a l’est del Cafè, a la pista que baixa cap a la Perera i la Figuera (41º 46’ 541 – 002º 19’ 268 – 1121).

Les referències més antigues que n’hem trobat corresponen a 1688.[1] Després, el Corral d’en Perera es confon amb la Casa Nova d’en Parera. Aquest fet té la seva importància, com es veurà tot seguit.

El conjunt està format per dos edificis, un de 9 m x 15 m i l’altre d’11,25 m x 16 m. El primer, situat més al sud, estava constituït per dos pisos, coberts amb una teulada a dues aigües (orientada N-S). Tenia entrada per la banda nord i per l’oest. Es va aixecar a tocar d’un petit cingle, sobre el qual descansa sense cap mena de fonament.

A la façana oest es veuen 2 portes i tres finestres (fetes amb maons que dibuixen arcs escarsers), mentre a la nord hi ha una sola porta (de llinda plana feta amb pedra sorrenca) i dues finestres. Els murs fan 50 cm de gruix i estan fets amb pedres relligades amb argamassa.

A la banda est de la planta baixa semblaria que hi havia hagut la cuina amb el forn. Les cantonades de l’edifici són fetes amb pedres escairades de mides mitjanes.

La part més interessant d’aquesta construcció és el pilar que es troba al centre de la part habitada, que encara avui dia està dempeus. La seva estructura correspon a la dels pilars que aguanten els corrals que es varen construir al segle XVIII en aquesta zona. Aquest fet, junt amb el topònim de corral sembla indicar que, començant per una funció ramadera, aquesta estructura va esdevenir una autèntica masia.

Segurament va ser al segle XIX que es va construir el segon edifici, un autèntic corral, tot i que l’inventari de patrimoni de la Diputació diu que tenia “(…) un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX.”

Aquest segon edifici tenia un espai d’11,25 m x 8 m situat al nord, on apareixen clarament diferenciats dos pisos. El pis superior segurament era dedicat a la conservació de la palla i estava separat de la resta per un empostissat de fusta que li feia de sòl (tal com encara es veu a can Figuera i com sembla que indica el mapa de patrimoni de la Diputació). La part sud d’aquest edifici tenia una part descoberta, segurament per al bestiar, i una sèrie d’estances que tan podrien haver estat corts com habitacions. Una porta d’1,60 m d’altura per 1,30 m d’amplada permet comunicar aquest espai descobert, però clos per un mur de pedra i argamassa, amb la part baixa de l’edifici principal. Gravada en la llinda d’aquesta porta hi ha la data de 1883.

La part coberta tenia una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal.

L’edifici és fet amb pedra relligada amb argamassa i té unes cantoneres ben escairades i formades per pedres grosses ben treballades.

A la banda nord del corral hi ha un espai pedregós, una mica pendent, però de superfície llisa que corresponia a l’era. Des d’aquesta, una porta d’1,20 m d’amplada conduïa al primer pis, on es guardava la palla, que es podia anar donant directament als animals a mida que la demanaven. En aquesta façana destaca una finestra tallada en una única peça de pedra rogenca de 45 cm x 60 cm (l’obertura de la finestra fa 38 cm d’alt per 15 cm d’ample). Els murs tenen 60 cm de gruix i al centre de l’edifici hi ha un mur quadrat que aguantava la teulada.

[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1.

Can Figuera

Publicat el 6 Novembre 20126 Novembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al sud-est del Cafè, gairebé dalt del pla de la Calma (41º 46’ 419 – 002º 19’ 492 – 1153).

La primera referència documental que n’hem trobat és de 1741,[1] quan apareix com més endavant (1770) amb el nom de “la casa de la muntanya del figuera”.^{^[2]} Aquesta datació concorda força bé amb les evidències arqueològiques que avui dia es poden recuperar.

El conjunt de l’edifici fa 10,20 m d’ample per 11 m de llarg. La façana principal de la casa està orientada al sud-oest, mirant cap a Aiguafreda i el nucli de la parròquia. Està coberta per una teulada de dues aigües perpendicular a la façana. En aquesta façana hi ha una porta amb una llinda plana que refereix l’any 1741 i una finestra més moderna al pis inferior. Al pis de dalt hi ha dues finestres més, una d’elles amb una llinda plana i la data 1703. Les cantoneres estan ben escairades i treballades, sobretot les més recents.

A aquest nucli inicial es va afegir, per la banda de llevant, un cos de 4 m x 6 m amb una porta que dóna a la mateixa façana on es llegeix “JG + 1902” i una petita bassa o rentador.

La façana sud-est presenta dues portes amb llindes planes, una amb una inscripció il·legible (només s’hi endevina una creu) i l’altra que diu “FRco Fira 1797”. Aquesta darrera part actualment s’utilitza com a corral.

A l’altre costat de la casa també hi ha algunes construccions afegides. Una d’elles té la peculiaritat que presenta una finestra espitllerada feta amb la base d’una petita premsa de vi.

Davant de la façana principal hi ha una era de 18 m x 17 m, aproximadament, pavimentada amb grans lloses de pedra rogenca. L’era és tancada per la banda sud per un gran edifici format per corrals i la pallissa. Una porta permet accedir, mitjançant uns grans, al primer pis d’aquest edifici, fet per un empostissat de fusta. Era el lloc on es guardava la palla, mentre a sota hi havia els animals.

L’edifici del corral i pallissa està aguantat per sis grans columnes de planta quadrada i només a la banda nord-est presenta un segon pis empostissat fet amb una estructura de fusta que, com s’ha dit, comunicava amb l’era per una porta. Avui dia el seu estat és molt precari i s’està enderrocant.

A la banda de llevant d’aquest edifici hi ha una gran porta, a punt d’enderrocar-se, amb una llinda plana que contenia una gran inscripció, de la qual avui dia només es llegeix la data: 1736. El fet que aquesta llinda sigui anterior a la data de construcció de la casa permet pensar que, com en el cas del corral d’en Perera, l’antic corral hauria evolucionat cap a una masia.

[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, E1. Llibres de confessions i comunions diversos.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1, p. 45v.

La Codina i la Cort dels Tocinos

Publicat el 2 Novembre 20122 Novembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a la part baixa de la carena de la Perera, en un coll (41º 46’ 687 – 002º 17’ 337 – 805).

Es tracta d’una de les quatre grans cases de la parròquia de la Móra durant l’edat moderna, documentada des del segle XV (fogatge de 1497) i abandonada des de principis del segle XX. La seva preeminència social es posa de manifest amb la presència d’un banc reservat per als seus estadants a l’església parroquial^{^[1]} i amb la celebració el dia de Sant Sebastià màrtir d’un aniversari durant el qual es donava almoina als pobres a la porta de l’església parroquial.^{^[2]}

Al sud-oest de la masia (41º 46’ 670 – 002º 17’ 314 – 786) es troba una edificació que a simple vista semblaria correspondre a una pallissa. Malgrat això, la presència d’un forn de pa ens indica que ens trobem davant d’un altre tipus d’habitatge.

Comencem dient que aquest edifici, construït sobre un petit cingle de roca vermella, fa 6,60 m de llarg i 5,70 m d’ample. Tenia una porta a la banda nord, que feia 1,15 m d’ample i, al seu costat, una finestra actualment tapada de 60 cm x 70 cm. A la banda de llevant hi ha un forat a la paret que sembla correspondre a un armari i una pica (1,20 m x 1,20 m). La boca del forn, a la banda sud, fa 38 cm x 35 cm i semblaria correspondre a un forn negre.

Els murs són fets de pedres i fang i fan 60 cm de gruix. Les pedres que formen les cantoneres són treballades i ben escairades, com també i sobretot ho són les llindes de la porta i la finestra. Actualment només es conserven dos metres d’alçada màxima i no se sap quin tipus de coberta havia tingut.

La paret de llevant està reforçada per un petit contrafort, a redós del qual podria haver-hi hagut algun tipus de tancament.

Al costat d’aquest edifici hi ha un ampli mur de pedra seca (85 cm) que delimitava el camí que duia a la Codina i que sembla que constituïa un tancat per al bestiar.

La història d’aquest petit edifici no deixa de ser curiosa. Tot i la potència de les quatre grans cases de la Móra, aquestes no estaven exemptes d’episodis crítics. Un d’aquests moments de penúria el va viure la Codina a principis del segle XVIII. Allà, el 12 de novembre de 1717, Ramon Serramitia i Codina, que sembla que havia entrat a la Codina per casament, es troba amb què

“(…) lo dit llur mas Codina se troba tant ahogat, que nos troban animosos per pagar los mals y carrechs que pasen tots anys lo dit mas Codina, y no trobarse arrendador, que done de arrendament cascun any per pagar las pencions de censos y censals y altres carrechs de dª casa, y no tenir camí menos danyós, que lo vendre dª casa á carta de Gracia (…) dª casa y heretat (…) á Francº Vila paraire del lloch de labella (…)”.^{^[3]}

De manera que, per fer front als deutes, s’acorda vendre la casa i que els nous propietaris deixaran als antics estadants una habitació fins al dia de Tots Sants “(…) a la cambra que vull habitan y que usufructen (…) que aquell casalot del cap del Call de dit mas Codina los acomoda per llur habitació ab dos instancias, ço es alt y baix ab pacte que los dits Codinas aian de aplegar la pedra, y fer de manogra, y trencar las llosas per cubrir la casa (…)”.^{^[4]} L’estructura de què parla aquest document sembla correspondre a l’edifici del que hem parlat.

El comprador, Francesc Vila, pagarà el mestre de cases i li farà el gasto i deixa als antics amos un hort contigu a la feixa del Call fins al Portell i un tros de vinya, tot i que es reservava el dret de donar permís a qui volgués per plantar vinya. D’aquesta manera, l’edifici original haurà de conviure amb una caseta que en Vila va fabricar per habitació dels dits “(…) consinges Codinas anal cap del call de dit mas Codina en aquell casalot vulgarment anomenat la cort dels Tocinos (…)”. Es tractava d’un edifici de dos pisos on no podrien posar “ningun cambrer” ni masovers.^{^[5]}

Creus de la Codina — Una de les creus de la Codina

Uns tres-cents metres al nord-est de la Codina (41º 46’ 784 – 002º 17’ 503 – 828) es troba una font de mina amb una boca de 55 cm per 50 cm. Des de fora s’aprecia un gran bassal d’aigua al seu interior, amb un recorregut aproximat de 2 o 3 metres. Es tracta d’una construcció de pedra seca, parcialment coberta amb lloses de pedra rogenca.

I encara una mica més al nord-est (41º 46’ 815 – 002º 17 – 528 – 832) es troba un bran bloc de pedra rogenca amb dues creus gravades, una de 17 cm x 18 cm i l’altra de 19 cm x 15 cm, ambdues orientades al nord-est. De tota manera, no semblen tenir un significat especial.

[1] Se sap que l’administrador del ciri de Sant Ciprià “(…) posa los diners en una caxa que hi ha en lo banch de la Codina en esta Iglesia”. ABEV, La Móra, St. Cebrià, I-L/1.

[2] ABEV, La Móra, St. Cebrià I/1.

[3] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[4] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[5] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

El Burguès Xic

Publicat el 31 Octubre 201231 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a llevant del Burguès, i lleugerament per sobre (41º 47’ 742 – 002º 19 – 893 – 1011).

És un edifici de mides reduïdes (7,30 m x 4,50 m) amb murs de 65 cm fets de pedra i fang adossat a una paret margera. Tenia dos pis, a l’inferior dels quals es veu una fornícula (35 cm x 25 cm x 32 cm). A la banda nord-oest es conserven uns 2,5 m de paret, fet que permet veure-hi un antiga porta de 80 cm d’ample, posteriorment tapada.

Tot plegat sembla indicar que es tractava d’una pallissa i no d’una masia.

El Burguès

Publicat el 31 Octubre 201231 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Portalada del Burguès

Es troba al sud-oest del turó de Collformic i vist des de lluny destaca com una gran clapa desforestada en el vessant de la muntanya (41º 47’ 748 – 002º 19’ 830 – 992).

Es tracta d’una masia de grans dimensions (13 m x 18 m, sense comptar els afetits), de tres pisos d’alçada i una teulada a dues aigües amb l’eix perpendicular a la façana.

A la planta baixa hi havia la cuina amb el forn. Aquest darrer té la peculiaritat que per sobre seu s’hi va construir un petit edifici annex a la casa.

Els murs tenen un gruix de 60 cm i són fets amb pedra i fang. Les cantonades estan escairades i algunes parts de la casa havien estat arrebossades.

Val la pena destacar-ne el portal, fet amb forma d’arc escarser, i cinc peces a cada costat més cinc dovelles. Entre les dues dovelles hi ha escrita una data que diu “170?”. Aquest portal està fet amb una pedra sorrenca blanquinosa, que no és originària del lloc.

Mas del Clot o mas de Sant Ciprià

Publicat el 28 Octubre 201228 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-est del turó del Mas (41º 47’ 415 – 002º 19’ 215 – 1014).

Actualment es conserva una estructura de pedra i fang, amb mur sde 60 cm de gruix que fa 11 m x 12 m, molt malmesa. La casa sembla presentar quatre espais diferenciats, amb unes cantoneres sense treballar, excepte una que es troba a la banda oest.

A la cantonada nord-oriental, la unió dels dos murs es fa mitjançant un tram corbat, amb la peculiaritat que es tracta d’un doble mur. En conjunt fa 1,10 m de gruix, però a partir d’un metre d’alçada, aproximadament, el mur queda reduït a 60 cm en la seva part interior. Fa la impressió que aquest mur hauria estat reforçat per un segon mur de pedra seca de 50 cm de gruix.

La documentació històrica ens diu que en un capbreu de l’any 1620 s’esmenta un arrendament del mas de Sant Ciprià i un “ort nomenat lo mas de St Cipriá”.^{^[1]}

Al 1666 també tenia una casa dita lo mas de st. Ciprià on hi havia una caseta molt dolenta, segons la documentació, amb un petit quintà (camp o pastura a la vora d’un mas o poblat) i unes costes boscoses i ermes del que en treia poc profit “(…) per no trobar qui hi vulla estar per ser molt dolent.” Aquesta finca es trobava a tocar de la riera del Burguès.^{^[2]}

[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, L/1.

[2] La Móra, St. Cebrià, I/2. Moltes d’aquestes informacions estarien contingudes en un capbreu de 1620.

Ferreres Vell

Publicat el 27 Octubre 201227 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Les restes d’aquesta casa es troben al nord-est de la confluència del torrent del Pujol amb el de Ferreres, a sobre de la pista que puja a Ferreres (41º 47’ 880 – 002º 18’ 035 – 582). Es troben en tan mal estat que no és possible assegurar quina extensió podia tenir. Sobre el terreny es veuen restes en una extensió aproximada de 15 m x 6 m, però podria tractar-se de dos edificis diferents. Un dels murs, el millor conservat, fa 90 cm de grui i és fet amb pedra seca. Aquestes mides i aquesta composició fan pensar en una possible cabana, de la qual es conservaria el primer metre dels murs que la formaven. De tota manera, a les seves rodalies es troben algunes restes de teules.

Ferreres

Publicat el 27 Octubre 201227 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Ferreres es troba en un collet del serrat que puja cap al turó del Mas (41º 47’ 914 – 002º 18’ 222 – 640), al sud del Pujol.

Les restes de la casa parlen d’un conjunt d’edificis fet amb pedres i fang de grans dimensions (19,50 m x 15,50 m) i de murs de 90 cm de gruix (també n’hi ha alguns de 60 cm). L’alçada màxima que se’n conserva només arriba a un metre. A banda de la casa, sembla que hi havia hagut diferents corts i corrals adossats a l’edifici principal.

A la banda de llevant hi ha una estructura que semblaria correspondre a una cabana de planta arrodonida.

Els documents històrics indiquen que el nom de la masia de Ferreres deriva del fet que el seu fundador havia estat una persona anomenada o coneguda com a Ferrer de la Plana, que vivia a la casa del mateix nom. Més endavant, aquest home la va mudar dalt d’un serrat i li va posar el nom de Ferreres, segurament en relació al cognom (o renom) del seu inquilí^{^[1]} i no a una suposada explotació de ferro que no hi ha cap evidència arqueològica que hagués existit. És possible que la masia originària fos el que el mapa de l’Alpina identifica amb el nom de Ferreres Vell, edifici del qual sobre el terreny només s’identifiquen alguns panys de paret (vegeu més endavant).

En un capbreu de 1620, la casa de Ferreres consta com un mas unit al Pujol (a la parròquia de Sant Martí del Brull).^{^[2]}

A tocar de la paret sud de la casa hi ha una alzina que fa 2,70 m de perímetre. I a la banda de llevant, un castanyer.

[1] Llibre de las Rendas … 1730. La Móra, Sant Cebrià, I-L/2. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, L/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, L/1.

Can Pere Coix

Publicat el 20 Octubre 201220 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Can Pere Coix és una balma habitada que es troba a llevant de la Perera (41º 46’ 703 – 002º 18’ 204 – 940).

Es conserva en força bon estat, tot i que una via d’aigua amenaça amb ensorrar el mur que delimita l’habitacle. Es tracta d’una construcció en pedra relligada amb una mica d’argamassa de 8 m de llarg per 5 m d’ample. Els murs fan 55 cm de gruix.

La porta d’entrada fa 1,50 m x 80cm i té una llinda plana sense cap inscripció. A la mateixa façana hi ha una finestra espitllerada de 40 cm x 35cm. Aquesta part està a punt de caure i ens consta que es va apuntalar recentment.

Can Carena

Publicat el 17 Octubre 201217 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Situada al nord del Rourell, dins de la urbanització del Montanyà (41º 49’ 159 – 002º 16’ 503 – 765), enmig d’un camp de conreu.

Actualment només en resten la part més baixa de tres dels seus murs exteriors, fins a una alçada màxima d’1,20 m. En conjunt fa 13 m x 9 m, amb murs de 50 cm a la part principal de la casa, fets amb pedra i argamassa. A la banda de ponent, els murs fan només 45 cm, fet que sembla indicar que es tracta d’un espai menys important. En el conjunt, hi falta la paret sud, que està tocant a un camp.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: