Tina del Roure (Susqueda)

El roure és una masia situada sota la cinglera del Far, a ponent del santuari. Localització.

En una de les estances de la casa es conserva una tina de fusta que porta gravada la data de 1737, un clar testimoni de l’explotació del vi en aquesta zona.

Tina del Roure (Susqueda)
Tina del Roure (Susqueda)

La casa val una passejada, sobretot si veniu des del cim de la cinglera i passeu per algun dels seus graus (el del Goleró és una molt bona opció). En un edifici annex hi ha les restes del que sembla que seria la base d’una premsa, i, al voltant de la casa, diversos estris tallats a la pedra.

Per sota, a tocar del llit del torrent de la riera de l’Om hi ha el molí del Roure, al qual podeu arribar remuntant el torrent.

A l’altre costat del torrent hi ha la masia de les Gleies, topònim que sembla que fa referència a l’antiga església de Sant Pere de Fornils, de la qual encara es pot veure l’absis enmig de la vegetació, al sud-est de la casa. Està documentada l’any 1269 i va ser abandonada cap al segle XIV-XV.

A llevant de l’església, per sota i a l’altra banda de la riera de l’Om, es troba el castell de Fornils. Aquest edifici està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la majestuosa torre que encara resisteix el pas del temps.

Castell de Fornils

 

Molí de Marfà

Pedra del molí de Marfà
Pedra del molí de Marfà

L’aigua del molí de Brotons, després de ser utilitzada, era recollida per una presa i, per la banda dreta del torrent, conduïda per un canal fins al molí de Marfà, situat mig quilòmetre més avall i a la riba dreta (41º 46’ 825 – 002º 04’ 525 – 527).

D’aquest molí se’n conserva una gran bassa, el pou i s’evidencia la sortida del carcabà i l’obrador. La casa tenia fins a dos pisos i estava adossada a la paret de la bassa. Tenia un forn (possiblement dos) a la planta superior. A la banda de ponent, la porta principal d’entrada al molí, feta amb una llinda plana, duu gravada la data de 1820, però podria ser que part de l’edifici fos més antic.

Volem destacar dues peces tallades en pedra, de forma quadrada i amb un forat al seu interior, situades just a sota del festejador d’una de les finestres que no tenim ni idea de què podien ser.

Ens han dit que la zona on es troba el molí era tan emboscada que ni tan sols es veia no fa massa anys. Per això s’entén que Aymamí i Pallarès no el trobessin i només parlessin d’una mola a l’altra banda del riu. Per cert que, just davant del molí, el riu presenta una línia d’ancoratges de presa en el seu llit.

Molí de Brotons

Molí de Brotons (Castellcir)
Molí de Brotons (Castellcir)

Es troba a la vall de Marfà, en terme de Castellcir (41º 46′ 897 – 002º 04′ 718 – 545).

Agafa l’aigua un centenar de metres més amunt d’on es troba la cascada. Al sòl del riu es veuen els ancoratges de diverses preses, uns rectangulars, els altres rodons i finalment una regata excavada a la pedra. També hi ha un canal tallat a la roca que duia l’aigua fins a l’inici de la conducció que mena al molí. En aquest punt hi ha la bassa i, una mica més al nord, uns antics horts que segurament es regaven amb altres preses de les quals es conserven els ancoratges rodons una mica més amunt.

En arribar a frec de cingle, el canal troba un pou excavat a barrinades a la roca mare, que conduïa l’aigua fins al carcabà. Té un tall arrodonit i, tot i que està parcialment cobert de sediments, actualment té una profunditat de 5 m. Continuant el canal, s’observa un sobreeixidor tallat a la roca (que feia saltar l’aigua just per sobre de l’edifici on hi ha el molí). Al costat del canal s’evidencien sis ancoratges de presa de forma rectangulars de 20 cm x 25 cm.

molí de Brotons
Ancoratges de presa del molí de Brotons

Molí del Masot

A Moià, al sud de la masia del Masot (41º 48’ 232 – 002º 07’ 563 – 684). L’accés a l’interior és força complicat.

Es tracta d’un gran edifici de tres plantes (més el carcabà) construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l’aigua l’agafava del torrent del Gai –aigües amunt del qual hi havia un altre molí– en una presa situada en el punt 41º 48’ 352 – 002º 07’ 763 – 703.

Actualment només en queden les parets principals i l’obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l’única part coberta de tota l’estructura. A l’interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800.

Molí del Masot (Moià)
Presa del molí del Masot (Moià)

Molí de la Madella

Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)
Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)

En el camí que porta a la Madella, a l’inici de la pujada cap a Sant Miquel del Fai.

Es tracta d’un edifici de tres pisos de planta quadrangular, adossat a la bassa del molí. A la part baixa hi ha els carcabans i a la banda de ponent una gran porta permet accedir a l’obrador. Al seu interior es conserva un trull d’oli i unes basses per elaborar aquest producte. La casa dels moliners era al pis superior, on hi havia hagut una cuina amb un forn i una pica. S’hi accedia per la part sud, per una porta independent. Algunes de les finestres de la façana principal (conopials) podrien correspondre al segle XV. Tenia una coberta a dues aigües perpendicular a la façana.

Al sud-est del molí hi ha les restes d’una barraca construïda davant la boca d’una teuleria o forn d’obra. El forn apareix tapat i reutilitzat com a camp de conreu. Segurament, aquesta barraca deriva del cobert que protegia l’entrada al forn. A l’interior hi ha una menjadora, que indica que l’edifici s’havia utilitzat com a estable.

A la porta de la Madella s’explica que hi ha una urpa de llop que és interpretada per la tradició oral com una mà humana transformada en llop d’un hipotètic crim passional. Una altra versió diu que era una lloba que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada, fins que la varen matar entorn el 1870.

Façana occidental del molí de la Madella, amb l’entrada a l’obrador

Bassa del Molinot de can Noguera

Restes de la bassa del molinot de can Noguera

Es troba en una terrassa a sobre del Rifer, a ponent de can Noguera (41º 43’ 296 – 002º 26’ 660 – 319), a Fogars de Montclús.

Des de can Noguera es veuen les restes d’una obra esfondrada en el marge dret del torrent. Una visitat a la part superior sembla indicar que es tracta d’una antiga bassa de molí, avui dia reblerta de sediments i utilitzada com a camp de conreu, amb el pou seccionat per la meitat per l’esllavissament del marge.

Al costat hi ha la font del Molinot, amb una inscripció que diu “Año 1865”. Una altra inscripció al costat indica que es va restaurar als anys setanta del segle XX.

Roda de molí de mas Bosc

Roda de molí del Bosc

La restauració de l’antiga masia del Bosc ha deixat al descobert una roda de molí granítica d’1,05 m de diàmetre i 40 cm de gruix, amb un forat quadrat al centre de 20 cm de costat. Segurament es tracta d’una pedra sotana. Actualment està posada sobre una altra pedra plana, potser arrodonida, completament enterrada, i amb un ribet de petits maons cuits que en delimiten el perímetre. Desconeixem si formaven part del mateix conjunt o si eren elements diferents. En tot cas, aquesta descoberta sembla confirmar la hipòtesi de l’existència d’un molinot que hauria donat nom al turó que s’aixeca a l’oest de la casa, just a l’altra riba del torrent.

Tercer molinot de Casademunt

Molinot de Casademunt
Molinot de Casademunt

Uns cent metres més avall de l’anterior, també a la riba dreta de la riera del Pujol (41º 48’ 479 – 002º 18’ 442 – 589). S’hi pot accedir des de la Palanca, per un corriol que remunta la riba dreta del torrent. Es troba per sota del camí i costa de veure’l.

La part de l’obrador feia aproximadament 3 m x 5 m, amb murs d’un metre de gruix. Actualment està en molt mal estat i està completament omplert de blocs i sediments, entre els quals destaquen les restes de dues rodes de molí.

El carcabà estava constituït per una volta de mig punt feta amb pedra seca disposada a plec de llibre, amb una altura de 80 cm i una amplada 1,25 m. Com s’ha dit, al seu interior hi ha dues pedres de molí trencades, segurament la jussana i la sobirana. Sobre la boca del carcabà hi ha una petita fornícula que podria ser una finestra a nivell del sòl de l’obrador. A l’interior del carcabà s’ha trobat un tros de ceràmica que podria servir per datar l’estructura.

Segon molinot de Casademunt

Roda de molí del segon molinot de Casademunt
Roda de molí del segon molinot de Casademunt

Es troba uns 150 m més al sud de l’anterior, també a la riba dreta de la riera del Pujol (41º 48’ 526 – 002º 18’ 502 – 656).

Des de l’interior del torrent en destaca el carcabà, constructivament dividit en dues parts. Els primers centímetres són fets per un mur construït seguint el sistema de l’aproximació de filades, però de seguida es converteix en una volta de mig punt de 2,50 m de recorregut. Fa 1,40 m d’amplada i 1,10 m d’altura. Des de l’interior es veu el forat per on passava l’arbre i la pedra sotana, que tot i ser al seu lloc no és visible des de dalt a causa dels enderrocs que cobreixen l’obrador.

L’obrador està molt malmès i feia uns 4 o 5 m de llarg per 3 d’ample. Segurament no tenia coberta, però no es pot assegurar. Al seu interior destaca la presència d’una roda de molí, parcialment trencada, d’1,10 m de diàmetre i 20 cm de gruix. El forat interior, que apareix a la fotografia, fa 17 cm de diàmetre. S’accedia a l’obrador per una petita escala que pujava del riu. És possible que a sobre hi hagués hagut una petita bassa i un canal, del qual queden unes restes que podrien també correspondre a un camí empedrat. En tot cas, si hi havia hagut una bassa, el rec que hi duia l’aigua havia de ser una construcció molt arriscada que agafava l’aigua del mateix torrent.

Molí de Vall-llossera

Ancoratges de presa al molí de Vall-llossera
Ancoratges de presa al molí de Vall-llossera

Es troba en el torrent de Vall-llossera, al sud-est del poble dels Hostalets (41º 48’ 684 – 002º 14’ 249 – 533).

Casa de tres pisos que va funcionar com a molí fins recentment. El molí ja apareix citat al segle X i al XIX es converteix en una farinera moguda per la força del vapor (Pladevall, 2001). Encara conserva part dels embarrats, tot i que el conjunt està molt malmès i abandonat. A la part superior destaca la gran bassa, que és l’element que més clarament delata la funcionalitat del conjunt.

En postals antigues apareix una passera que travessa el torrent, de la qual es conserven alguns ancoratge en el llit pedregós del torrent. També hi ha altres forats que indiquen la presència d’una canalització paral·lela al curs del riu, sostinguda en una dotzena de forats excavats a la roca, alguns quadrats (25 cm x 25 cm x 26 cm) i un de forma romboïdal (43 cm x 24 cm x 17 cm).

Una mica més avall de l’emplaçament del molí, el torrent fa dos petits ressalts, enmig dels quals comença un petit canal que ressegueix el curs hídric pel seu vessant esquerre fins que, uns dos-cents metres més avall, el travessa per un petit aqüeducte per anar a regar una zona d’horts. A l’inici del canal es troba una petita balma de sostre molt baix, tancada amb un mur de pedra seca. Pladevall (2001) afirma que per aquest espai hi haurien d’haver les restes del molí Vell, que no hem sabut trobar.

Just a sobre dels dos ressalts que fa el torrent i entre el molí vell i el nou hi ha les restes d’un pany de mur que no s’ha pogut establir si corresponia a un canal o a un mur de contenció del camí.