Niolda

Segons es desprèn del treball d’Antoni Pladevall (2009; 107) aquesta masia era habitada com a mínim al 1882, tot i no ser una de les cases antigues del terme. Actualment es troba pràcticament perduda en un lloc emboscat i molt deteriorat pels incendis de 1994. S’hi pot arribar des de la Serra, per una pista que baixa cap al sud de la masia, tot i començar a l’est i marxar primer en aquesta direcció, i prenent després l’antic camí que duia a Saloma (força perdut, però no del tot). Es troba una mica més al sud del lloc on indica el mapa de Bertí de l’editorial Alpina, a l’altra banda del camí, sota el cingle, en un petit replà molt cobert de vegetació (41º 42’ 787 – 002º 13’ 337 – 674).

Avui dia només se’n conserva un mur quadrangular de 2,80 m d’ample per uns 9 m de llarg. El seu estat ruïnós no permet diferenciar si hi havia diferents estances a l’interior, tot i que sembla que sí, ni tan sols a quin costat es trobava la porta d’entrada. L’edificació és feta amb pedra local lligada amb fang, amb cantonades ben escairades fetes amb grans blocs poc treballats.