Sota el serrat de Pujalt, al nord de Vilanova (41º 45’ 859 – 002º 04’ 655 – 693), a Castellterçol.
Correspon a la mateixa tipologia que la casa anterior i té una planta quadrada d’uns 10 m de costat, amb una gran porta a la part de baix (i una petita finestra) i dues finestres més grans al pis superior. S’entra a la casa per una gran porta amb una llinda d’arc rebaixat (1,60 m x 2,30 m). La primera sala està coberta per una volta rebaixada feta amb peces tallades en pedra tosca. A la banda esquerra (oest) hi ha el forn, però sembla que la cuina i el menjador havien estat al primer pis.
A la banda oest hi ha un pou negre i al nord, independent de la casa, una cisterna per recolllir aigua.
A la banda nord-est hi ha una tina de forma cilíndrica, a la que s’accedia per l’escala principal, que arrenca al final de l’entrada. Just a la porta de la tina hi ha una finestra que dóna a l’exterior. La boixa es troba a la planta de baix, a l’espai de la zona oriental.
Es troba a la mateixa alçada que la masia de Vilanova, a l’altra banda del torrent del mateix nom (41º 45’ 662 – 002º 04’ 386 – 636), al municipi de Castellterçol. Localització
Es tracta d’una casa nova, que s’adscriu a la tipologia de petites masies construïdes sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII. D’aquesta manera, té una planta quadrada de 9,50 m de costat i l’espai útil es distribueix en dos pisos. Al pis inferior hi ha l’entrada, que era comuna per a les persones i el bestiar, i, a la dreta, la cuina amb el forn de coure el pa, una pica i un armari encastat a la paret. També s’evidencia el conducte del que fou la xemeneia. A l’entrada queden les restes de l’arrencada de l’escala que duia al primer pis
A l’estança del fons, que ocupa la meitat nord de la casa, hi ha la boixa de la tina de vi que tot seguit es comentarà. La coberta era feta amb un arc rebaixat.
La façana s’obre al sud-est per una gran porta d’uns dos metres d’amplada per 1,80 m d’altura. També hi ha tres finestres, dues al pis superior (una a cada habitació) i una altra de més petita a la cuina. Aquesta façana és paral·lela a l’eix de la teulada, a dues aigües i coberta amb lloses planes. Les llindes de les portes i les finestres són planes i sense cap inscripció. Les parets fan uns 60 cm de gruix i són fetes amb pedres i fang.
A la banda est hi ha les restes del que se suposa que va ser una antiga barraca, amb coberta de lloses, però ensorrada.
A la banda nord oriental hi ha una tina per a la fabricació de vi de forma cilíndrica i uns 2 m de diàmetre. Es troba dins d’un edifici de 3,30 m x 3,50 m, al qual s’accedia per la banda nord, pujant dos o tres graons que conduïen a una porta d’1,50 m d’amplada. La tina pròpiament dita està recoberta de cairons i presenta una petita rebava per permetre fixar-hi un brescat. Com s’ha dit, la boixa dóna a l‘interior de la casa.
S’evidencia que la casa ha estat construïda en moments històrics diferents, que s’han materialitzat en diferents ampliacions.
Aquesta casa no apareix en el mapa de 1914 que va fer el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
A la banda de llevant de la riera Gavarresa (41º 52’ 340 – 002º 00’ 051 – 358), en terme d’Avinyó.
Tal com diu el mapa de patrimoni de la Diputació, es tracta d’un edifici construït amb carreus de pedra lligats amb morter, i amb una superfície aproximada de 90 m2. El sostre és de doble vessant i el conjunt presenta dues portes (una a la banda oest i l’altra a l’est) i tres finestres a la cara oest. La façana oest té una porta a la part inferior, coberta amb un teulat suportat per un parell de columnes de planta quadrada. A dins hi ha un petit espai –sota una volta de mig punt– on es troben les tres boixes de les tines.
Al pis de dalt, es troba una porta i una àmplia sala, amb les boques de tres tines (actualment dues d’elles són plenes de palla perquè l’espai s’ha fet servir de pallissa). A la del mig encara es pot veure l’espai on es trepitjava el raïm. Són tines de forma cilíndrica. En aquest espai destaca una premsa de cargol de grans dimensions, gairebé sencera tot i que força malmesa. Porta una inscripció que diu “Año 1870”.
Data de la premsa de les tines de la Posa. Hi diu “Año 1870”
Es troba entre Casanoves i can Serra de l’Arca, lleugerament per sota (41º 46’ 455- 002º 15’ 803 – 613), al municipi d’Aiguafreda.
Té una planta rectangular d’aproximadament 3,5 m x 2,5 m, orientada al sud-oest, on sembla que hi hauria hagut una porta. El sostre estava format per una volta de mig punt o rebaixada, feta amb grans blocs de pedra calcària. A l’extrem nord-oriental hi ha una fornícula excavada a la tartera sobre la qual està construïda. Semblaria que hagués estat una construcció adossada a un marge.
La Roca Foradada es troba al sud-est de Sant Segimon i al nord del turó de Collsaprunera (41º 49′ 174 – 002º 21′ 537 – 1291). Es tracta d’un penya-segat de pòrfirs obert a la cara nord-occidental de la muntanya en el qual es troben tres petites cavitats d’origen antròpic i funcionalitat desconeguda. Les dues primeres estan una a tocar de l’altra en el punt que s’ha indicat i la segona es troba una mica per sota, enfilant-se per un lleixa penjada.
Tenen aproximadament uns tres metres d’amplada i un parell d’altura, i un recorregut que no passa dels tres metres. No hi ha dubte que han estat excavades artificialment, però no semblen ser mines, perquè no hi ha presència de cap mena de minera en aquell lloc. Podrien tractar-se d’eremitoris vinculats al monestir de Sant Marçal, tal com reporta la llegenda de Sant Segimon, i en paral·lel a la cova d’aquest sant que es troba a tocar del santuari. De tota manera, també podria tractar-se d’explotacions mineres no reeixides (i fins i tot de refugis utilitzats en temps de guerra).
Es troba a llevant del coll Saprunera, en un revolt que fa la riera de la font de Matagalls, a la riba oest (41º 49’ 053 – 002º 21’ 814 – 1254).
Es tracta d’un corral de forma arrodonida i un diàmetre aproximat d’uns 12 m. A la zona oriental es conserva fins a 1,50 m del mur que el delimitava, que en algun punt arriba a tenir un metre de gruix. A la banda occidental hi ha les restes d’una possible barraca de 2 m x 2,50 m, aproximadament. Possiblement tenia una entrada al sud-oest, des de fora de l’espai reservat al bestiar.
Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes
Inventari d’Aiguafreda
L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.
Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.
L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.
Inventari de Tagamanent
L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).
Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/
Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva
Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles
Al sud de l’ermita de Sant Climent, a Sant Feliu de Codines (41º 42’ 210 – 002º 10’ 188 – 580).
Es tracta de dos espais buidats en el marge d’una paret al costat mateix d’un camí, amb la boca orientada de cara al sud. El més occidental està mig tapat per un despreniment i, per tant, no es descriu. L’oriental fa 1,40 m de fons per 2,20 m d’amplada. Té dos forats petits a l’est i un prestatge excavat a la paret nord.
Al vessant nord del turó de les Sabrugues, al sud de la Bauma d’en Xec (41º 41’ 971 – 002º 10’ 265 – 550).
Al turó de Sabrugues, Joan M. Vives hi ha descrit quatre barraques de vinya. Força per sota del seu nivell, en una zona enclotada que mira cap a la balma d’en Xec i enmig del bosc, es troba una altra cabana d’estructura semblant a algunes de les anteriorment descrites.
Es tracta d’una cabana amb planta amb forma de pe: una porta apuntada d’1,30 m d’altura i 55 cm d’amplada permet accedir a l’interior després d’un corredor de 60 cm (que correspon al gruix de la paret). Aquí s’obre un espai d’1,60 m x 1,40 m i 1,70 m d’altura màxima, cobert amb una falsa cúpula. La cabana és totalment exempta, tot i que la part sud-oest està parcialment enganxada al marge on ha estat excavada la part inferior de la paret. La coberta té forma arrodonia i està coberta de pedra i terra. Es conserva en perfecte estat.
A llevant de can Frare, en una torrentera que aboca les seves aigües al torrent del Salt de la Núvia, a Bigues (41º 40’ 816 – 002º 13’ 453 – 303) es troba un aqüeducte d’un sol arc rebaixat fet amb maons disposats a plec de llibre amb arrencades de pedra. Per sobre seu circula un canal de maons. Als extrems nord i sud, el canal es fica sota terra, en una mina que fa aproximadament mig metre d’amplada i 1,40 m d’altura.
Cap al nord, la mina s’endinsa fins a la captació d’aigua (avui dia sec) i cap al sud la galeria té un centenar de metres de recorregut fins arribar a una sortida lateral. En aquest tram, s’observen dos pous coberts amb una petita cúpula feta amb maons (hi ha uns graons excavats al sauló per entrar i sortir a la galeria). A partir d’aquí, la galeria continua encara uns metres cap al sud.
La boca lateral era en realitat un sobreixidor que es feia servir per proveir d’aigua algun element de la zona, possiblement un camp.
A l’interior de la mina hi coexisteix un canal fet de peces cuites i una canalització més moderna i de secció rodona.
Patrimoni Existencial 