Arqueologia – Pàgina 33 – Patrimoni Existencial

Segalars

Publicat el 21 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

A la baga de Vilardebò, però uns cent metres per sobre del torrent de Cruells (41º 44’ 988 – 002º 16’ 049 – 451) es troben les restes de la masia de Segalars. Segons el mapa de la Diputació només en queda una petita barraca, però el cert és que en queda força més. En realitat, es tracta d’un edifici d’uns 10 m de costat, format per diferents dependències que sembla que han anat apareixent en moments històrics diferents i difícilment precisables. Sembla que hauria tingut, com a mínim, dos pisos i tres cossos. Cal destacar que en diferents llocs, a part de la pedra local, es va fer servir com a element constructiu maons i teules de tipus àrab.

El més interessant d’aquesta masia, però, és el cup que es troba en una dependència de la banda est. Es tracta d’un dipòsit circular de 2,20 m de diàmetre i d’una profunditat que no es pot especificar perquè es troba ple de sediments i hummus. Està construït amb peces de ceràmica cuita de 35 cm x 35 cm de forma lleugerament còncava. El segon nivell d’aquestes peces és uns cinc centímetres més petit, de manera que forma con un petit esgraó que ressegueix el perímetre del cup a 35 cm de la seva boca.

El cup està construït dins d’una estança que fa uns 3 metres de llarg per 2,40 m d’ample i l’ocupa gairebé en la seva totalitat. S’hi accedeix per un petit graó d’un metre d’alçada, tot i que s’ha de pensar que antigament hi devia haver algun tipus d’escala, potser de fusta. Aquesta estança era tancada per una porta de la qual encara es conserven les dues frontisses. Aquesta obertura feia 1,10 metres d’amplada.

Al seu interior hi ha gran quantitat de teules, fet que indica que es tractava d’un espai cobert que es va ensorrar. Des de dins de la casa no es veu la boja del cup.

En alguns indrets s’observen panys de paret arrebossats i un espai on segurament hi havia la xemeneia.

Tot i que no sabem en quin moment es va construir aquesta masia, un document del 25 d’agost de 1698 ens diu que Antoni Vila, hereu de la Vila de Tagamanent, per subvenir unes necessitats “(…) y per pagar [la] partida de blat está devent (…)” arrenda per 1quatre anys dues quarteres “(…) de artiga a la costa del Sagalas (…)” que s’haurà de rompre durant els 4 anys vinents i que haurà d’haver espletat dins de 8 anys. Aquesta artiga confronta pertot arreu amb les terres en Vila, excepte a ponent que ho fa amb un torrent allí.

L’arrendatari és Joan Torn de la Creu, pagès de Tagamanent, que en va pagar vint lliures “(…) pagadoras de constant y dita quantitat es per las pars y palla exirà de dita artiga tots los quatra anys.” També es pacta que en Vila ha de donar a l’arrendatari llenya per fer les jàsseres i que aquest no podrà fer malbé cap arbre. Així mateix, en Torn pot collir els aglans dels roures de l’artiga i tots els aglans que caiguin d’altres arbres dins de l’artiga.[1]

[1] ABEV, Montmany Sant Pau, Y/1 (1496-1915), sp.

Cabana del camí de les Pomeretes

Publicat el 16 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta cabana figura en el mapa de patrimoni de la Diputació, i es troba en el punt 41º 43′ 314 – 002º 16′ 769 – 491. Segons aquesta font, aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l’entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang. Les pedres es disposen en filades planes i van alternant de mida per lligar i fer més sòlida l’estructura. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d’1’5 m i de mides força comunes, fent 1’5 m d’ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1’5 m d’alçada. En el moment de fer-ne la fitxa es va dir que no conservava la coberta, fet que explicaria que ara tingui una alçada tan poc important (un metre i mig) en comparació amb la resta de mides. Avui dia encara es conserva un matalàs d’escuma al seu interior, fet que indica un aprofitament molt recent (segurament posterior a l’any en què es va fer el catàleg patrimonial)

El catàleg continua dient que aquesta estructura, de funció desconeguda, va ser construïda en un moment cronològic incert i que s’ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Les seves funcions podrien ser varies, des d’oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l’any.

La seva boca s’obre al sud-oest i a l’interior presenta una fornícula i una petita finestra. Està adossada per dos costats a un marge d’una feixa.

Refugi del Cingle del Pla de la Barraca

Publicat el 15 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

refugi cingle camp barraca — Refugi del Cingle del Camp de la Barraca

Es tracta d’un espai parcialment cobert format a recer d’un bloc caigut del cingle en el punt 41º 45’ 154 – 002º 15’ 852 – 554, en un relleix gairebé al cim del penya-segat. El refugi es va construir bastint un mur de pedra seca que li serveix de paret nord-oest. Actualment no presenta cap altra cobertura que l’espai que queda sota del mateix bloc, però és fàcil pensar que podria haver estat cobert amb vegetació o terra.
Mesura 2,40 m de llargada màxima i 1,30 m d’amplada. A la banda est hi ha un petit forat que podria haver servit de xemeneia o de finestra de ventilació. La gran presència de restes vegetals a l’interior no permet apreciar la profunditat ni si s’hi ha fet foc a l’interior.
A tocar del refugi, a la seva banda est i adossat al cingle hi ha les restes d’uns altres murs que segurament constituïen un altre refugi. A les bandes de llevant i ponent hi ha petits murs de contenció per aconseguir uns espais plans.
Cal remarcar que tot el cingle que davalla cap a la solella de Segalars és ple d’antigues feixes.
A la mateixa alçada, però una mica més al nord, a mig cingle, hi ha una petita balma que queda protegida per una llastra despresa. Actualment serveix de refugi per a les cabres, segons s’aprecia en els fems que formen el sòl del lloc. No s’hi evidencia presència humana.

Cabana del camí de Can General

Publicat el 14 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Cabana de planta circular, d’aproximadament un metre i mig de diàmetre, adossada al marge, avui dia totalment esfondrada. Es troba en el punt 41º 43′ 358 – 002º 16′ 752 – 512. El marge separa unes feixes de la zona superior, més estretes, d’una gran feixa que hi ha a la part de sota, força més àmplia i tancada en la zona carenera per un mur de pedra seca acabada en plec de llibre. Per comunicar les dues feixes encara es conserva una escala de quatre graons encastada al marge. La feixa s’allarga cap al sud-est, seguint les corbes de nivell, i presenta diversos llocs on hi ha alguns graons que permeten accedir-hi-

Sembla que presentava un sostre fet per acostament de filades. La presència d’un gran bloc al seu interior suggereix que seria la peça que hauria tapat el conjunt. La porta hauria fet uns 40 cm d’amplada i es trobava a la cara sud.

Escala al costat de la cabana del camí de cal General

Tina d'aglans de la Tria

Publicat el 13 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Tina de la Tria — Tina d'aglans de la Tria

Aquesta tina per guardar aglans actualment es troba molt embardissada i força abandonada. Està situada just en el llit del torrent que passa pel costat de la pista que del santuari de l’Ajuda va cap al nord, a tocar de la casa de la Tria (que queda al nord-oest i una mica per sobre).
Es tracta d’una estructura semisoterrada d’uns 3 metres d’ample per uns 7 o 8 de llarg, coberta amb una volta de canó feta amb pedra tosca. Aquesta volta arrenca a mitja alçada, on es recolza a la paret. S’hi entra per la banda oest, tot i que al costat oposat un ensorrament també ha obert la paret.
El fons és ocupat per un espai dividit en dues parts per un mur. La primera actualment és plena d’aigua. La part superior està coberta de vegetació i terra i sobresurt del nivell del sòl.
Es diu que l’aigua possiblement naixia dins d’aquest “pou”. En qualsevol cas, el torrent passa molt a prop i no hi hauria cap problema per tenir tota la que es necessités. També es diu que la divisió interna en dues meitats era per guardar els aglans d’alzina i de roure en llocs diferents.
A la banda dreta de l’entrada, fent cantonada, una pedra porta gravada la data 1716.

Data tina de glans de la tria — Data inscrita en una pedra a la tina de la Tria

Cabana del pla del Torn

Publicat el 7 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Actualment derruïda, aquesta cabana es troba a la carena del pla del Torn, en una cruïlla de camins (41º 44’ 116 – 002º 17’ 931 – 712). Té una planta irregular però arrodonida d’uns dos metres aproximadament de diàmetre. La porta sembla que hauria estat al sud o sud-oest.
Està adossada parcialment a un marge i construïda amb grans blocs de pedra rogenca i sembla que estaria coberta pel procediment de l’aproximació de filades. Actualment es conserva la primera filada, a 1,20 m d’alçada. El mur fa 65 cm de gruix i està ben aparellat.
Es troba a tocar d’un mur de pedra seca que sembla delimitar una mena de corral, però no s’ha pogut resseguir totalment a causa de l’abundant vegetació que presenta la zona. En aquesta regió apareixen altres estructures que podrien correspondre a antigues cabanes.

Ca n'Urgell

Publicat el 5 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al nord-est de can Sala, una mica més a l’est del que indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 43’ 938 – 002º 17’ 705 – 688) es troben les restes de ca n’Urgell, una masia que podria ser de la mateixa tipologia, característiques i cronologia que la primera.
L’edifici avui es troba molt derruït. Només un estudi detallat permet veure que es tractava d’alguna cosa més que una barraca de vinya. S’observen, això sí, les seves quatre cantonades força ben treballades i escairades i una fornícula.
L’edifici fa 12 o 13 metres de llargada per 5 metres d’amplada. S’hi intueixen dos grans espais. A la banda nord-occidental es troba la part més ben conservada, que fa 3,10 m de llarg i que és on hi ha la fornícula (90 cm d’amplada i una altura indeterminada perquè no es troba completa). La part oriental tan podria correspondre a un pati com a algun edifici cobert; sembla que tenia una porta de la qual es conserva la base.
La casa està feta entre feixes (segurament dedicades a la vinya). A la part nord hi ha una feixa que podia haver estat una era, a la paret nord de la qual es troba una fornícula de 52 cm x 60 cm. La paret nord està adossada a un gran bloc calcari que presenta una regata en forma d’u invertida i molt oberta, d’uns 2 metres de llarg i 3-4 cm d’ample, amb una profunditat d’un parell de centímetres. Podria haver servit per evitar que l’aigua de pluja entrés a la casa, però no sembla clara aquesta funcionalitat.

En un arrendament fet per Salvador Planas, hereu de las Planas, l’any 1695 es diu que en Planas ha de donar la meitat de la palla de les artigues, des de les quintanes del Soley de les Planas fins “a Casa den Urgell, arribant fins a la vora de la terra de las planas.”

regata de ca l'Urgell — Regata de ca n'Urgell

Can Torrapà

Publicat el 4 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, es tracta d’un edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est, situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L’estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l’edifici principal i un conjunt d’annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada.

El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d’expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l’estructura del forn que es troba situat a la cuina.

A la llinda de fusta d’una de les portes es pot llegir la data de 1761.

Es troba en el punt 41º 43′ 388 – 002º 17′ 040 – 572 i s’hi accedeix des de la pista que puja del Figaró a can Plans.

Can Sala

Publicat el 3 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Just al nord de la Rectoria i a sota de ca l’Urgell s’aixequen les restes del que fou can Sala (41º 43’ 821 – 002º 17’ 643 – 614). Tot i la neteja que s’hi ha fet en els darrers mesos, es pot dir que de la casa només en queda un pany de paret i els fonaments. Aquests darrers dibuixen una estructura quadrangulars d’un 9 m x 6 m.
La part que millor es conserva és la banda occidental, on hi havia el forn. Aquest sembla que antigament havia estat construït a l’exterior, com en moltes masies, però s’insinua que en un segon moment es va construir una paret que el deixava parcialment dins la casa. Segurament la boca de la fogaina estava en aquest nou emplaçament mentre que la boca del forn estava dins de la casa (ben segur a la cuina).
Actualment s’hi pot accedir per la pista que condueix de can Parraubis fins a can Coll, abandonant-la poc abans d’arribar al torrent.
Entre la documentació de la parròquia de Vallcàrquera hem trobat un document que diu que als voltants de 1695, Antoni Valls i Iglesies i la seva dona, del mas Iglésies estableixen a Martino Sala una peça de terra en el lloc vulgarment dit el Soley del Sot de Vallcarca. Aquesta peça limita amb el mas Puig a orient, i a occident i circio amb un torrent. La terra s’estableix per un període de dos anys i en Sala hi ha de fer, “(…) casa y altros arbres fructiferos”.

Font de Castellar

Publicat el 1 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest de la masia, en el llit d’un torrent tributari del Sot de les Guilloteres, al peu del serrat de la Font (41º 44’ 108 – 002º 14’ 829 – 556). Es tracta d’una font de cisterna en què s’ha construït un dipòsit excavat a la roca i cobert tot plegat per un petity edifici amb ràfec.
La font presenta una porta de fusta al nivell del terra que dóna accés a la cisterna. A banda i banda de la porta hi ha dues petites fornícules. Als costats hi ha uns petits empedrats per poder seure i una bassa que en el moment de visitar-la es trobava buida.
La porta de l’edifici té una llinda d’una sola peça amb un arc escarser i una inscripció que diu “Bega qvi Wlga mentres ni aja 1767” (begui qui vulgui mentre n’hi hagi, 1767).

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: