Cova de la Mare de Déu de Tagamanent

Cova de la Mare de Déu de Tagamanent
Cova de la Mare de Déu de Tagamanent

Es tracta d’una balma que es troba al peu de la cinglera, prop del camí que puja a dalt del turó de Tagamanent, a uns cent metres del collet de Sant Martí (41º 44′ 853 – 002º 17′ 778 – 1010).

La cavitat té unes dimensions aproximades d’ 1’40 m d’alçada i uns 4’2 cm d’alçada fins les estructures conservades. Hi queden les restes de la capella, dues parets que separen la cavitat de l’estructura construïda. L’edifici, de planta rectangular de 3,5 x 3 metrees, tenia una cobertura en volta de canó d’una amplada de 60 cm. La tècnica constructiva es basa en carreus de pedra local més o ménys ben escairada i lligats amb argamassa.

En els murs encara es conserven restes d’estuc de color blanquinós-groguenc amb dibuixos geomètrics pigmentats en vermell que formen una mena de quadres; i al lloc on deuria anar l’altar, es troba un fragment d’estuc i un grafit amb forma de creu i amb el número 6.

Continua la lectura de “Cova de la Mare de Déu de Tagamanent”

Pou de glaç de la Fontmolsa

Integrat en un itinerari patrimonial (Parc Patrimonial de la Pedralba). Es troba al marge dret de l’antic camí de Barcelona a Vic; a la dreta de la variant de l’antiga C17 sota la casa de la Pedralba.

Pou de Fontmolsa
Pou de Fontmolsa

Estructura construïda en un marge a la dreta de l’antic camí ral de Barcelona a Vic, aprofitant un banc al natural reforçat per un mur de pedra seca. El pou segueix la tipologia tradicional de secció circular i excavada a la part interna, antigament coronada amb una coberta semicircular. El mur intern és folrat amb pedra local, tallada de dimensions diferents i poc treballada, seguint la tècnica de pedra vista, sense revestir, amb l’ús de petits còdols per falcar l’estructura. La paret presenta encara els forats testimoni de les bastides utilitzades per a la seva construcció. El pou fa uns 7 metres de profunditat des del nivell de terra fins al fons, el qual, tanmateix, conté prou enderroc per pensar en una profunditat d’uns 2 o 3 metres més. El diàmetre és de 9 metres aproximadament.

Aquesta construcció es relaciona amb la producció i comercialització del glaç que es feia al terme de Tagamanent, des d’almenys el segle XVII i fins al segle XX. El Pou de la Fontmolsa, concretament, consta en funcionament a mitjan segle XIX.

L’any 1754, un contracte d’arrendament del pou de la Fontmolsa explica que “(…) si se pot omplir de glas, se poden contar a treta en lo principi del estiu 1600 càrregas. Té la conveniència de ser mitja hora més cerca de Barna, que los Pous de Avancó, que és apreciable per lo descans del Carruatge. Y son dueño Ygnasi Circuns Botiguer de Telas lo lloga si pot: Hi ha molts anys que busca comprador; però té malas circunstancias; perquè està molt faltat de bassas, i per a poder fer anar la aygua a las bassas, fora necessari ferse una resclosa a la Riera, que costaria molt“.

Més informació.

Forns de calç de la Pedralba

Aquestes construccions de caire industrial es troben ubicades en un pendent o petita elevació que s’obre a l’actual C-17. S’hi accedeix baixant pel monument del Beat Miró de Tagamanent (final del C/ del Brull). Es tracta de dues estructures de combustió restaurades els darrers anys.

Forn de la Pedralba
Forn de la Pedralba

La primera és una estructura circular i cilíndrica, que aprofita part del marge d’un petit turó de calcària, mentre que l’altra part és construïda amb pedra i morter, la boca d’accés està en força mal estat, però conserva l’arrancament de tota la cúpula i té una alçada aproximada d’uns 4 metres. Mentre que el segon forn és una excavació cilíndrica i vertical, que aprofita el terreny natural per la seva construcció. D’aquest es conserva part de la porta d’accés al forn, que fa 1’50 m d’amplada, i part de la volta que cobria tota l’estructura.

Aquestes dues construccions presenten les mateixes característiques arquitectòniques. Segueixen el sistema constructiu tradicional dels forns de calç: una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions; amb la boca a la part inferior de l’estructura per recollir les cendres i alimentar el foc.

La seva posició geogràfica pot fer pensar en algun tipus de producció de caire industrial.

Els forns de calç de la Pedralba es relacionen amb les etapes de construcció del proper casal, antiga domus medieval, de la Pedralba.

Continua la lectura de “Forns de calç de la Pedralba”

Dolmen del Duc

Dolmen del Duc
Dolmen del Duc

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Es tracta d’una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d’amplada i la llosa de coberta d’uns 2,40 metres d’amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s’ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D’aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d’adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta.Observacions: El megalit pren el nom de “El Duc” perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles.”

 

 

 

 

Mines de la Font Amargosa

Mina de la font Amargosa
Mina de la font Amargosa

La font Amargosa és, en realitat, la part visible d’una mina d’una trentena de metres de recorregut i de mides força estàndar (les justes perquè hi pugui passar una persona) que anomenarem la tercera mina. Està construïda excavant una galeria sinuosa recoberta de maons i amb una volta també d’obra. En els primers metres, però, les parets són fetes de pedra seca.

L’aigua neix a mig recorregut i la galeria acaba en un punt on es veu clarament que es va estar treballant per donar-li més recorregut.

A l’entrada hi ha un decantador, que és el lloc d’on agafa l’aigua l’aixeta de la font. La resta de l’aigua surt per una conducció fins a un distribuidor que es troba just al davant de la primera mina.

La primera mina es troba lleugerament més baixa, just al costat del camí que duu a la pista principal (les restes d’un antic canal condueixen fins a la boca d’aquesta mina). Entre les dues, però més a prop d’aquesta darrera, hi ha una tercera mina tancada amb clau. Al davant de primera mina hi ha una caseta que recull les aïgues de les tres i les canalitza fins a la seva destinació. El canal continuava el seu camí i passava just per davant d’un forn de calç després d’aturar-se en una bassa. De moment no s’ha seguit el seu recorregut i no es pot assegurar on anava ni perquè servia.

A la primera mina hi ha una data gravada en una pedra rogenca: 1777 i a la llinda de la porta que conduiex al decantador hi diu 1863 (aquesta mina no sembla tenir recorregut soterrani, tot i que se suposa que és perquè es va tapar en algun moment).

A la tercera mina hi ha, gravades a la pedra, algunes inicials i pintat a la paret la data de 1969, però el més probable és qu aquest sigui l’any d’una visita i no el de construcció. De tota manera, sembla més recent que la primera.

Piques artificials al pla de la Calma

Pica al pla de la Calma
Una de les piques del pla de la Calma

Al vessant nord del turó de la Torre, al pla de la Calma, han aparegut tres pedres treballades artificialment que presenten unes formes arrodonides com si es tractés d’alguna mena de piques.

De moment es desconeix completament a què poden respondre. S’ha pensat en abeuradors de bestiar, però també en antics molins de cereals. Una altra possible explicació podria ser que fossin alguna mena de dipòsits per decantar algun líquid. Tot i que no es descarta totalment, sembla que per l’alçada a la que es troben no es tractaria d’antigues tines o bases de premsa de vi (de tota manera, hi ha una base de premsa de vi a can Figuera, no massa lluny d’allà). També s’ha proposat que fossin antigues tines de glans, però sembla que les seves dimensions són massa petites. Una altra possibilitat és que es tractés d’explotacions on s’elaboraven pedres d’esmolar circulars…

En definitiva, que queda molt per tenir-ne una explicació convincent i que s’acceptarà qualsevol suggeriment.

Si us interessa el tema de les tines de glans, podeu provar de fer aquesta ruta i explicar-nos-ho (hi ha fotografies).

Cabana Gran de la Solella de l'Oller

Cabana Gran del torrent de la Baga
Cabana Gran del torrent de la Baga

Es tracta d’una gran construcció (2,10 m x 2,45 m al seu interior) que es troba en el punt 41º 45′ 134 – 002º 14′ 209 – 497. Dues de les seves parets (la nord i l’oest) estan adossades al marge, mentre que les altres dues (est i sud) han estat fetes de pedra seca. La porta s’orienta al sud i mesura 1,85 x 0,65 m.

A la banda sus-est hi havia hagut una antiga finestra que actualment es presenta tapada. Això dóna lloc a una petita fornícula. N’hi ha una altra, més petita i irregular, a la paret oest. El terra presenta grans lloses planes, que segurament formaven part de la coberta. Encara conserva la llinda de la porta i la finestra, però no la teulada.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s’ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Al eixamplar-se recentment el camí al Pla de la Batalla s’ha posat al descobert aquesta estructura rectangular que s’ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l’obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d’oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l’any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l’ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.” (font)

Barraca d'en Lluci

Refugi de la Solella de la Baga
Refugi d'en Lluci, a la Solella de la Baga

Es tracta d’un refugi excavat en un marge que s’obre a l’exterior per una porta feta en una paret de pedra seca, parcialment relligada amb morter (41º 45′ 108 – 002º 14′ 125 – 506). L’obertura d’entrada fa 1,40 x 0,65 m. Les dimensions interiors són de 2,15 x 1,35 m i una alçada màxima d’1,70 m.

Aquesta construcció ha estat reforçada recentment amb uns buscalls, especialment a la zona occidental, on hi ha una petita llar de foc amb xemeneia (possiblement de construcció recent). El terra és més baix que el sòl exterior; per aquest motiu, per accedir a l’interior hi ha dos petits graons que també es poden fer servir per seure.

Actualment encara es fa servir de manera esporàdica.

Refugi de la Solella de l’Oller

Refugi de la Solella de la Baga
Refugi de la Solella de la Baga

Es tracta d’un refugi excavat en un marge que s’obre a l’exterior per una porta feta en una paret de pedra seca, parcialment relligada amb morter (41º 45′ 108 – 002º 14′ 125 – 506). L’obertura d’entrada fa 1,40 x 0,65 m. Les dimensions interiors són de 2,15 x 1,35 m i una alçada màxima d’1,70 m.

Aquesta construcció ha estat reforçada recentment amb uns buscalls, especialment a la zona occidental, on hi ha una petita llar de foc amb xemeneia (possiblement de construcció recent). El terra és més baix que el sòl exterior; per aquest motiu, per accedir a l’interior hi ha dos petits graons que també es poden fer servir per seure.

Actualment encara es fa servir de manera esporàdica.

Cabana de la Solella de l'Oller

Cabana en bon estat de conservació, de planta arrodonida, d’1’70 m de diàmetre i 1,90 m d’alçada màxima. Al terra s’ha tallat un petit banc en la sorra en què està excavada, aprofitant el fet d’estar adossada al marge. A la banda oest presenta una fornícula de 40 x 40 cm i a la banda est hi ha un petit relleix que podia servir per guardar petits objectes. El sistema de volta és el d’aproximació de fileres. La porta s’obre al sud i té unes mides de 1’10 x 0,75 m.

 

Cabana de la Solella de la Baga
Cabana de la Solella de la Baga

Es troba al punt 41ª 45′ 105 – 002º 14′ 003 – 552.