Cal Fantasia

Cal Fantasia
Cal Fantasia

Masia situada al tram superior del torrent de Cerverisses, a la riba dreta (41º 44’ 634 – 002º 08’ 565 – 672).

L’edifici actual fa 10 m de fons per 21 m d’ample, però des de l’exterior mateix s’evidencia que es va construir, com a mínim, en dues fases, que corresponen a dos cossos diferenciats.

El cos més antic és el de la part occidental, que consta de l’entrada, on hi ha unes escales amb tres graons de pedra i la resta de fusta que permeten accedir al primer pis, la cuina (equipada amb xemeneia, forn negre, fogons, armari i desaigüe) i un parell d’estances segurament per al bestiar. Al pis superior hi ha quatre habitacions amb el terra fet de fusta.

El cos oriental és fet posteriorment i al seu interior es troba el conjunt del forn que normalment es trobaria a l’exterior. La part inferior d’aquest cos estava formada per dues grans corts dedicades al bestiar, cobertes amb voltes catalanes. Al primer pis hi ha diverses habitacions. En una d’elles encara es conserva una biga que corresponia a l’antiga teulada d’abans de fer-se aquesta ampliació, que és delatada per altres detalls.

La façana, orientada a migdia, presenta set finestres i tres portes. Les de la part antiga són fetes amb llindes planes de pedra, sense cap inscripció; en canvi, les obertures de la part ampliada són fetes amb maons cuits.

Aquesta masia apareix en el mapa de 1790 fet per Raimon Cerdà que es guarda a la masia de les Torres (vegeu també Pladevall, 2009; 152). El símbol que representa la casa mostra una masia de planta quadrada, amb teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta a la part baixa i dues finestres al primer pis. Aquest fet ens indica que l’ampliació es va fer amb posterioritat a la data d’elaboració del mapa (1790), segurament ja entrat el segle XIX.

Tot fa pensar que la casa original havia estat una caseta de les d’estructura típica del segle XVIII. Si això és així, podria ser que el mas Cervericia de què parla Pladevall (2009; 77-78) correspongués a l’estructura que es descriu en el següent apartat.

Estructura al nord de cal Fantasia

Cinc-cents metres al nord de cal Fantasia, quan el GR-177 deixa a l’oest la font de Vall-llossana i gira sobtadament cap al sud, entre dos camps que queden al nord de la pista (41º 44’ 914 – 022º 08’ 619 – 690).

Actualment s’hi observen les restes del que se suposa que havia estat una casa que podria tenir unes dimensions de 10 m x 14 m, amb murs que arriben als 80 cm de gruix fets amb pedra i fang.

Creiem que podria correspondre a l’antic mas Cerverisses, que Pladevall identifica amb cal Fantasia.

Fornot de cal Fantasia

Fornot de cal Fantasia
Fornot de cal Fantasia

A ponent de cal Fantasia, per sota de la pista que condueix a cal Torroella (41º 44’ 585 – 002º 08’ 312 – 711).

Es tracta d’un conjunt de dos forns, oberts en el mateix marge i un a tocar de l’altre. La boca del més occidental s’obre a l’exterior per un arc rebaixat fet amb pedra calcària disposada a plec de llibre, de 2,70 m d’amplada. El forn feia 3,80 m per 3,50 m i es conserven les parets fins a uns dos metres d’alçada.

El forn oriental està en molt més mal estat. La boca, d’1,70 m d’ample, està feta a maons disposats a plec de llibre. Sembla que posteriorment se li va afegir una nova boca, aquest cop plana i aguantada amb una biga de fusta. Està en pitjors condicions que l’anterior (el forn pròpiament dit no es conserva). Tot i així, no s’ha pogut entrar a l’olla de cap dels dos.

Fita dels Tres Termes

Fita dels Tres TermesEs troba al nord-est de Barnils, en el lloc on es troben els termes municipals de Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i Castellcir (41º 45’ 432 – 002º 11’ 307 – 810).

Es tracta d’una pedra sorrenca d’1,25 m de llargada, treballada excepte en els 40 cm d’un extrem que eren els que anaven soterrats. La part aèria té planta triangular, amb costats de 20 cm cadascun, tot i que una de les arestes ha estat rebaixada i el tall no és perfectament triangular.

En un costat hi ha gravades les inicials “S. M.”, en un altre “S. Q.” i en el darrer, un altre cop “S. M.”. La lectura no ofereix cap dubte i no s’acaba d’entendre com és que es repeteix l’abreviatura de Sant Martí.

A escassos metres de la fita (41º 45’ 426 – 002º 11’ 311 – 816) hi ha una pedra amb diversos forats que no semblen naturals. El més destacat correspon a un forat rodó de 10 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat, que segurament hauria correspost a un pal o creu, possiblement vinculada a la delimitació parroquial. Aquest forat travessa el bloc en el que està tallat, tot i que sembla que originàriament no es volia travessar-lo.

Complementen aquest forat altres marques fetes expressament fins arribar a una dotzena, possiblement productes de moments històrics i de mans diferents. Són petites incisions de 2-4 cm de profunditat, amb formes quadrades o rectangulars i un angle, complementat amb un parell de reguerons (que podrien ser naturals).

Creiem que es tracta de la fita original, que hauria consistit en un pal o una creu. De fet, optem per aquesta segona opció veient que els mapes de l’ICC donen a la carena on es troba el nom de serrat de la Creueta (topònim confirmat per informacions orals l’any 2012).

Base de la Creueta
Base de la Creueta

Mas Bruguer

Mas Bruguer
Mas Bruguer

Al pla Bruguer, al nord-est del castell de la Popa, just a la carena (41º 46’ 740 – 002º 10’ 921 – 883).

Es tracta d’un conjunt de murs que dibuixen una zona rectangular de 22 m (direcció est-oest) per 14 m (direcció nord-sud), amb quatre estances clarament delimitades. Està constituït per murs fets de pedra i fang de 80 cm de gruix, dels quals es conserva fins a un metre d’alçada en alguns indrets. A la banda nord s’evidencia un vall que separava la casa de la muntanya.

Vint metres a llevant, en un marge al qual està adossada, es conserva una estructura de 3,80 m per 2,70 m, amb una possible obertura al sud, feta amb pedra i fang i murs de 70 cm d’amplada. L’alçada màxima que se’n conserva no arriba a un metre.

Des del castell de Castellcir fins al serrat de Sant Martí (un turó al sud del coll d’Arenes, on hi ha el corral de la Rovira) s’enfila una àmplia carena amb mostres clares d’haver estat artigada en temps antics.[1] Els mapes actuals hi distingeixen dos altiplans, el pla de Bruga i el pla Bruguer. Entre ambdós passa la divisió entre els municipis de Sant Martí de Centelles i Castellcir, antiga divisió parroquial. En un altre lloc s’ha esmentat els conflictes que es varen presentar per la delimitació parroquial en aquesta zona.

És gràcies a aquests conflictes que la documentació ens permet parlar del mas Buguera. En època moderna, apareix una referència al mas Bugava al 1555. També, entre 1650 i 1660, es parla del mas Bugara, unit al Corral d’en Rovira, i es diu que no se sap si és de Sant Martí o de Castellcir. Posteriorment, al 1724, Jaume Rovira, hereu de la Rovira de Cerdans, ven  el corral d’en Rovira i en el document es diu que es miri d’on és el mas Buguera, “y lo pla de Buguera, ó Bruga”. Un altre document de 1754 parla del Pla de Buguera (un balanç de terra), que pertany al mas Buguera, unit al mas corral d’en Rovira de Centelles. Però en un altre document de 1755 es diu que es diu pla de Bruga i no pla de Buguera. Diu que a ponent de les fites hi ha un mas que es diu pla de Bruguet, de Castellcir, unit al mas Castell.[2]

Tal com planteja Garcia-Pey (2009; 38-39), segurament es tracta del mas Bruguer.


[1] El pla de Bruga es va roturar als anys 1722, 1723 i 1724.

[2] ABEV, Centelles, Sant Martí, W/3.

Can Gall

Can Gall
Can Gall

Es troba al nord de l’embassament de Sant Quirze, en terme de Castellcir, però a escassos metres del límit del poble veí (41º 44’ 009 – 002º 09’ 266 – 631).

Actualment només en queden les parets principals i alguna paret mitgera. Era una casa de dos pisos que tenia un forn a la banda nord (avui dia desaparegut; només se’n conserva la boca). La porta sembla que hauria estat al sud i, com totes les masies de la zona, hauria crescut per fases.

Solanes

Solanes
Solanes

Al sud del Serrat Rodó, sobre el torrent del Bosc (41º 45’ 859 – 002º 10’ 868 – 748).

Aquesta masia es troba en un bon estat de conservació, tot i que fa una quarantena d’anys que va ser abandonada. Està formada per dos cossos de tres pisos (de 10 m x 10 m) als quals s’ha adossat un altre cos de només dos pisos al costat oest. Una data inscrita en aquest cos indica que aquesta reforma s’hauria fet al 1857 (potser només va ser la part superior).

A la banda est hi ha una aljub (o potser un pou negre) i una bassa. A la paret de la casa, en aquest costat, hi ha un forn blanc que es conserva força bé.

Entrant per la porta principal, que fa 1’50 m d’ample i 2,20 d’altura, es troba una porta a la dreta que condueix a la cuina, on hi ha el forn i la xemeneia, a més d’una pica i els fogons. Des de la cuina es pot anar a una habitació o rebost a l’angle nord-est de la casa.

Des de l’entrada, una porta a la banda nord condueix a un corral i una altra a l’oest dóna accés al tercer cos, ocupat en la seva planta baixa per diverses corts. Des de l’entrada, una escala de pedra i barana de fusta permet pujar al primer pis. Aquest té el terra de fusta.

Al primer pis es troben tres habitacions més la sala, amb un petit festejador. Una porta a la banda oest permet accedir a tres noves habitacions del cos aixecat al segle XIX. Una escala de fusta permet pujar a les golfes, on trobem quatre estances diferents, totes amb el terra de fusta, excepte una d’elles.

La porta principal, oberta al sud, té una llinda plana amb un arc de descàrrega fet de maons col·locats a plec de llibre.

Can Quirze

Cuina de la casa
Cuina de la casa

A l’oest de can Jaumet i can Gregori, una mica per sobre i a tocar del cingle i el bosc (41º 44’ 127 – 002º 09’ 352), es troben les restes d’una antiga casa. Fa aproximadament 15 m de llarg per 6 m d’ample i es conserva força bé la pica i el forn de coure el pa. La porta era a llevant i tenia dos pisos més unes golfes. La teulada era dues vessants.

La paret sud, de pedra i fang, fa 50 cm de gruix mentre que la del costat est en fa 35 cm (feta amb argamassa i pedra). Les parets interiors estan arrebossades.

Rajoleria de Puigdomènec

Rajoleria de Puigdomènec
Rajoleria de Puigdomènec

Al nord de la masia de Puigdomènec, al finals d’un camp, en el torrent de Cerverisses (41º 44’ 299 – 002º 09’ 140 – 600).

Aquesta teuleria va ser reconstruïda l’any 2007, tal com indica un petit cartell que hi ha en una de les parets, data en què es va tornar a posar en marxa. Actualment és una de les millors conservades de la zona i està protegida per un teulat i unes reixes.

El forn superior fa 6 m x 6 m i té uns 6 m més d’altura. La separació entre aquest pis i les olles presenta nou fileres de set forats rectangulars cadascuna. Les boques són dues i fan aproximadament 2 m d’alt per 1 m d’ample. Com en la majoria dels casos, estan coronades per una llinda feta amb pedra local col·locada a plec de llibre, en forma d’arc escarser.

A ponent de la teuleria hi ha l’Hort Nou, que es rega mitjançant un petit canal que recull les aigües del torrent una mica més amunt i les reté a la bassa de l’Hort Nou.

Poua de Serratacó

Poua de Serratacó
Poua de Serratacó

Es troba uns 220 metres al sud-est del Molí Nou, just quan, venint de Sant Quirze, el camí travessa el riu Tenes, a la riba esquerra (41º 44’ 855 – 002º 09’ 748 – 643).

Aquest pou es troba sencer. Té forma cilíndrica i una lluerna a la part est que fa 1 m x 0,80 m; a la part oest n’hi havia una altra actualment tapada. A la lluerna est hi ha dos murs de dos metres d’alt que servien de muntants per instal·lar una corriola i poder treballar amb major comoditat. La base, segons l’inventari de pous del Vallès Oriental, és de roca mare i els murs són fets de pedres carreuades.