Molí del Bosc o molí de Baix

Entrada a l'obrador del molí del Bosc
Entrada a l'obrador del molí del Bosc

Es troba a la confluència del torrent del Bosc amb el riu Tenes, 350 m al sud del molí del Mig (41º 44’ 898 – 002º 09’ 600 – 638).

Està format per dos nivells clarament diferenciats, el molí pròpiament dit, amb l’obrador i el carcabà, i la casa dels moliners, de dos pisos, construïda just a sobre de molí i a tocar de la bassa, però separada per pocs centímetres de la seva paret.

L’obrador fa 8 m de llarg per 6 m d’ample i està cobert per una volta de mig punt deformada a la banda sud per la presència d’una columna. La porta es troba retirada uns tres metres de la façana i té unes grans dimensions: 1,80 m d’ample per 2,20 m d’altura. La llinda és plana, lleugerament treballada a la part inferior, però sense cap inscripció. A sobre seu es veu clarament un arc de descàrrega.

El carcabà es troba a la part de ponent del molí i encara s’hi pot accedir.

La casa dels moliners presenta dos pisos i s’hi accedeix pel costat de llevant, just al costat del mur de la bassa. La porta fa 90 cm d’ample per 1,75 d’altura i és de llinda plana sense inscripcions. Encara es conserva força bé l’espai de la cuina, al pis inferior, amb la pica i un forn negre. Hi ha una finestra sobre la sortida del carcabà. Les parets estan arrebossades.

Les parets de la bassa, fan un metre de gruix, i s’omplia amb l’aigua que li arribava pel canal de desguàs del molí del Mig. El pou fa uns 8 m de profunditat (3 dels quals corresponen a la bassa sola).

Se’n té referència almenys des del 1791, any en què consta com a habitat.

En el lloc on es troba aquest molí, el riu Tenes fa un petit salt, sobre del qual s’ha trobat una dotzena de petits forats cilíndrics d’uns 15 cm de diàmetre, disposats en dues línies paral·leles. Podrien correspondre a un antic molí sense bassa (noc), però possiblement corresponen a una petita presa per fer glaçar les aigües i dur-les fins al pou de Serratacó, a uns dos-cents metres en línia recta.

Ancoratges de presa prop del molí del Bosc
Ancoratges de presa prop del molí del Bosc

Molí del mig del Bosc

Pou del molí del Mig
Pou del molí del Mig del Bosc

Les aigües del molí de Dalt, un cop fetes servir, eren enviades mitjançant un rec cap al molí del Mig, que es troba encara no mig quilòmetre al sud del primer, però a la riba esquerra (41º 45’ 092 – 002º 09’ 604 – 649). El qualificatiu deriva de la seva pertinença al mas Bosc.

Les aigües arriben a una bassa amb un pou de 5 m de desnivell (2 per sota del nivell del sòl) i un diàmetre d’1,60 m. La paret sud de la bassa està formada per la façana del molí, una estructura de treball sense espai per a residència dels moliners i les seves famílies (a diferència dels altres dos). Des del riu, no es pot distingir on comença l’obrador i on continua la paret de la bassa. En tots els casos, les parets estan inclinades cap a l’interior per tenir més resistència a l’aigua.

Una porta d’1,60 m d’ample i 2 m d’alçada, amb una llinda plana sense inscripció, dóna accés a l’obrador, un edifici fet amb pedra relligada amb argamassa i murs de 80 cm de gruix, amb una part (est inferior) excavada a la mateixa roca. Fa 4,5 m de llarg per 5,5 d’ample i està cobert per una volta de canó. A la banda nord-oest es conserva la mola jussana, pel forat del mig de la qual es veu el carcabà. Encara es conserva l’estructura de fusta on se subjectava l’eix que feia girar el molí (mirant des del carcabà es veuen tres forats rodons en línia, un al sostre del carcabà, un altre a la pedra jussana i un altre a la biga superior). A la banda sud hi ha una petita finestra.

El carcabà es troba a la banda de ponent, al costat del riu. L’aigua que en sortia, en comptes de tornar al riu, era recollida per un canal (per sobre del qual passa un petit pont) i conduïda fins a la bassa del molí de Baix.

Molí del Mig del Bosc
Molí del Mig del Bosc

Poua del Molí d'en Bosc o de la Vileta

Situada un centenar de metres al sud del molí del Bosc, a l’inici d’un camp (41º 45’ 276 – 002º 09’ 284 – 656), entre la pista i el Tenes.

Ha perdut la volta i pràcticament només es conserva l’estructura cilíndrica. La vegetació que creix a la zona impedeix fer-ne cap descripció més acurada. Un tancat de fil metàl·lic impedeix acostar-se al lloc.

Molí del Bosc, de Dalt o de la Vileta

Molí del Bosc
Molí del Bosc

Es troba en el llit del riu Tenes, al sud de la Vileta (41º 45’ 330 – 002º 09’ 573 – 648). Segons el mapa de patrimoni de la Generalitat, va ser construït entre els segles XVII i XVIII. Va ser força transformat al segle XIX, quan, entre altres coses, se li va instal·lar un motor de vapor, com delata la xemeneia que hi ha al costat del riu i els embarrats que encara es veuen al seu interior.

A l’altra banda del camí hi ha un altre edifici, que devia funcionar com un annex, construït sobre un petit torrent, que se supera mitjançant un canal o albelló.

Aquest molí forma una estructura amb els dos següents, de manera que l’aigua que deixava anar un era recollida pel següent. Segons Garcia-Pey (2009; 62), tots tres formaven part de l’heretat de mas Bosc.

Font de la Roca

Font de la Roca
Font de la Roca

A ponent de la casa de la Roca, entre aquesta i el torrent (41º 46’ 062 – 002º 09’ 248 – 733).

L’aigua raja d’enmig d’una penya, però no es pot veure perquè la surgència està coberta per unes grans lloses verticals que fan de respatller a un banc de pedra. Al lloc també hi ha una taula de pedra i una gran alzina que li fa ombra. El lloc està una mica descurat, però conserva un cert encant.

A la font, que té una aixeta metàl·lica força antiga, hi ha una inscripció que diu “JHS Benedicte fontis Domino 1858”.

Balma de la Roca

Balma de la Roca o dels Pecats
Balma de la Roca o dels Pecats

Es troba en el torrent d’Esplugues, per sota de la masia de la Roca (41º 45’ 960 – 002º 09’ 380 – 712). S’hi pot accedir des de la pista que porta a Sant Andreu de Castellcir, tot remuntant el torrent.

Per sota de la Roca, el torrent d’Esplugues fa un salt, just a sota del qual, a la banda de llevant, hi ha una balma allargada just a sobre d’unes antigues feixes i camps delimitats per murs de pedra seca. Actualment es conserva una part tancada, potser un corral, i un petit habitacle. Aquest darrer està fet amb pedra i fang, els murs fan 50 cm de gruix i té 15 metres de llarg, adossats a la paret. L’espai habitable es redueix a un espai irregular de 3,5 m de llarg per 3,5 m d’ample. A l’interior de la balma s’ha trobat una pedra polida per una cara (potser un molí de mà) i restes de teules.

Garcia-Pey (2009; 116) en diu que era utilitzada per la gent d’aquesta casa per a amorriar-hi el bestiar.

Va estar habitada durant l’edat moderna.

Jub del Verdaguer

Al nord de la masia del Verdaguer de Castellcir, a tocar de la casa (41º 46′ 806 – 002º 08′ 211 – 730) i tal com diu Enric Garcia-Pey, es troba un dipòsit on es posaven els aglans. Té una planta aproximadament quadrada, de 5 metres de costat. A la zona sud sembla conservar-se una part de la coberta i a la nord podria haver-hi hagut una entrada d’aigua. Els murs són gruixuts, al votant dels 60 cm i l’altura màxima que se’n conserva és d’1,30 metres.

Aquest antic aljub es va fer servir d’abocador d’escombraries, aspecte que es posa de relleu sobre el lloc. S’ha parlat amb una dona de la masia, que diu que fa vint anys que hi viu, que ha confirmat la utilització com a lloc per guardar-hi aglans per estovar-los.

Jub del Verdaguer
Jub del Verdaguer

Jub de la Talladella

Jub de la Talladella
Jub de la Talladella

Gràcies al treball d’Enric Garcia-Pey hem pogut localitzar el jub d’aglans de la Talladella, localitzat al sud de la masia, a tocar de la basa del Jub (41º 46′ 792 – 002º 09′ 450 – 806). Es tracta d’un dipòsit d’aigua de 4,70 metres de costat, semisoterrat i d’una alçada de 3,20 metres. S’hi accedeix per una obertura situada gairebé a nivell del sostre (sense escales interiors), amb una llinda plana on es troba inscrit la data de 1797.

La coberta està feta amb una volta de canó rebaixada, feta amb pedra del lloc disposada a plec de llibre. Poc metres per sota, com s’aprecia a la fotografia adjunta, hi ha una segona volta, de dimensions més reduïdes, que condueix a una fornícula. Podria tractar-se d’alguna boixa per al desaigüe, però no s’ha pogut comprovar. De fet, aquest aljub va ser reformat l’any 1973 (ho indica una inscripció) i és possible que en aquell moment se separessin les dues estructures.

Segons Garcia-Pey, “l’omplien amb l’aigua de la bassa del Jub que queda al davant, per estovar-hi les glans“.

La Torrassa

La Torrota
La Torrota

Antiga torre de defensa situada al nord de ca l’Antoja, en el camí que puja cap al castell de la Popa (41º 46’ 184 – 002º 09’ 933 – 687). Els murs que es conserven, que corresponen a una torre de planta parcialment circular, fan entre un metre i mig i dos metres de gruix.

Segons Danti & Ruiz Calonja (1993; 90), podria correspondre al castell de Castellcir esmentat des de l’any 923. Hauria tingut un diàmetre interior de tres metres i murs de 195 cm; l’altura hauria assolit els 14 metres.

Poua de la Torrassa

Poua de la Torrassa
Poua de la Torrassa (interior)

També dita de can Antona, es troba lleugerament al nord de la Torrassa, en un petit turó on conflueixen el torrent de la Casanovas i la riera del Tenes (41º 46’ 221 – 002º 09’ 970 – 687), al sud del primer.

En aquest cas, la volta del pou es conserva sencera i arran de terra. Està suportada per uns arcs de creueria molt ben treballats. La resta sembla estar feta amb pedra seca, possiblement relligada amb algun tipus de morter. A la volta hi ha dues obertures de formes rectangulars, per on s’empouava i s’extreia el gel.

La disposició vertical de l’estructura no ha permès fer-ne un estudi més detallat, perquè no s’ha pogut accedir al seu interior.