Cal Caixeta

Cal Caixeta

A ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta (41º 43’ 748 – 002º 07’ 092 – 807).

Restes d’una masia de 9 m x 13 m, a més de dos espais annexos, un al nord i l’altre a l’est. La construcció principal tenia dos pisos i estava coberta per una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (que mira a l’est).

A la planta baixa es reconeix un espai que podria ser la cuina, com a mínim hi ha un forn que, a diferència d’altres casos, està inclòs dins del perímetre de la casa. A la boca del forn hi ha nascut una figuera. Els murs fan 55 cm de gruix i són fets amb pedra i fang, però els del segon pis, fets amb els mateixos materials, només mesuren 45 cm. Alguns espais havien estat arrebossats. Les cantonades són escairades i fetes amb pedres mitjanes.

Sobre la casa (W) hi ha una antiga bassa i per sota una mena d’aljub d’uns 4 m x 2 m, aproximadament, amb una entrada superior i una lateral que podria correspondre a un jub d’aglans.

Dolmen del Gavatx

Dolmen del Gavatx
Dolmen del Gavatx

Per sobre (nord) de la confluència entre el torrent del Pererol i el del Solà (41º 44’ 559 – 002º 06’ 606 – 729), al nord de la pista, just sobre el revolt.

Gran caixa megalítica de 2,20 m de llarg per 1,30 m d’ample i una profunditat d’1,25 m, sense coberta (podria ser que fossin les lloses que es veuen esparses al costat del túmul). Els suports laterals són més grans que les lloses frontals, i aquestes no arribaven a tocar la coberta. Això permet suposar que s’accedia al seu interior per l’escletxa que quedava entre la coberta i alguna de les dues lloses frontals. De manera que els cadàvers que hi eren dipositats se suposa que haurien d’haver estat descarnat abans, a no ser que la coberta només es col·loqués un cop la caixa era plena de cadàvers. Aquesta darrera hipòtesi se suporta precisament en les tres capes d’inhumats, separades per enllosats, que es varen trobar en aquest dolmen (Tarrús, 2003).

La caixa estava coberta per un gran túmul circular de terra i pedres que encara s’observa sobre el terreny.

En el carener que puja des de la pista, sota una petita balma camuflada per la vegetació (41º 44’ 542 – 002º 06’ 619 – 721) hi ha un petit refugi d’un parell de metres de llarg per un d’ample, tancat a la banda sud per un mur de pedra seca que deixa una obertura al nord-est. Actualment es troba totalment abandonat.

Teuleria del Ricard

Data gravada a la llinda de la Cabana
Data gravada a la llinda de la cabana

Es troba a llevant dels plans del Ricard (41º 44’ 084 – 002º 07’ 105 – 772).

Les mides exteriors són de 6 m x 5,50 m, aproximadament. Només es conserva, i encara mig coberta, una entrada a una boca, tot i que se suposa que eren dues, formada amb un arc a plec de llibre.

El forn pròpiament dit és fet amb pedres i maons a l’interior i per pedra seca per la part exterior.

Al costat mateix de la teuleria hi ha les restes d’una antiga cabana de 6,30 m d’amplada (façana est) per 4 m de fons, coberta amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana (feta amb teules àrabs). En aquest costat hi ha una porta de 1,60 m d’altura per 80 cm d’amplada, amb una gran pedra que li fa de llinda superior, on es troba gravada la data de 1848. Segurament corresponia a alguna edificació annexa a la mateixa teuleria.

Casa al costat de Balofrena

Petita masia situada a llevant de Balofrena, amagada entre la vegetació (41º 44’ 481 – 002º 06’ 901 – 770), coberta amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal.

Té unes dimensions interiors de 5 m x 9 m i havia tingut dos pisos. A la planta baixa hi havia la cuina, amb un forn, la xemeneia, una pica i dues fornícules (30 cm x 25 cm x 35 cm). Una escala comunicava amb el pis superior. La resta de la planta baixa era ocupada per una altra estança. Les parets són fetes de pedra i fang i mesuren 60 cm de gruix. Les cantoneres són ben escairades i fetes amb pedres petites. A l’interior i l’exterior alguns espais de les parets presenten mostres d’haver estat arrebossades.

A la banda nord-oest hi ha un petit annex; al costat del forn hi ha una petita bassa.

Balofrena

Bugader de cendra de Balofrena

Masia situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes (41º 44’ 492 – 002º 06’ 876 – 775).

Es tracta d’una construcció de dos pisos orientada al sud, amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana, producte del creixement en diferents moments històrics. Presenta la curiositat de tenir dues cuines amb dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, tot i que trencat per la meitat, encastat a la paret (70 cm de diàmetre per 60 cm d’altura). Els murs fan 60 cm de gruix i són fets amb pedra i fang. La porta feia 2,30 m d’alçada per 1,50 d’amplada i consistia en un arc rebaixat fet amb maons.

El conjunt, que fa uns 15 m de costat, es complementa amb una sèrie de corts que acaben de delimitar el barri de la casa i una àmplia era.

Segons es diu, a mitjan maig de 1823, entre la Balofrena i el puig de Rosanes es va lliurar una batalla entre els constitucionals i els absolutistes.

Val la pena esmentar el camí que marxa cap al sud, tot pujant a buscar la carena, pels murs que el delimiten.

Camí de Balofrena
Camí de Balofrena

Font del Prat del Pou

Font del Prat del Pou
Font del Prat del Pou

Està situada al sud-oest del castell de Sant Miquel (41º 44’ 615 – 002º 06’ 990 – 709) i arranjada per a l’esbarjo.

Font de raig coberta amb una volta de mig punt de 3,20 m de llarg per 4,40 m d’ample i 2,80 m d’altura, feta amb pedra disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. Les parets interiors són resseguides per dos bancs de pedra. Sobre el raig hi ha dues fornícules amb imatges religioses modernes. Sembla que l’aigua, abans de rajar per la font, és recollida en una bassa subterrània. L’aigua s’utilitza per regar uns horts que hi ha per sota de la font. Més amunt, cap al sud, s’escalonen un seguit de feixes avui dia abandonades fins que arriben al pla on hi ha les restes de Balofrena.

Poblament iber de Puig Castellar

Cabanes de Puig Castellar
Cabanes de Puig Castellar

Al nord de la masia de Puigcastellar, dalt del turó de puig Castellar, es troben les restes del que se suposa que fou un poblament iber. Just al cim del turó (41º 43’ 688 – 002º 07’ 519 – 831) es troba una estructura de 8,5 m de llarg per 2,40 m d’ample i una altura d’1,5 m excavada a la roca i tancada per les bandes nord-est i sud-oest. Més al nord (41º 43’ 676 – 002º 07’ 526 – 826) s’evidencien dos fons de cabana d’uns quatre metres de costat cadascuna adossats a un marge. Els murs que les formen tenen 65 cm de gruix i estan fets amb pedra i fang; la porta d’entrada es troba a l’est i té una amplada d’uns 85 cm. Al voltant s’estenen un conjunt de petites feixes.

Pedró de Sant Julià d’Úixols

Pedró de Sant Julià d'Úixols

Sant Julià d’Uixols ja existia al 961 i històricament va ser sufragània de Granera i de Castellterçol. L’edifici presenta alguns elements preromànics. A la banda de ponent hi ha la rectoria, un edifici de fins a tres pisos d’altura que enlletgeix considerablement el conjunt, especialment la torre del campanar.

De tot el conjunt, val la pena destacar-ne el pedró dedicat a la Verge de Montserrat que es troba al nord-est de l’església (41º 43’ 473 – 022º 06’ 806 – 892). Fa 2,50 m d’altura per 80 cm d’ample i 50 cm de profunditat.

A la cara est s’hi troba una fornícula tancada amb una porta metàl·lica de 80 cm d’altura per 50 cm d’amplada, a l’interior de la qual hi ha un petit pedestal amb una talla de la Moreneta . A la banda oest s’intueix una creu gravada i a la nord un cor. Al costat sud es llegeix “Any 1774”. El conjunt és coronat per un sostre amb estries que recorden una petxina i, al cim de tot, una creu de ferro.

Forn de la Noguera

Forn de la Noguera

Es tracta d’una teuleria força moderna, situada no gaire lluny de la carretera C-59 (41º 43’ 918 – 002º 08’ 226 – 643).

La boca fa 1,30 m d’amplada per 2 m d’altura, està feta amb un arc rebaixat de maons i ciment. Un contrafort de maons evita la seva caiguda (el de l’altre costat ha caigut).

El forn fa 4 m x 4 m (a l’interior) i està fet amb rajols a l’interior i amb pedra per la part de fora. El conjunt estava cobert amb una teulada de la qual es conserven dos des quatre pilars que la sostenien.

El conjunt tenia una alçada total de 5 0 6 metres.

Al costat, una mica més a ponent, hi ha una estructura rodona de 2,50 m de diàmetre rodejada per una filera de maons d’uns 70 cm d’altura que segurament servia com a pastador de l’argila abans de fer les peces que caldria enfornar.

Cal Cinto

Cal Cinto
Cal Cinto

Masia situada a tocar de Sant Julià d’Uixols, al sud de l’església (41º 43’ 428 – 002º 06’ 759 – 878).

Edifici de dos pisos i tres cossos, amb l’entrada orientada al sud i una teulada a dues aigües paral·lela a la façana. Actualment està tan coberta de vegetació que no se’n pot fer una descripció més acurada.