Entre les Lavateres i can Coromines, a escassos metres per sota de la pista que duu al Pujol (41º 48’ 643 – 002º 18’ 272 – 761), tocant una petita línia elèctrica.
Es tracta d’un gran bloc erràtic de pedra rogenca, situat sobre una base de pissarres. Aquest bloc sembla haver estat buidat per sota i fa com un precari refugi o una arnera. A sobre, però, es troben els motllos de dues rodes de molí o d’esmolar. El de la banda de ponent ha estat ja buidat, mentre que el de llevant només presenta el forat que es feia en tot el perímetre abans d’arrencar tota la roda del sòcol mare. El diàmetre oscil·la entre 1,10 m i 1,20 m, amb una profunditat de 10cm.
Es troba a uns quaranta metres més avall del molí de Baix, del qual prenia les aigües (41º 48’ 607 – 002º 18’ 506 – 707).
En aquesta comarca es coneix per molinot els molins petits que no tenen residència permanent i que, de fet, podríem considerar com estructures productives temporals. Per aquest motiu acostumen a ser de reduïdes dimensions; en aquest cas, es tracta d’un obrador de 2,5 m x 3,5 m (aproximadament 2 metres d’alçada), amb una porta de llinda plana oberta al nord. Tampoc no existia bassa, sinó que es feia servir l’aigua que ja havia utilitzat el molí de Baix, fet que permet pensar en una utilització sincronitzada.
Tenim clar que es tracta d’una infraestructura dedicada a la mòlta per la presència del carcabà, un espai de 3 m de recorregut i 1,20 m d’ample. La boca del carcabà fa 1,20 m per 1,50 m d’altura. Té una coberta feta amb una volta rebaixada disposada a plec de llibre.
Una petita escala volada, amb tres graons, permetia passar del carcabà i el llit del torrent a l’obrador.
Es troba uns dos-cents cinquanta metres més avall del curs del torrent de Coll Formic, a la riba dreta (41º 48’ 633 – 002º 18’ 514 – 707).
En aquest cas, a part del molí pròpiament dit l’edifici es completa amb l’habitatge de la família dels moliners. La bassa és una mica més petita que la del molí de Dalt (2,5 m d’alçada i menys recorregut) i el seu pou té menys desnivell (5 m) i un diàmetre també menor (1 m). La tècnica constructiva, però, és la mateixa: pedres rogenques escairades i quadrangulars.
El molí recollia l’aigua que baixava pel torrent en una presa que es trobava uns metres més amunt. El canal encara és visible en alguns punts.
El carcabà fa 4,50 m de llarg per 1,40 d’alçada i, com en el cas anterior, està cobert amb una volta rebaixada feta a plec de llibre.
La casa tenia tres pisos i s’hi accedia per una gran porta amb un arc rebaixat. Originalment la porta feia 2,50 m d’ample, però una reforma posterior la va deixar en 1,55 m. La façana, orientada al sud-est, va ser reforçada amb un gran contrafort que avui dia està a punt d’enderrocar-se.
L’edifici feia 12 m d’ample per 9 de fons i s’hi endevinen tres grans estances. A la primera, just al costat de la porta principal, hi ha una mola trencada. La més oriental és l’obrador. Aixecats sobre el nivell principal hi ha altres estances a les quals avui dia s’accedeix per una finestra lateral (l’escala que les connectava amb la porta principal ha desaparegut totalment).
L’aigua que sortia del carcabà del molí era recollida per una altra presa i duta una mica més avall on hi havia un altre molí de petites dimensions, que anomenem el Molinot.
Al voltant d’aquests molins hi ha diferents camps i hortes que s’enfilen cap a la zona més solella.
En el curs de la riera del Pujol (o de Picamena), entre Sant Martí del Brull i Serradusà hi ha les restes de diversos molins.
El molí de Dalt, situat al sud del cementiri del Brull (41º 48’ 734 – 002º 18’ 614 – 717), evidentment en el fons del torrent, i a la riba esquerra. Actualment es conserva la presa i un salt molt espectacular. El molí en si no té associat cap edifici residencial i està format només pel carcabà, l’obrador i la bassa.
L’obrador està format per un petit edifici de 6 m x 4 m amb una finestra oberta al costat de ponent (70 cm x 40 cm), amb entrada per la banda nord (actualment enderrocada) i coberta a dues aigües paral·lela a la façana. Al seu interior es conserven dues rodes de molí d’aproximadament 1,30 m de diàmetre i un forat interior d’uns 20 cm. La que està situada més al sud, que és més irregular, era la pedra jussana. Aquesta pedra estava quieta mentre sobre seu n’hi havia una de més petita que era la que girava. Les estries que encara es veuen en aquesta pedra permetia que el gra mòlt fos recollit en el *. La distància entre la pedra sotana i la sobirana es regulava mitjançant un giny anomenat cabra, que segurament es recolzava en la columna de maons que hi ha a la banda de llevant. L’altra roda de molí té forma convexa i això ens indica que era la que estava a la part superior i en moviment. Just al davant de la porta hi ha una tercera roda.
Aquest edifici està construït en part arrambat a la paret de la bassa, que tenia una vintena de metres de llarg. Aquesta bassa tenia uns 3 metres de profunditat i junt amb el pou feia 6,50 m de salt. El diàmetre del pou és d’1,30 m. La bassa està formada per una àmplia paret de més d’un metre de gruix feta amb peces de pedra rogenca escairades i quadriculades.
Una precària escala volada permetia pujar de l’obrador a la bassa.
Finalment, el carcabà té 4 m de recorregut, els dos primers dels quals són fets per un túnel d’1,50 m d’alçada amb una volta rebaixada feta amb pedres disposades a plec de llibre i relligades amb argamassa. A dos metres de l’entrada del carcabà, l’espai s’eixampla i s’arriba a una zona més o menys arrodonida de 3 m de diàmetre. Aquí és on va a parar el pou, l’aigua del qual sortia a través d’una peça de 50 cm x 60 cm.
L’aigua que era utilitzada per aquest molí, recollida al mateix torrent una mica més amunt, era retornada al torrent i utilitzada pel molí de Baix.
Es troba just al nord el cementiri del Brull i sota la carretera que duu a Collformic (41º 49’ 008 – 002º – 18’ 669 – 892).
Es tracta d’una balma de 6 m de llarg per 2 m de profunditat, tancada per la banda sud amb un mur de pedra i fang d’uns 60 cm de gruix. La particularitat més interessant és que a la visera de la balma hi ha dos suports per recolzar bigues de 15 cm x 20 cm i 12 cm de profunditat. De la manera que estan tallats només servien per aguantar bigues, i no podien utilitzar-se per clavar-les al seu interior. A la banda sud, a tocar d’una de les entallades, hi ha un altre suport inacabat.
Tot i que no es veu el límit que tenia la part construïda, per la composició del terreny es pot afirmar que es tractava d’un refugi de reduïdes dimensions.
Es troba a la banda sud del serrat de Prat d’Ori, a dalt de tot (41º 49’ 355 – 002º 18’ 239 – 839).
Aquesta necròpoli va ser estudiada a inicis del segle XXI. Avui dia encara s’hi poden reconèixer vuit enterraments amb lloses d’aproximadament 2 m de llarg per 70 cm d’ample.
Situada al nord del Rourell, dins de la urbanització del Montanyà (41º 49’ 159 – 002º 16’ 503 – 765), enmig d’un camp de conreu.
Actualment només en resten la part més baixa de tres dels seus murs exteriors, fins a una alçada màxima d’1,20 m. En conjunt fa 13 m x 9 m, amb murs de 50 cm a la part principal de la casa, fets amb pedra i argamassa. A la banda de ponent, els murs fan només 45 cm, fet que sembla indicar que es tracta d’un espai menys important. En el conjunt, hi falta la paret sud, que està tocant a un camp.
Actualment només en resta una part del mur de la presa, amb un gruix d’uns dos metres aproximadament. Es troba en el llit del torrent de l’Afrau, en el punt 41º 48’ 515 – 002º 16’ 677 – 685.
El turó Pedregós és un cim que es troba al nord-est de l’església de la Móra, en el punt 41º 47′ 611 – 002º 18′ 819 – 928. Forma part de la carena que va des de Ferreres fins al Mas del Clot. Es troba a ponent del turó del Mas, que tot i ser una setantena de metres més alt, està format per materials pissarrosos. En canvi,el turó Pedregós presenta en els darrers metres un estrat de granit rosat, en el qual es va excavar una cassoleta.
Es tracta d’un forat de forma arrodonida d’entre 18 cm i 15 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat. No sembla que sigui natural, tot i que les vores sembla que hagin estat naturalitzades pel pas del temps, i no n’hi ha cap més a prop. Es troba just al cim del turó.
Hipotèticament podríem suposar que aquest forat va servir per aguantar algun tipus de fita. Cal tenir present que la divisió entre Tagamanent i el Brull passa just per aquest punt i, com s’ha vist en un altre lloc, aquesta divisòria no sempre va ser clara.
A la masia del Burguès es conserva en força bon estat una era força diferent de les que hem vist en les dues entrades precedents. La principal diferència es troba en el fet que el seu empedrat no és fet de lloses treballades sinó de peces piçarroses collides en el mateix indret. Això li dóna un aspecte més primitiu, però també en realça l’encant.
Per pujar a l’era hi havia unes escales que encara avui dia es conserven.
Estat acutal de l'era del Burguès
Les escales que permeten accedir a l'era del Burguès.
Es troba just al nord el cementiri del Brull i sota la carretera que duu a Collformic (41º 49’ 008 – 002º – 18’ 669 – 892).
Patrimoni Existencial 